Espècie en perill d'extinció

Una espècie en perill d'extinció és una espècie biològica que està en perill de desaparéixer (extinguir-se), ya siga global o regionalmente. Açò pot deure's a la pèrdua d'hàbitat, contrabando d'eixemplars selvats o acció d'espècies invasoras. En la versió de 2008 de la Llista Roja de la UICN (Llista Roja de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea), es troben baix la categoria en Perill, 2448 tàxons d'animals, 2280 de plantes, als que s'acoplen els enquadrats baix la categoria «En perill crític», els que comprenen 1665 tàxons d'animals, i 1575 de plantes.

El tigre siberiano és una subespècie de tigre que es troba en perill crític; tres subespècies ya s'han extinguit.

A mida que la població i el comerç creixien, el número aumentava, lo que més d'una volta va dur a l'extinció d'algunes espècies. No va ser fins a mediats del XVI quan la gent es va preocupar de que els vedats de caça estigueren a voltes buits, i va anar llavors quan es varen escomençar a impondre les primeres restriccions a la caça. Les primeres prohibicions de la caça en els animals no es varen promulgar abans de finals del XIX, quan inclús en la pròpia Europa varen escomençar a desaparéixer algunes espècies: el bisont casi es va extinguir, en 1627 va desaparéixer elbou i el cavall salvage euroasiàtic es va extinguir en 1918. Molts països conten en lleis per a protegir a estes espècies: per eixemple, prohibint la cacera, restringint el desenroll de la terra o creant reserves naturals. El ritme actual d'extinció és entre dèu i cent voltes superior al de qualsevol atra extinció massiva anterior en l'història de la Terra. Si este ritme d'extinció persistix o s'accelera, el número d'extincions d'espècies en la pròxima década podria calcular-se en millons. Encara que la majoria de la gent respon fàcilment a l'amenaça d'extinció de mamífers individuals o pardals, el problema més important de la ecologia és l'amenaça a l'estabilitat d'ecosistemas sancers, sempre que desapareguen espècies clau en algun nivell de la cadena alimentícia.

Problema d'extinció

Hi ha quatre raons per a preocupar-se per l'extinció:

1. L'extinció de les espècies com a entitats biològiques.
2. Desestabilisació dels ecosistemes.
3. Amenaça a atres espècies.
4. Pèrdua de material genètic insubstituible. L'extinció d'espècies és un factor crític tant per la reducció de la riquea de la naturalea com per una qüestió moral per a els qui creuen que els humans tenen el deure preservar l'entorn natural (aixina com per a els qui creuen que les espècies animals tenen drets llegals). La desestabilisació s'entén be quan un esclavó de la cadena alimentària desapareix de l'ecosistema. Quan una espècie desapareix, és molt freqüent que es produïxquen canvis poblacionals en l'abundància de les espècies secundàries. Pot donar-se una situació en la que l'ecosistema canvie de forma notable i irreversible. La quarta raó és que cada espècie posseïx un material genètic únic en el seu ADN i produïx composts químics únics segons les seues instruccions genètiques. Per eixemple, en les valls del centre de China existix el ajenjo dolç, una planta pareguda a la falaguera que és l'única font d'artemisinina, un fàrmac que és casi 100% eficaç contra la malaria (Jonietz, 2006). Si esta planta desapareguera, el control de la malaria disminuiria. Hi ha molts atres eixemples de composts químics exclusius de determinades espècies. No es pot determinar el número de composts encara no descoberts que podrien extinguir-se com a conseqüència de l'extinció d'espècies, pero és un motiu de gran debat, i sense dubte molt important. Encara que les extincions poden ser el resultat natural de la selecció natural (per eixemple, l'extinció massiva d'espècies en el Holoceno), el periodo d'extinció modern és únic. Els periodos anteriors es varen deure a causes físiques com la colisió en cossos celests, el moviment de plaques tectòniques, l'elevada activitat volcànica i el canvi climàtic. L'actual periodo d'extinció està causat pels humans i va començar fa uns cent mil anys en la dispersió dels humans pel planeta. En entrar en contacte en ecosistemes que eren nous per a ells i que mai havien experimentat la presència humana, els humans varen destruir l'equilibri ecològic per mig de la caça, la destrucció dels hàbitats i la propagació de malties. El periodo comprés entre fa cent mil anys i fa dèu mil anys s'ha denominat "primera fase" del sext periodo d'extinció.

