L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Mig de comunicació

Un mig de comunicació és un instrument o forma de contingut pel qual es realisa el procés de comunicació.[1] Usualment s'ampra el terme per a fer referència als mijos de comunicació de masses, no obstant, atres mijos de comunicació, com el teléfon, no són massius, sino interpersonals. Des del seu sorgiment i desenroll, els mijos de comunicació s'han convertit en una important font de poder i influència social a nivell mundial. De fet, en ocasions es parla d'ells com el quart poder, en alusió als poders llegislatiu, eixecutiu i judicial, per la seua capacitat de modificar l'opinió pública.[2]

Els mijos de comunicació són instruments en permanent evolució ya que, a través dels anys, els alvanços tecnològics han conseguit incrementar la seua difusió i immediatea. Molt provablement, la primera forma de comunicar-se entre humans va ser la dels signes i senyals amprats en la prehistòria, el reflex de la qual en la cultura material són les distintes manifestacions del art prehistòric. L'aparició de l'escritura es pren com a fita d'inici de l'història. A partir d'eixe moment, els canvis econòmics i socials varen ser impulsant el naiximent i desenroll de distints mijos de comunicació, des dels vinculats a l'escritura i la seua mecanisació (imprenta –XV–), com la prensa escrita, fins als mijos audiovisuals lligats a l'era de l'electricitat (primera mitat d'el XX), com la ràdio i la televisió, i a la revolució de l'informàtica i les telecomunicacions (revolució científic-tècnica o tercera revolució industrial —des de la segona mitat d'el XX–), que varen permetre el sorgiment del periòdic en llínea i els videoblogs entre uns atres, cada u d'ells essencials per a les distintes fases del denominat procés de globalisació.[3]

Fins i característiques

El propòsit principal dels mijos de comunicació és, precisament, comunicar en objectivitat, pero segons el seu tipo d'ideologia poden especialisar-se en: informar, educar, transmetre, entretindre, formar opinió, ensenyar, controlar, etc.

  • Positives. Les característiques positives dels mijos de comunicació residixen que possibiliten que amplis continguts d'informació apleguen a estesos llocs del planeta de forma immediata, com poden ser notícies, alvanços tecnològics, descobriments científics, etc. D'esta forma, més persones tenen accés a este tipo d'informació de manera immediata. Els mijos de comunicació, d'igual manera, fan possible que moltes relacions personals es mantinguen unides o, per lo manco, no desapareguen per complet a mida que faciliten la comunicació en temps real. Un atre factor positiu es dona en l'àmbit econòmic: qui posseïxca l'us dels mijos pot generar un determinat tipo de consciència sobre una espècie de producte, és dir, pot generar la seua pròpia demanda, ya que els mijos moltes voltes complixen la funció de formadors d'opinió. Llavors, vist des de l'àmbit empresarial, és un aspecte àmpliament positiu en fer possible el màrqueting i la publicitat.
  • Negatives. Les característiques negatives recauen en la manipulació de l'informació i l'us de la mateixa per a interessos propis d'un grup específic. En molts casos, tendix a formar estereotips, seguits per moltes persones gràcies a l'alcanç que adquirix el mensage en la seua difusió (com succeïx en generalisar persones o grups). Un atre aspecte negatiu dels mijos massius de comunicació radica que a sovint carixen de control parental, per lo tant menors d'edat poden tindre accés a contingut explícit com és el cas de la televisió o l'internet. Davant açò, la majoria de països, com per eixemple Espanya, conten en una regulació que restringix el contingut que es pot emetre en televisió en un cert horari.[4]

Classificació

Per la complexitat dels mijos de comunicació, Harry Pross (1972) ha separat estos en tres categories, a partir de la seua teoria.

  • Mijos primaris (sense màquines, per eixemple, la veu humana)
  • Mijos secundaris (us d'ajudes tècniques per part de l'emissor del mensage, per eixemple: un periòdic)
  • Mijos terciarios (l'emissor i el consignatario usen les màquines, per eixemple, la ràdio, la televisió, el teléfon, el correu electrònic, etc.)

Distints mijos de comunicació

 
Enciclopèdia Brockhaus Konversations-Lexikon, 1902.

En l'alvanç de la tecnologia, han anat desenrollant-se diferents mijos de comunicació, tant massius (comunicació social) com a personals (comunicació privada entre individus).

