Desdejuni
El desdejuni[1] és el primer menjar que es consumix en el dia. El nom deriva del fet de que un no menja mentres dorm, per lo que en alçar-se es troba en dejunes, trencant-se eixe dejuni en prendre este menjar (dones-dejuni). També es pot considerar desdejuni a menjar alguna cosa llaugera ya siga café o suc, acompanyat de pa o galletes.[2]


Amèrica
Argentina, Paraguay i Uruguay
En Argentina, Paraguay i Uruguay, es desdejuna mat, mat cuit, té, llet chocolatada o café en llet, suc de taronja, en alguna cosa dolça:
- medialunas (que, dolços o salades, són semblades als croissants francesos)
- factures (masses dolces, a voltes hojaldradas, pot dur farcidura de dolça de llet, crema pastelera o dolça de codonyer)
- pa en sagí, dolça o formage
- masites dolces o salades
- galletites salades, o torrades.
També és comú desdejunar en uns mats (amarcs o dolços) acompanyats per galletitas de greix o bizcochos (salats, de hojaldre).
Bolívia
En Bolívia existix una àmplia varietat de desdejunis regionals, entre ells podem citar:[3]
- Café en marraqueta i formage criollo
- Sándwich de palta i linaza
- Marraqueta en nata
- Tojorí en empanadas
- Api en pastiç
- Phisara
- Desdejuni yungueño: chulla de carn torrada, banana fregida, arròs blanc, café, tomata, pa i un tassa de café yungueño
- Desdejuni americà
- Quinua en llet
- Huevitos: papa blanca, p’uti de fideu rebosar en maní, el chuñup’uti, chuño rebosar en maní, i ous cuits en terme mig s'acompanya en una llajwa i herbes aromàtiques
Brasil
El desdejuni en la regió surest de Brasil sol estar compost per:[4]
- Café
- Pa a la plancha
- Pa de formage
- Formages
- Embotits
- Suc natural
Chile
En Chile es desdejuna generalment café instantàneu o té, en o sense llet, llet i suc (usualment de taronja, pinya o poma). Se li sol acompanyar en:
- Pa tipo hallulles o marraquetes, o torrades en manteca, gallets de cuixot i de formage, ou regirat, palta; o ben alguna cosa dolç, com a melada, dolça de codonyer, dolç de mora o manjar.
- També es poden incloure frutes, galletes, cereals, queques, panqueques, dolços chilens, empolvados, alfajors, etc.
- En el sur de Chile, a voltes sol substituir-se el pa per distints pastiços i confiterías, com kuchen, strudel i atres tipos de pastiços tradicionals alemans; i en la Patagonia chilena és usual menjar factures i cuernitos.
- Des de començos del XXI i pel canvi d'estil de vida, cada volta és més freqüent que algunes persones desdejunen fora de casa. L'opció és prendre café o té, i menjar algun tipo de sándwich (majorment tipo aliat o Fancs Jarpa).
- Des de la década de 1990, l'influència nortamericana ha dut a que algunes persones preferixquen desdejunar cereals en yogurt o llet.
Encara que no molt estés, també es menja el «desdejuni americà» (d'Estats Units), i també sándwiches de carn.
Colòmbia
En general, en Colòmbia el desdejuni consta d'una farina com yuca cuita, patacón, peça de forn o arepa, alguna proteïna (carns, formage, embotits) i d'una beguda freda (suc de frutes) o calenta (chocolate o café); depenent de la zona i el clima s'acompanya d'atres aliments.
En la Costa Carib hi ha una gran varietat de desdejunis donada l'influència d'atres cultures. Alguns aliments de la cuina costeña que podrien conformar un desdejuni són: arepes, empanades, peces de forn, yuca cuita, ñame cuit, auyama cuita, guineo vert cuit, banana verda cuita, bollos, sèrum atollabuey, formage costeño, bunyols, deditos de formage, casabe, chicharrón, patacón, gallets de banana verda, ahuyama cuita, pastiços d'arròs, carimañolas, almojábanas, hayacas, calentao, carn o fege en bisté, peix fregit, chicharrón, embotits (chorizo, butifarra, salchichón, morcilla, salchichas), cap de gat, cayeye, arròs de plana, ous regirats o en perico, en tortilla o durs, croissant, sándwich de cuixot i formage, cuixot, hojaldres, frutes, etcétera. Entre les begudes es consumixen l'tinto (café negre), el café en llet, el chocolate, llet, aigua de panela i sucs de frutes.
