Santa Creu de la Mar Menuda
Santa Creu de la Mar Menuda o Port Cansat va ser un establiment castellà fundat en 1478 i abandonat en 1527 situat en l'estany llitoral de Naila en Ajfennir en Tarfaya, Marroc.
Topònim
[editar | editar còdic]Des de el XV apareix en la cartografia històrica com a Mar Menuda o Mar Pequena en portugués. Atres denominacions són Port Cansat, Boca del Riu o estany de Naila.[1][2][3]
Història
[editar | editar còdic]Dins de les disputes en l'imperi portugués, la costa africana —cridada Berbería— era reclamada des de el XIV pels reis de Castella, arguyendo la pertinença de l'antiga Mauritània Tingitana a Hispania. Des de Ceuta a Santa Creu de Veta de Gué (Agadir) les places i fortalees del imperi portugués varen fitar la costa occidental. En 1463 Enrique IV va concedir el señorío de les terres entre el veta de Aguer i el veta Bojador a Diego García de Herrera, senyor de les illes Canàries.[4][5] Des de Canàries es varen començar a organisar periòdicament (des d'aproximadament 1467) incursions de saqueig en la regió anomenades cavalcadas.[4][6]
La torre de l'establiment permanent de Santa Creu de la Mar Menuda va ser construïda per Diego García de Herrera en 1478, en una expedició que va partir de Lanzarote. Es tractava d'una torre fortificada que servia com a defensa de la factoria peixquera establida en la baïa navegable i motivada per les bones calades pròximes. Els seus alcaides varen ser Alonso de Cabrera i Jofre Tenorio. En 1485 despuix de la mort de Herrera la torre va ser abandonada per lo costós del seu manteniment.[4][7]
El 29 de març de 1496 els Reis Catòlics varen ordenar a Alonso Fajardo, governador de Gran Canària, alçar una nova torre en la Mar Menuda, en caràcter de realengo. La nova torre mantenia una chicoteta guarnició fixa i servia com factoria comercial. Per a favorir el comerç en les tribus bereberes locals Fajardo va solicitar als reis la prohibició de l'organisació de cavalcades en el territori adjacent a la torre. Els Reis Catòlics varen acceptar la petició, emetent cartes de segur amparant el comerç dels moros en l'assentament.[8]
A Fajardo li va succeir Lope Sánchez de Valenzuela com a governador de Gran Canària, qui en 1499 va conseguir la sumissió de les tribus que formaven el Regne de Bu-Tata, al nort de Santa Creu de la Mar Menuda.[9] En novembre de 1505 el Consell Real va tornar a permetre les cavalcades. Eixe any els comerciants portuguesos manen construir la fortalea de Santa Creu de Veta de Gué (Agadir), per a la defensa dels seus interessos.[1] Castella va reconéixer en 1509, per mig de la Capitulació de Cintra, la sobirania de Portugal en els territoris norteafricano de la costa atlàntica exceptuant el de la Mar Menuda.[9] En juliol de 1517 es produïx un atac contra l'assentament per part de les tribus bereberes. La torre termina sent presa i parcialment incendiada a principis d'agost d'eixe mateix any. Dies despuix, Hernán Darias de Saavedra, senyor de Lanzarote, recupera la fortalea i prepara la seua reconstrucció.[10] En l'arribada de Carlos I, la torre s'entrega a Francisco de Vargas i a Luis Zapata, dos cortesanos del rei que a la seua volta la traspassen als seus fills, Diego de Vargas i Juan de Chaves.[11] En 1524 les tribus locals es varen unir de nou per a atacar la torre. Com la volta anterior va ser presa i es va enviar un expedició per a recuperar-la i reconstruir-la. Va quedar com alcaide Luis de Aday, que pocs mesos despuix tornaria a perdre la torre en un atre atac dels bereberes.[12] Despuix d'este últim atac, la torre no va tornar a ser reconstruïda i el lloc va quedar paulatinament abandonat. La seua jurisdicció va passar de nou als governadors de Gran Canària, fins a 1527, quan es deixen de tindre registres de l'assentament.[13]
L'Atles d'Iván Ortis Valero de ca. 1575 la situa correctament front a Fuerteventura en la desembocadura de l'estany de Naila.
-
Carta de l'Atlàntic des del Sur d'Espanya fins al Golf de Guinea (ca. 1575)] Ortis Valero, Ivan
-
Detall de la mateixa carta en la posició de Santa Creu de la Mar Menuda
![Carta de l'Atlàntic des del Sur d'Espanya fins al Golf de Guinea (ca. 1575)] Ortis Valero, Ivan](/w/index.php?title=Especial:Carregar&wpDestFile=Aceg_at_001_003.jpg){kind=link}
L'atles de 1635 de Blaeu Van der Hem la situa erròneament al nort de l'actual Agadir en la seua "Landkarte der Königreiche Fez und Marokko"[14]
En 1764 el britànic George Glas es va atribuir el descobriment de Mar Menuda, i en la pretensió de fundar una factoria peixquera cridant al lloc Port Hillsborough, va realisar un tracte en les tribus locals per a cedir el lloc a la corona Britànica. Eixe mateix any, va ser detingut en Tenerife per frau a la Facenda Real pels drets històrics espanyols sobre el territori. L'efímer proyecte de Glas va ser abandonat totalment en 1765 per l'atac de les tribus locals.[15][16][17]
En 1860, despuix de la victòria d'Espanya en la guerra d'Àfrica, el tractat de Wad-Ras concedia Espanya un territori per a l'establiment d'una pesquería en l'ubicació de l'antic assentament:[18]
Per interessos polítics, recolzats en diferents interpretacions del històrica ubicació de Santa Creu de la Mar Menuda (Pelayo Alcalà Galiano, Emile Renou, Antonio María Manrique o Fernández Dur) es va identificar esta erròneament en Ifni. Ifni era un lloc situat més al nort i que no reunia les condicions per a l'establiment d'una pesquería, per trobar-se en una costa agresta. En 1883 Marroc i Espanya establixen Ifni com a ubicació de l'antic assentament. En el Tractat de Fez entre Espanya i França de 1912 es confirma la localisació de Santa Creu de la Mar Menuda en Ifni.[18][19]
En 1958, despuix de la guerra de Ifni i pel acort de Cintra, la zona sur del Protectorat espanyol de Marroc (Veta Juby) va ser cedida a Marroc.[20] En 1960 es va crear la reserva natural que ha donat lloc al parc nacional Khenifiss.