Mijos socials de l'informació quotidiana

Estos mijos engloben diverses tecnologies utilisades principalment per a transmetre notícies d'interés social o notícies rellevants per a un número elevat de persones, transmeses de manera impersonal i generalisada a molts individus. Estos mijos de comunicació a voltes cridats "mijos d'informació socials" també poden ser usats per a mensages que no necessàriament siguen la transmissió de novetats relacionades en l'actualitat, per lo que poden ser usats en una forma similar a com és usada l'historieta o el cine, que si be transmeten mensages socialment rellevants, no són usats per a novetats informatives de l'actualitat quotidiana. Ademés, diversos crítics han senyalat que existixen biaix en els mijos de comunicació que afecten a les minories religioses o ètniques. Durant el XIX, el "boom" de l'informació ràpidament va alvançar pels sistemes postals, aument de l'accessibilitat de periòdics, aixina com escoles de "modernisació". la revolució de l'informació es basa en els alvanços moderns. El canvi en la temporisació basat en l'innovació i l'eficiència poden no tindre una directa correlació en la tecnologia.

Periòdics

AP Els periòdics són mijos de comunicació escrita, que deuen el seu nom a ser escrites de manera periòdica en intervals de temps fixos. Aixina els diaris, semanaris i anuaris són tipos de publicacions periòdiques de periodicitat diària, semanal i anual. Els diaris, per la seua alta periodicitat, han segut usats bàsicament per a temes d'actualitat quotidians, i en menor mida per a l'anàlisis de qüestions socials rellevants. En canvi, els semanaris se centren en alguns temes socials sobreixents que són analisats en major profunditat, i en el que molts fets de l'actualitat quotidiana menys importants són deixats a un costat. Des del advenimiento d'internet molts periòdics són publicats també de manera electrònica, a voltes de manera exclusivament electrònica. Encara que en gran part es va conservar la periodicitat diària, l'edició electrònica permet oferir actualisacions la periodicitat de les quals és inferior. De fet, en alguns casos els periòdics digitals oferixen actualisacions cada pocs minuts sobre determinades notícies que s'estan produint en el moment. Algunes publicacions científiques també són publicacions periòdiques, pero no estan a la transmissió d'informacions sobre l'actualitat quotidiana, sino sobre qüestions científiques i socials d'interés, aixina com la publicació de les investigacions originals realisades per persones altament especialisades.

Rets socials

Dins de la varietat de formes de comunicació basades en internet, algunes rets socials virtuals com Twitter, Instagram i Facebook són usades per un gran número d'individus per a mantindre's informats sobre l'actualitat quotidiana, i inclús com a mig de filtraje i selecció de mensages rellevants. En dits mijos pot donar-se l'intercanvi d'informació sobre actualitat quotidiana junt en un atre tipo de mensages més típics dels mijos d'entreteniment; no obstant, no es produïx un procés comunicatiu a on l'home intercanvie eixa informació cara a cara per a discutir-la i aplegar a un anàlisis sobre el tema. Açò és reafirmat per Chang (2015) quan menciona que "pocs estudis han explorat cóm a les persones els ha afectat la forma en que interactuen en uns atres en les rets socials, tals com Facebook (FB) –a on 1 mil millons d'usuaris han generat més d'1,13 billons de llínees, varen establir 140,3 millons d'amics conectats, i pujat 219 mil millons de fotos–,[5] senyes que reafirmen que les rets socials solament són un mig d'informació, pero no de comunicació. Molts dels usuaris de Facebook, són adolescents, els qui en busca d'amics i informació de la seua realitat, apleguen a "copiar" els estereotips, patrons de desenroll i formes de socialisar"[6] que es proponen en estes rets socials.

Totes les persones van a ser un mig de comunicació en sí mateixa.[7]

Un dels majors reptes que suponen les rets socials com a mig de comunicació és evaluar la fiabilitat de l'informació que es transmet per elles. ya que qualsevol usuari d'elles pot publicar el contingut que desige instantàneament i sense cap revisió prèvia, és habitual trobar-se contingut erròneu, tergiversat, o directament fals. Segons un estudi d'American Press Institute, el 36% dels enquestats no confia en absolut en les notícies difoses a través de rets socials.[8]

En 2018, una investigació de The New York Claves, The Guardian i The Observer va descobrir que la companyia Cambridge Analytica va estar amprant l'informació personal dels usuaris de Facebook per a generar anuncis personalisats en els que intentar manipular el sentit del vot en numerosos processos electorals.[9] A raïl d'este succés, conegut com l'escàndal Facebook-Cambridge Analytica, Facebook va rebre una multa de 5000 millons de dólars per part de la Comissió Federal de Comerç en Estats Units.[10] A pesar de la gran repercussió política i social de l'escàndal, segons una investigació de la National Public Ràdio de 2021, Facebook a penes va prendre mides per a evitar que una campanya similar es poguera tornar a produir.[11]

Mijos de comunicació interpersonal

Correu postal

Artícul principal → Carta.

