Diferència entre les revisions de "Gastronomia valenciana"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:paellavalenciana.jpg|300px|thumb|right|Paella [[Comunitat Valenciana|Valenciana]].]] | + | [[Image:paellavalenciana.jpg|300px|thumb|right|<center>Paella [[Comunitat Valenciana|Valenciana]].</center>]] |
| − | La '''Cuina Valenciana''' és la que se prepara tradicionalment en el [[Regne de Valéncia]]. Ingredients habituals son l'arròs, verdura, peixcat, especialment les anguiles de l'Albufera (all i pebre), i marisc. El plat més conegut es la [[Paella]], exportada des de molt de temps arrere a tota Espanya i Iberoamèrica. No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arraigada. La majoria dels menjars no son en absolut llaugers, al contari poden resultar pesades per a quins no estiguen acostumats i mengen més de lo degut. Perols i bollits com plats únics són molt importants en l'alimentació. Allò és majoritàriament campesina. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excesivament coneguda i no en massa restaurants de la Comunitat Valenciana se li presta l'atenció deguda als plats autòctons originals. | + | La '''Cuina Valenciana''' és la que se prepara tradicionalment en el [[Regne de Valéncia]]. Ingredients habituals son l'[[arròs]], verdura, peixcat, especialment les anguiles de l'[[Albufera]] (all i pebre), i marisc. El plat més conegut es la [[Paella]], exportada des de molt de temps arrere a tota [[Espanya]] i [[Iberoamèrica]]. No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arraigada. La majoria dels menjars no son en absolut llaugers, al contari poden resultar pesades per a quins no estiguen acostumats i mengen més de lo degut. Perols i bollits com plats únics són molt importants en l'alimentació. Allò és majoritàriament campesina. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excesivament coneguda i no en massa restaurants de la [[Comunitat Valenciana]] se li presta l'atenció deguda als plats autòctons originals. |
== Plats típics == | == Plats típics == | ||
| − | De tots els plats que la componen el més conegut internacionalment és la paella, un guis d' | + | De tots els plats que la componen el més conegut internacionalment és la [[paella]], un guis d'arròs sec, cuinat en una paella sense mànec, metàlica tradicional d'a on vé la seua denomianció, sobre un foc de llenya (preferiblement de taronger) preparat al efecte. La seua popularitat és tal que moltes segones residències valencianes conten en una paella, un espai obert o tancat a on se cuina la pella de llenya. |
| − | Existixen múltples recetes, pero la fonamental en la regió se compon d'arròs, pollastre i conill, bajoqueta i garrofó. En alguns llocs inclouen també caragols o albòndigues. El color groc del tradicional arròs de l'Albufera s'aconseguix en safrà. Se diu que la paella de marisc procedix de la costa de les terres del Ebre en les zones del Maestrat, no de l'Horta, mentres que en les comarques del sur predominen els arrosos manco secs, melosos o caldosos. Sobre la internacionalisació de la paella Manuel Vázquez Montalbán ironisava: "La paella internacionalisada és un guis d' | + | Existixen múltples recetes, pero la fonamental en la regió se compon d'[[arròs]], [[pollastre]] i [[conill]], [[bajoqueta]] i [[garrofó]]. En alguns llocs inclouen també [[caragols]] o albòndigues. El color groc del tradicional arròs de l'Albufera s'aconseguix en [[safrà]]. Se diu que la paella de marisc procedix de la costa de les terres del [[Ebre]] en les zones del [[Maestrat]], no de l'Horta, mentres que en les comarques del sur predominen els arrosos manco secs, melosos o caldosos. Sobre la internacionalisació de la paella Manuel Vázquez Montalbán ironisava: "La paella internacionalisada és un guis d'arròs en el que se barreja la carn i el peixcat i qualsevol vegetal, en l'excepció del [[plàtano]]". |
| − | L'arròs juga un paper tan important en esta cuina nacional que en molts llibres de cuina d'Espanya apreixen més de 100 formes distintes de preparar-ho que tenen el seu orige en el Regne de Valéncia. | + | L'arròs juga un paper tan important en esta cuina nacional que en molts llibres de cuina d'Espanya apreixen més de 100 formes distintes de preparar-ho que tenen el seu orige en el [[Regne de Valéncia]]. |
| − | Un atre plat cuinat de forma molt semblant a la paella de marisc és la [[fideuà]], en la que se sustituix l'arròs per fideus normalment grosos. Atres ingredients típics són el peixcat, calamar, clòchines i marisc. | + | Un atre plat cuinat de forma molt semblant a la paella de marisc és la [[fideuà]], en la que se sustituix l'arròs per fideus normalment grosos. Atres ingredients típics són el peixcat, [[calamar]], [[clòchines]] i marisc. |
També és típic l'arròs a banda, l'arròs negre, en fesols i naps, etcétera. | També és típic l'arròs a banda, l'arròs negre, en fesols i naps, etcétera. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
