Pastiços
El pastiç o pastiç en full, és un plat tradicional en varis països d'Hispanoamèrica (Costa Rica, Puerto Rico, la República Dominicana, Trinitat i Tobago, la costa Carib de Colòmbia i Panamà). En algunes cuines d'América Central, s'assembla més a la pasty o pastosa britànica o un calzone italià. En Uruguai un pastiç s'assembla a una empanada dolça. En Hawái se'ls crida pateles.
Variants regionals
América Central
En els pastiços centroamericàs es posa el farcidura en el centre d'un disc de massa, que llavors es dobla sobre sí mateixa, sagellant les vores[1] abans de fregir. Se servix a sovint de «curtido», una conserva de repollo pareguda al chucrut. En Costa Rica també poden elaborar-se horneados, ser hojaldrados o de pasta oraget i de múltiples formes; en farcidures dolces o picantes (enchilada) i servir-se arreglats (en ensalada i aderezos).[1]
Colòmbia
En la Costa Carib de Colòmbia els pastiços són una espècie de tamal a pur d'arròs. l'arròs es banya en vinagre, oli i achiote i es deixa al sol durant vàries hores, procés que es denomina «orear». Sobre una capa d'arròs es posen ingredients picats com a carlota, ceba, ají dolça, repollo, tapereres, arvejas, raïms passes, full de col, olivas, papa, carn de porc i pollet. Es posa una atra capa d'arròs sobre la farcidura, s'envol tot en fulls de banana o de bijao, s'amarra i es cou. Els pastiços es consumixen tot l'any, especialment en temporada nadalenca.[2][3][4][5][6]
Equador
En Equador es coneixen com pastiços d'hojaldre a un tipo de confecció salada, similar a una empanada.
República Dominicana
Poden preparar-se durant tot l'any i forma part del menú tradicional en el sopar de Nochebuena o de fin d'any en República Dominicana. Pastiços de fulls o Pastiços com se li diu en República Dominicana es preparen en una massa de banana i dos tubèrculs, o de tres tubèrculs (guineos verts, yautías, bananes verdes o madurs, auyamas i ñames) i es reblix en carn mòlta, o de pollet salteada en, all, ceba roja, pimentó morrón i pasta de tomata. La massa es posa en el centre d'un full de banana, es dobla, es nuga i es cou. En ocasions també s'utilisa paper encerado o de celulosa. Hi ha vàries formes i ingredients de farcidura en l'illa: des de gamba i carn de cabrit a langosta i caracola picada. Els pastiços en fulls es fan de bananes verdes i madurs, sent els últims més dolços i adequats per als chiquets.
Un llibre de cuina Dominicà de 1938 és el primer en imprimir receptes sobre pastiços. El llibre de cuina va imprimir dos receptes, titulades pastiços Portorriquenys i pastiços Dominicans. L'única diferència és l'inclusió de yuca en la recepta dels pastiços dominicans, que actualment no està inclosa. Agregar yuca era una forma de diferenciar-els dels pastiços portorriquenys. En el temps, els dominicans varen canviar el nom a pastiços de full i tenen la seua pròpia farcidura i forma de condimentar la massa que la fa exclusivament dominicana. Alguna data indica que a principis del XX els pastiços aplegaven des de Puerto Rico fins a Sant Cristóbal, República Dominicana. Encara que les primeres receptes apareixen en un llibre de cuina dominicà, els pastiços varen ser escrits per primera volta en aguinaldo Portorriqueny en 1843 sobre les tradicions nadalenques Portorriquenyes. Este llibre provablement va expondre els pastiços a la República Dominicana o a a on els varen dur els dominicans de Puerto Rico o els portorriquenys despuix de l'huracà Sant Ciriaco en 1899 que va devastar l'illa.
Puerto Rico
En Puerto Rico, els pastiços són una recepta culinària apreciada. La massa consistix en guineo, banana verda, yautía, papa i carabasses, i a voltes una atra verdura. És sazonado en, llet, sofrito, el líquit de la mescla de carn i oli d'achiote. La carn està preparada com un guisat i per lo general conté qualsevol combinació d'extrem d'espaldilla de porc, cuixot, cansalada, panses, cigrons, olives i brincos, i és comunament sazonada en fulls de llorer, recao, salsa de la tomata, adop sec, i oli d'achiote, pero el condiment no és llimitat en estos. La carn pot ser porc o pollet.
