Diferència entre les revisions de "Pilota valenciana"
Anar a la navegació
Anar a la busca
"Joc de pilota", del pintor Josep Bru i Albinyana
Trinquet de pilota valenciana, en Llosa de Ranes
m (Text reemplaça - ' van ' a ' varen ') |
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
||
| (No es mostren 22 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Artícul destacat}} | {{Artícul destacat}} | ||
| − | [[ | + | [[File:Joc de pilota, de Josep Bru i Albinyana.jpg|350px|right|thumb|<center>"Joc de pilota", del pintor [[Josep Bru i Albinyana]]]]</center> |
La '''pilota valenciana''' és un [[deport]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] autòcton<ref>{{DGLV|Pilota}}</ref> que es pot jugar en diverses modalitats, i en el qual s'enfronten un o més contrincants formant dos equips que competixen llançant una pilota, colpejant-la en la mà nua, o en llaugeres proteccions. | La '''pilota valenciana''' és un [[deport]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] autòcton<ref>{{DGLV|Pilota}}</ref> que es pot jugar en diverses modalitats, i en el qual s'enfronten un o més contrincants formant dos equips que competixen llançant una pilota, colpejant-la en la mà nua, o en llaugeres proteccions. | ||
| − | El nom de ''pilota valenciana'' s' | + | El nom de ''pilota valenciana'' s'usa per a distinguir-lo d'atres [[joc de pilota|jocs de pilota]], com la [[pilota vasca|vasca]], que es juga normalment contra un mur ([[frontó (deport)|frontó]]). |
== Història == | == Història == | ||
| − | [[ | + | [[File:Pilota vaqueta.jpg|350px|right|thumb|Pilota de vaqueta]] |
| − | [[ | + | [[File:Pilota alcoi04.jpeg|350px|right|thumb|Jugadors de pilota valenciana en el '''Trinquet de la Cova Santa d'Alcoy'''. D'esquerra a dreta: Xulla, Carboneret, Negret, Tonet i Borrelló., en la '''Final de Festes de Sant Jordi de 1926'''.]] |
| − | El deport de la pilota fon àmpliament practicat en la [[Grècia Antiga|Antiga Grècia]] i fon introduït en la [[Península Ibèrica]] | + | El deport de la pilota fon àmpliament practicat en la [[Grècia Antiga|Antiga Grècia]] i fon introduït en la [[Península Ibèrica]] pels [[Imperi Romà|romans]] que ho varen expandir a atres regions de l'imperi com les actuals [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]] o [[Itàlia]], a on encara perduren diferents varietats. En aquella época es jugava a pilota en unes normes paregudes a l'actual joc valencià de [[llargues]]. |
| − | En la [[Corona d'Aragó]] fon un deport molt popular practicat per membres de la noblea i inclús reis (l' | + | En la [[Corona d'Aragó]] fon un deport molt popular practicat per membres de la noblea i inclús reis (l'humaniste [[Arnau de Vilanova]] va recomanar la seua pràctica a [[Jaume II]] en l'any [[1305]]) si be este èxit fon part de la seua posterior pèrdua de popularitat puix que per a evitar problemes es va prohibir la seua pràctica en els carrers quedant confinada a recints tancats que a soles podien mantindre les classes adinerades. Ademés el fet de que a soles en el [[Regne de Valéncia]] existira tradició de joc en [[trinquet (Valéncia)|trinquet]] va propiciar la seua desaparició en el restant de territoris de la Corona d'Aragó. Famós per la seua transcendència és el bando del 14 de juny de l'any [[1391]] que va promulgar el [[Consell General de la Ciutat de Valéncia]] en el que prohibia la seua pràctica dins de les muralles de la ciutat. Esta prohibició no va afectar al joc de pilota en el [[Regne de Valéncia]] estant censats a mitat del [[sigle XVI]] fins a tretze trinquets en la capital repetint-se de manera periòdica diversos bandos prohibint el seu joc en el carrer. No obstant això a mitat del [[sigle XIX]] els vascs deixen de jugar cara a cara per a escomençar a jugar a rebot en un [[frontó]] el que junt en l'invenció del [[tenis]], deport semblant pero de menys durea física del que a soles es va rebre com a influència el sistema de puntuació, varen llimitar la difusió de la pilota a mà pràcticament en Valéncia i en regions concretes de [[Bèlgica]], [[Holanda]], el nort d'[[Itàlia]] i el nort de [[França]]. |
| − | Des d'este moment i fins a mitat del [[sigle XX]] és | + | Des d'este moment i fins a mitat del [[sigle XX]] és lo que es coneix com a edat d'or de la '''pilota valenciana''' pel fet de que es disputaven numeroses partides en que s'apostaven ingents sumes de diners i que els jugadors eren autèntics héroes populars destacant pilotaris com Roquet de Penàguila, Bandera, Meler, Bota, el Chiquet, el Paler o el Piloter. |
