En la naturalea es troba com a part de distints minerals (generalment en forma de sulfur) o com a argent lliure (coneguda com argent natiu). En la corfa terrestre apareix en una proporció de 0,08 parts per milló. La major part de la seua producció s'obté com a subproducte del tractament de les mines de coure, zinc, plom i or.
El seu nom és una evolució de la paraula llatinaplatus (cf. chato), que significava originalment 'pla' i posteriorment 'làmina metàlica'. En les llengües romançades de la península ibèrica el terme específic referència al metal: en català, aragonés i espanyolargent i en gallec i portuguésprata.
El símbol de l'argent, Ag, prové del llatíargentum i el grec ἄργυρος,[2] noms del metal en eixos idiomes, derivats d'una raïl indoeuropea que significa 'lluent'.[3] Del vocablo llatí deriven els noms de l'argent en la majoria de les llengües neolatinas, com el francés i també el catalàargent, l'italiàargento o el rumàargint.
En espanyol també existix l'adjectiu argentí, d'ús exclusivament lliterari, d'a on va sorgir el nom d'Argentina.
Propietats generals
L'argent és un metal molt dúctil i maleable, alguna cosa més dur que l'or i presenta una lluentor blanca metàlica susceptible al polida. Es manté en aigua i aire, si ben la seua superfície es empaña en presència d'ozon, sulfur d'hidrogen o aire en sofre.
Posseïx la més alta conductivitat elèctrica i conductivitat tèrmica de tots els metals, pero el seu major preu ha impedit que s'utilise de forma massiva en aplicacions elèctriques. L'argent pur també presenta el color més blanc i el major índex de reflexió.
Aplicacions
Aproximadament el 70% de la producció mundial d'argent s'utilisa en fins industrials, i el 30%, en fins monetaris; bona part d'este metal s'ampra en orfebreria, pero els seus usos més importants es donen en les indústries fotogràfica i química.
Alguns usos de l'argent es descriuen a continuació.
Els ions i els composts d'argent tenen un efecte tòxic sobre algunes bactèries, virus, algues i fongos, propietat típica dels metals pesats com el plom o el mercuri, pero sense l'alta toxicitat per als humans que normalment està associada en estos atres metals. Els seus efectes germicidas maten molts microbisin vitro, pero les proves i l'estandardisació dels productes d'argent resulten difícils.[4]
Hipòcrates, el "pare de la medicina",[5][6][7] va escriure que l'argent tenia propietats beneficioses curativas i contra les malalties, i els fenicis solien almagasenar l'aigua, el vi i el vinagre en botelles d'argent per a evitar que es tiraren a perdre. A principis de el XIX, la gent posava monedes d'argent en les botelles de llet per a prolongar la seua frescura.[8]
S'usaven composts d'argent per a evitar infeccions en la Segona Guerra Mundial
abans del descobriment dels antibiòtics. Les dissolució de nitrat d'argent eren un tractament estàndar, pero varen ser substituïdes per les cremes de sulfadiazina d'argent,[9] que va anar generalment el tractament estàndar per al tractament antibacteriano i antibiòtics de cremades greus fins al final del XX.[10] Hui en dia, s'usen atres opcions, com per eixemple els apòsits en revestiment d'argent (apòsits d'argent activat), junt en la crema de sulfadiazina d'argent. Aixina i tot, els estudis sobre l'eficàcia d'estos apòsits tractats en argent han donat resultats variats.[11] Una revisió sistemàtica portada a terme per la Cochrane Collaboration no va trobar proves suficients per a recomanar l'ús d'apòsits tractats en argent per a tractar ferides infectades.[11]
Des de fa molt temps s'ha sabut que l'acció antibacteriana de l'argent millora per la presència d'un camp elèctric. L'aplicació d'alguns volts d'electricitat per electrodos d'argent millora significativament la velocitat a la qual moren les bactèries de la dissolució. Es va descobrir que l'acció antibacteriana dels electrodos d'argent millora molt si els electrodos estan coberts de nanobarras d'argent.[12]
Medicaments
L'argent té un us estés en geles tòpics i és impregnada en benes a causa de la seua activitat antimicrobiana d'espectre ampli. Les propietats antimicrobianas de l'argent són degudes a les propietats químiques de la seua forma ionizada, Ag<sup>+</sup>. Este ion forma fortes enllaços moleculars en atres substàncies que les bactèries utilisen para respirar, com per eixemple molècules que contenen sofre, nitrogen i oxigen.[13] Quan el ion Ag<sup>+</sup> forma un complex en estes molècules, estos queden inservibles per les bactèries, privant-les de composts necessaris i finalment causant la mort.
