Canvis

{{Principal|Geografia de França|Dependències d'ultramar franceses}}

{{Principal|Geografia de França|Dependències d'ultramar franceses}}

[[Archiu:Satellite_image_of_France_in_August_2002.jpg|thumb|left|França a vista de satèlit]]

[[Archiu:Satellite_image_of_France_in_August_2002.jpg|thumb|left|França a vista de satèlit]]

En [[llatí]], ''Francia'' designava la regió del nort d'[[Europa]], poblada, o sobretot dominada per un poble guerrer de les [[tribus germàniques]] que es nomenaven a ells mateixos els ''[[francs]]''. Hi ha diverses teories sobre l'orige del terme. Una sugerix que es deriva del [[protogermànic]] ''frankon'', que es traduïx com a [[javalina]] o llança. Una atra teoria sugerix que en una antiga llengua germànica ''franc'' significava "lliure" (orige de la paraula catalana "franc"), tot i que una atra propon que és la paraula "franc" la que es deriva de la designació del poble germànic, atés el seu estatus com a poble lliure durant l'[[imperi Romà]]. De fet, des dels sigles III al [[sigle IV|IV]] els romans ya tenien contactes en els francs, els quals s'enllistaven com a mercenaris en el seu eixèrcit molt abans de les [[grans invasions germàniques]] pròpiament dites. Durant el periodo de la [[dinastia carolíngia]], el territori del poble franc va ser denominat ''Franchonolant'' (''Frenkenland''), mentres que el territori del poble [[cultura galorromana|galorromà]] va ser denominat ''Vualholant'' (''Welschland''). En [[1204]], la paraula ''Francia'' va designar, per primera volta, el territori sobre el qual s'eixercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a nomenar-se, esporàdicament, ''rex Franciae''.

En [[llatí]], ''Francia'' designava la regió del nort d'[[Europa]], poblada, o sobretot dominada per un poble guerrer de les [[tribus germàniques]] que es nomenaven a ells mateixos els ''[[francs]]''. Hi ha diverses teories sobre l'orige del terme. Una sugerix que es deriva del [[protogermànic]] ''frankon'', que es traduïx com a [[javalina]] o llança. Una atra teoria sugerix que en una antiga llengua germànica ''franc'' significava "lliure" (orige de la paraula catalana "franc"), encara que una atra propon que és la paraula "franc" la que es deriva de la designació del poble germànic, atés el seu estatus com a poble lliure durant l'[[imperi Romà]]. De fet, des dels sigles III al [[sigle IV|IV]] els romans ya tenien contactes en els francs, els quals s'enllistaven com a mercenaris en el seu eixèrcit molt abans de les [[grans invasions germàniques]] pròpiament dites. Durant el periodo de la [[dinastia carolíngia]], el territori del poble franc va ser denominat ''Franchonolant'' (''Frenkenland''), mentres que el territori del poble [[cultura galorromana|galorromà]] va ser denominat ''Vualholant'' (''Welschland''). En [[1204]], la paraula ''Francia'' va designar, per primera volta, el territori sobre el qual s'eixercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a nomenar-se, esporàdicament, ''rex Franciae''.

Mentres que el territori principal de França (la [[metròpolis]]) està en l'Europa occidental, l'estat francés també el constituïxen territoris de:  

Mentres que el territori principal de França (la [[metròpolis]]) està en l'Europa occidental, l'estat francés també el constituïxen territoris de:  

{{AP|llengües de França|lliteratura francesa}}

{{AP|llengües de França|lliteratura francesa}}

[[Archiu:Road signs bilingual Breton in Quimper.jpg|thumb|Senyals bilingües en francés i bretó, una llengua regional de França]]

[[Archiu:Road signs bilingual Breton in Quimper.jpg|thumb|Senyals bilingües en francés i bretó, una llengua regional de França]]

