Revolució de l'informació
El terme revolució de l'informació descriu les actuals tendències econòmiques, socials i tecnològiques despuix de la Revolució Industrial. La revolució de l'informació va sorgir per alvanços en la tecnologia de semiconductors, particularment el transistor d'efecte de camp de semiconductor d'òxit metàlic (MOSFET) i chip de circuit integrat (IC), dirigint a l'Edat de l'Informació al començament de el XXI.[1][2]
S'han proposts molts térmens alternatius que s'enfoquen en diferents aspectes d'este desenroll social. El cristalógrafo polimata britànic J. D. Bernal va introduir el terme "revolució científica i tècnica" en el seu llibre de 1939 La Funció Social de la Ciència per a descriure la funció nova que la ciència i la tecnologia estan començant a jugar dins la societat. Afirma que la ciència està devenint una "força productiva", utilisant la Teoria marxiste de les Forces Productives. Despuix d'alguna controvèrsia, el terme va ser acceptat per autors i institucions del bloc llavors soviètic. El seu objectiu era mostrar que el socialisme era una casa segura per a la revolució científica i tècnica ("tecnològica" per a alguns autors), referit per l'acrònim STR. El llibre Civilisació en l'encreuament, editat pel filòsof chec Radovan Richta (1969), es va convertir en una referència estàndar per a este tema.
Daniel Bell (1980) va desafiar esta teoria i va defendre un societat posindustrial, la qual es dirigiria a una economia de servicis més que al socialisme. Molts atres autors varen presentar les seues visions, incloent Zbigniew Brzezinski (1976) en la seua "Societat Tecnotrónica".
Vore també
[editar | editar còdic]- Llogaret global
- Cicle econòmic
- Economia del coneiximent
- Ona Kondratiev
- Modernitat tardana
- Posfordismo i teslismo
- Revolució Digital
- Societat de l'informació
- Societat posindustrial
- Treballador de coll blanc
- Transformació digital
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mills, C. W. (1951),"Coll Blanco: Les Classes Miges Americanes", Prensa de l'Universitat d'Oxford.
- Grinin, L. (2007), Periodización de l'Història: Un anàlisis teòric-matemàtic. En: Història& Matemàtica. Moscou: KomKniga/URSS. P.10-38.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Revolución de la información» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.