| − | Posteriorment la popularisació dels deports de masses, especialment el [[fútbol]], l'expansió urbanística que va provocar el derrocament de numerosos trinquets, l'aument de la circulació automovilística que va dificultar el joc en el carrer i la progressiva castellanisació de la societat degut a l'immigració de gran | + | Posteriorment la popularisació dels deports de masses, especialment el [[fútbol]], l'expansió urbanística que va provocar el derrocament de numerosos trinquets, l'aument de la circulació automovilística que va dificultar el joc en el carrer i la progressiva castellanisació de la societat degut a l'immigració de gran cantitat de persones que no veren a la pilota com un deport propi va provocar que la seua situació en la década dels 60 del [[sigle XX]] fora quasi crítica. |
| − | [[ | + | [[File:Paco Genovés davant la premsa.jpg|thumb|250px|[[Paco Cabanes]], "El Genoves", davant de la premsa]] |
Pero en eixe moment la pilota va tornar a resorgir i es pot dir que fon gràcies a un home, [[Francesc Cabanes]] el ''Genovés''. La figura d'este mític pilotari va atraure a numerosos aficionats de volta al trinquet. | Pero en eixe moment la pilota va tornar a resorgir i es pot dir que fon gràcies a un home, [[Francesc Cabanes]] el ''Genovés''. La figura d'este mític pilotari va atraure a numerosos aficionats de volta al trinquet. | ||
| − | + | Ad este fenomen s'uní el procés autonòmic. Esta descentralisació va provocar que la ''[[Federació de Pilota Valenciana]] '' es deslligara de l'espanyola, que arreplega a soles les modalitats vasques, lo que va permetre organisar numerosos tornejos oficials que varen incrementar l'interés de les partides i una major professionalisació del deport. Ademés les noves institucions públiques han apostat decididament per ell, retransmetent numeroses partides, contant en un programa semanal en la [[RTVV|televisió pública valenciana]], incloent notícies en els informatius, oferint recursos didàctics per a la seua introducció en l'assignatura d'educació física i promulgant una normativa per la qual qualsevol colege o institut [[valencià]] de nova construcció haja d'incloure una instalació per a la pràctica de la pilota. | |
| − | Per això, | + | Per això, se pot dir que actualment la pilota viu un periodo de recuperació com mai abans s'havia conegut i sense dubte el futur adquirix bones expectatives. |
== Instalacions == | == Instalacions == | ||
La pilota valenciana pot disputar-se en diferents llocs. | La pilota valenciana pot disputar-se en diferents llocs. | ||
| − | [[ | + | [[File:Llosa de Ranes-Raspall.JPG|235px|right|thumb|<center>'''Trinquet''' de pilota valenciana, en [[Llosa de Ranes]]</center>]] |
| − | *'''[[ | + | *'''[[Trinquet]] ''': Sense cap dubte és la pista més característica d'este deport. És un recint tancat de forma rectangular d'entre quaranta i xixanta metros de llarc i entre nou i onze d'ample. Les dos parets més llargues, denominades muralles, tenen una altura semblant a l'ample del recint. Una de les dos muralles conta en un element singular, la ''escala''. Esta escala consta de quatre escalons dels quals el primer és més alt que el restant, contant en una altura d'un metro aproximadament i un ample d'entre dos metros i mig i tres. Estos escalons són aprofitats pel públic per a assentar-se i presenciar la partida. |
| − | *'''[[carrer de la pilota|Carrer]] ''': Tradicionalment s'han disputat partides en el carrer, contant cada poble en un carrer especialment adequat per ad això. Este carrer devia ser | + | *'''[[carrer de la pilota|Carrer]] ''': Tradicionalment s'han disputat partides en el carrer, contant cada poble en un carrer especialment adequat per ad això. Este carrer devia ser pla i contava en unes dimensions un poc menors que les d'un trinquet. En l'augment de la circulació es va dificultar esta pràctica per lo que s'han construït diversos carrers artificials denominats ''carrer de la pilota'' en els que s'imiten fins en els més chicotets detalls els carrers urbans incloent per tant finestres, balcons o portes. Hi ha carrers artificials entre atres en les localitats de [[Monserrat (Valéncia)|Monserrat]], [[Torrent]], [[Beniparrell]], l'[[Eliana]], [[Meliana]], [[Foyos]], [[Albuixech]], [[Chirivella]], [[Calp]] o [[Benidorm]]. |