En hivern solen preparar-se olles o bollits, dels quals els seus ingredients principals son ossos, arròs, carn de bacó, botifarra i llegums. En la costa els plats de peixcat i marisc són naturalment més habituals que en l'interior. | En hivern solen preparar-se olles o bollits, dels quals els seus ingredients principals son ossos, arròs, carn de bacó, botifarra i llegums. En la costa els plats de peixcat i marisc són naturalment més habituals que en l'interior. | ||
| − | Com a postre prima la fruta del lloc: taronja i mandarina. També és típicament nadalenc el torró, fabricat sobretot en [[Xixona]]([[L'Alacantí]]) a basse d'armela i sucre. Com a begudes típiques de la terra se produix l'orchata de chufa, princpalment en [[Alboraya]]. que sol beure's granisat o líquit (sempre molt freda) i sucant en ella fartons. | + | Com a postre prima la fruta del lloc: [[taronja]] i [[mandarina]]. També és típicament nadalenc el torró, fabricat sobretot en [[Xixona]]([[L'Alacantí]]) a basse d'[[armela]] i sucre. Com a begudes típiques de la terra se produix l'[[orchata]] de chufa, princpalment en [[Alboraya]]. que sol beure's granisat o líquit (sempre molt freda) i sucant en ella [[fartons]]. |
| − | Més recent és la receta de l'aigua de Valéncia, còctel preparat en una basse de begudes alcohòliques (normalment vodka i ginebra), sucre, suc de taronja i cava. | + | Més recent és la receta de l'[[aigua de Valéncia]], còctel preparat en una basse de begudes alcohòliques (normalment [[vodka]] i [[ginebra]]), [[sucre]], [[suc]] de [[taronja]] i [[cava]]. |
== Plats == | == Plats == | ||
Revisió de 19:43 5 abr 2010
La Cuina Valenciana és la que se prepara tradicionalment en el Regne de Valéncia. Ingredients habituals son l'arròs, verdura, peixcat, especialment les anguiles de l'Albufera (all i pebre), i marisc. El plat més conegut es la Paella, exportada des de molt de temps arrere a tota Espanya i Iberoamèrica. No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arraigada. La majoria dels menjars no son en absolut llaugers, al contari poden resultar pesades per a quins no estiguen acostumats i mengen més de lo degut. Perols i bollits com plats únics són molt importants en l'alimentació. Allò és majoritàriament campesina. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excesivament coneguda i no en massa restaurants de la Comunitat Valenciana se li presta l'atenció deguda als plats autòctons originals.
Plats típics
De tots els plats que la componen el més conegut internacionalment és la paella, un guis d'arròs sec, cuinat en una paella sense mànec, metàlica tradicional d'a on vé la seua denomianció, sobre un foc de llenya (preferiblement de taronger) preparat al efecte. La seua popularitat és tal que moltes segones residències valencianes conten en una paella, un espai obert o tancat a on se cuina la pella de llenya.
Existixen múltples recetes, pero la fonamental en la regió se compon d'arròs, pollastre i conill, bajoqueta i garrofó. En alguns llocs inclouen també caragols o albòndigues. El color groc del tradicional arròs de l'Albufera s'aconseguix en safrà. Se diu que la paella de marisc procedix de la costa de les terres del Ebre en les zones del Maestrat, no de l'Horta, mentres que en les comarques del sur predominen els arrosos manco secs, melosos o caldosos. Sobre la internacionalisació de la paella Manuel Vázquez Montalbán ironisava: "La paella internacionalisada és un guis d'arròs en el que se barreja la carn i el peixcat i qualsevol vegetal, en l'excepció del plàtano".
L'arròs juga un paper tan important en esta cuina nacional que en molts llibres de cuina d'Espanya apreixen més de 100 formes distintes de preparar-ho que tenen el seu orige en el Regne de Valéncia.
Un atre plat cuinat de forma molt semblant a la paella de marisc és la fideuà, en la que se sustituix l'arròs per fideus normalment grosos. Atres ingredients típics són el peixcat, calamar, clòchines i marisc.
També és típic l'arròs a banda, l'arròs negre, en fesols i naps, etcétera.
En hivern solen preparar-se olles o bollits, dels quals els seus ingredients principals son ossos, arròs, carn de bacó, botifarra i llegums. En la costa els plats de peixcat i marisc són naturalment més habituals que en l'interior.
Com a postre prima la fruta del lloc: taronja i mandarina. També és típicament nadalenc el torró, fabricat sobretot en Xixona(L'Alacantí) a basse d'armela i sucre. Com a begudes típiques de la terra se produix l'orchata de chufa, princpalment en Alboraya. que sol beure's granisat o líquit (sempre molt freda) i sucant en ella fartons.
Més recent és la receta de l'aigua de Valéncia, còctel preparat en una basse de begudes alcohòliques (normalment vodka i ginebra), sucre, suc de taronja i cava.
Plats
Alguns dels plats nacionals són:
- Paella
- Fideuà
- Arròs a banda
- Aròs al forn
- Arròs en costra
- Arròs en fesols i naps
- Arròs en espardenyes
- All i Pebre
- Bollit
- Olla churra
- Olleta
- Minchos
- Suquet de peix
- All i oli
Postres
- Casca
- Torrons
- Orchata
- Rossegons
- Arnadí
- Mona de Pasqua
- Bunyols
- Flaons
- Orelletes
- Llet merengada
- Plats de Glòria
- Codonyat
- Panou
- Arrop i talladetes
- Fartons
- Mostachons
- Pilotes de frare
- Almoixavenes
- Coca salada
| ||||||||||||||||||||||
