Anar al contingut

Manipulació dels mijos de comunicació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Stencil que denuncia la manipulació televisiva.

La manipulació dels mijos de comunicació consistix en una série de tècniques relacionades entre sí en les que membres d'un determinat grup creen una image o una idea que favorix els seus interessos particulars.[1]

Entre estes tàctiques destaquen les falàcies llògiques i la propaganda, que a sovint impliquen la supressió d'informació o d'atres punts de vista a través de la seua distorsió, induint a atres persones o grups de persones a que deixen d'escoltar alguns arguments o, simplement, desviant la seua atenció a una atra temàtica o a un atre assunt. En Propaganda: The Formation of Men's Attitudes, Jacques Ellul afirma que l'opinió pública només pot expressar-se a través dels canals proporcionats pels mijos de comunicació massius, sense els quals no podria haver propaganda.[2]

La manipulació dels mijos de comunicació s'usa en les relacions públiques, la propaganda, el màrqueting, etc, i encara que l'objectiu que es perseguix és diferent en cada àmbit, les tècniques empleades solen ser molt paregudes.cita requerida Aixina, molts dels métodos moderns de manipulació dels mijos de comunicació se centren en formes de distracció, basades suponent que el públic té una capacitat d'atenció reduïda,cita requerida podent resultar un método associat en el poder bla o el poder inteligent.cita requerida

Diferents tipos de Manipulació

Activisme

Artícul principal → Activisme.

L'activisme ho solen portar a terme individus o moviments molt reduïts i consistix en intentar promulgar, obstaculisar o dirigir canvis socials. L'activisme es manifesta de diferents formes: a través de cartes dirigides a periòdics o a polítics, a través de campanyes polítiques, activisme econòmic com a boicots o, preferentment, per mig de patrocinis de negocis, mítins, manifestacions, reivindicacions, ocupacions i folgues de fam. Alguns activistes intenten canviar el comportament de les persones directament, en lloc d'intentar convéncer als governs per a que canvien les lleis o no. El moviment cooperatiu busca crear noves institucions que s'ajusten als principis d'associació. En general, no pressiona o protesta políticament, encara que a sovint els seus líders inciten als seus seguidors a recolzar un determinat còdic o sistema moral.

Publicitat

Archiu:Commercial-LBJ1964ElectionAdDaisyGirl.ogv

Artícul principal → Publicitat.

Les empreses creen anuncis comercials per a fomentar el consum dels seus productes o servicis.

Els anunciants no lucratius són els que invertixen diners en fer un atre tipo d'anuncis, com de partits polítics, grups d'interés, organisacions religioses i organismes governamentals, els quals no tenen que vore en productes de consum o servicis. Esta és una forma de comunicació que s'usa en la finalitat d'encorajar o persuadir a un públic de que continue o escomence una nova acció. Lo més normal és que el resultat desijat siga conduir de manera respectuosa el comportament del consumidor cap a una oferta comercial, encara que també és prou comuna la publicitat política i ideològica. Els patrocinadors són els qui solen pagar els mensages publicitaris, i estos se solen vore a través de varis mijos tradicionals, entre els que s'inclouen mijos de comunicació com a periòdics, revistes, anuncis televisius, anuncis de radi, publicitat en exteriors o buzoneo; o nous mijos, com a blogs, pàgines web o mensages de text.

Bulo

Artícul principal → Bulo.

Els bulos són una forma de broma que normalment usa les tècniques de manipulació mediàtica per a fer que la gent crea en mentires desgavellades o objectes estranys. Es diferencia de molts dels demés àmbits de manipulació mediàtica en que rara volta s'intenta influir en el comportament, encara que a voltes un bulo pot formar part d'un frau o un objecte d'engany pot ser utilisat com a atractiu comercial.

Alguns bulos no són solament un àmbit, sino una tècnica de manipulació dels mijos que inclou materials enganyosos creats per a un atre àmbit.

Màrqueting

Artícul principal → Mercadotècnia.

El màrqueting o mercadotècnia consistix en una série de sistemes que usen les empreses per a comunicar als clients el valor d'un producte o d'un servici. A voltes, el màrqueting es pot entendre com l'art de vendre productes, no obstant, la venda solament és una chicoteta part de la mercadotècnia. Esta és més extensa i està menys centrada que la “publicitat”; és una estratègia general per a promocionar un producte o servici. Les vendes són una part clau de la mercadotècnia, ya que en térmens de manipulació mediàtica són una manera d'acostar als fabricants i als consumidors.

Campanya política

Les campanyes polítiques són iniciatives organisades que tracten d'influenciar en el procés de presa de decisions dins d'un grup específic. En les democràcies, les campanyes polítiques a sovint fan referència a campanyes electorals, en les que s'elegixen representants o es decidixen referèndums. En la política moderna, les campanyes polítiques més importants se centren en els candidats per a cap d'Estat o cap de Govern, freqüentment un president o primer ministre. Estes campanyes normalment les solen organisar conjuntament persones adinerades i partits polítics.

