Germànics
Els pobles germànics o germans són un històric grup etnollingüístic dels pobles originaris del nort d'Europa que s'identifiquen per l'us de les llengües germàniques (un subgrup de la família llingüística indoeuropea que es diversificaren a partir d'una llengua original —reconstruible com idioma protogermànic— en el transcurs de l'Edat de Ferro).
En térmens historiogràfics són tant un grup d'entre els pobles prerromans (en les zones germanes a l'oest del Rin —províncies de Germània Superior i Inferior— en que es va establir una forta presència del Imperi romà i varen ser romanisats) com un grup de pobles bàrbars (exteriors al llimes de l'Imperi), situats a l'est del Rin i al nort del Danubi (Germania Magna); precisament el que va protagonisar les denominades invasions germàniques que varen provocar la caiguda de l'Imperi romà d'Occident en instalar-se en àmplies zones d'est: sueus, vàndals, gots (visigots i ostrogots), francs, burgundis, turingis, alamans, anglos, saxons, juts, etc.
Els vikincs varen protagonisar posteriorment una nova onada expansiva des d'Escandinàvia (la zona originària de tot este grup de pobles), que va afectar a les costes atlàntiques (normants) i a les estepes russes i Bizanci (varecs).