Barack Obama

Barack Obama, president dels EUA.

Barack Hussein Obama II (Honolulu; 4 d'agost de 1961) és el quadragèsim quart i actual president dels Estats Units d'Amèrica. Obama fon senador per l'estat de Illinois des del 3 de giner de 2005 fins a la seua renúncia el 16 de novembre de 2008. Ademés, és el quint llegislador afroamericà en el Senat dels Estats Units, tercer des de la era de reconstrucció. També fon el primer candidat afroamericà del Partit Demócrata i és el primer a eixercir el càrrec presidencial.

Es va graduar en l'Universitat de Columbia i en la prestigiosa escola de Dret Harvard Law School, a on fon president de la reviste de lleis Harvard Law Review . Posteriorment, va treballar com a organisador comunitari i va eixercir la seua carrera com a advocat en drets civils, abans de ser triat i servir com a senador de l'estat de Illinois des de 1997 al 2004. Fon professor de Dret constitucional en la facultat de lleis de l'Universitat de Chicago des de 1992 fins al 2004. L'any 2000 va perdre la contesa electoral per un lloc en la Cenra de Representants dels Estats Units, i despuix del seu fracàs anterior, en giner de 2003 va anunciar la seua candidatura al Senado nort-americans. En març de 2004 va véncer les eleccions primàries del partit demócrata, i en juliol del mateix any va pronunciar el discurs d'obertura de la Convención Nacional Demócrata impulsant afavoridament la seua candidatura. Finalment va resultar triat com a membre del Senat al novembre del 2004, en un 70% dels vots a favor.

Com a representant de la minoria demócrata en el 109º Congrés, copatrocinà la llei per al control de armes convencionals i per a promoure una major rendició pública de contes en l'us de fondos federals. Va realisar viages oficials a Europa Oriental, Orient Mig i Àfrica. En el 110º Congrés va patrocinar la llegislació relacionada en els grups de pressió i en el frau electoral, el calfament global, el terrorisme nuclear i l'atenció del personal militar que torna a la nació de les missions militars en Iraq i Afganistan. Des de l'anunci de la seua campanya presidencial al febrer del 2007, Obama ha fet insistència a posar fi a la Guerra d'Iraq, l'aument de la independència energètica i la prestació de assistència sanitària universal com les grans prioritats nacionals.

El 10 de febrer de 2007 va anunciar la seua candidatura a la presidència dels Estats Units i el 3 de juny de 2008 es va convertir en el virtual candidat del Partit Demócrata. En les elecciones generals del 4 de novembre del 2008, es va convertir en president electe despuix de véncer el candidat presidencial republicano John McCain i va prendre possessió de les seues funcions com 44é president el 20 de giner de 2009. El 9 d'octubre del dit any li fon concedit el Premi Nobel de la Paz pels seus esforços diplomàtics en el camp del desarmament nuclear.

Biografia

Va nàixer el 4 d'agost de 1961 en la ciutat de Honolulu, Hawaii. Fill de Barack Obama, un economiste keniano; i d'Ann Dunham, una antropòloga estatunidenc, els que es varen conéixer quan asistien a l'Universitat d'Hawaii en Manoa, on son pare estava matriculat com a estudiant estranger.

Quan tenia dos anys d'edat, els seus pares es varen separar. Despuix del divorç, son pare va tornar a Kenya i en 1971 es va reunir per última vegada en el seu fill, abans de morir en un accident automobilístic en 1982. Sa mare va contraure matrimoni en Lolo Soetoro, i en 1967 es va mudar en la seua família a Indonèsia, país d'orige del seu nou espòs.

Formació i trajectòria

Obama va asistir a escoles locals en Djakarta fins que va complir els deu anys. Despuix va tornar a viure en Honolulu en els seus yayos materns i en 1971 fon inscrit en el quint grau de l'escola Punahou School, on va romandre fins a la seua graduació de la secundària en 1979. Sa mare va tornar a Hawaii en 1972 i va romandre allí diversos anys, fins que en 1977 va viajar novament a Indonèsia per a realisar el seu treball de camp. En 1995, Ann va morir a causa d'un càncer d'ovari. Durant el fòrum civil per la presidència, realisat en l'iglésia Saddleback Church, Obama va admetre haver consumit marihuana, cocaïna i alcohol en la seua adolescència.