De 2017 data el proyecte Arqueologia d'un Patrimoni Compartit per a la rehabilitació de les torres de Santa Creu de la Mar Menuda i Sant Miguel de Asaca (Esbuia) finançat per Marroc, Canàries i l'iniciativa privada.[21]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Blanco Vázquez, 2018, pp. 1-2.
- ↑ Gambín García, 2012, p. 15.
- ↑ «[cervantesvirtual.com https://www.cervantesvirtual.com › ... Santa Creu de Mar Menuda | Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes L'establiment hispà africà de Santa Creu de la Mar Menuda i la seua aparició en la cartografia portuguesa del sigle XV. Autor: Luis Blanco Blazquez (2017)]».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Berberiscos en Canàries... i canaris en la Berbería. (I un enigma i una chicoteta torre)». Tertúlia Amics del 25 de Juliol.
- ↑ «Santa Creu de Mar Menuda» (en és). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el 2022-12-26.
- ↑ Gambín García, 2012, pp. 3-4.
- ↑ Gambín García, 2012, pp. 4-5.
- ↑ Gambín García, 2012, pp. 6-7.
- ↑ 9,0 9,1 Gambín García, 2012, p. 8.
- ↑ Gambín García, 2012, pp. 8-12.
- ↑ Gambín García, 2012, pp. 12-13.
- ↑ Gambín García, 2012, p. 13.
- ↑ Gambín García, 2012, pp. 13-14.
- ↑ «Blaeu, Joan, and Blaeu, Willem Janszoon. Landkarte Der Königreiche Fez Und Marokko
Map of the Kingdoms of Fez and Morocco. 1635, https://data.onb.ac.at/rep/BAG_18737314.». - ↑ Blanco Vázquez, 2018, pp. 4-5.
- ↑ Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
- ↑ «[mdc.ulpgc.és https://mdc.ulpgc.és › filenamePDF de la mar chicoteta i la torre de santa creu - Memòria digital de Canàries Problemes concernents a l'ubicació de Mar Menuda i torre de Santa Creu. Antonio Rumeu (1991)]».
- ↑ 18,0 18,1 Gambín García, 2012, p. 14.
- ↑ «[revistes.ucm.és https://revistes.ucm.és › articlePDF La falàcia històrica sobre la colónia de Ifni The Historical Fallacy on the Ifni La falàcia històrica de la colónia de Ifni. Autor: Guadalupe Pérez García. Història i Comunicació Social 2003 8]».
- ↑ «[cepc.gob.és https://www.cepc.gob.es › filesPDF Rèquiem per Ifni Requiem per Ifni. Enrique Manera]».
- ↑ «seu-patrimoni-cultural-GX2550998 Canàries colabora en Marroc en rehabilitar el seu patrimoni cultural» (en és). Canàries7. Consultat el 2022-12-25.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Anuari d'Estudis Atlàntics.(n.º 64: 064-000)
- Quintana Navarro, F; "Santa Creu de Mar Menuda i les tentatives africanistas de la burguesia grancanaria, 1860-1898"
- Romeu d'Armes, Antonio; "La Torre Africana de la Santa Creu de la Mar Menuda : la seua segona fundació" 1955
- García Pérez, Antonio; "Illa del Jolivert i Santa Creu de Mar Menuda" 1908
- Leandro Serra i Fernández de Moratín; "Conquistes dels canaris espanyols en la mar chicoteta de Berbería" 1900
- Alcalà Galiano, Pelayo; "Santa Creu de Mar Menuda : pesquería i comerç en la costa N.O. d'Àfrica" 1900
- Alvarez Cabrera, Venancio; "Memòria sobre els territoris de Santa Creu de Mar Menuda, concedits a Espanya pel Tractat de Wad-Rass" 1885
- Alcalà Galiano, Pelayo; "Més consideracions sobre Santa Creu de Mar Menuda" 1879
- Alcalà Galiano, Pelayo; "Memòria sobre la situació de Santa Creu de Mar Menuda en la costa noroest d'Àfrica" 1878
- Otal i Rautenstrauch, Manuel; "Croquis del fondeadero i costa pròxima a la boca del riu Ifni" 1878
- Conferència pronunciada pel capità de navío Cesáreo Fernández Dur. Bolletí de la Societat Geogràfica de Madrit. "Exploració d'una part de la costa noroest d'Àfrica, en busca de Santa Creu de Mar Menuda" 26 de març 1878.
- Álvarez Rixo, José Agustín "Interessos territorials i comercials, respectius a la readquisició del Port de Santa Creu de Mar Menuda Guader, en la veïna costa d'Àfrica" 10 abril de1864
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santa Cruz de la Mar Pequeña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.