En l'Altiplà Cundiboyacense (inclosa Bogotà), els desdejunis es preparen tradicionalment en un o varis dels següents aliments: caldo de costella, ous regirats en ceba i tomata (ous pericos), chocolate calent en formage, arepa torrada reblix en formage, tamales, almojábanes, changua (caldo que es prepara en llet, ceba, celiandre, pa i ou), entre uns atres; estos solen acompanyar-se en pa.
En la Regió Paisa és comuna que el primer menjar del dia conste d'algun d'estos aliments: chocolate calent, arepa, formage, ous en ceba i tomata, bunyols, galletes salades en [[mantequill a]] o algun tipo de pa (per eixemple el Pandequeso). Algunes persones acostumen desdejunar 'calentao', que és el sopar de la nit anterior recalentada.
En el Valle del Cauca el desdejuni pot incloure pandebono, pandeyuca, bunyols o arepa; ou fregit o perico; suc de taronja; formage quallada; i café, té o chocolate.
Aixina mateix, en atres àrees geogràfiques del país el desdejuni pot incloure: hojaldres, allullas o pambazas (altiplà nariñense), johnny cake, bami o sugar cake (Sant Andrés i Providència), hallacas, cachapa o casabe (Plans orientals), jujú (boles fregides de banana verda cuit i martafallat en formage rallado) o arepes de ñame blanc (Va chocar).
No és infreqüent complementar el desdejuni en una porció de frutes. Les begudes preferides per al desdejuni són: sucs naturals (especialment de taronja), café en llet, chocolate, té i aigua de panela.
Costa Rica
En Costa Rica el desdejuni és prou consistent, i de manera tradicional és comuna desdejunar gall pinte, una mescla d'espècies, arròs i frijoles que se servix en ous, formage, natilla, embotits, platános madurs, tortilles, pa i algun tostel. Este s'acompanya bevent sucs de fruta, té, aguadulce o, especialment, café. Paralelament existix el consum llaurador de chorreadas, tortilles dolces de dacsa, que s'acompanyen en natilla i de tortilles en formage o natilla. Aixina i tot, de manera general, es consumixen frutes, rebosteria, cereal, yogurt, arepas (com se li denomina als panqueques) o sánguches.
República Dominicana
En República Dominicana, el desdejuni varia depenent de la regió. En l'interior de l'illa s'acostuma a desdejunar en víveres i una "compaña". El vívere més popular és la banana verda i se servix en el desdejuni en trossos hervir o com mangú. El mangú es prepara salcochando trossos de banana verda, que despuix són fets puré i sazonados en manteca. El mangú és un verdader plat nacional i s'acompanya en salami fregit, ous fregits o regirats (cridat en este país popularment huevada).
En la capital, Sant Dumenge, el desdejuni és generalment més llauger. Inclou generalment un café en llet o un chocolate calent, i pa en manteca i formage. Algunes voltes inclou suc de taronja, frutes (lechoza, toronja, etc.), ponche de llet (llet, ou i anou moscada batuts), ous salcochados, farina de "negrito" o maizena i avena. El pa tradicional per al desdejuni dominicà és el "pa d'aigua" pero també s'usa molt el pa de sándwich.
Equador
- En la regió de la costa i insular, és comuna prendre un desdejuni fort, en el qual destaca l'ús de banana verda (tant en patacones, empanadas o bolones), yuca (en tortilles, pa de farina de yuca o muchines). També el peix preparat en diferents formes (encebollados, bollos), acompanya el desdejuni de les persones que residixen en estos sectors, i és comú també en les poblacions costeres en les quals la població es compon majoritàriament de peixcadors, és normal trobar camarones o polp en el desdejuni. Esta pràctica pròpia dels pobladors de zones de peixcadors, s'estén també a ciutats com Guayaquil. També s'acostuma desdejunar plats típics que be podrien constituir un almorzar, com a sec de chivo, guatita o ceviche.
