Ciutat Universitària de Bogotà
La Ciutat Universitària de Bogotà, també coneguda com la Ciutat Blanca,[1] és el campus principal de l'Universitat Nacional de Colòmbia i la seua sèu es troba en Bogotà (Colòmbia).
La construcció d'esta sèu es va iniciar en 1935 durant el primer govern d'Alfonso López Pumarejo (1934-1938). Està composta per un conjunt de blocs arquitectònics, dels quals 17 han segut declarats monuments nacionals.
En virtut de la llei 68 de 1935 va quedar constituïda l'Universitat Nacional de Colòmbia, com a entitat autònoma i expressió de l'obertura de l'educació a sectors més amplis de la població. El nou concepte d'educació superior, l'estructura docent i administrativa de la Ciutat Universitària de Bogotà, la seua implantació en el predio i la seua arquitectura devien reflectir, en els seus respectives àmbits, l'esperit de modernisació en el que estava empenyorat el país.[2]
És el campus universitari més gran del país i un dels més grans en Amèrica del Sur.[3][4]
La Ciutat Universitària de Bogotà no només és un referent arquitectònic, sino també cultural, en albergar importants centres d'investigació, museus i espais per a la ciència, l'art i la cultura. El seu disseny urbanístic i arquitectònic, que fusiona estils moderns i clàssics, va ser concebut per destacats arquitectes nacionals i internacionals, convertint-la en un ícono de l'educació superior en Colòmbia.
En el primer semestre de l'any 2024, la Ciutat Universitària[5] tenia matriculats al voltant de 56.583 estudiants,[6] dels quals 49.408 són de pregrado, 1.245 d'especialisació, 571 d'especialitat mèdica, 4.317 de mestrage i 1.042 de doctorat. Ademés, també conta en 277 programes acadèmics: 49 de pregrado,[7] 41 d'especialisació,[8] 4 d'especialitats en àrees de la salut,[9] 133 mestrages[10] i 50 doctorats.[11]
El complex arquitectònic de l'universitat es troba ubicat en la localitat de Teusaquillo, al noroest del centre històric de Bogotà.[12]Ocupa un àrea d'1.213.500 m², lo que ho convertix en un dels més grans de Colòmbia tant per extensió com per la seua rellevància arquitectònica i acadèmica.[13]
El campus va ser dissenyat originalment per l'arquitecte alemà Leopoldo Rother en la década de 1930. A lo llarc del temps, ha incorporat una mescla d'estils arquitectònics que reflectixen l'evolució de l'arquitectura moderna en Colòmbia. Entre els seus edificis més destacats estan la Biblioteca Central Gabriel García Márquez, inaugurada en 1972, i l'Edifici de Ciència i Tecnologia Luis Carlos Sarmiento Angulo, terminat en 2008.[13]
Ademés de la seua importància arquitectònica, la Ciutat Universitària és un centre vital per a l'investigació i l'ensenyança en Colòmbia. En 2024, continua sent un dels campus més influents del país, en una gran oferta acadèmica i un paper clau en l'educació pública.[14] Sent un important centre acadèmic i cultural, albergant events i activitats que reflectixen la seua rellevància en la vida universitària i en la modernisació del país.
En 2024, es varen programar importants desenrolls en l'educació superior en Bogotà. El govern local i nacional va acordar la construcció d'un nou "multi-campus" universitari en la localitat de Puge, que tindrà una capacitat per a atendre entre 15,000 i 17,000 estudiants. Este proyecte es va emmarcar en una estratègia per a millorar l'infraestructura educativa i oferir una educació superior més accessible.[15]
Història
L'orige de la Ciutat Universitària es remonta a les idees del polític colombià Rafael Uribe Uribe, ell com vea l'Universitat Nacional de Colòmbia com un ent nacional, modern, actual, evolutiu i experimental que deuria situar totes les ciències i les arts en un mateix espai i en una infraestructura unificada.
La Ciutat Universitària en Bogotà de l'Universitat Nacional de Colòmbia representa l'expressió arquitectònica de la modernisació de l'Estat des dels anys 1930 a l'actualitat. Esta gran obra va ser iniciada per Alfonso López Pumarejo, en aquell llavors president de la República en el seu primer periodo (1934-1938).
En virtut de la llei 68 de 1935 va quedar constituïda l'Universitat Nacional de Colòmbia, com a entitat autònoma [16]i expressió de l'obertura de l'educació a sectors més amplis de la població. El nou concepte d'educació superior, l'estructura docent i administrativa de la Ciutat Universitària de Bogotà, la seua implantació en el predio i la seua arquitectura devien reflectir, en els seus respectives àmbits, l'esperit de modernisació en el que estava empenyorat el país. En 1936 l'Estat va otorgar en destí a la construcció de la Ciutat Universitària un lot cridat El Salitre,[17] el qual formava part de la Facenda[18]
Per a l'estructuració de l'universitat, que fins a llavors impartia docència en diverses sèus disseminades per tota Bogotà, adscrites a diferents entitats governamentals, varen aplegar d'Alemània, invitats pel govern nacional, el pedagogo Fritz Karsen, expert en assunts universitaris, i l'arquitecte Leopoldo Rother. El concienzudo estudi de carreres i programes liderat per Karsen va permetre definir una estructura acadèmica integral, sintetisada en un esquema general en forma de elipse de la que irradiaba cada una de les cinc grans divisions acadèmiques i les seues respectives dependències. L'esquema va ser traduït casi lliteralment per Rother en la distribució espacial proposta per al predio seleccionat en els seus orígens d'un "cubisme puriste" i en algunes traces de la sèu de la famosa escola de la Bauhaus, en Dessau (Alemània), en una volumetria prismàtica, blancs i austers.