Propaganda

Artícul principal → Propaganda.

La propaganda és una forma de comunicació que pretén influir en l'actitut d'una comunitat sobre alguna causa o posició presentant solament una part de l'argument. Normalment els governs són els que la creen, encara que a algunes formes de comunicació de masses creades per atres organisacions en poder també se'ls pot considerar propaganda. En lloc de suministrar informació en imparcialitat, la propaganda, en el seu sentit més bàsic, presenta informació principalment per a influenciar a una audiència. Esta forma de comunicació normalment es repetix i es difon en una àmplia varietat de mijos de comunicació en la finalitat d'obtindre els resultats desijats en l'actitut de l'audiència. Mentres que el terme propaganda ha adquirit una connotació molt negativa per la seua relació en els eixemples més manipuladors i jingoístas (ej. la propaganda nazi per a justificar el Holocaust), la propaganda en el seu sentit original de la paraula era neutral, i es referia a usos que anaren generalment benignos o inocuo, com a recomanacions de salut pública, anuncis animant als ciutadans a participar en el cens o en les eleccions, o mensages que animen a les persones a informar dels crims a la policia, entre uns atres.

Guerra sicològica

Artícul principal → Guerra sicològica.


La guerra sicològica a voltes és considerada com a sinònim de propaganda, pero la principal distinció és que la propaganda normalment es dona dins d'una nació, mentres que la guerra sicològica normalment té lloc entre diferents nacions, freqüentment durant la guerra o la guerra freda. S'usen diferents tècniques per a influenciar els anàlisis dels valors, les creències, les emociones, les motivacions, els raonaments o els comportaments. El públic destinatari pot ser governs, organisacions, grups i individus.

Relacions públiques

Artícul principal → Relacions públiques.

Les relacions públiques (RR.PP.) consistixen en el maneig del fluix d'informació entre un individu o una organisació i el públic (poble). Les relacions públiques poden incloure una organisació o un individu per a que aumente la cantitat de publicitat a l'audiència, utilisant temes d'especial interés públic i reportages que no requerixquen pagament directe. Les RR.PP. normalment les creen persones especialisades o empreses a petició de membres del públic o organisacions com una manera de manejar el seu perfil públic.

Tècniques

Tipos de distracció

Distracció del públic

Artícul principal → Transmissió de propaganda.

Esta és una variant del tradicional argument ad hóminem i de l'argument ad populum aplicats en tots els països. El método és refutar als arguments oposts apelant un orgull nacionaliste o un recort de guanys passats, o atraent a la por o l'aversió cap a un país en concret o cap als estrangers en general. Pot ser molt important, ya que desacredita a periodistes estrangers (que són els menys fàcils de manipular pels polítics o els interessos corporatius).

  • Eixemple: P:"¿Qué opina de la política de Khokarsa sobre X?"
R:"Crec que s'han equivocat en totes les qüestions importants dels últims 20 anys."
  • Eixemple: "La seua idea sembla similar a la que proponen en Falala. ¿Diu que la gent de Falala té un país millor que el nostre?"
  • Eixemple: "Les úniques crítiques sobre este tractat propost vénen de Molvanîa. Pero tots sabem que els Molvanîanos són arrogants i incults, aixina que les seues queixes són irrellevants."
  • Eixemple: El lema "support our troops" ("recolze a les nostres tropes") s'ha utilisat per a donar a entendre que opondre's a la guerra resta valor als soldats que estan lluitant en ella.

Falàcia del home de palla

Artícul principal → Falàcia del home de palla.

La "falàcia del home de palla" és la suma d'un argument de forta oposició junt en un o varis poc creibles per a crear un argument simplista poc convincent que puga ser refutado en facilitat.

  • Eixemple: "'La patafísica és bàsicament externisme baix un nom diferent, i tots coneixem els problemes en el externisme ."

Distracció per chivo expiatorio

Artícul principal → Chivo expiatorio.

Una combinació d'el home de palla i ad hóminem, en la que al seu rival més dèbil (o més fàcil de desacreditar) se li considera com el seu únic oponent important.

  • Eixemple: Si molts països s'oponen a una acció llevat un d'ells, digam Glubbdubdrib, est actua òbviament pel seu propi interés (alusió en gran part a Glubbdubdrib).

Distracció per fenomen

Una estratègia que s'ilustra en la película Wag the Dog (La cortina de fum) de 1997, la qual comporta que el públic es distraga d'un tema important en una qüestió diferent que preocupa l'atenció dels mijos. Esta estratègia pot ser contraproduent si es critica com un intent de distracció.