L'argent també s'usa en aleacions per a peces dentals.
Electricitat
Electricitat. Els contactes de generadors elèctrics de locomotores diésel-elèctriques duen contactes (de aprox. 1 in.de gruixa) d'argent pur; i eixes màquines tenen un motor elèctric en cada roda o eix. El motor diésel mou el generador d'electricitat, i es deuen també agregar els contactes de les claus o pulsadores domiciliaris de millor calitat que no usen sol coure (més econòmic).
Els monedes de 25 centaus de dolar de 1932 a 1964 són d'argent llei 900.
Acunyament de moneda
Anells d'argent esterlí.L'argent s'ha amprat per a fabricar monedes des de 700 a. C., inicialment en electrum, aleació natural d'or i argent, i més tart d'argent pur.
Joyeria i platería
En joyeria i platería per a fabricar gran varietat d'artículs ornamentals i d'ús domèstic quotidià, i en menor grau de purea, en artículs de bisuteria. Per a identificar l'autèntic Argent de Llei o argent esterlí la que s'usa per a la fabricació de joyes, un sagell en l'inscripció "925" i algun atre símbol que identifica al joyer ve fent-se des de l'Edat Mija i encara hui en dia s'usa este mètoto per a identificar-la. Les joyes i la platería d'argent estàndar, són una aleació d'un 92,5% d'argent en un 7,5% de coure. En els Estats Units solament es pot vendre com "argent" una aleació que tinga com a mínim un 92,5% d'argent fi. L'argent de llei és més dura que l'argent pur, i té un punt de fusió de 893 °C, més baix que l'argent pur o el coure pur.[14] L'Argent de Britania és un estàndart alternatiu de calitat de contrast que conté un 95,8% d'argent, i a sovint s'usa per a produir coberts d'argent i atres objectes que requerixquen un treballat especial. En l'adició de germani es forma l'aleació modificada patentada cridada "argent de llei Argentium", que té propietats millorades com per eixemple la resistència a les taques per fòc.
↑En castellano se suele considerar que proviene sólo del latín, pero cf. Les Poinçons de garantie internationaux pour l'argent, Tardy, pp. 6. OCLC229906795. ISBN 2901622178.
↑Ernout, A; A. Meillet (1939). Dictionnaire Étymologique de la langue latine. Histoire des mots, París: Librarie C. Klicksieck, pp. s.v.. OCLC79138165.
↑Chopra I.(2007).The Journal of antimicrobial chemotherapy.59(4): 587–90.doi:10.1093/yazco/dkm006.(en inglés)
Archivat el 29 de octubre de 2009 archivat en Wayback Machine., Microsoft Encarta En línea Encyclopedia 2006. Microsoft Corporation. (anglés)
↑Strong, W.F.; Cook, John A.(Julio del 2007).«Reviving the Dead Greek Guys».Global Media Journal, Indian Edition.Consultat el 16 de mayo de 2021.(en inglés)
↑Atiyeh, BS; Costagliola, M; Hayek, SN; Dibo, SA(2007).Burns : journal of the International Society for Burn Injurias.33(2): 139–48.ISSN 0305-4179.doi:10.1016/j.burns.2006.06.010.(en inglés)