La montadura d'un pastiç típic implica un full gran de paper pergamí, una tira del full de la banana que ha segut calfada sobre una flama oberta per a fer-ho flexible, i una miqueta d'oli d'achiote en el full. La massa és colocat llavors en el full de la banana i omplit de la mescla de carn. El paper és doblat llavors i nugat en la corda de la cuina per a formar paquets. Algunes persones usen paper d'alumini en lloc de pergamí i corda. Una volta fet, els pastiços poden ser o cuinats en aigua hirviente o congelat per a l'us posterior. Com la seua preparació és complexa a sovint esta és feta en família, al voltant de 50-200 o més al mateix temps, sobretot prop de l'época de Nadals. Són per lo general servits en arròs en gandules, escabeche, carn de porc torrada i atres aliments típics de l'época nadalenca en Puerto Rico.
Pastiços de yuca és una de moltes receptes en Puerto Rico que són populars al voltant de l'illa i en Amèrica Llatina. Estos també són coneguts com "hallacas de yuca" o "tamals". La massa és generalment yuca i pot contindre papa, malanga i ñame. Una miqueta de líquit del guisat és afegit a la massa en l'oli d'achiote. La farcidura pot ser tradicional o pot ser un guisat de panses, camarón, carranc o bogavante, i sazonado en albahaca, sofrito, adop, i oli d'achiote.
Una atra varietat és pastiços d'arròs a on la "massa" realment és formada de l'arròs sazonado en part cuinat que despuix és totalment cuinat ya que el pastiç es hervir. Les farcidures són tradicionals, la carn de porc, el pollet i el carn de carranc són els més comuns. Pastiços de totes les varietats són servits, a gust del comensal, en ketchup, salsa Tabasco o en "pique" criollo. El "pique" criollo és una salsa picante feta d'ajíes locals i atres ingredients que són escabechados en el vinagre, usualment vinagre de pinya.
Existix una varietat de pastiços cridats "cushifritos". En este cas el cuchifrito es referix a l'establiment en el qual el pastiç és venut; tradicionalment, els cuchifritos són aliments exclusivament fregits, encara que els llocs que els venen també puguen oferir atres tipos d'aliments.
Relacionat en tamals, hayacas, i guanimes, pastiços han segut fets per naturals de Borikén (Puerto Rico). Taínos va fer massa de yuca i malanga. La massa va estar ple llavors dels fesols, anous, carn (iguana, granotes o aus), peix i es va abrigar en el full de malanga. El pastiç també té raïls africanes. Els esclaus Africans varen incorporar l'us de guineo, bananes i atres cultius de raïls comestibles en la recepta pastiços. Puerto Rico ha convertit pastiços que fa en un art que té centenars de receptes i un festival pastiç anual (Festival del Pastiç) a l'illa.
Hawái
El nom comú d'este aliment en Hawái, pateles, és més que provable que es va prendre prestat de l'espanyol del Carib, que conta en el carpiment o pèrdua de la /s/ al final de sílabes: la pronunciació dels pastiços com "pateles" es produïx en els dialectes de Puerto Rico, per eixemple. El singular de pastiços, "pastele" (a sovint pronunciat patele), s'ha construït a través de retro formació. L'us del singular pot vore's en frases com a guis pastele.
Con Sur
En Argentina i Uruguai un pastiç és un tipo d'empanada dolç elaborada en massa de greix i hojaldre, fregida en greix. Utilisa la mateixa massa de les coques fregides a les que se'ls realisa un hojaldre, es talla en forma quadrada i es reblix formant un mocador o un triàngul. Les farcidures són dolces, comunament dolça de llet, pastiços de dolç de llet o dolça de codonyer, pastiços de dolç de codonyer i li'ls sol espolvorear en sucre. En Uruguai se'ls dona forma de triàngul mentres que en Argentina se'ls dona forma de bollo o mocador. Els pastiços són part de la menjar galliponter que es troba en els llocs de coques fregides.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Meléndez Howell, Dennis (15 de giner de 2019). «Gastronomia tica». Glossari de conceptes gastronòmics costarricenses. La Revista. «Noms de productes gastronòmics propis de Costa Rica»
- ↑ (27 de maig de 2010).«Pastiços costeños.».Memòries.1(8)ISSN 1794-8886.Consultat el 12 de giner de 2018.
- ↑ «El pastiç, símbol del rebusque nadalenc». Consultat el 12 de giner de 2018 (en es).
- ↑ «Luciano té l'adop del pastiç», L'Universal Cartagena, 11 de giner de 2015. Consultat el 12 de giner de 2018 (en es).
- ↑ Mejorpostre. «Bizcocho de yogurt». Bizcocho de yogurt. Consultat el 12 de giner de 2018.
- ↑ Semana. «EL PASTIÇ D'ARRÒS». EL PASTIÇ D'ARRÒS. Consultat el 12 de giner de 2018.
Vore també
- Conkies
- Empanadilla
- Guanime
- Tamal
- Coca fregida
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pasteles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.