Obama parlant en un míting en Conway, Carolina del Sur, el 23 d'agost del 2007.

Una vegada que va culminar el seu bachillerat, es va mudar a Los Angeles i va iniciar els seus estudis en l'institut Occidental College per un periodo de dos anys. Posteriorment, es va transferir a l'Universitat de Columbia en la ciutat de Nova York, en la carrera de Ciencias Polítiques, en una especialisació en Relacions Internacionals. Es va graduar en el pregrau acadèmic Licenciatura en Arts Liberals de Columbia en 1983, i a continuació va començar a treballar en la companyia Business International Corporation i en New York Public Interest Research Group.

Despuix de treballar durant quatre anys a Nova York es va traslladar a Chicago, on fon un actiu organisador comunitari i director del proyecte Developing Communities Project (DCP), una organisació religiosa que originàriament en huit parròquies catòliques en el Gran Roseland (Roseland, West Pullman i Riverdale) en la zona sur de la ciutat denominada South Side, des de juny de 1985 a maig de 1988. En el seu eixercici com a director del DCP, va aumentar el número de personal d'un a treze, el presupost anual va créixer de $70.000 a $400.000, i entre els seus èxits també es troba l'ajuda que va prestar per a establir un programa d'entrenament laboral, una tutoria preparatòria per a l'universitat i una organisació a favor dels drets dels inquilins en Altgeld Gardens. De la mateixa manera, va treballar com a consultor i instructor per a la Gameliel Foundation, el qual és un institut d'organisació de comunitats. A mijan de 1988, va viajar per primera vegada a Europa per tres setmanes, despuix fon a Kenya per cinc setmanes i va conéixer els seus parents pròxims per part de son pare.

A finals de 1988, va ingresar en l'escola de Dret Harvard Law School i en el seu primer any com a estudiant fon seleccionat com editor de la reviste Harvard Law Review, a causa de les seues qualificacions i per un concurs d'escriptura. En el seu segon any de carrera, fon triat president de la dita publicació, i es va eixercir com a voluntari a temps complet, eixercint les labors de cap de redacció, i supervisant el personal conformat per 80 editors. El fet que haja segut triat al febrer de 1990 com el primer president afroamericà del suplement de lleis, fon àmpliament arreplegat pels mijos de comunicació i se li varen realisar detallades resenyes biogràfiques. Durant els periodos d'estiu, tornava a Chicago a on va treballar com associat de les firmes llegals Sidley Austin en 1989 i Hopkins & Sutter en 1990. En 1991 va tornar a Chicago, despuix d'haver-se graduat de Harvard en el títul de Doctor en Jurisprudència o Juris Doctor (JD) i en la menció honorífica magna cum laude.

La publicitat que va obtindre pel fet d'haver segut el primer president de raça negra de la reviste jurídica de Harvard, va ajudar a fer que conseguira un contracte en una empresa editorial, la qual li va atorgar un bestreta perqué mamprenguera la redacció d'un llibre sobre les relacions racials. En un esforç per a reclutar-lo com a professor de la facultat de Dret de l'Universitat de Chicago, se li va oferir una beca d'investigació i una oficina perqué treballara en el seu llibre. Originàriament havia planificat concloure l'escriptura de la seua obra en un any, pero li va prendre més temps ya que esta va evolucionar a una recopilació de les seues memòries personals. No obstant, per a poder treballar sense interrupcions, Obama i la seua esposa Michelle varen viajar a Bali, on ell es va dedicar per uns quants mesos únicament a escriure el seu llibre. A mijan de 1995, el manuscrit fon finalment publicat devall el títul Els sons de mon pare: Una història de raça i herència (en inglés Dreams from Mi Father: A Story of Race and Inheritance).

