Germànics
Els pobles germànics o germans són un històric grup etnollingüístic dels pobles originaris del nort de Europa que s'identifiquen per l'us de les llengües germàniques (un subgrup de la família llingüística indoeuropea que es diversificaren a partir d'una llengua original —reconstruible com idioma protogermànic— en el transcurs de la Edat de Ferro).
En térmens historiogràfics són tant un grup d'entre els pobles prerromans (en les zones germanes a l'oest del Rin —províncies de Germània Superior i Inferior— en que es va establir una forta presència del Imperi romà i varen ser romanisats) com un grup de pobles bàrbars (exteriors al llimes de l'Imperi), situats a l'est del Rin i al nort del Danubi (Germania Magna); precisament el que va protagonisar les denominades invasions germàniques que varen provocar la caiguda de l'Imperi romà d'Occident en instalar-se en àmplies zones d'est: sueus, vàndals, gots (visigots i ostrogots), francs, burgundis, turingis, alamans, anglos, saxons, juts, etc.
Els vikincs varen protagonisar posteriorment una nova onada expansiva des de Escandinàvia (la zona originària de tot este grup de pobles), que va afectar a les costes atlàntiques (normants) i a les estepes russes i Bizanci (varecs).