- En els sectors urbans de la regió de la serra, es troben desdejunis occidentals de tota classe, mentres que en llocs apartats i en comunitats indígenes, els menjars es basen majoritàriament en productes de cereals (com a blat, ordi i dacsa, colades a pur de máchica (o farina de fava). Els sectors populars que es dediquen a l'agricultura i a la ganaderia acostumen prendre un desdejuni més fort, consistent de llet ordeñar, formage fresc, ous, carn de porc o de corder o caldos de gallina. Plats típics també són consumits com a desdejuni, entre ells els llapingachos (tortilles de papa en ous i chorizo) i el yahuarlocro.
- En la regió amazónica, de la mateixa manera que en la costa, el desdejuni es basa en productes de yuca i de banana verda, pa de blat, sucs de frutes i llet. També es consumixen margalloneres (de gran producció en la zona), peixcats de riu (com tilapies i truches) i algunes classes de reptils.
Estats Units
En 1906, el nortamericà Will Keith Kellogg va fundar l'empresa Battle Creek Toasted Corn Flake Company, coneguda com Kellogg company, que va ser la primera companyia fabricant de desdejunis de cereals.[5]
El Salvador
Normalment, el desdejuni cridat típic en El Salvador està compost d'un o dos ous preparats al gust, que poden ser fregits, regirats o cuits, acompanyats de frijoles cuits, fregits, licuados o casament (frijoles i arròs). Sol acompanyar-se en crema, formage fresc o dur, requezón, chorizos, bananes fregides i en alguns casos albocat.
Quan el desdejuni es prepara en ous fregits, se li pot agregar salses «ous rancheros».
La majoria de voltes s'acompanya en pa francés o tortilles de dacsa.
També és molt comú desdejunar l'platillo típic per excelència: Pupusas; pero també és comú desdejunar tamales.
Atres tipos de desdejuni són els cereals en llet, hot cakes, arròs en llet i canella o avena.
Les begudes més comunes que acompanyen el desdejuni són suc de taronja, café, chocolate calent, refrescs de frutes natural, llet i atoles.
Guatemala
Normalment el desdejuni en Guatemala està compost d'un o dos ous preparats al gust, que poden ser fregits, regirats o cuits, acompanyats de frijoles cuits, colats o fregits, i café. Sol acompanyar-se en crema, formage fresc o sec i bananes fregits.
També és comú que al desdejuni se li agregue salsa picante, feta en chiltepes, que normalment es preparen crus o torrats, es martafallen i se'ls agrega vinagre, ceba picada i celiandre picat.
Quan el desdejuni es prepara en ous fregits, se li pot agregar salses. S'obtenen aixina «ous divorciats» (en salsa roja i salsa verda) i «ous rancheros».
En l'Orient de la república, principalment en el departament de Zacapa, es poden degustar els «ous a cavall», que són dos ous fregits sobre una peça de carn torrada.
Atres tipos de desdejuni són els cereals en llet, o el mosh.
Les begudes més comunes que acompanyen el desdejuni guatemaltec són suc de taronja o sucs de frutes, llet, atol i maicena (fécula de dacsa).
El café sol acompanyar-se en pa dolç, cridat també "pa de sagí".
Hondures
En Hondures és costum que els matins s'inicien en una tassa de café negre i un péntol de pa fet en casa, o també un got de llet, i despuix un plat de menjar, com pot ser: frijoles acompanyats d'un ou que pot ser picat, en coca o estrelat, en gallets de banana fregida, tortilles, manteca, formage i una atra tassa de café.
El café també pot regirar-se en llet i cridar-ho aixina café en llet.
Els ous poden s'estrelats (solament es trau del cascarón), en coca (batut en una miqueta de sal), picat (regirats) o cuits.
En la cultura garífuna, el café s'acompanya en pa de mínim o de coco.
També un desdejuni típic són les baleadas i les tortilles en quesillo; la tortilla en quesillo, són 2 tortilles de dacsa, en quesillo entre elles i despuix es frigen.
Mèxic
En els desdejunis forts, que be poden constituir un almorzar, l'platillo central sol ser d'ous preparats de distintes formes, acompanyats de frijoles en chile i tortilles. També s'acostumen, depenent de la regió, els Chilaquiles (totopos guisats en salsa i formage), molletes (pa blanc en frijoles i formage derretido) o quin.