| − | *'''[[Frontó]] ''': De característiques semblants al frontó [[pilota vasca|vasc]] o al de [[frontenis]] pero en una llongitut menor (reglamentàriament entre 20 i 30 [[metro|m]] de llarc) està guanyant popularitat en els últims temps degut a la dificultat de disputar partides en el carrer o en els trinquets. | + | *'''[[Frontó]] ''': De característiques semblants al frontó [[pilota vasca|vasc]] o al de [[frontenis]] pero en una llongitut menor (reglamentàriament entre 20 i 30 [[metro|m]] de llarc) està guanyant popularitat en els últims temps degut a la dificultat de disputar partides en el carrer o en els trinquets, esta modalitat és tradicional del nort de Castelló, especialment de localitats com [[Benicarló]], a on existix el club de pilota [[Arrea-li Bona]]. |
| − | *'''[[Galocheta]] ''': Este recint de vint metros de llarc per tres i mig d'ample s' | + | *'''[[Galocheta]] ''': Este recint de vint metros de llarc per tres i mig d'ample s'usa per a jugar la modalitat de "Galochetes" en la localitat de [[Monòver]]. Conta en una corda central destensada i quatre caixons en els cantons del recint. |
== Modalitats == | == Modalitats == | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
=== Estil directe === | === Estil directe === | ||
| − | [[ | + | [[File:Genovés.jpg|thumb|250px|[[Paco Cabanes]], '''"El Genoves"''' en una partida de Pilota]] |
Els equips estan enfrontats, enviant la pilota a l'extrem contrari del camp de joc. | Els equips estan enfrontats, enviant la pilota a l'extrem contrari del camp de joc. | ||
Modalitats d'estil directe: | Modalitats d'estil directe: | ||
| − | *'''[[Escala i corda]] ''': | + | *'''[[Escala i corda]] ''': Sense dubte la modalitat reina pel que conta en el número més gran de jugadors professionals. Se disputa en trinquet al que s'afig una corda en el mig de la pista a una altura aproximada de dos metros. S'enfronten dos equips de u, dos o tres jugadors. És un joc a l'aire, permetent-se a soles un bot de la pilota abans de tornar-la al camp rival encara que els bots en les escales no són contats. El joc consistix a tornar la pilota al rival per damunt de la corda, cometent-se falta quan la pilota no arriba a l'atre camp, ho fa per devall o impacta en una part del cos diferent de la mà. Per a conseguir un joc se seguix una notació semblant a la del tenis, 15, 30, ''val'' i ''joc'' |
| − | *'''[[Galocha]] ''': És un joc paregut al de ''escala i corda'' diferenciant-se que es disputa en un carrer natural, o un carrer artificial, adaptant-se les regles a la pista, pero mantenint el mateix esperit. | + | *'''[[Galocha]] ''': És un joc paregut al de ''escala i corda'' diferenciant-se en que es disputa en un carrer natural, o un carrer artificial, adaptant-se les regles a la pista, pero mantenint el mateix esperit. |
| + | [[Archiu:Pilota de llargues a Sant Joan d'Alacant 2.jpg|250px|thumb|Partida de llargues en Benimagrell ([[Sant Joan d'Alacant]])]] | ||
| + | *'''[[Llargues]] ''': En esta modalitat a l'aire jugada en el carrer se permet a soles un bot. Se disputa entre equips de tres, quatre o cinc pilotaris. Per a conseguir un tant cal conseguir que la pilota bote més allà d'una llínea coneguda com de la falta (situada vora trenta o quaranta metros de la del servici) o que supere una llínea posterior coneguda com del 'quinze' (quinze) situada a una distància aproximada de 70 m. | ||
| − | *'''[[ | + | *'''[[Raspall]] ''': És l'atra modalitat que conta en jugadors professionals. Se juga en trinquet o en el carrer i deu el seu nom al fet de que el pilotari pot raspar el sol en la mà per a tornar la pilota, puix inclou dos colps específics: "raspar" (colpejar la pilota a rant de terra de manera que esta rode) i "enganchar" (colpejar la pilota a rant de terra de manera que esta s'eleve). En esta modalitat la pilota va a sovint rodant pel sol. Per a conseguir un punt s'ha de conseguir que la pilota supere la llínea de tant que té el rival darrere d'ell o tocar el fondo del trinquet. És la modalitat més dura físicament. |
| − | *'''[[ | + | *'''[[Galochetes]] ''': Esta modalitat se juga en la ''galocheta'' una diminuta pista entre un o dos jugadors per equip. Se disputa a l'aire, conseguint-se un tant cada vegada que s'introduïx la pilota en un dels caixons (forats) del rival, o quan la pilota del rival no conseguix passar la corda. |