La [[llengua oficial]] de la República Francesa és el [[francés]], i d'acort en el segon artícul de la [[constitució de França|constitució francesa]], el govern té l'obligació de comunicar-se principalment en francés. Ademés, tot i que segons la [[llei de Toubon]], la publicitat comercial pot usar les llengües regionals, sempre ha d'usar també el francés. Des de [[1872]], data en que la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] va instaurar l'educació primària universal, l'us de les llengües regionals va ser durament reprimit, en l'objectiu de crear unitat nacional.<ref name=britannica>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/215768/France France]. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> En esta política, el francés s'ha impost al restant de llengües regionals i variants llingüístiques que es parlen arreu del territori francés. Encara que no gogen de cap reconeiximent oficial, algunes d'estes llengües s'ensenyen en les escoles públiques com a segona llengua optativa —com és el cas del [[català]] en el departament dels [[Pirineus Orientals]]— i en les universitats.<ref name=britannica/> L'immigració ha portat moltes llengües estrangeres, en especial l'[[àrap]].<ref name=britannica/>  

La [[llengua oficial]] de la República Francesa és el [[francés]], i d'acort en el segon artícul de la [[constitució de França|constitució francesa]], el govern té l'obligació de comunicar-se principalment en francés. Ademés, encara que segons la [[llei de Toubon]], la publicitat comercial pot usar les llengües regionals, sempre ha d'usar també el francés. Des de [[1872]], data en que la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] va instaurar l'educació primària universal, l'us de les llengües regionals va ser durament reprimit, en l'objectiu de crear unitat nacional.<ref name=britannica>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/215768/France France]. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> En esta política, el francés s'ha impost al restant de llengües regionals i variants llingüístiques que es parlen arreu del territori francés. Encara que no gogen de cap reconeiximent oficial, algunes d'estes llengües s'ensenyen en les escoles públiques com a segona llengua optativa —com és el cas del [[català]] en el departament dels [[Pirineus Orientals]]— i en les universitats.<ref name=britannica/> L'immigració ha portat moltes llengües estrangeres, en especial l'[[àrap]].<ref name=britannica/>  

En l'any [[1999]], un proyecte encomanat pel govern francés, identificà setantacinc llengües que qualificarien per al reconeiximent en la ratificació de la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]], de les quals vintiquatre són autòctones en la metròpolis, i les atres són dels territoris d'ultramar.<ref>Cerquiglini, Bernard (1999) [http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/lang-reg/rapport_cerquiglini/langues-france.html Report Les Langues de la France]. Rapport au Ministre de l'Education Nationale, de la Recherche et de la Technologie, et à la Ministre de la Culture et de la Communication. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> El [[Consell Constitucional]], això no obstant, bloquejà la signatura de la Carta, en argumentar que contradia la provisió constitucional de la Quinta República que establia que el francés era la llengua de la República. Encara que el govern no els ha donat l'estatus d'oficialitat, la Delegació General de la Llengua Francesa, va adquirir la funció adicional d'observar i estudiar les "llengües de França", i el seu títul s'ha convertit en la "Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França".<ref>[http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/garde.htm Délégation Général à la langue française]. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> Més recentment, en la llei de revisió constitucional del juliol 2008, el septuagèsim quint artícul de la constitució va ser modificat, en un primer intent per a reconéixer la diversitat llingüística de l'Estat i ara establix "''les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França''".<ref>[http://www.senat.fr/dossierleg/pjl07-365.html Projet de Loi constitutionnelle de modernisation des institutions de la Ve République]. Senat francés. (22 de juliol, 2008). Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> A pesar de tot, les llengües regionals estan minvant ràpidament.<ref name=ciapeople/>

En l'any [[1999]], un proyecte encomanat pel govern francés, identificà setantacinc llengües que qualificarien per al reconeiximent en la ratificació de la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]], de les quals vintiquatre són autòctones en la metròpolis, i les atres són dels territoris d'ultramar.<ref>Cerquiglini, Bernard (1999) [http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/lang-reg/rapport_cerquiglini/langues-france.html Report Les Langues de la France]. Rapport au Ministre de l'Education Nationale, de la Recherche et de la Technologie, et à la Ministre de la Culture et de la Communication. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> El [[Consell Constitucional]], això no obstant, bloquejà la signatura de la Carta, en argumentar que contradia la provisió constitucional de la Quinta República que establia que el francés era la llengua de la República. Encara que el govern no els ha donat l'estatus d'oficialitat, la Delegació General de la Llengua Francesa, va adquirir la funció adicional d'observar i estudiar les "llengües de França", i el seu títul s'ha convertit en la "Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França".<ref>[http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/garde.htm Délégation Général à la langue française]. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> Més recentment, en la llei de revisió constitucional del juliol 2008, el septuagèsim quint artícul de la constitució va ser modificat, en un primer intent per a reconéixer la diversitat llingüística de l'Estat i ara establix "''les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França''".<ref>[http://www.senat.fr/dossierleg/pjl07-365.html Projet de Loi constitutionnelle de modernisation des institutions de la Ve République]. Senat francés. (22 de juliol, 2008). Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> A pesar de tot, les llengües regionals estan minvant ràpidament.<ref name=ciapeople/>