La distribució espacial del conjunt oferix per primera volta en el país el concepte de "campus", a on en un generós terreny suburbà s'ubiquen, aïllades de les demés, cada una de les edificacions necessàries per al funcionament de l'universitat, en àmplies zones verdes i d'espargiment, vinculades al conjunt per senderes peatonals i dos vies perimetrals conformant un tot unificat en proyecció al futur. Per al disseny de les diverses construccions es va contar en la participació no només de Karsen i Rother sino també dels arquitectes vinculats a l'Oficina d'Edificis Nacionals del Ministeri d'Obres Públiques, com l'arquitecte Jorge Gaitán Cortés i l'ingenier Guillermo González Zuleta, entitat encarregada del disseny i construcció dels edificis administratius nacionals.
L'arquitectura va buscar reflectir el nou llenguage arquitectònic promulgat pels moviments de vanguarda de llavors, oficialisats internacionalment en l'exposició arquitectura moderna organisada en el Museu d'Art Modern de Nova York en 1932. Volums escuets i blancs, geomètricament simples i purs, carents de qualsevol aditamento superfluo, a on tan solament apareixen els vans de portes i finestres de proporcions generoses.
La composició de plantes i fronteres en tendència a l'asimetria, el maneig de nous materials i noves tècniques constructives són, en síntesis, els elements que varen servir de fonament al disseny. Les construccions de la Ciutat Universitària varen seguir, en térmens generals, encara que és notòria la composició simètrica en la distribució espacial d'alguns edificis i l'us de sistemes constructius tradicionals en uns atres. L'ocupació generalisada de l'acabament en pañete i pintura blanca en les construccions de l'etapa inicial li va valdre al conjunt l'apelatiu de Ciutat Blanca.
És destacable la llabor de l'arquitecte Leopoldo Rother, qui ademés de participar en l'estructuració docent i en l'implantació del proyecte general, va ser autor de varis edificis. De l'any 1937 són l'Estadi Alfonso López Pumarejo, les oficines administratives i les porteries per a les entrades dels carrers 26 i 45. Les vivendes per a professors es varen fer en 1939, i un any més tarde el Laboratori d'Ensaig de Materials i l'edifici d'Ingenieria, en associe en Bruno Violi. L'Imprenta Universitària es va construir en 1945 junt a l'ingenier calculista Guillermo González Zuleta.
Rother va continuar en el país i va ser orientador de vàries generacions d'arquitectes formats en la recent creada Facultat d'Arquitectura de l'Universitat. Dels edificis inicials es deuen destacar el conjunt de veterinària i la facultat d'arquitectura, els dos dissenyats per de Erik Lange i Ernesto Blumenthal (1938), la facultat de dret d'Alberto Wills Ferro (1940) i les residències estudiantils de Juliol Bonilla Argent (1939 i 1940); Tots estos declarats Monuments Nacionals.
El 16 de maig de 1984 es va cometre la Massacre de l'Universitat Nacional de Colòmbia, aixina mateix s'han presentat varis fets de violència en l'Universitat Nacional perpetrats per varis actors del conflicte armat intern de Colòmbia.
Acontenyiments recents
Protestes estudiantils de 2024
En 2024, la Ciutat Universitària va ser epicentre d'una série de protestes estudiantils que varen escomençar a finals de febrer, quan la sèu Bogotà va declarar una assamblea permanent. Les manifestacions varen sorgir en resposta a diverses problemàtiques, incloent l'elecció del rector José Ismael Penya Reis, qüestionada per presuntes irregularitats, i reformes propostes que afectaven programes de postgrau. El moviment va contar en el respal d'estudiants, docents i sindicats universitaris, i es va estendre durant varis mesos, generant debats sobre l'autonomia universitària i la transparència en la gestió institucional. Wikipedia, l'enciclopèdia lliure +1 Semana +1
Incidents de seguritat en 2024
El 2 de maig de 2024, es varen registrar disturbis en el campus protagonisats per encapuchats que varen causar danys materials i enfrontaments en la força pública. Estos incidents varen dur a l'evacuació temporal de les instalacions i varen ser condenats per les autoritats universitàries. Semana
Ademés, en decembre de 2024, un cas de presunt abús sexual durant una reunió estudiantil en el campus va generar controvèrsia i va destacar la necessitat d'enfortir les mides de seguritat i els protocols d'atenció a víctimes dins de l'universitat.