| − | + | *'''[[Joc internacional]] ''': Se denomina aixinana a la modalitat que es juga en mundials i europeus, sent semblant a ''llargues'' pero en diverses variants -puix en cada país se juga de forma distinta- a fi de jugar a una modalitat comuna. | |
| − | |||
| − | *'''[[Joc internacional]] ''': | ||
=== Estil indirecte=== | === Estil indirecte=== | ||
| − | Els dos equips s'enfronten llançant la pilota contra un element (mur), | + | Els dos equips s'enfronten llançant la pilota contra un element (mur), nomenat [[frontó]]. Despuix de que la pilota rebota li toca jugar a l'equip contrari. |
Modalitats d'estil indirecte: | Modalitats d'estil indirecte: | ||
| − | *'''[[Frontó valencià|Frontó]] ''': Esta modalitat | + | *'''[[Frontó valencià|Frontó]] ''': Esta modalitat se diferencia del [[pilota vasca|frontó vasc]] en les dimensions de la pista i les característiques de la pilota. Cada jugador colpeja la pilota de manera alterna havent d'impactar esta en el frontis per damunt d'una ralla situada a una altura de mig metro i botant dins dels llímits establits en la pista. |
| − | *'''[[ | + | *'''[[Flare]] ''': Esta modalitat conta en unes regles paregudes a les del frontó diferenciant-se en que es disputa en una pista llaugerament diferent: en dimensions un poc menors i en dos bisells, coneguts com ''flares'' en els cantons del frontis que permeten que la pilota faça efectes estranys quan impacte en ells. |
| − | De totes estes modalitats la més estesa és la de ''[[escala i corda]] '' que junt en la de ''[[raspall]] '' és l'única que conta en jugadors professionals. Populars també són la ''[[galocha]] '' en les províncies de Castelló i Valéncia; i en tota la [[província d'Alacant]] la modalitat a ''[[llargues]] ''. El joc en frontó està guanyant adeptes a causa de la gran | + | De totes estes modalitats la més estesa és la de ''[[escala i corda]] '' que junt en la de ''[[raspall]] '' és l'única que conta en jugadors professionals. Populars també són la ''[[galocha]] '' en les províncies de Castelló i Valéncia; i en tota la [[província d'Alacant]] la modalitat a ''[[llargues]] ''. El joc en frontó està guanyant adeptes a causa de la gran cantitat d'instalacions disponibles i als diversos desafiaments que han enfrontat en els últims anys a pilotaris valencians i vascs. Finalment les ''[[galochetes]] '' i el ''[[flare]] '' es troben cada una d'elles restringides pràcticament a una població. |
== Material == | == Material == | ||
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
=== Pilotes === | === Pilotes === | ||
[[Image:Pilotes.jpg|thumb|350px|<center>'''Pilotes i guant'''.</center>]] | [[Image:Pilotes.jpg|thumb|350px|<center>'''Pilotes i guant'''.</center>]] | ||
| − | Hi ha diversos | + | |
| − | *'''[[Pilota de badana]] ''': Esta pilota té una coberta de pell de vedella i està farcida de [[borra]]. S'usa pel seu escàs preu en partides d'aficionats i en partides en el carrer i per la seua llaugerea per a l'entrenament de jóvens. Té un pes màxim de 39 [[ | + | [[File:2007 02 24 Forrant-se la mà per jugar a pilota valenciana 06.jpg|thumb|Protecció per a jugar a Pilota Valenciana]] |
| + | Hi ha diversos tipos de pilota segons la modalitat: | ||
| + | *'''[[Pilota de badana]] ''': Esta pilota té una coberta de pell de vedella i està farcida de [[borra]]. S'usa pel seu escàs preu en partides d'aficionats i en partides en el carrer i per la seua llaugerea per a l'entrenament de jóvens. Té un pes màxim de 39 [[gram|g]] i un diàmetro màxim de 38 [[milímetro|mm]]. | ||
*'''[[Pilota de drap]] ''': Esta pilota té un centre de borra i esta recoberta per tires de drap. És utilisada en la modalitat de ''galochetes'' i conta en un pes d'entre 50 i 96 g i un diàmetro de 6 o 7 [[centímetro|cm]]. | *'''[[Pilota de drap]] ''': Esta pilota té un centre de borra i esta recoberta per tires de drap. És utilisada en la modalitat de ''galochetes'' i conta en un pes d'entre 50 i 96 g i un diàmetro de 6 o 7 [[centímetro|cm]]. | ||
| − | *'''[[Pilota de vaqueta]] ''': està formada per huit triànguls de pell de bascoll de vaca cosits entre | + | *'''[[Pilota de vaqueta]] ''': està formada per huit triànguls de pell de bascoll de vaca cosits entre sí i farcida de borra per a conseguir el pes oficial que té la modalitat d'adults és d'entre 40 i 42 g i un diàmetro de 42 mm. Són fabricades de manera artesanal i per tant són molt apreciades tenint un preu molt elevat de com a mínim 30 euros. S'usa en la modalitat de ''escala i corda'', ''raspall'' i ''galocha''. |