D'abril a octubre de 1992, va dirigir l'organisació sense ànim de lucre denominada Project Vote , que estava conformada per un personal de deu treballadors i set-cents voluntaris, i a través d'este proyecte va conseguir la meta d'inscriure 150.000 de 400.000 afroamericans que no estaven registrats en l'estat d'Illinois. La seua labor en este proyecte li va meréixer ser nomenat en el setmanari Crain Chicago Business en la seua llista de 1993, com futura promesa entre els 40 menors de quaranta (en inglés 40 under Forty).

Durant un periodo de doze anys (1992-2004) va ensenyar Dret constitucional en la Facultat de lleis de l'Universitat de Chicago; els primers quatre anys va eixercir com a catedràtic i despuix com a professor superior. En 1993 es va unir al bufet jurídic Davis, Miner, Barnhill & Galland, una firma conformada per doze advocats i especialisada en drets civils i desenroll econòmic urbà. Es va eixercir com associat durant els tres primers anys (1993-1996), despuix com a advocat conseller en el periodo del 1996 al 2004, i la seua llicència per a eixercir la carrera de Dret va quedar inactiva en el 2002.

Obama fon membre fundador de la junta directiva de l'organisació de desenroll de liderage jovenil coneguda com Public Allies en 1992, pero va renunciar a este càrrec poc abans que la seua esposa Michelle fora ascendida com a directora executiva de la mateixa empresa. A principis de 1993, fon integrant de la junta de directors de l'organisació filantròpica Woods Fund of Chicago , la qual en 1985 havia segut la primera fundació que va finançar el proyecte DCP durant els anys 1993 al 2002. Aixina mateix, va prestar els seus servicis en la junta directiva de la fundació caritativa Joyce Foundation des del 1994 al 2002. També fon integrant de la junta directiva de la fundació Chicago Annenberg Challenge , eixercint-se com a president fundador del consell d'administració. Ademés, fon membre de la directiva de les institucions següents: el Comité d'advocats de Chicago a favor dels drets civils contemplats devall la llei (en inglés Chicago Lawyers' Committee for Civil Rights Under Law), el Centre de tecnologia vaig agranaral (en inglés Center for Neighborhood Technology), i finalment la fundació Lugenia Burns Hope Center.

Carrera política

Llegislatura de l'Estat (1997 - 2004)

En 1996, fon triat com a senador del tretze districte de Illinois, succeint en el càrrec a Alice Palmer. La jurisdicció del trezé districte es va estendre cap a l'àrea de South Side, incloent els barris de Hyde Park i el sur de Kenwood fins a South Shore i l'oest de Chicago Lawn. Una vegada que fon triat, va obtindre soport bipartidiste per a una reforma llegislativa concernent a les lleis de ètica i de asistència sanitària. També va proposar una llei d'augment de les bonificacions fiscals per als treballadors en sous baixos, va negociar una reforma al proyecte de asistència social, i va promoure l'augment dels subsidis per a l'atenció infantil. Com copresidente del Comité Conjunt Sobre Regulacions Administratives (en anglés, Joint Committee on Administrative Rules) en el 2001, va recolzar la proposta del governador republicà George Ryan sobre una regulació del dia de pagament dels préstecs i una regulació a les pràctiques abusives de finançament de préstecs hipotecaris en l'objectiu de previndre els processos judicials d'execució hipotecària. En el 2003, va patrocinar i va dirigir l'aprovació unànime i bipartidiste d'una llei per al control de la discriminació racial o "perfilaje racial" (en anglés, "Racial profiling" o detencions arbitràries basades en les característiques racials del sospitós), que exigix als policies el registre de la raça dels conductors a qué deté, i una atra llei que fea d'Illinois el primer estat a impondre l'orde de gravar en vídeo els interrogatoris per homicidi.

Novament fon reelegit per al Senat d'Illinois en 1998 i en el 2002. En el 2000, va perdre una carrera primària del partit demócrata per un càrrec en la Cenra de Representants dels Estats Units contra el seu contrincant Bobby Rush, en un marge de diferència de dos a u.