El País
Redescubrimiento de mural històric
En octubre de 2024, va ser redescubierto un mural del pintor comuniste Alipio Jaramillo en la Facultat de Dret, el qual havia segut censurat i cobert durant la dictadura de Gustavo Rojas Pinilla en 1953. La troballa va impulsar iniciatives per a la seua restauració i va generar un renovat interés en l'història artística i política del campus. El País
Tornada de comunitats indígenes al campus
En maig de 2025, l'Universitat Nacional de Colòmbia va facilitar la tornada de comunitats indígenes que havien habitat temporalment el campus durant les movilisacions del Primer de Maig. L'institució va garantisar condicions dignes d'estage i alimentació, destacant el respecte intercultural i el compromís en els drets d'estes comunitats.
Característiques
La Ciutat Universitària, és el Campus Principal de l'Universitat Nacional de Colòmbia, ubicada en el centre geogràfic de la ciutat de Bogotà, al noroest del centre històric. És un conjunt de blocs arquitectònics, dels quals 17 han segut declarats Monument Nacional i junt en atres edificacions del campus, representen els últims 60 anys de l'arquitectura colombiana.
La sèu Bogotà és la més gran, no solament físicament, sino també per albergar uns 33 mil 66 estudiants[19]i oferix prop del 54% dels cupos per a nous estudiants a nivell nacional.[20] Presenta una agitada activitat acadèmica i cultural, diàriament circulen prop d'unes 40 mil persones entre estudiants, professors, empleats, i públic en general. La superfície de la Ciutat Universitària té 121 hectàrees[21]i uns trescents mil metros quadrats d'àrea construïda, és generós en zones peatonals, àrees verdes i espais oberts.
Descripció
La Ciutat Universitària o Ciutat Blanca és un campus que posseïx una arquitectura a on predominen edificis que el seu exterior es caracterisa per llínees geomètriques senzilles, sense ornaments i en la seua majoria pintats de color blanc.
El campus té la forma d'un muçol, sent la seua coa la capella i el seu cap els estadis Alfonso López i l'antic diamant de béisbol. Les seues extremitats són les eixides del campus per la carrera 30, el carrer 53, el carrer 45 i l'avinguda El Dorat.
El lloc principal de trobada en el campus és la plaça Central que està delimitada per la Torre d'Enfermeria, la Biblioteca Central, i l'auditori León de Greiff.
Al sur de la plaça es troben ubicats tots els edificis relacionats en les humanitats, sempre emmarcats entre l'avinguda El Dorat i la plaça Santander. Allí solien ser les residències estudiantils, fins que varen ser suprimides i la seua funció va passar a ser la d'edificis de classe.
A l'occident de la plaça es troba principalment la Facultat de Ciències Agràries i les seues ramificacions, Medicina, i Medicina Veterinària, edificacions més noves que les que es troben al sur, pero sense perdre la característica típica del campus. Encara més a l'occident es troba una zona de potreros, especialment per a Medicina Veterinària, una zona sense construir, un chicotet pulmó per a la ciutat. I encara més a l'occident es troba l'Hemeroteca Nacional Universitària, una edificació distinta i arquitectónicamente independent del campus, es troba a uns 15 minuts a peu des de la plaça.
Immediatament al nort de la plaça es troba Química, el complex dels edificis d'Ingenieria, Matemàtiques i Física, l'Observatori Astronòmic, la planicie de l'Estadi i Ciència i Tecnologia, entre molts uns atres. Més al nort es troba la zona deportiva, una zona inconclusa pero important, grans potreros que donen a la Transversal 38, en edificacions jagantes i emblemàtiques com l'Estadi, Cine i Televisió, el inconcluso diamant de Béisbol, i vàries canches de fútbol. Encara més allà, al nororiente, es troba Genètica, el IPARM,[22] i l'ICONTEC, edificis aïllats geogràficament de l'universitat pero molt vigents, tancades per l'eixida del carrer 53.
L'orient de la plaça és per a arts i economia, en ell es troba els edificis de Música, Arts, Arquitectura, Economia, i Administració entre uns atres. Més al nororiente es troben Biologia, ademés del Institut Geogràfic Agustín Codazzi (IGAC) i Ingeominas, sent estes dos últimes institucions distintes a l'universitat, pero geogràficament unides a ella. Estan delimitades per la carrera 30.
Programes de pregrado
L'Universitat Nacional de Colòmbia en esta sèu oferix 51 carreres o programes de pregrado diferents agrupats per facultats. Actualment l'Universitat es troba distribuïda en 11 facultats.[23]
Facultat d'Arts
La Facultat d'Arts oferix 7 programes de pregrado distribuïts en 6 departaments acadèmics. Estos departaments són liderats per la decanatura.[24] Per a poder accedir a estos programes és necessari presentar una segona prova específica depenent de la carrera.
La carrera d'arquitectura va ser creada en 1936, té una intensitat de 179 crèdits acadèmics i una duració estimada de 10 semestres. El Consell Nacional d'Acreditació li va otorgar l'acreditació d'alta calitat fins a setembre de 2013.[25][26] El pla d'estudis contempla assignatures de representació, història i teoria de l'arquitectura, tecnologia, ciutat i territori. Està adscrit a l'Escola d'Arquitectura i Urbanisme.
El programa d'Arts Plàstiques va ser creat en 1978, té una intensitat de 166 crèdits acadèmics i una duració estimada de 10 semestres.[27] El Consell Nacional d'Acreditació li va otorgar l'acreditació d'alta calitat fins a setembre de 2018.[28] El pla d'estudis contempla assignatures d'història i teoria de l'art, dibuix, pintura, fotografia i gravat ademés d'assignatures d'espai i temps. Està adscrit a l'Escola d'Arts Plàstiques i Visuals.