Distracció per semàntica

Açò implica l'us de térmens agradables de manera eufemística per a ocultar la veritat. Per eixemple dir "drets reproductius", "proelecció" o "pro-vida" en lloc de mencionar el terme mèdic "abort". El concepte de "states' rights" (drets dels Estats) es va aplicar per a defendre la continuació de l'esclavitut en els Estats Units en vespres de la Guerra de Secessió o guerra civil nortamericana, i de nou per a lluitar contra el Moviment pels drets civils en Estats Units en els anys 1950 i 1960. L'obra de Franz Luntz és un eixemple destacat de quan es convoquen grups focals i s'usen caracterisació positives i negatives en la selecció d'un còdic especial de formulació. Per tant, la caracterisació més favorable d'estos conceptes politisats és elegida per a que es repetixca a lo llarc de la campanya política.

Distracció per regressió

Este método usa l'estat previ de la propaganda política del contrincant per a evitar debatre sobre temes d'actualitat.

Distracció per engany

Este método introduïx senyes errònees en la propaganda de l'oponent o intenta crear conexions en falsetats. La repetició de mentires de numerosos mijos, pràcticament al mateix temps, és un dels mecanismes més efectius per a l'engany per mig de distracció.

Distracció per horror

Este método intenta crear una conexió entre la propaganda de l'oponent i successos horribles. (Per eixemple, quan la policia arresta a un grup reduït de persones i algú tracta de crear una conexió en accions injustes del passat).

Atres tipos

Apelació al consens

Artícul principal → Argument ad populum.


Per mig de l'apelació a la conformitat d'un “consens” real o fictici, els professionals intenten crear l'image de que la seua opinió és l'única, d'esta manera, les idees alternatives es desestimen de la consideració pública.

  • Eixemple: “Ya prenem una decisió conjunta sobre el tema.”

manipulació de l'història

És el fet de borrar totes les proves d'una costum o fer vore d'una manera que siga parcializada en el fi de la qual esta l'intenció de quedar-se en la possessió d'algun producte o lo que anara el cas.un eixemple d'esta pràctica la veem en el manipulat Descobriment d'Amèrica .El qual té una corrent d'informacions poc precises i moltes voltes fins a falte de coherència

Censura

Artícul principal → Censura.


La censura és una tècnica a través de la qual poderoses organisacions, com a governs i campanyes morals, o individus que confraternizan en la dictadura suprimixen els mijos de comunicació públics. Es dona per varis motius incloent la seguritat nacional; el control de les obscenidades, la pornografia infantil i discursos que inciten a l'odi; la protecció dels menors; la promoció o restricció d'opinions públiques o religioses; evitar la difamació i la calúmnia; i la preservació la propietat intelectual. Ademés pot ser una forma d'influenciar el discurs públic i depenent del país pot ser llegal o no.

Demonisació de l'oponent

Artícul principal → Propaganda.


Est és un cas més general de distracció per nacionalisme. Els punts de vista oposts s'atribuïxen a un grup extern o odiat, i per lo tant queden fòra de consideració. Este enfocament, dut a l'extrem, es convertix en una forma de repressió, com és el cas del Macartisme, a on a qualsevol que estiguera en contra del govern se li considerava “antiamericà” i “comuniste” i provablement se li denunciava.

Difusió de la por

L'exaltació de la por (també coneguda com a alarmisme) consistix en l'us del por per a influir en les opinions i accions dels demés en una finalitat concreta. L'objecte o subjecte causant de la por s'exagera en moltes ocasions i el patró de por per alarmisme que s'utilisa sol basar-se en la repetició, en la finalitat de reforçar constantment els efectes prevists d'esta tàctica i aixina esglayar als ciutadans i influir en les seues opinions polítiques. Açò, en freqüència, condiciona que si es realisa o no certa acció, alguna cosa terrible ocorrerà i, d'esta manera, en votar a favor o en contra d'esta mida es poden evitar tals repercussions. Com a resultat final, la persona que infunde la por conseguix que el votant canvie el seu vot o opinió a una de la seua conveniència. En una situació de marginació, hi ha raons suficients per a creure esta afirmació ya que el professional assegura la seua veracitat. Açò es deu a que se sol considerar que una persona que és una autèntica experta en una matèria determinada lo més provable és que estiga en lo cert i no equivocada en fer declaracions dins de la seua àrea d'especialisació.

  • Eixemple: "Si no nos desfem de la métaphysico-théologo-cosmolo-nigologie (tipo de filosofia creada per Voltaire en el seu llibre Cándido o l'optimisme), el poble es convertirà en improductiu i holgazán."

Vore també

Temes relacionats


Destacables experts de la persuasió

Destacables teòrics de la manipulació dels mijos de comunicació

Referències

  1. ↑ Coxall, Malcolm (2 de març de 2013). Human Manipulation - A Handbook, Cornelio Books. ISBN 978-8-4940-8532-1.
  2. ↑ Ellul,Jaques (1973). Propaganda: The Formation of Men's Attitudes, capítul 2. Traducció. Konrad Kellen i Jean Lerner. Vintage Books, Nova York. ISBN 978-0-394-971874-3.

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Manipulació_dels_mijos_de_comunicació&oldid=1421917»