Guerra de Margallo

Guerra de Margallo

La «Guerra de Margallo» o Primera Guerra del Rif, o Segona guerra de Melilla és una campanya de les guerres d'Espanya en Marroc que va tindre lloc entre 1893 i 1894. En este cas, la lluita no va ser contra el sultanato de Marroc, com havia succeït 34 anys abans en la cridada guerra d'Àfrica de 1859 a 1860, sino contra les tribus o cabilas que rodejaven Melilla.

El nom de «Guerra de Margallo» ve del llinage del llavors governador de Melilla, Juan García i Margallo, qui va caramullar el got en les tenses relacions entre espanyols i indígenes en començar la construcció d'una fortificació prop de la tomba d'una persona santa per a les tribus que habitaven la zona. D'esta manera, en poc temps, un grup d'uns 6000 guerrers va descendir de les montanyes per a rodejar i sitiar la ciutat de Melilla.

Antecedents

Despuix de la cridada guerra d'Àfrica de 1859, Espanya havia expandit notablement els seus territoris en el nort de Marroc, incloent l'extensió que les ciutats de Ceuta i Melilla havien afegit als seus térmens municipals a costa dels terrenys circumdants. Este factor va ser aprofitat per a intentar aumentar les defenses en abdós ciutats, que es consideraven notablement vulnerables. Les obres es varen vore incrementades en presupost i velocitat de construcció gràcies a que la prensa va airejar certs incidents en el nort d'Àfrica. Entre ells destaca la captura de sis comerciants espanyols per part d'algun grup armat en el nort de Marroc. L'equip de rescat, compost per la travessia Illa de Luzón, va aplegar a la conclusió de que els sis havien segut ya venuts com esclaus. Els esforços per a reforçar les defenses de la ciutat de Melilla es varen incrementar, especialment en Punta de Cabiza i Punta Dolossos. Una d'estes construccions anava a portar-se a terme prop de la tomba d'un sant de les cabilas, Sidi Guariach, lo que exasperó els ànims dels natius.

Sege de Melilla

La guerra va començar el 3 d'octubre de 1893, quan uns 6000 guerrers, procedents de trentanou cabilas i armats en rifles Remington, varen descendir de les montanyes i varen atacar als prop de 400 soldats que guardaven la perifèria de la ciutat. Els soldats varen lluitar durant tot el dia sofrint vint morts, mentres la ciutat es aprestaba a la defensa i els seus ciutadans es refugiaven darrere de les muralles. Encara que es va organisar una milícia civil per a ajudar en la defensa, la gran desproporció numèrica entre atacants i defensors era tal que, finalment, estos últims es varen vore obligats a retirar-se.^{cita requerida}

Per l'absència d'armament pesat, els atacants varen tractar de prendre la ciutat assaltant-la a cos descobert i escalant les muralles. No obstant, els espanyols, al contrari que els bereberes, sí disponien d'armament pesat. L'artilleria, unida als moderns fusils Mauser Modele 1893 que portaven els infants espanyols, va causar en els atacants prop de 160 baixes, obligant-els a retirar-se. Rebujat eixe dia el primer atac, l'artilleria va començar a bombardejar a les tribus rebels, pero un d'eixos dispars va encertar en una de les mesquites derruint-la. Este incident convertiria la rebelió en una guerra santa.^{cita requerida}

Resposta espanyola

Tira de vinyetes en la revista satírica espanyola Don Quixot, dibuix firmat per Eduardo Sojo «Demócrito».

Tipos d'uniformes en l'infanteria espanyola.

En Espanya la reacció no es va fer esperar i es va posar en alerta la flota, es va movilisar l'eixèrcit d'Andalusia i es va enviar a la fragata Numància i dos travessies no protegits: el Illa de Cuba i el Comte de Venadito. A lo manco 3000 soldats varen ser traslladats als ports, llests per a ser embarcats. Les baixes totals d'eixe dia per als espanyols varen ascendir a 21 morts i 100 ferits.^{cita requerida} Al sendemà, dia 4, la Numància va bombardejar numeroses tribus rebels. Aixina mateix, nova artilleria va aplegar fins a Melilla.^{cita requerida} Al no contar-se en barcos suficients per a transportar tants soldats, el ministre de la Marina va ordenar a Manuel de la Cambra i Livermore que organisara el transport dels efectius.

Per la seua banda, la notícia de la mesquita destruïda per l'artilleria es va estendre per tot Marroc, i va començar a aplegar gent de tot el país per a unir-se a la yihad. Per al dia 5, les forces marroquines ya es componien d'uns 20 000 hòmens a peu i 5000 a cavall.