El café o el suc de taronja (o d'alguna atra fruta) són també elements indispensables.
En el nort del país s'acostuma la "martafalla" (carn seca i deshebrada) que pot menjar-se en burritos (paraulotes en tortilla de farina), o en ou. En el surest, principalment en l'estat de Yucatán, existix una arraïlada costum de desdejunar coques de cochinita els dumenges. La cochinita pibil és un dels platillo més reconeguts d'esta zona.
Són també molt populars en este país en el desdejuni les típiques coques, en especial les de cuixot.
Els chiquets acostumen, abans d'anar a l'escola, desdejunar cereal en llet i fruta o en yogurt o una atra fruta.
Panamà
En Panamà el desdejuni és un menjar fort, sobretot en el camp, per a resistir les faenes. Inclou sempre café negre (tinto) o en llet al gust (pintat) o llet sola, i algun(s) dels següents acompanyament: tortilles de dacsa (tipo arepa), formage blanc, torrejas de farina de blat (cridades hojaldres o "ojalda"), bollos de dacsa nova, blancs, de coco dolç o chorreranos (preñao), bistec de fege encebollado, gallets de banana verda, patacones, carimañolas, empanadas fregides de dacsa, bunyols (a voltes cridats "biñuelos"), ous regirats (cridats pericos), carn guisada o tasajo (cecina), rosquitas de pa de l'Arena, chicharrones, almojábanos; embotits com la choriza tableña o la morcilla, i una série de complements més que es tinguen a mà en la cuina, sent l'objectiu brindar un menjar sumament consistent.
En les principals ciutats les famílies panamenyes, es reserven els desdejunis típics per a les fins de semana, en els dies regulars es desdejuna igual que en qualsevol part d'Occident: pa, torrades, cuixot, mortadela, formages, manteca, melada, etc. cal resaltar l'influència nortamericana en els hàbits alimenticis de l'panameño urbà, a través del cereal processat acompanyat en llet i els panqueques en sirope.
Paraguay
Se sol desdejunar café o mat cuit en o sense llet, acompanyat de pa, a voltes en sagí i melada, com també chipa o mbeyú.
En époques càlides solen consumir-se més begudes fredes, com a llet, chocolatada, sucs i licuados.
El tereré rupa, és el segon "desdejuni" del dia dels paraguayans, açò és una ingesta despuix del desdejuni i abans de l'almorzar, que acostumen els adults que es reunixen a prendre tereré acompanyat de entremeses salats com empañadas, sándwiches, chipá soo o tortilles.[6]
Perú
En Llima i les principals ciutats del Perú el desdejuni diari és una miqueta simple i senzill: Pa indispensable, principalment pa francés en algun contingut que pot ser melada, manteca, formage, jamonada, palta o oliva, junt a una beguda que pot ser café sol o en llet evaporada, cacao, llet de soya, té, camamirla o una atra infusió.
Per als chiquets en edat escolar, sol ser llet (sola o en cacao), o avena servida espessa en plat (en llet, café o cacao) o com a beguda més llaugera preparada en poma, codonyer, quinua o kiwicha.
En les zones populars de la ciutat de Lima, se sol consumir l'emoliente que és un hervir d'ordi, en linaza, alfalfa, suc de llima i infusió d'herbes variades, o el hervir de quinua, acompanyat de pa.
Els desdejunis dominicals solen ser més consistents; eixos dies s'acostuma menjar tamal o chicharrones de porc servits en pa francés, gallets de camote fregit i salsa criolla, i en tot això es prepara el denominat "pa en chicharrón", que va guanyar el Mundial dels Desdejunis de Ibai en 2025.
També es pot optar pel pa en farcidura espècie de morcilla sazonada en ceba chinenca i ají groc acompanyada de camote fregit i salsa criolla.
Atres potajes consumits en el desdejuni dominical són la salchicha huachana mesclada en ou i acompanyada de pa, i el llom botat o llom al suc servit en pa francés, les humitas de chala en formage, choclos hervir.
En els desdejunis dominicals de la regió Arequipa (al sur del país) es consumix un plat conegut com adop de chancho.