Les cartes i l'intercanvi epistolar en format de paper va ser un dels primers mijos de comunicació interpersonal a distància. Durant sigles va ser l'únic mig de comunicació a distància entre individus, i en el advenimiento de tecnologies més immediates, ràpides i eficients, l'us de cartes i missives s'ha reduït molt. En l'actualitat, s'usen en gran part per a la transmissió de mensages purament publicitaris i comunicacions oficialistes.

Telégraf

Artícul principal → Telégraf.

El telégraf va ser el primer mig de comunicació en amprar senyals elèctriques per a la transmissió del mensage. Per a això, fa us del còdic Morse. Dit mensage va rebre el nom de telegrama, el qual es caracterisava per ser un text breu que s'enviava ràpidament a través d'una codificació. Els telegrames es varen utilisar per a enviar mensages generalment urgents, de forma ràpida, en informació important i compost de poques paraules.[12]

Teléfon

Artícul principal → Teléfon.

El teléfon és un dispositiu dissenyat per a transmetre per mig de senyals elèctriques la conversació entre dos o més persones al mateix temps en distints llocs. El teléfon va ser creat per Antonio Meucci en 1877. Durant molt temps Alexander Graham Bell va ser considerat l'inventor del teléfon. No obstant, Bell no va ser l'inventor d'este aparat, sino solament el primer en patentar-ho.[13]

Fax

Artícul principal → Fax.
 
Un fax, marca Samsung.

El fax (abreujament de facsímil), a voltes cridat telecopia, és la transmissió telefònica de material escanejat imprés (tant text com a imàgens), normalment a un número de teléfon conectat a una impressora o a un atre dispositiu d'eixida. El document original és escanejat en una màquina de fax, que processa els continguts (text o imàgens) com una sola image gràfica fixa, convertint-la en un mapa de bits, l'informació es transmet en forma de senyals elèctriques a través del sistema telefònic. A pesar de que el seu us s'ha reduït considerablement des de l'expansió d'Internet, encara seguix utilisant-se, especialment per organismes públics i en l'àmbit llegal.[14]

Correu electrònic

Artícul principal → Correu electrònic.

El correu electrònic (abreviat correu-i o i-mail) compartix algunes de les característiques del vell intercanvi epistolar, si ben donada la forma de transmissió electrònica el temps transcorregut entre comunicacions successives tendix a ser molt menor, per lo que han sorgit formes noves d'usar el correu-i que no podien ser usades en un intercanvi epistolar típic. De fet, el correu-i per la seua immediatea compartix algunes traces típiques que usualment té la comunicació interpersonal per mig de teléfon. A diferència de la majoria de mijos de comunicació en llínea, el correu electrònic ampra un protocol de comunicacions estàndar, RFC 5598, de manera que es permet l'enviament de correus electrònics entre contes de distints proveïdors.[15]

Les llestes de correu electrònic faciliten la distribució de correus electrònics a grups grans d'usuaris. Una llista de correu ampra una direcció de correu electrònic que reenvía els mensages a tots els usuaris que s'hagen subscrit a ella. D'eixa manera, no és necessari escriure manualment les direccions dels destinataris. Un dels majors inconvenients de l'us del correu electrònic és l'arribada de mensages no desijats , coneguda com correu fem o spam. El correu electrònic abaratix enormement l'enviament massiu de mensages sobre atres tècniques de comunicació, com el correu postal, les cridades de teléfon o la distribució de panflets, lo que fomenta el creiximent del correu fem. En contraposició, els proveïdors de correu electrònic han desenrollat filtres antispam capaços de filtrar la majoria de mensages no desijats.

Chat

El chat és un mig de comunicació en el que dos o més usuaris intercanvien varis mensages entre sí.[16] Existixen protocols de comunicacions per a chat de còdic obert, com IRC i XMPP. No obstant, actualment les plataformes més utilisades són de còdic tancat i servidors privats, com Facebook Messenger, Whatsapp, WeChat i Line.

Fòrum (Internet)

Artícul principal → Fòrum (Internet).