=== Religió ===

=== Religió ===

[[Archiu:NotreDameI.jpg|thumb|[[Catedral de Notre Dame]], a [[París]]]]

[[Archiu:NotreDameI.jpg|thumb|[[Catedral de Notre Dame]], a [[París]]]]

França és un estat llaic; la llibertat religiosa és un dret constitucional. Segons el concepte de [[llaïcitat]] francés, vigent des de [[1905]], el govern té la prohibició llegal de reconéixer cap "religió", pero reconeix les "organisacions religioses", sense comentar res de la doctrina religiosa. Les organisacions religioses, a l'hora, no han d'intervindre en la política i el govern francesos. S'estima que entre el huitantatrés i el huitantahuit per cent dels francesos són nominalment [[catolicisme|catòlics]], entre el cinc i el dèu per cent [[islam|musulmans]], el dos per cent [[protestantisme|protestants]], i l'u per cent [[judaisme|judeus]].<ref name=ciapeople/> Segons l'enquesta de l'[[Eurobaròmetro]] del 2005, el trentaquatre per cent dels ciutadans francesos varen respondre que "creen en l'existència d'un deu", mentres que el vintisset per cent va respondre que "creen en l'existència d'algun esperit o força de vida"; el trentatrés per cent negava l'existència de qualsevol deïtat, esperit o força de vida.<ref name=EUROBAROMETER>{{ref-web |url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_225_report_en.pdf|títol=Eurobarometer on Social Values, Science and technology 2005 - page 11|consulta=5 de maig, 2007}}</ref> Encara que a soles l'u per cent dels francesos són judeus, la comunitat judeua és la més gran d'Europa, en siscentsmil adherents. El número total de musulmans varia segons la font, tot i que el Ministeri de l'Interior va estimar el número total entre cinc i sis millons.<ref>[http://www.guardian.co.uk/world/2004/apr/23/france.islam France to train imams in 'French Islam'], The Guardian</ref><ref>{{ref-web  

França és un estat llaic; la llibertat religiosa és un dret constitucional. Segons el concepte de [[llaïcitat]] francés, vigent des de [[1905]], el govern té la prohibició llegal de reconéixer cap "religió", pero reconeix les "organisacions religioses", sense comentar res de la doctrina religiosa. Les organisacions religioses, a l'hora, no han d'intervindre en la política i el govern francesos. S'estima que entre el huitantatrés i el huitantahuit per cent dels francesos són nominalment [[catolicisme|catòlics]], entre el cinc i el dèu per cent [[islam|musulmans]], el dos per cent [[protestantisme|protestants]], i l'u per cent [[judaisme|judeus]].<ref name=ciapeople/> Segons l'enquesta de l'[[Eurobaròmetro]] del 2005, el trentaquatre per cent dels ciutadans francesos varen respondre que "creen en l'existència d'un deu", mentres que el vintisset per cent va respondre que "creen en l'existència d'algun esperit o força de vida"; el trentatrés per cent negava l'existència de qualsevol deïtat, esperit o força de vida.<ref name=EUROBAROMETER>{{ref-web |url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_225_report_en.pdf|títol=Eurobarometer on Social Values, Science and technology 2005 - page 11|consulta=5 de maig, 2007}}</ref> Encara que a soles l'u per cent dels francesos són judeus, la comunitat judeua és la més gran d'Europa, en siscentsmil adherents. El número total de musulmans varia segons la font, encara que el Ministeri de l'Interior va estimar el número total entre cinc i sis millons.<ref>[http://www.guardian.co.uk/world/2004/apr/23/france.islam France to train imams in 'French Islam'], The Guardian</ref><ref>{{ref-web  

| url = http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2005/51552.htm| títol = France - International Religious Freedom Report 2005

| url = http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2005/51552.htm| títol = France - International Religious Freedom Report 2005

}}</ref>

}}</ref>