En giner del 2003 es va convertir en president del Comité de Salut i Servicis Humans del Senat d'Illinois (en anglés, Health and Human Services Committee), despuix que els demócrates obtingueren la majoria de llocs en la Cenra alta del Congrés, deixant en el passat una década com a minoria. Durant la seua campanya per a les eleccions generals del Senat dels Estats Units en el 2004, la seua labor fon acreditada per les institucions policials a causa del seu actiu compromís en la promulgació de reformes a la pena capital. No obstant, eixe mateix any va renunciar a càrrec seu en el Senat d'Illinois, despuix d'haver segut triat com a representant de la Cenra alta en el més de novembre.

Campanya pel Senat dels Estats Units (2004)

A mijan de 2002, Obama va considerar participar en la contesa per un lloc en el Senat dels Estats Units. En aquella automme va reclutar l'estratega polític David Axelrod i en el 2003 va anunciar formalment la seua pròpia candidatura. Les decisions consumades en el passat per l'ex-senadorrepublicà Peter Fitzgerald, qui va reemplaçar el seu predecessor demócrata Carol Moseley Braun per mig d'una inversió millonària en la seua campanya política finançada majoritàriament en el seu propi patrimoni, varen generar una àmplia disputa en les eleccions primàries entre els partits demócrates i republicans, entelant de forma directa l'image pública de quinze candidats. Aixina i tot, la candidatura d'Obama fon promoguda favorablement gràcies a la campanya publicitària d'Axelrod, en la que es varen presentar imàgens del difunt alcalde de Chicago Harold Washington i el respatler de la filla del també difunt senador d'Illinois, Paul Simon. En les votacions primàries de març del 2004, va rebre el 52% dels vots, obtenint una ventaja del 30% respecte al seu rival demócrata més pròxim, Daniel Hynes.

Al juliol d'eixe any, Obama va pronunciar un discurs en l'obertura de la Convenció Nacional Demócrata, en Boston, Masachusetts. Despuix de descriure les experiències del seu yayo matern com a veterà de la Segona Guerra Mundial i beneficiari de les mesures econòmiques New Doneal en la Administració de Vivenda Federal i de la Llei de Reajustament per als Hòmens de Servici, va proposar canviar les prioritats econòmiques i socials del govern dels Estats Units. Aixina mateix, va qüestionar l'administració de George W. Bush respecte a la guerra d'Iraq i va resaltar les obligacions del seu país en els soldats. Per mig d'eixemplificacions de l'història dels Estats Units va criticar fortament les visions esbiaixades de l'electorat i va demanar als nort-americans que buscaren la unitat en la diversitat, expressant la frase: No hi ha una Amèrica conservadora i lliberal; a soles hi ha els Estats Units d'Amèrica. La transmisió del discurs per les agències de notícies més importants del seu país varen ajudar a conseguir el reconeiximent de l'electorat com una figura política nacional, conseguint un espenta per a la seua campanya pel Senat.

Mentrestant, Jack Ryan guanyador de les eleccions primàries del Partit Republicà, i el supost oponent d'Obama en les eleccions generals pel Senat va renunciar a la contesa al juny del 2004. A tres mesos de les eleccions, Alan Keyes, ressident per molts anys de l'estat de Maryland, va acceptar reemplaçar Ryan en la candidatura republicana. Finalment en els comicis generals de novembre del 2004, Obama va rebre el 70% dels vots, contra el 27% obtengut per Keyes, establint-se en aquell moment el triomf en major marge de ventaja en l'història d'Illinois en una contesa electoral.

Senador dels Estats Units (2005 – 2008)

Obama fon investit com a senador el 4 de giner de 2005, convertint-se en el quint senador afroamericà en l'història dels Estats Units i el tercer a ser triat popularment. Fon l'únic membre en el Senat a pertànyer a l'organisació que representa a les minories de raça negra en el Congrés, denominada Congressional Black Caucus. La publicació CQ Weekly ho va catalogar com un "demócrata lleial" basant-se en l'anàlisis de tots els seus vots en el Senat durant el periodo del 2005 al 2007. Seguint el mateix procediment d'evaluació dels seus vots en el Senat, el setmanari National Journal el va qualificar com el senador "més liberal" en el 2007, en el 2006 va obtindre la desena posició, i en el 2005 la sezena posició. En el 2008 Congress.Org ho va ubicar en l'onzé lloc entre els senadors més poderosos dels Estats Units. El 16 de novembre de 2008, Obama va renunciar al Senat per a dedicar-se al periodo de transició presidencial.