En la Serra Central és típic desdejunar molt primerenc en el matí en caldos espessos fets en malnom i alguna carn (mondongo, gallina, cap de moltó, etc.), aixina com sopa de morón, o chuple verda. Esta costum ha segut duta pels immigrents aplegats a la capital i es pot observar en freqüència, en les zones populars de la ciutat, en llocs de venda que oferixen diàriament este desdejuni típic.
Puerto Rico
En Puerto Rico la gastronomia matutina destaca per un balanç entre sabors dolços i salats, fortament influenciada per la cuina criolla i les tradicions dels forns locals. Entre els seus plats principals es poden citar: [<nowiki/>1, 2][7]
- Sándwich de Mallorca: Pa dolç levado en forma d'espiral (derivat de la ensaimada), que es torra en manteca, es reblix en cuixot, ou i formage, i es cobrix en sucre de confecció. [<nowiki/>1]
- Sándwich criollo: Preparació en pa sobao (pa mantecoso i suau) o pa d'aigua, usualment prensage a la calor en embotits variats i formage de papa.
- Cremes calentes: Plats reconfortants a pur de cereals com la maicena, la avena o la farina, cuites en llet, canella, sucre i manteca. [1]
- Pancakes de viandas: Variació artesanal de panqueques elaborats en masses a pur de tubèrculs locals com la batata, la malanga o la carabassa. [<nowiki/>1, 2]
- Café en llet: Beguda indispensable elaborada en grans de café de producció local, colat forta i mesclat en llet calenta.
Uruguay
Els uruguayans acostumen a desdejunar llauger, a voltes solament s'ingerix una infusió (café, té) o beguda làctea. Lo més comú és: mate, café o té per als adults, i llet preferentment per als menors i els adults de més alvançada edat.
En cas de preferir acompanyament, són de gran importància els productes panificados com: bizcochos, medialunas i galletitas o galletes, pa i torrades per a untar-los en sagí, formages untables i dolços o melades.
Entre els habitants de zones rurals el desdejuni pot incloure carn torrada.
Veneçola
En la majoria de les llars veneçolans el desdejuni consistix en café en llet o "guayoyo", que és una infusió de café suau, no molt carregat i en poc sucre, i arepes reblixes. Casi sempre s'obri per la mitat pero sense separar les mitats totalment, horisontalment i s'unta en margarina o manteca en abdós mitats (si es vol), es reblix en algun tipo de formage o qualsevol atre aliment, tals com carn mechada o mòlta, sardina, caraotas i formage, cuixot, cazón, perico, etc. La arepa és un desdejuni popular tant per a els qui desdejunen en casa com para els qui ho fan en el carrer. cal destacar que és molt popular igualment l'ús d'atres aliments com a acompanyant de la arepa, tals com el sèrum de llet (producte làcteu cremoso acidificado i salat), cuixot endiablado (cridat diablitos per metonímia), etc.
En Veneçola existixen molts locals denominats "forns" que per lo general són regentats per immigrents portuguesos. Aparte de confeccionar el pa, també són pasticeries i "delis" a on es expende café, sándwiches, cachitos (espècies de croissant de massa de farina de blat en papelón, prima, farcidures de cuixot) i pastelitos (empanadas de massa hojaldre de blat en formes distintes a la mija lluna) que són també molt populars desdejunis sobretot en les àrees urbanes per a aquelles persones que acostumen desdejunar fòra de casa.
Un atre desdejuni és la empanada, que consistix en una espècie de pastiç en forma de medialuna fet en massa de dacsa i farcidura de carn mechada (o ben cazón en l'Illa de Margarita), formage rallado, caraotas refritas, etc. Aixina com el pa untat en manteca o margarina acompanyat de café en llet, que és popular en algunes llars, sobretot de baixos recursos. També està molt estés el consum d'entrepans (cridats en este país bales fredes o simplement pa en —nomenant un ingredient en particular—) els quals es fan generalment en pa tipo baguette ("canilla"), panets tipo baguettina ("pa francés") o fogaça ("pa llaurador") i solen reblir-se en cuixot York, formage i/o mortadela o simplement untats en cuixot endiablado o formage fos (cridat per metonímia Cheez Whiz, marca registrada de Kraft Foods).