Un fòrum d'Internet és un lloc de discussió en llínea en el que vàries persones publiquen mensages de text de forma asíncrona. Un fòrum es subdivide en fils, cada u d'ells en un tema distint, en el qual s'ordenen els mensages que vagen deixant els usuaris en orde cronològic. A diferència del chat, el fòrum està pensat per a que els usuaris no intercanvien mensages en temps real, sino per a que cada usuari lligga els mensages i responga quan li resulte més convenient. Habitualment és necessari registrar-se per a poder comentar, i en alguns fils els mensages són públics mentres que en uns atres solament els poden llegir determinats usuaris autorisats. La forma més habitual d'accedir a un fòrum d'Internet és per mig d'un sitie web.

Mijos d'entreteniment

Molts mijos d'entreteniment no estan pensats per a transmetre informació quotidiana, encara que poden servir la transmissió de mensages socials, sensibilisació respecte a qüestions socials i creació d'estats d'opinió pública.

Historieta

Artícul principal → Historieta.

L'historieta, convertida en mig de comunicació de masses, gràcies a l'evolució de la prensa decimonónica, va viure la seua época dorada sobre número de llectors despuix de la Segona Guerra Mundial. En la proliferació de noves formes d'oci en la segona mitat d'el XX, va deixant de ser un mig massiu en la majoria dels països, creant-se formats més cars, tals com a àlbums o revistes de lux, i buscant nous tipos de llectors.

Cine

Artícul principal → Cine.

El cine (abreviatura de cinematógraf o cinematografia) és la tècnica de proyectar fotogrames de forma ràpida i successiva per a crear l'impressió de moviment mostrant algun vídeo (o película, o film, o film). La paraula «cine» designa també les sals o teatres en els quals es proyecten les películes. El cine va ser desenrollat pels Germans Lumière a partir de 1892.

Internet i llocs web

Artícul principal → Internet.


Internet és un método d'interconexió de rets de computadores implementat en un conjunt de protocols cridats TCP/IP i garantisa que rets físiques heterogéneas funcionen com una ret (llògica) única. Fa la seua aparició per primera volta en 1969, quan ARPANET establix la seua primera conexió entre tres universitats en Califòrnia i una en Utah. Ha tingut la major expansió en relació en la seua curta edat comparada per l'extensió d'este mig. L'accés a Internet en tot lo món ho convertix en un mig de masses, a on cada u pot informar-se de diversos temes en les edicions digitals dels periòdics, expressar les seues idees en blog o pujar material audiovisual com en el popular lloc YouTube.[17] Alguns diuen que açò convertix en els principals actors de l'internet als propis usuaris.[18][19]

Conseqüències socials de la presència de mijos de comunicació

Interessos privats dels mijos de comunicació

Una de les crítiques als grans mijos de comunicació social, és la seua subordinació a poderosos grups empresarials. En alguns països, poderosos grups econòmics són amos d'extensos mijos informatius, com és el cas del Grup Clarín i Grup Telefe en Argentina, Grup Televisa en Mèxic, Televisora Nacional (TVN) en Panamà i Mediaset Espanya i Atresmedia en Espanya. Una atra de les grans crítiques als mijos de comunicació és l'oficialisme, la seua subordinació al govern en tanda, degut en gran part a la gran cantitat de diners públics gastats en statista. com/estadisticas/600877/gasto-mundial-en-publicidad/publicitatenmijos. D'esta forma, segons interessos econòmics, polítics i socials, els mijos de comunicació són utilisats per a la consecució d'objectius que transcendixen la comunicació objectiva per mig de la manipulació de l'opinió pública. Com a forma de contrarrestar esta subordinació a interessos privats, han sorgit rets d'informació autodenominats "independents", colectius sense fins de lucre i basats en voluntaris. Entre els més coneguts es troba Indymedia. Estos mijos presenten creiximent en els últims anys en la transformació digital global, cada volta són més influents en cobrir temes relacionats en la corrupció de la gobernanza pública, pero s'enfronten a elmostrador. cl/noticias/pais/2017/08/03/estudio-revela-que-sector-de-medios-digitals-independientes-en-america-latina-crece-pero-sujeto-a-ataques/amenacesconstants.