La segona fase del periodo va començar fa uns dèu mil anys en l'aparició de la agricultura. El ser humà va iniciar el procés de domesticació dels animals. D'esta manera, el ser humà es va convertir en la primera espècie capaç de viure alterant notablement els ecosistemes històrics. En la capacitat de viure fòra de l'ecosistema local, els humans es varen lliberar de les llimitacions del tamany màxim de la població i la superpoblaron, creant grans tensions en el mig ambient i produint les accions destructives necessàries per a un creiximent de la població encara major. En l'actualitat, estes accions inclouen la deforestació de boscs tropicals, la destrucció dels secs de coral, atres destrucció d'hàbitats, com les associades a l'us diari de coches la sobreexplotació d'espècies, l'introducció d'espècies exòtiques no característiques en els ecosistemes, la contaminació del sol, el efecte hivernàcul.

A voltes, l'extinció d'espècies es produïx en qüestió de décades: per eixemple, la vaca marina de Steller, espècie extinta de mamífer sirénido de la família Dugongidae.

Estat de conservació

Artícul principal → Estat de conservació.

Els estats de conservació són els indicadors bàsics de les provabilitats de que una espècie seguixca existint en un curt o mijà determini, en vista de factors tals com la població i la seua distribució, la seua història natural i biològica, els seus depredadors i atres aspectes.

La categoria «en perill» en la versió 3.1 de 2008 de la Llista Roja de la UICN.

La categoria “en perill crític” en la versió 3.1 de 2008 de la Llista Roja de la UICN.

La Llesta Roja elaborada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) és la més difosa de les classificacions dels estats de conservació de les espècies. En la llista, hi ha dos categories en criteris específics en els quals són classificats els tàxons que corren el risc de desaparéixer: “en perill” (abreviat oficialment com EN des del seu nom original en anglés, Endangered) i “en perill crític” (abreviat oficialment com CR des del seu nom original en anglés, Critically Endangered). Estes últimes dos categories, junt en “vulnerable”, integren a les espècies amenaçades dins de la llista.^{cita requerida}

Llista Roja

El pinzón blau de Gran Canària, una espècie en perille crític.

Les categories "en perill" i "en perill crític" inclouen a totes les espècies que han mostrat importants fluctuacions en la seua distribució geogràfica, junt en una disminució o fragmentació d'ella; una població d'individus madurs menor dels doscents cinquanta o els dos mil cinccents eixemplars en una provabilitat d'un 50 % o un 20 % d'extinció en la seua forma selvada, i una forta disminució en la seua població general en els últims dèu anys o tres generacions, en orde del 70 % i el 80 %, respectivament.

La llista d'espècies extintes inclou aquelles que varen desaparéixer despuix de 1500 d. C. Anteriorment, els europeus pràcticament no podien enfrontar-els pel fet de que Amèrica i Austràlia no varen ser descobertes, i també pel fet de que la majoria de les voltes els animals morien per atres raons naturals. Ademés, abans d'eixa era, la caça furtiva no existia, per l'abundància d'animals, a pesar de l'absència de restriccions a la caça, aixina com l'estructura no desenrollada i les armes dèbils, inclús les espècies comercials valioses varen conseguir sobreviure sense molta dificultat. Un atre sistema de classificació per a espècies en perill d'extinció és la classificació CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades), dissenyada per a previndre el comerç internacional d'espècies que podrien amenaçar la seua existència.

• 
  Cavall de Przewalski (Equus ferus przewalskii)
• Erro al crear miniatura:
  Llúdria marina (Enhydra lutris)
• Erro al crear miniatura:
  Còndor de Califòrnia (Gymnogyps californianus)
• 
  Caguama (Caretta caretta)
• 
  Arowana asiàtica (Scleropages formosus)

CITES

La Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades (CITES, per les seues sigles en anglés) regula el comerç de les espècies amenaçades, en l'objectiu d'assegurar la seua supervivència. Consta de tres “apèndixs” en els quals estes espècies són classificades. Totes les espècies que es troben en perill d'extinció són classificades en l'Apèndix I, el que impon majors restriccions i restringix el comerç d'estes espècies solament a casos excepcionals. A 2009, 175 països s'havien adherit al tractat.

Classificacions nacionals

Ademés de les classificacions internacionals —les que comprenen la totalitat dels eixemplars d'un tàxon a nivell mundial—, unes atres ampren les mateixes categories per a llistar el grau d'amenaça de les poblacions dels tàxons que habiten en zones específiques, generalment a nivell nacional, encara que també s'ampra per a regions biogeográficas o entitats subnacionals. En estos casos les categories assignades a un mateix tàxon poden ser diametralment opostes; per eixemple un tàxon pot ser abundant a un nivell mundial, pero estar en perill crític en un país.

La categoria “en perill” en la llista d'espècies amenaçades d'Estats Units.