El programa de Cine i Televisió va ser creat en 1988, té una intensitat de 158 crèdits acadèmics i una duració estimada de 10 semestres.[29] El Consell Nacional d'Acreditació li va otorgar l'acreditació d'alta calitat fins a juliol de 2011.[30] El pla d'estudis contempla assignatures de context de les arts, oficis i mijos d'expressió i història i teoria. En finalisar otorga el títul de "Realisador(a) de Cine i Televisió". Està adscrit a l'Escola de Cine i Televisió.
El programa de Disseny Gràfic és dirigit per Carlos Arturo Acosta de Greiff.[31] Este programa va ser creat en 1963, té una intensitat de 148 crèdits acadèmics i una duració estimada de 9 semestres. El pla d'estudis contempla assignatures de teoria de l'image, context de les arts, tallers de disseny, mijos de representació, història i teoria del disseny, mijos de producció i image fotogràfica. En finalisar otorga el títul de "Dissenyador(a) Gràfic(a)". Està adscrit a l'Escola de Disseny Gràfic.[32]
El programa de Disseny Industrial és dirigit per Alfonso Bohórquez.[33] La carrera va ser creada en 1978, té una intensitat de 169 crèdits acadèmics i una duració estimada de 10 semestres. El pla d'estudis contempla assignatures de cultura i pensament, cultura i ambient, cultura i història, cultura i comunicació, tecnologia i materials, tecnologia i organisació, pràctica proyectual, context de les arts i ergonomia. En finalisar otorga el títul de "Dissenyador(a) Industrial". Està adscrit a l'Escola de Disseny Industrial.[34]
El programa de Música és dirigit per Antonio Arnedo.[35] Est va ser creat en 1986, té una intensitat de 171 crèdits acadèmics i una duració estimada de 10 semestres.[36] El Consell Nacional d'Acreditació li va otorgar l'acreditació d'alta calitat fins a juliol de 2013.[37] El pla d'estudis contempla àmbits teòrics, de context de les arts, de composició, de direcció, en pedagogia instrumental i en jazz. En finalisar otorga el títul de "Músic(a) en émfasis en Composició i/o Direcció". Està adscrit al Conservatori de Música.
El programa de Música Instrumental és també dirigit per Antonio Arnedo. Est va ser creat en 1986, té una intensitat de 183 crèdits acadèmics i una duració estimada de 10 semestres. El pla d'estudis conté assignatures de fundamentación (Història de la Música, Gramàtica musical, Contrapunt i Teoria musical) de context de les arts, de professionalisació en l'instrument, d'optatives de fundamentación i professionalisació, 36 crèdits de lliure elecció, conjunts, cor universitari, acompanyament pianístico, orquesta i música. Els émfasis instrumentals que té l'universitat són 19: arpa, vora, clarinet, contrabajo, corno, eufonio, fagot, flauta, guitarra, oboe, piano, percussió (redoblante, timbales, multipercusión), saxofón, trombón, trompeta, tuba, viola, violí i violonchelo.[38] L'universitat exigix que l'aspirant a esta carrera tinga un grau de preparació igual a 13 semestres acadèmics o Nivell bàsic del conservatori.[39] En finalisar otorga el títul de "Músic(a) (instrument) en émfasis en (llínea de aprofundiment)", per eixemple: "Pianiste". Està adscrit al Conservatori de Música.[40]
En 2023 varen ser construïts els blocs B i C per a les escoles de disseny industrial i de cine i televisió i en 2024 es va anunciar la construcció del bloc A de l'edifici Nous Espais per a les Arts.[41]
Facultat de Ciències
La Facultat de Ciències té actualment com a decà a Giovanny Garavito Cárdenas.[42] Està composta per 8 departaments acadèmics i oferix 8 carreres de pregrado.[43]
El pregrado de Biologia és dirigit per Olga Lucía Montenegro Díaz.[44] Va ser creat en 1965, té una intensitat de 163 crèdits acadèmics i una duració estimada de 10 semestres.[45] El Consell Nacional d'Acreditació li va otorgar l'acreditació d'alta calitat fins a decembre de 2020.[46] El pla d'estudis conté assignatures de biologia evolutiva, biologia de plantes, biologia molecular, ecologia, genètica, investigació, biologia animal, matemàtiques, estadística, física, química i taxonomia. En finalisar este pregrado s'obté el títul de "Biòlec(a)". Està adscrit al departament de Biologia.[47]
El pregrado d'Estadística és dirigit per Camp Elías Pardo Turriago.[48] Va ser creat en l'any de 1958, té una intensitat de 141 crèdits acadèmics i una duració estimada de 9 semestres.[49] El Consell Nacional d'Acreditació li va otorgar l'acreditació d'alta calitat fins a febrer de 2014.[50] El pla d'estudis conté assignatures de provabilitat, càlcul, àlgebra, guardat i fluix de senyes, programació, comunicació, estadística i metodologia. En finalisar estos estudis s'obté el títul de "Estadístic(a)". Està adscrit al departament d'Estadística.[51]
El pregrado de Farmàcia és dirigit per Pilar Ester Luengas Caicedo.[52] Té una intensitat de 185 crèdits acadèmics i una duració estimada de 10 semestres.[53] El Consell Nacional d'Acreditació li va otorgar l'acreditació d'alta calitat fins a març de 2019.[54] El pla d'estudis contempla assignatures com física, química, biologia, farmàcia, biomedicina i administració soci-humanística. En finalisar els estudis s'obté el títul de "Químic Farmacèutic".[51] Està adscrit al departament de Farmàcia.