Igualment s'inclou en el desdejuni del veneçolà el atol fet a pur d'avena en hojuelas i llet (cridat simplement avena), el qual se sol adreçar en essència de vainilla, canella en pols i/o ralladura de llima. També és possible elaborar el mateix en fécula de dacsa (en el cas de la qual se li crida maicena) o en la cridada dacsa cariaco.
En l'interior del país, els desdejunis són variats i tenen mucho que ver les costums i disponibilitat de materials en cada regió; aixina, en els plans veneçolans és molt comú desdejunar en hallaquitas, que són porcions de massa elaborada en dacsa (de color blanc o groc, sec, pilado i sancochado per a despuix ser mòlt) envoltes en fulls secs i llavades, de dacsa, per a finalment hervir en aigua en sal. Alguns agraden d'agregar a la massa pimentón, ají, chicharrón, etc., sent un acompanyant de costum, el sèrum de chivo o de vaca, i frijoles refritos o recalentados. També és molt apreciada i degustada la cachapa, massa de dacsa tendra o "jojoto" recent mòlt, en les seues dos versions: La de full o "de gorc" que és envolta en fulls de dacsa verda, i la "de budare", estesa sobre una espècie de plancha redona cridada budare, fins a obtindre una forma circular. Abdós versions són acompanyades en formage de mà, que és un formage en forma de capes, redó i de lleu toc àcit.
En la regió dels Vages és de consum estés les arepas de blat, i la Pisca Andina que és un caldo suau en base d'herbes fresques com a celiandre, cebollín, un toc d'all, en el qual es escalfa un ou, que sol servir-se un per plat, també pot "teñir" en llet i yema, alguns agreguen trossos de formage blanc fresca, entre atres ingredients, cada porció és servida en plats fondos de fanc per a donar un toc típic andino.
En Orient són molt apreciades les domplinas, una espècie de arepas de blat pero amasadas en llet líquida, per a despuix freirlas en oli de dacsa, finalment es poden menjar en acompanyants salats com a formage, cuixot, o dolços, com a melada, llet condensada, etc. En Occident trobem les mandocas, elaborades en massa de dacsa mesclada en papelón, donant-los forma de rolls, i fregides en oli de dacsa. Alguns agreguen a la massa cambur (banano), atres formage blanc rallado. Per la seua banda, en l'estat Lara és molt típic un plat de desdejuni cridat "molles larenses", el qual consistix en una arepa trossejada i embebida en sèrum de llet i espolvoreada en formage blanc dur rallado.
Tot el país, no obstant, té en comú el consum de la arepa, aliment bàsic del veneçolà.
El cridat "desdejuni criollo" generalment inclou plats tals com:* Caraotas
- Perico.
- Carn, pollet o peix (generalment cazón o tonyina) desmechados i guisats.
- Formage blanc dur rallado.
Tot això acompanyat en arepas de dacsa torrades.[8]
La globalisació ha influït de tal manera que en este país s'ha inclós la costum de desdejunar cereals en llet, té i panqueques, principalment en les grans metròpolis com en el cas de Caracas o Valéncia.
Referències
- ↑
- ↑ Aboy Valldejuli, Carmen (1954). Cosine a gusto, Editorial Universidad de Puerto Rico.
- ↑ Rodríguez, Karen. «Desayunos desde Bs 4 hasta Bs 100», Gente, 20 de abril de 2019. Consultat el 7 de mayo de 2019.
- ↑ «Café da manhã brasileiro. Em cada região, uma maneira diferente… - Alimente-se Bem» (en pt-br). alimentesebem.sesisp.org.br. Consultat el 2023-08-05.
- ↑ Kellogs. «Nuestros mejores momentos son tuyos» pàg. kellogs.es. Archivat des de l'original, el 21 de septiembre de 2018. Consultat el 21 de septiembre de 2018.
- ↑ Natalia Alvares (15 de noviembre de 2015). «Desayuno tradicional paraguayo» pàg. tembiuparaguay.com.
- ↑ Ortiz Cuadra, Cruz Miguel (2013). Eating Puerto Rico: History of Food, Culture, and Identity (en inglés), University of North Carolina Press.
- ↑ Talulu (2016). «Desayuno Criollo Venezolano» pàg. foodposting.com. Archivat des de l'original, el 2017-08-20.