En Austràlia, el Acta de Protecció Migambiental i Conservació de la Biodiversitat de 1999 classifica a les espècies en risc de desaparéixer en les categories “en perill” i “en perill crític”, de manera similar a la Llesta Roja de la UICN. La Llista d'espècies en vida salvage baix risc de Canadà posseïx les categories “en perill” i “extraure” les espècies en perill de desaparéixer i les que ya ho varen fer a nivellocal, respectivament. En els Estats Units, la categoria "en perill" de la llista d'espècies amenaçades del Departament de Peixca i Vida Selvada d'Estats Units és la que oferix més protecció, mentres que en Nova Zelanda les categories “crític a nivell nacional” i “en perill a nivell nacional” integren a les espècies en un alt risc.

Les espècies animals es veuen en perill d'extinció per la caça illegal. GlobalPost va publicar la llista de les sis espècies animals que corren major perill: elefants, rinoceronts, tigres, tortugues de mar, lémurs i goriles.

Causes

Canvi climàtic

Abans de l'aparició dels gasos d'efecte hivernàcul i de l'alvanç del calfament global, les espècies eren capaces de sobreviure en el seu hàbitat natural. No obstant, el ràpit desenroll del canvi de temperatura ha segut una de les causes de que espècies es troben en perill d'extinció. Nigel Stork, en el seu artícul Re-assassing Extinction Rate, explica que "la causa principal de l'extinció és el canvi climàtic, i en particular l'aument de temperatures, en lloc de tan sola deforestació." Stork afirma que es tracta de la principal raó per a que les espècies es vegen amenaçades, i explica que l'increment de les temperatures a nivellocal i global fa més difícila reproducció dels organismes. Ya que el calfament global continua, les espècies no són capaces d'afrontar el canvi repentí, per lo que comencen a deteriorar-se. Es tracta d'un cicle que s'incrementa a un ritme accelerat a causa del canvi climàtic, per tant, gran cantitat d'espècies estan sent incorporades a la llista d'organismes en perill d'extinció.

Destrucció de l'hàbitat

Tortuga sobre botelles de plàstic, agents contaminants de l'aigua especialment estesos.

La destrucció de l'hàbitat natural és una de les majors causes que fan perillar la subsistència de les espècies. L'acció del ser humà afecta en gran medida este factor. Entre elles, la sobreexplotació del mig, l'us descontrolado dels recursos naturals, provoca que l'ecosistema no puga regenerar-se per l'extracció de recursos per damunt de la seua capacitat natural. La destrucció o modificació dels distints biomas per a suplir les necessitats humanes posen en perill a les espècies que els habiten: més de 100 millons d'hectàrees de bosc tropical s'han perdut entre 1980 i el 2000, principalment a causa de la ganaderia en Sudamérica i de les plantacions en el surest asiàtic (el 80% d'estes són d'oli de palma). Respecte a la reducció d'ecosistemes, les pràctiques més comunes inclouen la deforestació, la transformació de selves i boscs o el drenage de chapulls. Per una atra part, la presència d'agents contaminants en l'aigua, l'aire i el sol produïx una alteració nociva (majorment per acció humana), causant de pèrdues de biodiversitat destacades.

Espècies invasoras

Artícul principal → Espècie invasora.

L'introducció d'espècies no autòctones en un àrea pot alterar el ecosistema fins a tal punt que les espècies autòctones es posen en perill. Estes introduccions poden denominar-se espècies exòtiques o invasoras. En alguns casos, les espècies invasoras competixen en les espècies natives per aliment o s'alimenten dels natius. En atres casos, un equilibri ecològic estable pot vore's alterat per la depredació o atres causes que conduïxen una disminució inesperada de les espècies. Les espècies noves també poden ser portadores de malties a les que les espècies natives no tenen exposició ni resistència.

Conservació

Erro al crear miniatura:

El dhole, el principal depredador d'Àsia amenaçat, es troba molt pròxim a la seua extinció.

Crío en captiveri

La crío en captiveri és el procés de crío d'espècies rares o en perill d'extinció en entorns controlats per humans en entorns restringits, com a reserves de vida selvada, zoològics i atres instalacions de conservació. La crío en captivitat està destinada a salvar a les espècies de l'extinció i, per lo tant, estabilisa la població de l'espècie per a que no desaparega.