El pregrado de Física és dirigit per Anderson Dussán Conca.[55] Té una intensitat de 160 crèdits acadèmics i una duració estimada de 10 semestres.[56] El Consell Nacional d'Acreditació li va otorgar l'acreditació d'alta calitat fins a març de 2015.[57] El pla d'estudi conté assignatures com matemàtiques, estadística, física, humanística, números, ciència ademés de mecànica clàssica, ones, electromagnetisme, òptica, termodinàmica, investigació i aplicació de la física. En finalisar els estudis s'obté el títul de "Físic".[51] Està adscrit al departament de Física.
El pregrado de Geologia és dirigit per Nadejda Tchegliakova.[58] Té una intensitat de 166 crèdits acadèmics i una duració estimada de 10 semestres.[59] El Consell Nacional d'Acreditació li va otorgar l'acreditació d'alta calitat fins a maig de 2013.[60] El pla d'estudi contempla l'estudi de física, matemàtiques, química, geologia, estadística, biologia ademés de minerals, roques, evolució geològica, geodinámica i cartografia. En finalisar els estudis s'obté el títul de "Geólogo".[51] Està adscrit al departament de Geociencias.
El pregrado de Matemàtiques és dirigit per John Jaime Rodríguez.[61] Té una intensitat de 140 crèdits acadèmics i una duració estimada de 9 semestres.[62] El Consell Nacional d'Acreditació li va otorgar l'acreditació d'alta calitat fins a juliol de 2013.[63] El pla d'estudis conté les assignatures de matemàtiques, geometria, física ademés d'àlgebra, càlcul i topología. En finalisar estos estudis s'obté el títul de "Matemàtic".[51] Està adscrit al departament de Matemàtiques.
El pregrado de Química és dirigit per Jaime Alberto Rius Motta.[64] Té una intensitat de 185 crèdits acadèmics i una duració estimada de 10 semestres.[65] El Consell Nacional d'Acreditació li va otorgar l'acreditació d'alta calitat fins a març de 2013.[66] El pla d'estudi comprén assignatures com química, arts, humanitats, matemàtiques, física ademés de química orgànica, química analítica, bioquímica, estructures i interaccions. En finalisar estos estudis s'obté el títul de "Químic".[51] Està adscrit al departament de Química.
El pregrado de Ciències de la Computació va ser creat el 6 de decembre de 2016, convertint-se en el programa curricular més recent de la Sèu Bogotà. Té una intensitat de 139 crèdits acadèmics i una duració estimada de 10 semestres i entrarà en funcionament del primer semestre de l'any 2018. El pla d'estudis conté les assignatures de matemàtiques, geometria, física, àlgebra, càlcul, provabilitat, combinatòria, entre unes atres. En finalisar estos estudis, s'obté el títul de "Científic de la Computació".[51] Està adscrit al departament de Matemàtiques.
Facultat de Ciències Agràries
La Facultat de Ciències Agràries de l'Universitat Nacional de Colòmbia, sèu Bogotà, va ser fundada en 1963 i des de llavors ha liderat la formació en ciències agropecuarias en el país. Actualment, el seu decà és Luis Ernesto Rodríguez Molano, ingenier agrònom, en àmplia trayectòria en docència i investigació en àrees com a agroecología, desenroll rural i sistemes sostenibles de producció agrícola.[67]
La facultat oferix un únic programa de pregrado en Ingenieria Agronómica, creat en 1963,[68] en una duració estimada de 10 semestres i una intensitat de 180 crèdits acadèmics.[69] El programa va rebre l'acreditació d'alta calitat otorgada pel Consell Nacional d'Acreditació (CNA) des d'abril de 2021 fins a l'any 2029. El pla d'estudis aborda àrees fonamentals com matemàtiques, provabilitat, estadística, física mecànica, química, biologia i geografia, aixina com assignatures disciplinares sobre aigües, sols, fitoprotección, fisiologia vegetal, millorament genètic de plantes, sistemes de producció agrícola, economia agrària i administració. Ademés, inclou una pràctica professional obligatòria desenrollada en institucions externes. En finalisar, s'otorga el títul de "Ingenier(a) Agrònom(a)".
En l'àmbit de postgraus, la facultat oferix especialisació com a Desenroll Rural, Horticultura i Cultius Perennes Industrials. També conta en mestrages en Ciències Agràries, Geomática i Agroecología, aixina com programes doctorals en Ciències Agropecuarias, Ciència i Tecnologia d'Aliments, i Agroecología. Estos programes estan orientats a l'investigació, l'innovació i el desenroll sostenible del sector rural.