Dret a l'informació i democràcia

AP Diversos analistes i intelectuals, des d'Albert Einstein en Why Socialism? han senyalat que l'existència d'una democràcia de ciutadans capaços de participar de manera adequada en els processos electorals requerix l'existència de mijos de comunicació lliures, veraces i en un ampli grau d'independència respecte als interessos, tant privats com a estatals, d'els qui participen en ells. Aixina algunes constitucions arrepleguen el dret a l'informació veraç i vàries constitucions de països en Amèrica Llatina contemplen àmplies mides d'intervenció estatal per a assegurar dit dret. En contrast, entre estes intervencions estatals, els rtve. es/desde-bogota/2009/09/latinoam%C3%A9rica-la-prensa-y-les-leyes-mordaza. htmlcasos de Llei Mordaça són comunes en estos països. Pràcticament tots els països democràtics del món, arrepleguen d'una manera o una atra tant la llibertat d'expressió, com la llibertat d'informació, ya que s'entén que dites llibertats són mijos que asseguren o reforcen la capacitat de l'opinió pública per a fer-se una idea cabal de diferents problemes i expressar adequadament les seues referències. No obstant, en molts països no es contemplen massa mides específiques per a fer efectiva la pluralitat de mijos i l'accés a informació veraç, rellevant i no biaixada a tots els seus ciutadans.

Opinió pública

AP Una atra conseqüència important és l'existència de major homogeneïtat en les opinions públiques, fins al punt de que en temes particulars o sobre successos concrets pot aparéixer una opinió àmpliament compartida, en gran part inspirada, estimulada o directament extreta dels mijos de comunicació massius. En societats antigues sense mijos de comunicació massius i de ràpida difusió es podien observar variacions regionals més importants i era dubtós que existiren opinions més o menys elaborades sobre molts successos particulars recents.

Vore també

Referències

  1. ↑ «mig, mija | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-11-15.
  2. ↑ «¿Encara existix el quart poder?» (en és). Expansió. Consultat el 2023-02-22.
  3. ↑ «Breu història dels mijos de comunicació - hiru». www. hiru. eus. Consultat el 2022-11-22.
  4. ↑ (2016) Alfabetisació Mediàtica i Cultures Digitals Congrés Internacional Europa/Amèrica Llatina ATEI, Sevilla 13 i 14 de maig de 2010 ; José Manuel Pérez Tornero, Juliol Cabero Almenara, Lorenzo Vilches (coords.).. OCLC 1322861117. ISBN 978-84-693-2361-8.
  5. ↑ «Self-construal and Facebook activities: Exploring differences in social interaction orientation».Computers in Human Behavior.53
    91-101.ISSN 0747-5632.doi:10.1016/j. chb.2015.06.049.Consultat el 4 de març de 2016.
  6. ↑ «Gender, Communication, and Self-Presentation in Teen Chatrooms Revisited: Have Patterns Changed?».Journal of Computer-Mediated Communication.17(1)
    39–59.ISSN 1083-6101.doi:10.1111/j.1083-6101.2011.01561. x.Consultat el 4 de març de 2016.
  7. ↑ «Marcos Weskamp, cofundador de Flipboard: “Totes les persones van a ser un mig en sí mateixa" : One – Vodafone». elpais. com. Consultat el 19 de febrer de 2017.
  8. ↑ «¿Són les rets socials una font fiable d'informació?» (en és-és). PuroMarketing. Consultat el 2022-11-15.
  9. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Diari EL PAIS Uruguay. Consultat el 2022-11-15.
  10. ↑ «Facebook to be fined $5bn for Cambridge Analytica privacy violations – reports» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-11-15.
  11. ↑ «[1]». Consultat el 2022-11-15 (en en).
  12. ↑ Aparicio Montoya, Edgar Antonio. «Memòries en clau Morse Història del telégraf». Acadèmia Antioqueña d'Història. Consultat el 2024-11-06.
  13. ↑ «Antonio Meucci, el verdader inventor del teléfon» (en és). Museu Postal i Telegràfic. Consultat el 2022-11-22.
  14. ↑ «[2]». Consultat el 2022-11-22 (en és).
  15. ↑ «Internet Mail Architecture».ISSN 2070-1721.doi:10.17487/RFC5598.Consultat el 2022-11-22.
  16. ↑ «chat | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-11-22.
  17. ↑ «El multiefecto YouTube». Consultat el 8 de novembre de 2015.
  18. ↑ Enrique Dans. «¿A a on va Internet?, en Expansió » Enrique Dans». Consultat el 28 de novembre de 2015.
  19. ↑ «"Vosté" és la Persona de l'Any». BBC Món. Consultat el 23 de giner de 2016.

Bibliografia

Enllaços externs

  Mig de comunicació en Viquidites.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mig_de_comunicació&oldid=1403398»