Esta tècnica ha funcionat per a moltes espècies durant algun temps, i provablement els casos més antics coneguts d'apareamiento en captiveri s'atribuïxen a les coleccions dels governants europeus i asiàtics, un eixemple és el cérvol del pare David. No obstant, les tècniques de crío en captiveri solen ser difícils d'implementar per a espècies tan mòvils com algunes aus migratòries (per eixemple, grullas) i peixos (per eixemple, hilsa). Ademés, si la població de crío en captiveri és massa chicoteta, llavors l'endogàmia pot ocórrer per un acervo genètic reduït i reduir la resistència. En 1981, la Associació de Zoològics i Aquaris (AZA) va crear un Pla de Supervivència d'Espècies (SSP per les seues sigles en anglés) per a ajudar a preservar espècies específiques en perill d'extinció i amenaçades a través de la cria en captivitat. En més de 450 Plans SSP, algunes espècies en perill d'extinció estan gestionades per la AZA en plans per a cobrir els objectius de maneig de la població i recomanacions per a la reproducció d'una població diversa i saludable, creats per Grups Assessores de Tàxons. Estos programes es creen comunament com un esforç d'últim recurs. Els programes SSP participen regularment en la recuperació d'espècies, l'atenció veterinària per als brots de malties de la vida selvada i alguns atres esforços de conservació de la vida selvada. El Pla de supervivència d'espècies de la AZA també té programes de reproducció i transferència, tant dins com fòra dels zoològics i aquaris certificats per la AZA. Alguns animals que formen part dels programes SSP són colles jagantes, gorilas de les terres baixes i còndors de Califòrnia. .

Crío privada

Rinoceront negre.

Tonyina roja del sur.

Mentres que la caça furtiva reduïx substancialment les poblacions d'animals en perill d'extinció, la cria en vedats privats, llegal i en fins de lucre fa lo contrari. Ha aumentat substancialment les poblacions de rinoceront negre del sur i rinoceront blanc del sur. El Dr. Richard Emslie, funcionari científic de la UICN, va dir sobre estos programes: "L'aplicació efectiva de la llei s'ha tornat molt més fàcil ara que els animals són en gran part de propietat privada ... Hem pogut incorporar a les comunitats locals en programes de conservació. Cada volta hi ha més forts incentius econòmics associats al recapte dels rinoceronts en lloc de simplement a la caça furtiva: des del ecoturisme o venent-els en fins de lucre. Molts propietaris els mantenen segurs. El sector privat ha segut clau per a ajudar al nostre treball ".

Els experts en conservació consideren que l'efecte de la cria de tortugas de China en les poblacions de tortugues selvades de China i el surest asiàtic, moltes de les quals estan en perill d'extinció, és "poc entés". Encara que elogien la tongada gradual de tortugues capturades en llibertat per tortugues criades en granges en el mercat - el percentage d'individus criats en granges en el comerç "visible" va créixer d'al voltant del 30% en 2000 a al voltant del 70% en 2007 - ells estan preocupats que es capturen molts animals salvages per a proporcionar als agricultors animals per a la crío. L'expert en conservació Peter Paul van Dijk va senyalar que els criadors de tortugues a sovint creuen que els animals capturats en la naturalea són reproductors superiors. Per lo tant, els criadors de tortugues poden buscar i capturar els últims espècimen selvats que queden d'algunes espècies de tortugues en perill d'extinció.

Bibliografia

• Glenn, C. R. 2006. "Earth's Endangered Creatures".
• Ishwaran, N., & Erdelen, W. (2005, May). Biodiversity Futures, Frontiers in Ecology and the Environment, 3(4), 179.
• Kotiaho, J. S., Kaitala, V., Komonen, A., Päivinen, J. P., & Ehrlich, P. R. (2005, February 8). Predicting the Risk of Extinction from Shared Ecological Characteristics, proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 102(6), 1963–1967.
• Minteer, B. A., & Collins, J. P. (2005, August). Why we need an "Ecological Ethics", Frontiers in Ecology and the Environment, 3(6), 332–337.
• Raloff, J. (2006, August 5). Preserving Paradise, Science News, 170(6), 92.
• Wilcove, D. S., & Master L. L. (2008, October). How Many Endangered Species llaure there in the United States? Frontiers in Ecology and the Environment, 3(8), 414–420.
• Freedman, Bill. "endangered species." Gale Encyclopedia of Science. Ed. K. Lee Lerner and Brenda Wilmoth Lerner. 4th ed. Detroit: Gale Group, 2008. Discovering Collection. Gale.
• Chiras, Daniel D. "Invader Species." Grolier Multimèdia Encyclopedia. Grolier Online, 2011.
• "endangered Species." Current Issues: Macmillan Social Science Library. Detroit: Gale, 2010.

Vore també

• Comerç d'animals salvages
• Dia Mundial de la Vida Selvada
• Dinàmica de sistemes
• extinció massiva
• Anex:Espècies en perill d'extinció en Espanya
• Anex:Espècies en perill d'extinció en Mèxic

Enllaços externs

• Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea. «Resumixen estadístic de la Llista Roja de la IUCN -Summary Statistics» (en anglés). Consultat el 18 de juny de 2021.