La facultat manté vínculs en entitats nacionals i internacionals, centres d'investigació, organisacions llauradores i el sector productiu, desenrollant proyectes en agroecología, biotecnología vegetal, seguritat alimentària i sostenibilitat de sistemes agrícoles.
Facultat de Ciències Econòmiques
L'actual decana de la Facultat de Ciències Econòmiques és Liliana Alejandra Chicaíza Becerra[70] Està oferix 3 programes curriculares de pregrado i igual número de departaments acadèmics.
- Artícul principal → Administració d'empreses (UNAL Bogotà).
El primer programa és el pregrado d'Administració d'empreses que està dirigit per Fernando Antonio Castrillón Lozano.[71] Té un intensitat de 164 crèdits acadèmics i una duració estimada de 10 semestres.[72] El Consell Nacional d'Acreditació li va otorgar l'acreditació d'alta calitat fins a febrer de 2015.[73] El pla s'estudien assignatures d'economia, gestió, finances, mercats i dret. Ademés el pregrado conta en 8 llínees de aprofundiment (émfasis): emprendimiento, gestió, finances, jurídica, sistemes d'informació gerencial, mercats, recursos humans i producció.[74] En finalisar otorga el títul d'Administrador(a) d'empreses.[51] Està adscrita a l'Escola d'Administració i Contaduría Pública.
El segon programa és el pregrado de Contaduría Pública que està dirigit per Claudia Lluïa Chiquet Galeano.[75] Té una intensitat de 167 crèdits acadèmics i una duració estimada de 10 semestres.[76] El Consell Nacional d'Acreditació li va otorgar l'acreditació d'alta calitat fins a agost de 2018.[77] El pla d'estudis conté assignatures sobre finances, contabilitat, ètica i regulació. En finalisar otorga el títul de Contador(a) Públic.[51] Està adscrita a l'Escola d'Administració i Contaduría Pública.
El tercer programa és el pregrado d'Economia que està dirigit per Raúl Alberto Chamorro Narváez.[78] Té una intensitat de 151 crèdits acadèmics i una duració estimada de 10 semestres.[79] El pla d'estudi conté assignatures de matemàtiques, macroeconomia, microeconomía, economia política, econometria, història econòmica i història del pensament econòmic. En finalisar otorga el títul d'Economiste.[51] Està adscrita a l'Escola d'Economia.
La Facultat està àmpliament compromesa en l'investigació, és per açò que conta en el seu propi Centre d'Investigacions per al Desenroll (CID), unitat de divulgació i extensió que propon fomentar, coordinar i vincular el treball de l'Universitat a la transformació i el progrés de la societat colombiana.[80]
Facultat de Ciències Humanes
- Artícul principal → Facultat de Ciències Humanes (UNAL Bogotà).
Facultat de Dret, Ciències Polítiques i Socials
- Artícul principal → Facultat de Dret, Ciències Polítiques i Socials (UNAL Bogotà).
Facultat d'Enfermeria
- Artícul principal → Facultat d'Enfermeria (UNAL Bogotà).
Facultat d'Ingenieria
- Artícul principal → Facultat d'Ingenieria (UNAL Bogotà).
Facultat de Medicina
La Facultat de Medicina dispon actualment de cinc programes de pregrado i igual número de departaments, ademés de contar en 43 programes de postgrados. José Ricardo Navarro Vargas va figurar com a decà de la Facultat des de 2020 fins a 2022.[42] Per al periodo de 2024-2026 va ser designat com a decà el professor José Fernando Galván Villamarín.
Un dels programes de pregrado que oferix la Facultat és Fisioteràpia, el qual és coordinat per Carmen Rodríguez Medina. Va ser creat en 1966, té una intensitat de 166 crèdits dividits en dèu semestres. Esta carrera conta en la particularitat de ser oferida de manera anual, per lo que solament es fan admissions en el segon semestre de cada any.[81] Té otorgada l'acreditació pel Consell Nacional d'Acreditació fins a l'any 2014.[82] En finalisar este programa curricular, s'obté el títul de Fisioterapeuta.[81]
Facultat de Medicina Veterinària i Zootecnia
- Artícul principal → Facultat de Medicina Veterinària i Zootecnia (UNAL Bogotà).
Facultat d'Odontologia
- Artícul principal → Facultat d'Odontologia (UNAL Bogotà).
Sistema Nacional de Biblioteques
Els recursos bibliogràfics, el talent humà, l'infraestructura tecnològica i física en els que conta l'universitat són integrats en un únic sistema al que se li denomina SINAB. Este sistema administra els recursos, entre ells les biblioteques de totes les sèus de l'universitat. A l'interior de la ciutat universitària es troben 14 biblioteques en material de consulta en sala ademés de dispondre de tres sales de consulta de recursos electrònics.