La travessia Alfonso XII en els anys 1890.

En les semanes següents es va mantindre una calma tensa mentres la diplomàcia actuava. El sultà de Marroc Hassan I donava la raó a Espanya i reconeixia el seu dret a construir dites fortificacions.^{cita requerida} No obstant, l'absència de fermea a l'hora de pacificar als seus súbdits enfuria al govern espanyol, que es trobava en una delicada situació, en el seu eixèrcit i economia carregant en tot el pes de les operacions, mentres que el sultanato no feya res per tornar al statu quo davant bellum. Finalment, el sultà va enviar un contingent al mando de Baixa-el-Arbi per a restablir l'orde, pero varen ser derrotats pels cabileños, empijorant encara més les relacions en el sultanato.^{cita requerida}

Durant tot este temps i les semanes següents, la lluita es va centrar en els forts de Camellos i Sant Lorenzo, fins que els rifeños varen conseguir destruir-els. Per això, el governador Margallo va enviar un atre contingent i treballadors per a cavar noves trincheres en els forts de Cabrerizas i Rostre Gros, més defendibles en estar a l'ampar de l'artilleria de la ciutat.

Erro al crear miniatura:

Les alvançades del Fort de Sant Lorenzo, en Melilla (Blanco i Negre, 4 de novembre de 1893).

El 22 d'octubre, la travessia Comte de Venadito va entrar pel Riu d'Or, va disparar 31 salves a les trincheres dels rifeños i va retornar al port de Melilla sense cap dany. El dia 27, 500 bereberes varen atacar i varen prendre el tossal Sidi Guariach pese al respal dels canons del Venadito i de les bateries de la ciutat, obligant al governador Margallo i al general Ortega a abandonar els forts i refugiar-se en la ciutat.

Eixida del general Margallo

Erro al crear miniatura:

Croquis del camp de Melilla, en L'Ilustració Artística, 13 de novembre de 1893.

Erro al crear miniatura:

Operacions del 3 de novembre de 1893 per a abastir els forts de Cabrerizas i Rostre Gros, tornada del comboi a la plaça, protegit per les guerrilles i el fòc dels forts, en L'Ilustració Espanyola i Americana.

Erro al crear miniatura:

Desembarque de noves tropes de reforç, novembre de 1893, L'Ilustració Espanyola i Americana.

Al sendemà, dia 28, el general Margallo va organisar un contraatac destinat a recuperar les fortificacions de Cabrerizas i Rostre Gros. Al mando de 2000 soldats, es va enfrontar als 3000 rifeños allí atrincherats, als que pronte es varen unir atres 6000 de reforç. En este nou reforç, estos varen intentar flanquejar als espanyols. Margallo va interpretar este fet erròneament, pensant que el centre dels rifeños es dispersava assut del pànic, de modo que va ordenar carregar contra les trincheres rifeñas, sent rebujat en terribles baixes. En eixe moment sembla que es va donar conte de la realitat de la situació i va escomençar a sospesar la retirada, pero minuts més vesprada va ser abatut d'un dispar en el cap. Davant esta dramàtica situació, de poc varen servir les actuacions del general Ortega en la retaguardía per a evitar la desbandada, ya que en poc temps les tropes espanyoles varen començar a fugir en complet desorde cap a la ciutat. Durant esta acció va destacar un jove i per llavors desconegut tinent cridat Miguel Primer de Rivera, qui més vesprada seria recompensat per les seues accions en la més alta distinció, la Cruz Laureada de Sant Fernando i la promoció a capità. Segons l'informe oficial espanyol, les baixes d'esta acció varen ser 70 morts, incloent al propi governador, i 122 ferits; no obstant, diverses fonts apunten a que les baixes reals varen ser molt majors.

Les notícies de la derrota varen convéncer al govern de manar eixe mateix dia atres tres regiments de cavalleria i quatre batallons d'infanteria més de reforç. Aixina, el 29 d'octubre es torna a intentar un atre atac, este baix el mando del general Ortega, en 3000 soldats, conseguint el seu objectiu i expulsant als rifeños de les seues trincheres en Cabrerizas. Pese a l'èxit parcial d'esta última acció, no es conseguix trencar el sege a la ciutat.

Vore també

• Guerra d'Àfrica (1859-1860)
• Guerra de Melilla (1909)
• Guerra del Rif (1911-1926)
• Desastre d'Annual (1921)
• Desembarc d'Espígols (1925)
• República del Rif (1921-1926)
• Protectorat espanyol de Marroc (1912-1956)