| − | *'''[[Pilota de tec]] ''': Està composta d'un núcleu de fusta recobert de borra i forrada en pell de cabra. S' | + | *'''[[Pilota de tec]] ''': Està composta d'un núcleu de fusta recobert de borra i forrada en pell de cabra. S'ampra per al ''frontó valencià'' i té un pes d'entre 36 i 50 g i unes dimensions d'entre 40 i 50 mm de diàmetro. |
===Guants=== | ===Guants=== | ||
| − | + | Se gasten per a protegir les mans a l'hora de colpejar la pilota. Són de pell de [[corder]] i no cobrixen els dits. Estan formats per un triàngul de pell destinat a cobrir la palma de la mà contant en una subjecció a l'altura dels nucs. Per a subjectar-los se'ls lliguen a la mà en un parell de vetes enllaçades. A causa de la seua llaugerea no oferixen suficient protecció per lo que normalment s'afigen [[naïp]]s retallats, planches d'acer, plaques de plàstic o esponges devall d'ells cobrint-los posteriorment en esparadrap. Generalment esta protecció s'ampra també en els dits. | |
===Didals=== | ===Didals=== | ||
| − | Els didals, s' | + | Els didals, s'usen per a jugar a ''[[raspall]] ''. Estan fabricats en [[pell]] o budell de [[porc]]. Per a colocar-los s'afig un poc de [[cotó]] per a ajustar la forma del didal a la del [[dit]]. |
== Apostes == | == Apostes == | ||
| Llínea 93: | Llínea 95: | ||
== Component social == | == Component social == | ||
| − | Les partides de pilota, els trinquets i tot lo relacionat en la pilota sempre han | + | Les partides de pilota, els trinquets i tot lo relacionat en la pilota sempre han gastat el [[Llengua valenciana|valencià]] com a llengua predominant, inclús en els anys de la dictadura de [[Franco]], per lo que ha segut un refugi per a la llengua pròpia que ha servit per a mantindre el seu us. Per això, alguns valencians ho consideren el seu deport nacional. |
| + | |||
| + | == La pilota valenciana i el tenis == | ||
| + | |||
| + | Segons explica el professor [[Josué Ferrer]], la pilota valenciana és el deport precursor del [[tenis]], que bàsicament és igual en la principal diferència de que es colpeja la bola en una raqueta en lloc d'en la mà. | ||
| + | |||
| + | La modalitat d'[[Escala i Corda]] és la més popular del deport de la pilota valenciana, la que conta en el major número de professionals, en major influència social i és la més pareguda al tenis. | ||
== Competicions == | == Competicions == | ||
| Llínea 102: | Llínea 110: | ||
*[[Trofeu Autonòmic de Raspall Fundació Ruralcaixa]] | *[[Trofeu Autonòmic de Raspall Fundació Ruralcaixa]] | ||
*[[Trofeu EDICOM Interpobles de Galocha]] | *[[Trofeu EDICOM Interpobles de Galocha]] | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Trinquet]] | ||
| + | * [[Trinquet de l'Abdet]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 108: | Llínea 121: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
{{Commonscat|Pilota valenciana}} | {{Commonscat|Pilota valenciana}} | ||
* [http://www.escoladepilota.com/ Escola de Pilota] | * [http://www.escoladepilota.com/ Escola de Pilota] | ||
* [http://www.fedpival.es/ Federació de Pilota Valenciana] | * [http://www.fedpival.es/ Federació de Pilota Valenciana] | ||
* [http://www.pilotavalenciana.com/ El Portal de la Pilota Valenciana] | * [http://www.pilotavalenciana.com/ El Portal de la Pilota Valenciana] | ||
| + | * [https://www.youtube.com/watch?v=Evm9Nzfb3Aw La pilota valenciana - Vicent Savall - Youtube] | ||
| + | * [https://josueferrer.com/2014/11/13/tenis/ ¿Sabías que la pelota valenciana es el deporte precursor del tenis? - Blog de Josué Ferrer] | ||
| + | |||
| + | {{Llista artículs destacats}} | ||
| − | [[Categoria: Cultura Valenciana]] | + | [[Categoria:Cultura Valenciana]] |
| − | [[Categoria: Deports]] | + | [[Categoria:Deports]] |
[[Categoria:Pilota valenciana]] | [[Categoria:Pilota valenciana]] | ||
[[Categoria:Deport Valencià]] | [[Categoria:Deport Valencià]] | ||
| − | [[Categoria: Deports de pilota]] | + | [[Categoria:Deports de pilota]] |
| + | [[Categoria:Deports tradicionals valencians]] | ||
Última revisió del 16:21 28 ago 2023
La pilota valenciana és un deport valencià autòcton[1] que es pot jugar en diverses modalitats, i en el qual s'enfronten un o més contrincants formant dos equips que competixen llançant una pilota, colpejant-la en la mà nua, o en llaugeres proteccions.