| Instalació | Ubicació | Tamany aproximat
(Títuls en busca) |
|---|---|---|
| Biblioteca Gabriel García Márquez | Edifici 102 | 280651 |
| Biblioteca Ciència i Tecnologia | Edifici 454 | 49830 |
| Hemeroteca Nacional Universitària | Edifici 571 | 16963 |
| Biblioteca Ernesto Guhl | Edifici 225 | 23056 |
| Biblioteca de Ciència Econòmiques | Edifici 310 | 1421 |
| Biblioteca de Dret i Ciències Polítiques | Edifici 201 | 13753 |
| Biblioteca de Ciències Agràries | Edifici 500 | 14193 |
| Biblioteca de Medicina Veterinària i Zootecnia | Edifici 481 | 2660 |
| Biblioteca de Sociologia | Edifici 205 | 2944 |
| Biblioteca de Llengües Estrangeres | Edifici 231 | 7435 |
| Centre de Documentació Dòna i Gènero | Edifici 224 | 5894 |
| Centre de Documentació Ambiental CEDA | Edifici 862 | 1420 |
| Sala Jaime Jaramillo Uribe | Edifici 224 | 2565 |
| Biblioteca Colege IPARM | Edifici 431 | 15930 |
Laboratoris
La Ciutat Universitària de Bogotà té múltiples laboratoris per a desenrollar activitats acadèmiques i d'investigació. En total són 430 laboratoris distribuïts en les diferents facultats i unitats acadèmiques.[83]
Museus
Uns atres
Adicionalment, la Sèu Bogotà en la seua àrea d'influència conta en els següents espais:
- Centre agropecuario Marengo: situat en el municipi de Mosquera (Cundinamarca).
- Casa Museu Jorge Eliécer Gaitán: Declarada Monument Nacional en 1948 després de la mort del líder polític. L'Universitat Nacional té la tutela sobre el be des del 31 de març de 2006.
- Claustre de Sant Agustín. És una edificació colonial, localisat en el centre històric de la ciutat de Bogotà, i és sèu del Portal de Museus i del Sistema de Patrimoni i Museus de l'Universitat Nacional.
- Archiu Central i Històric de l'Universitat Nacional de Colòmbia. A càrrec de la Divisió d'Archiu i Correspondència de la Sèu Bogotà. Conta en El Patrimoni documental de l'Institució i els seus antecedents. El seu acervo documental reflectix l'història pròpia de l'educació en el país.
- Hospital Universitari de l'Universitat Nacional, està en procés de consolidació, després de que l'Universitat adquirira la Clínica Santa Rosa (Cajanal).
- UN Llibreria és un dels punts de venda de la llibreria de l'universitat, ubicada en la Placeta de les Neus en el centre de Bogotà.
Vore també
Referències
- ↑ «La ciutat blanca» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 26 de març de 2015. Consultat el 14 d'agost de 2015.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www.banrepcultural.org. Consultat el 2025-01-23.
- ↑ «FICHAS DE INVENTARIO DE EDIFICACIONES DEL CAMPUS». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 14 d'agost de 2015.
- ↑ «Ciutat Universitària». Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2016. Consultat el 14 d'agost de 2015.
- ↑ «Conjunt d'edificis que s'ubiquen en un terreny acotat, destinats a l'ensenyança superior, especialment és pròpia de les universitats.». Consultat el 2024-abril-24.
- ↑ «Estadístiques Matriculares Universitat Nacional de Colòmbia».
- ↑ «Programes curriculares UNAL 2024».
- ↑ «Programes curriculares d'especialisació UNAL 2024».
- ↑ «Programes curriculares d'especialitat en àrees de la salut UNAL 2024».
- ↑ «Programes curriculares maestrias UNAL 2024».
- ↑ «Programes Curriculares Doctorats UNAL 2024».
- 79.Consultat el 18 de giner de 2019.
- ↑ Banrepcultural (ed.): «La Ciutat Universitària de Bogotà». Consultat el 25 de setembre de 2024.
- ↑ 13,0 13,1 ArchDaily Colòmbia (ed.): «Arquitectura moderna colombiana en la UNAL Bogotà». Consultat el 25 de setembre de 2024.
- ↑ Alcaldia Major de Bogotà (ed.): «Aixina pots entrar a estudiar en les universitats públiques en Bogotà 2024». Consultat el 25 de setembre de 2024.
- ↑ «universitat de bogota».
- ↑ «Organisme de dret públic estatal en personalitat jurídica i patrimoni propis.». Consultat el 2024-abril-24.
- ↑ «[1]», Periodico El Temps. Consultat el 29 de març de 2023.
- ↑ «Facenda en el context de Bens i Riquees esta referit a una gran finca agrícola o a un conjunt de bens i riquees. Històricament en Amèrica Llatina s'ha associat en grans propietats rurals.». Consultat el 2024-abril-24.
- ↑ «La Sèu en Sifres | Oficina de Planeación i Estadística Sèu Bogotà» (en és). SomosCampus. Consultat el 2024-07-19.
- ↑ Senyes d'aspirants i admesos UN
- ↑ Universitat Nacional de Colòmbia. «Sede Bogotà». Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2008. Consultat el 8 de març de 2013.
- ↑ «Universitat Nacional de Colòmbia - Direcció de Benestar Sede Bogotà». benestar.bogota.unal.edu.co. Consultat el 2025-01-23.
- ↑ «Inicie: Sèu Bogotà - Universitat Nacional de Colòmbia». bogota.unal.edu.co. Consultat el 2024-12-18.