Llegislació

Obama junt en el senador Richard Lloc en una visita a una instalació rusa de desmantellament de plataformes mòbils de llançament de mísils a l'agost del 2005.

En el 2005, va votar a favor del proyecte de llei sobre la independència energètica, també copatrocinó la proposta llegislativa coneguda com Amèrica segura i una immigració ordenada (en anglés, Secure Amèrica and Orderly Immigration Act), i en el 2006 va recolzar la Llei del Mur Segur (en anglés, Secure Fence Act). Ademés va presentar dos iniciatives que porten el seu cognom, la primera fon Lugar-Obama que tenia com a objectiu estendre el concepte de la llei de Reducció Cooperativa de l'Amenaça Nun-Lloc (en anglés, Nunn–Lloc Cooperative Threat Reduction), i incloure a esta una esmena sobre la destrucció d'armes convencionals. La segona proposta es va cridar Llei de transparència Coburn-Obama (en anglés, Coburn–Obama Transparency Act), per mig de la qual es va autorisar l'establiment d'un motor de busca per internet en la direcció www.USAspending.gov, permetent al públic visualisar els gastos federals en qualsevol moment. El 3 de juny de 2008, en colaboració en els senadors Thomas R. Carper, Tom Coburn i John McCain va presentar una llei coneguda com Enfortiment de la transparència i la rendició de contes (en anglés, Strengthening Transparency and Accountability in Federal Spending Act), en el propòsit de mantindre la claredat en els gastos governamentals.

Aixina mateix, va favorir l'establiment d'una llei que requerixca als amos de plantes nuclears notificar les fugues radioactivas a l'estat i a les autoritats locals. Al decembre del 2006, el president Bush va firmar la llei sobre la Promoció de la democràcia, la seguritat i l'alleugeriment de la República Democràtica del Congo , convertint-se en la primera llei promulgada i patrocinada majoritàriament per Obama. En giner de 2007 va recolzar la Llei per un govern obert i un liderage honest (en anglés, Honest Leadership and Open Government Act), sent finalment aprovada al setembre. Ademés, va plantejar el proyecte de llei S.453, en el propòsit de criminalisar les pràctiques corruptes en les eleccions federals, i en el 2007 va presentar la Llei sobre la desintensificació de la guerra d'Iraq (en anglés, Iraq War de-escalation Act of 2007).

Posteriorment, va proposar una esmena a la Llei d'autorisació de la defensa (en anglés, Defense Authorization Act), en l'objectiu de salvaguardar els soldats donats de baixa per trastorn d'estrés posttraumàtic causat per la guerra. De la mateixa manera copatrocinó la llei per a reduir el perill del terrorisme nuclear i va recolzar la Llei de foment de sancions a Iran (en anglés, Aniran Sanctions Enabling Act), la qual promulgava la desinversió en el sector energètic d'eixe país, especialment en les indústries de petroli i gas natural. També va presentar una esmena al Programa estatal d'assegurances mèdiques per als chiquets, en la intenció de proveir un any de protecció laboral als familiars directes dels soldats que es trobaren rebent atenció mèdica per les seues ferides de combat.

comissions

Al decembre del 2006, Obama va mantindre diverses funcions en els comités del Senat vinculats en el mig ambient i les obres públiques, les relacions internacionals, i els asuntes dels veterans de guerra. L'any següent, va abandonar la comissió del mig ambient i obres públiques. També va mamprendre funcions addicionals relacionades en la salut, la educació, el treball, la jubilació, el pla de defensa nacional, i els asuntes governamentals. Ademés fon nomenat president de la subcomissió de asuntos europeus. Com a membre de la Comissió de Relacions Internacionals del Senat, va realisar visites oficials a Europa Oriental, Orient Mitjà, Àsia central i Àfrica. També es va reunir en Mahmoud Abbas abans que es convertira en president de la Autoritat Nacional Palestina, i en un discurs en l'Universitat de Nairobi va condemnar la corrupció del govern kenyà.