El nom de pilota valenciana s'usa per a distinguir-lo d'atres jocs de pilota, com la vasca, que es juga normalment contra un mur (frontó).
Història[editar | editar còdic]
El deport de la pilota fon àmpliament practicat en la Antiga Grècia i fon introduït en la Península Ibèrica pels romans que ho varen expandir a atres regions de l'imperi com les actuals França, Bèlgica, Països Baixos o Itàlia, a on encara perduren diferents varietats. En aquella época es jugava a pilota en unes normes paregudes a l'actual joc valencià de llargues.
En la Corona d'Aragó fon un deport molt popular practicat per membres de la noblea i inclús reis (l'humaniste Arnau de Vilanova va recomanar la seua pràctica a Jaume II en l'any 1305) si be este èxit fon part de la seua posterior pèrdua de popularitat puix que per a evitar problemes es va prohibir la seua pràctica en els carrers quedant confinada a recints tancats que a soles podien mantindre les classes adinerades. Ademés el fet de que a soles en el Regne de Valéncia existira tradició de joc en trinquet va propiciar la seua desaparició en el restant de territoris de la Corona d'Aragó. Famós per la seua transcendència és el bando del 14 de juny de l'any 1391 que va promulgar el Consell General de la Ciutat de Valéncia en el que prohibia la seua pràctica dins de les muralles de la ciutat. Esta prohibició no va afectar al joc de pilota en el Regne de Valéncia estant censats a mitat del sigle XVI fins a tretze trinquets en la capital repetint-se de manera periòdica diversos bandos prohibint el seu joc en el carrer. No obstant això a mitat del sigle XIX els vascs deixen de jugar cara a cara per a escomençar a jugar a rebot en un frontó el que junt en l'invenció del tenis, deport semblant pero de menys durea física del que a soles es va rebre com a influència el sistema de puntuació, varen llimitar la difusió de la pilota a mà pràcticament en Valéncia i en regions concretes de Bèlgica, Holanda, el nort d'Itàlia i el nort de França.
Des d'este moment i fins a mitat del sigle XX és lo que es coneix com a edat d'or de la pilota valenciana pel fet de que es disputaven numeroses partides en que s'apostaven ingents sumes de diners i que els jugadors eren autèntics héroes populars destacant pilotaris com Roquet de Penàguila, Bandera, Meler, Bota, el Chiquet, el Paler o el Piloter.
Posteriorment la popularisació dels deports de masses, especialment el fútbol, l'expansió urbanística que va provocar el derrocament de numerosos trinquets, l'aument de la circulació automovilística que va dificultar el joc en el carrer i la progressiva castellanisació de la societat degut a l'immigració de gran cantitat de persones que no veren a la pilota com un deport propi va provocar que la seua situació en la década dels 60 del sigle XX fora quasi crítica.
Paco Cabanes, "El Genoves", davant de la premsa
Pero en eixe moment la pilota va tornar a resorgir i es pot dir que fon gràcies a un home, Francesc Cabanes el Genovés. La figura d'este mític pilotari va atraure a numerosos aficionats de volta al trinquet.
Ad este fenomen s'uní el procés autonòmic. Esta descentralisació va provocar que la Federació de Pilota Valenciana es deslligara de l'espanyola, que arreplega a soles les modalitats vasques, lo que va permetre organisar numerosos tornejos oficials que varen incrementar l'interés de les partides i una major professionalisació del deport. Ademés les noves institucions públiques han apostat decididament per ell, retransmetent numeroses partides, contant en un programa semanal en la televisió pública valenciana, incloent notícies en els informatius, oferint recursos didàctics per a la seua introducció en l'assignatura d'educació física i promulgant una normativa per la qual qualsevol colege o institut valencià de nova construcció haja d'incloure una instalació per a la pràctica de la pilota.
Per això, se pot dir que actualment la pilota viu un periodo de recuperació com mai abans s'havia conegut i sense dubte el futur adquirix bones expectatives.
Instalacions[editar | editar còdic]
La pilota valenciana pot disputar-se en diferents llocs.
- Trinquet : Sense cap dubte és la pista més característica d'este deport. És un recint tancat de forma rectangular d'entre quaranta i xixanta metros de llarc i entre nou i onze d'ample. Les dos parets més llargues, denominades muralles, tenen una altura semblant a l'ample del recint. Una de les dos muralles conta en un element singular, la escala. Esta escala consta de quatre escalons dels quals el primer és més alt que el restant, contant en una altura d'un metro aproximadament i un ample d'entre dos metros i mig i tres. Estos escalons són aprofitats pel públic per a assentar-se i presenciar la partida.