- ↑ Faculteu d'Arts de l'Universitat Nacional de Colòmbia. «Decanatura». Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2014. Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Arquitectura-Bogotà». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Ministeri d'Educació Nacional. «Resolució 5316 de 2007». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Faculteu d'Arts de l'Universitat Nacional de Colòmbia. «Escola d'Arts Plàstiques i Visuals». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Consell Nacional d'Acreditació. «Acreditació d'Alta Calitat Programes de Pregrado Acreditats». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Cine i Televisió». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Ministeri d'Educació Nacional. «Resolució número 4057 del 19 de juliol de 2007». Consultat el 12 de setembre de 2013.
- ↑ Faculteu d'Arts de l'Universitat Nacional de Colòmbia. «Escola de Disseny Gràfic». Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2020. Consultat el 10 de març de 2021.
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Disseny Gràfic-Bogotà». Consultat el 12 de setembre de 2013.
- ↑ Agència de notícies UN. «Dissenye: secret de la competitivitat en el treball del cuiro». Consultat el 12 de setembre de 2013.
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Disseny Industrial». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Música». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Ministeri d'Educació Nacional. «Resolució 4056 de 2007». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Consell de la Facultat d'Arts. «Resolució 142 de 2009». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Direcció Nacional d'Admissions. «Programa Curricular de Música Instrumental». Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2012. Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Música Instrumental». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ «En inversió de 70.000 millons va escomençar la construcció del Bloc A de la Facultat d'Arts de l'Universitat Nacional» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-03-13.
- ↑ 42,0 42,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 31 de decembre de 2020.
- ↑ Faculteu de Ciències. «Pregrados». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrados. «Programes de Pregrado Biologia». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Ministeri d'Educació Nacional. «Resolució 16035 de 2012». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Departament de Biologia. «Benvingut al Departament de Biologia». Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2013. Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Departament d'Estadística. «Estructura». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Estadística Bogotà». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Ministeri d'Educació Nacional. «Resolució 796 de 20 de febrer de 2008». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ 51,00 51,01 51,02 51,03 51,04 51,05 51,06 51,07 51,08 51,09 Vicerrectoría Acadèmica Direcció Acadèmica Sèu Bogotà. «Guia Un Aspirant Sede Bogotà». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Departament de Farmàcia. «Estructura». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Farmàcia Bogotà». Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Consell Nacional d'Acreditació. «Resolució 2494 del 30 de març de 2011». Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Departament de Física. «Estructura». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Física Bogotà». Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Ministeri d'Educació Nacional. «Resolució 1235 del 16 de març de 2007». Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Departament de Geociencias. «Estructura Organizacional». Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2016. Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Geologia Bogotà». Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Ministeri d'Educació de Nacional. «Resolució 2416 de l'11 de maig de 2007». Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Departament de Matemàtiques. «Estructura». Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2013. Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Matemàtiques Bogotà». Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Ministeri d'Educació Nacional. «Resolució 3766 del 5 de juliol de 2007». Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Departament de Química. «Estructura». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Química Bogotà». Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Ministeri d'Educació Nacional. «Resolució 1234 del 16 de març de 2007». Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ «Luis Ernesto Rodríguez Molano - Decà Faculteu de Ciències Agràries». Consultat el 15 de juny de 2025.
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Ingenieria Agronómica-Bogotà». Consultat el 11 de setembre de 2013.
- ↑ Faculteu de Ciències Agràries de l'Universitat Nacional de Colòmbia. «Pregrado en Ingenieria Agronómica». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2015. Consultat el 14 de juny de 2025.
- ↑ Faculteu de Ciències Econòmiques. «Directori». Archivat des d'el original, el 9 de març de 2026. Consultat el 9 de març de 2026.
- ↑ Faculteu de Ciències Econòmiques. «Directori». Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Adminisración d'empreses Bogotà». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2013. Consultat el 6 de novembre de 2013.
- ↑ Ministeri d'Educació Nacional. «Resolució 979 del 27 de febrer de 2009». Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Faculteu de Ciències Econòmiques. «Gràfic llínees de aprofundiment». Consultat el 7 de novembre de 2013.
- ↑ Faculteu de Ciències Econòmiques. «Directori». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Contaduría Pública Bogotà». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2013. Consultat el 6 de novembre de 2013.
- ↑ Ministeri d'Educació Nacional. «Resolució 9926 del 22 d'agost de 2012». Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Faculteu de Ciències Econòmiques. «Directori». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 6 de novembre de 2013.
- ↑ Direcció Nacional de Programes de Pregrado. «Programes de Pregrado Economia Bogotà». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2013. Consultat el 6 de novembre de 2013.
- ↑ Centre d'Investigacions per al Desenroll. «¿Quí som?». Consultat el 7 de novembre de 2013.
- ↑ 81,0 81,1 Universitat Nacional de Colòmbia (ed.): «FISIOTERAPIA». Consultat el 3 de febrer de 2014.
- ↑ Universitat Nacional de Colòmbia (ed.): «Programes Acreditats». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2013. Consultat el 3 de febrer de 2014.
- ↑ Sistema d'Informació de Laboratoris Bogotà. «Buscador de laboratoris». Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2013. Consultat el 22 de novembre de 2013.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ciutat Universitària de Bogotà.- Universitat Nacional de Colòmbia [2] archivat en Wayback Machine.
- Universitat Nacional de Colòmbia Sede Bogotà
- Facultat d'Ingenieria de l'Universitat Nacional de Colòmbia
- [enllaç trencat]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciudad Universitaria de Bogotá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.