- Carrer : Tradicionalment s'han disputat partides en el carrer, contant cada poble en un carrer especialment adequat per ad això. Este carrer devia ser pla i contava en unes dimensions un poc menors que les d'un trinquet. En l'augment de la circulació es va dificultar esta pràctica per lo que s'han construït diversos carrers artificials denominats carrer de la pilota en els que s'imiten fins en els més chicotets detalls els carrers urbans incloent per tant finestres, balcons o portes. Hi ha carrers artificials entre atres en les localitats de Monserrat, Torrent, Beniparrell, l'Eliana, Meliana, Foyos, Albuixech, Chirivella, Calp o Benidorm.
- Frontó : De característiques semblants al frontó vasc o al de frontenis pero en una llongitut menor (reglamentàriament entre 20 i 30 m de llarc) està guanyant popularitat en els últims temps degut a la dificultat de disputar partides en el carrer o en els trinquets, esta modalitat és tradicional del nort de Castelló, especialment de localitats com Benicarló, a on existix el club de pilota Arrea-li Bona.
- Galocheta : Este recint de vint metros de llarc per tres i mig d'ample s'usa per a jugar la modalitat de "Galochetes" en la localitat de Monòver. Conta en una corda central destensada i quatre caixons en els cantons del recint.
Modalitats[editar | editar còdic]
Hi ha diverses modalitats de pilota valenciana encara que es poden dividir en dos grans blocs, estil directe i estil indirecte:
Estil directe[editar | editar còdic]
Paco Cabanes, "El Genoves" en una partida de Pilota
Els equips estan enfrontats, enviant la pilota a l'extrem contrari del camp de joc.
Modalitats d'estil directe:
- Escala i corda : Sense dubte la modalitat reina pel que conta en el número més gran de jugadors professionals. Se disputa en trinquet al que s'afig una corda en el mig de la pista a una altura aproximada de dos metros. S'enfronten dos equips de u, dos o tres jugadors. És un joc a l'aire, permetent-se a soles un bot de la pilota abans de tornar-la al camp rival encara que els bots en les escales no són contats. El joc consistix a tornar la pilota al rival per damunt de la corda, cometent-se falta quan la pilota no arriba a l'atre camp, ho fa per devall o impacta en una part del cos diferent de la mà. Per a conseguir un joc se seguix una notació semblant a la del tenis, 15, 30, val i joc
- Galocha : És un joc paregut al de escala i corda diferenciant-se en que es disputa en un carrer natural, o un carrer artificial, adaptant-se les regles a la pista, pero mantenint el mateix esperit.
Partida de llargues en Benimagrell (Sant Joan d'Alacant)
- Llargues : En esta modalitat a l'aire jugada en el carrer se permet a soles un bot. Se disputa entre equips de tres, quatre o cinc pilotaris. Per a conseguir un tant cal conseguir que la pilota bote més allà d'una llínea coneguda com de la falta (situada vora trenta o quaranta metros de la del servici) o que supere una llínea posterior coneguda com del 'quinze' (quinze) situada a una distància aproximada de 70 m.
- Raspall : És l'atra modalitat que conta en jugadors professionals. Se juga en trinquet o en el carrer i deu el seu nom al fet de que el pilotari pot raspar el sol en la mà per a tornar la pilota, puix inclou dos colps específics: "raspar" (colpejar la pilota a rant de terra de manera que esta rode) i "enganchar" (colpejar la pilota a rant de terra de manera que esta s'eleve). En esta modalitat la pilota va a sovint rodant pel sol. Per a conseguir un punt s'ha de conseguir que la pilota supere la llínea de tant que té el rival darrere d'ell o tocar el fondo del trinquet. És la modalitat més dura físicament.
- Galochetes : Esta modalitat se juga en la galocheta una diminuta pista entre un o dos jugadors per equip. Se disputa a l'aire, conseguint-se un tant cada vegada que s'introduïx la pilota en un dels caixons (forats) del rival, o quan la pilota del rival no conseguix passar la corda.
- Joc internacional : Se denomina aixinana a la modalitat que es juga en mundials i europeus, sent semblant a llargues pero en diverses variants -puix en cada país se juga de forma distinta- a fi de jugar a una modalitat comuna.
Estil indirecte[editar | editar còdic]
Els dos equips s'enfronten llançant la pilota contra un element (mur), nomenat frontó. Despuix de que la pilota rebota li toca jugar a l'equip contrari.
Modalitats d'estil indirecte:
- Frontó : Esta modalitat se diferencia del frontó vasc en les dimensions de la pista i les característiques de la pilota. Cada jugador colpeja la pilota de manera alterna havent d'impactar esta en el frontis per damunt d'una ralla situada a una altura de mig metro i botant dins dels llímits establits en la pista.
- Flare : Esta modalitat conta en unes regles paregudes a les del frontó diferenciant-se en que es disputa en una pista llaugerament diferent: en dimensions un poc menors i en dos bisells, coneguts com flares en els cantons del frontis que permeten que la pilota faça efectes estranys quan impacte en ells.
De totes estes modalitats la més estesa és la de escala i corda que junt en la de raspall és l'única que conta en jugadors professionals. Populars també són la galocha en les províncies de Castelló i Valéncia; i en tota la província d'Alacant la modalitat a llargues . El joc en frontó està guanyant adeptes a causa de la gran cantitat d'instalacions disponibles i als diversos desafiaments que han enfrontat en els últims anys a pilotaris valencians i vascs. Finalment les galochetes i el flare es troben cada una d'elles restringides pràcticament a una població.
Material[editar | editar còdic]
Pilotes[editar | editar còdic]
Hi ha diversos tipos de pilota segons la modalitat:
- Pilota de badana : Esta pilota té una coberta de pell de vedella i està farcida de borra. S'usa pel seu escàs preu en partides d'aficionats i en partides en el carrer i per la seua llaugerea per a l'entrenament de jóvens. Té un pes màxim de 39 g i un diàmetro màxim de 38 mm.
- Pilota de drap : Esta pilota té un centre de borra i esta recoberta per tires de drap. És utilisada en la modalitat de galochetes i conta en un pes d'entre 50 i 96 g i un diàmetro de 6 o 7 cm.
- Pilota de vaqueta : està formada per huit triànguls de pell de bascoll de vaca cosits entre sí i farcida de borra per a conseguir el pes oficial que té la modalitat d'adults és d'entre 40 i 42 g i un diàmetro de 42 mm. Són fabricades de manera artesanal i per tant són molt apreciades tenint un preu molt elevat de com a mínim 30 euros. S'usa en la modalitat de escala i corda, raspall i galocha.
- Pilota de tec : Està composta d'un núcleu de fusta recobert de borra i forrada en pell de cabra. S'ampra per al frontó valencià i té un pes d'entre 36 i 50 g i unes dimensions d'entre 40 i 50 mm de diàmetro.
Guants[editar | editar còdic]
Se gasten per a protegir les mans a l'hora de colpejar la pilota. Són de pell de corder i no cobrixen els dits. Estan formats per un triàngul de pell destinat a cobrir la palma de la mà contant en una subjecció a l'altura dels nucs. Per a subjectar-los se'ls lliguen a la mà en un parell de vetes enllaçades. A causa de la seua llaugerea no oferixen suficient protecció per lo que normalment s'afigen naïps retallats, planches d'acer, plaques de plàstic o esponges devall d'ells cobrint-los posteriorment en esparadrap. Generalment esta protecció s'ampra també en els dits.
Didals[editar | editar còdic]
Els didals, s'usen per a jugar a raspall . Estan fabricats en pell o budell de porc. Per a colocar-los s'afig un poc de cotó per a ajustar la forma del didal a la del dit.
Apostes[editar | editar còdic]
Els espectadors del joc poden apostar a qualsevol dels dos equips, i el trinquet i el marchador s'embojaquen abdós una comissió de les apostes.
Component social[editar | editar còdic]
Les partides de pilota, els trinquets i tot lo relacionat en la pilota sempre han gastat el valencià com a llengua predominant, inclús en els anys de la dictadura de Franco, per lo que ha segut un refugi per a la llengua pròpia que ha servit per a mantindre el seu us. Per això, alguns valencians ho consideren el seu deport nacional.
La pilota valenciana i el tenis[editar | editar còdic]
Segons explica el professor Josué Ferrer, la pilota valenciana és el deport precursor del tenis, que bàsicament és igual en la principal diferència de que es colpeja la bola en una raqueta en lloc d'en la mà.
La modalitat d'Escala i Corda és la més popular del deport de la pilota valenciana, la que conta en el major número de professionals, en major influència social i és la més pareguda al tenis.
Competicions[editar | editar còdic]
- Trofeu Individual Bancaixa
- Circuit Bancaixa
- Trofeu El Corte Inglés
- Trofeu Autonòmic de Raspall Fundació Ruralcaixa
- Trofeu EDICOM Interpobles de Galocha
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Pelota_valenciana de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pilota valenciana.- Escola de Pilota
- Federació de Pilota Valenciana
- El Portal de la Pilota Valenciana
- La pilota valenciana - Vicent Savall - Youtube
- ¿Sabías que la pelota valenciana es el deporte precursor del tenis? - Blog de Josué Ferrer
| |||||||||||||||||||||||||||||||