Campanya presidencial (2008)

Artícul principal → Campaña presidencial de Barack Obama de 2008.

El 10 de febrer de 2007, Obama va anunciar la seua candidatura per a la presidència dels Estats Units enfront del viejo edifici del Capitoli estatal en Springfield, Illinois. L'elecció d'esta ubicació per al seu anunci fon simbòlica, pel fet que fon el lloc a on Abraham Lincoln va pronunciar el seu històric discurs Casa dividida (en inglés House Divided) en 1858. A través de la seua campanya va fer émfasis en els asuntes concernents a concloure en la guerra d'Iraq, aumentar la independència energètica, proveir asistència sanitària universal, identificant estos temes com les seues principals prioritats.

La campanya va recaptar $58 millons de dólares durant la primera mitat de 2007, dels quals $16.4 millons provenien de chicotetes donacions individuals de menys de $200. Els $58 millons varen marcar una xifra rècord de recaptació de fondos per a una campanya presidencial, sis mesos abans de les eleccions primàries del partit polític. En giner de 2008, la seua campanya va establir un atre rècord en la xifra de $36,8 millons de dòlars, pel fet que fon la cantitat més alta que s'ha recolectat en un més per un candidat presidencial en les eleccions demócrates primàries.

Joe Biden i Barack Obama, agost del 2008.

Durant les votacions primarias del partit Demócrata per a la presidència en el 2008, Obama va obtindre el mateix número de delegats en l'estat de Nuevo Hampshire que el seu rival la candidata Hillary Clinton, no obstant va superar el seu contrincant en les votacions o asambleas partidistes dels estats de Iowa, Nevada, i Carolina del Sur. El súper dimarts o el dia en qué es realisen la major part d'eleccions simultànies en diferents estats, va conseguir vint delegats més que Clinton. En els primers mesos de 2008, va establir novament una marca de recaptació de fondos, acumulant al voltant de $90 millons de dòlars per a la seua campanya en comparació en els $45 millons de Clinton. Despuix del súper dimarts, en el més de febrer, va véncer les eleccions primàries en els onze estats restants. El 4 de març, va empatar en Clinton en les conteses dels estats de Vermont, Texas, Ohio, i Rhode Island, en un estret marge de vots, i va finalisar el més en victòries en Wyoming i Misisipi.

A finals de març, Jeremiah Wright, reverend de l'iglésia de la Trinidad de Chicago, a la qual Obama va asistir per vint anys, es va vore involucrat en una controvèrsia despuix que la cadena de notícies nort-americanes ABC llançara a l'aire un vídeo en qué ell apareixia realisant sermons racialment i políticament emotius. A partir d'este succés, Obama va condemnar els comentaris de Wright i ho va alluntar de qualsevol associació en la seua campanya política. Durant la controvèrsia, va pronunciar un discurs titulat Una unió més perfecta (en inglés A More Perfect Unió), en el qual va expondre sobre asuntes racials. A continuació, va renunciar al seu vincul en esta iglésia per a evitar que els ciutadans es portaren l'impressió negativa de qué ell recolzava les manifestacions del seu antic pastor.

En els mesos d'abril, maig i juny, va guanyar les eleccions primàries en els estats de Carolina del Nort, Oregón, i Montana, mantenint-se en la davantera en el còmput de vots de delegats en comparació en els seus contrincants, mentres que Hillary Clinton havia vençut en Pensilvania, Indiana, Virginia Occidental, Kentucky, Puerto Rico, i Dakota del Sur. Durant eixe periodo, va rebre el respatler d'un número més gran de superdelegats que Clinton. El 31 de maig, el Comité Nacional Demócrata va acceptar reunir a tots els delegats dels estats de Míchigan i Florida durant la convenció nacional, i se'ls va atorgar mig vot a cada u, estretint la davantera que Obama tenia en el seu rival, pero aumentant l'escrutini de vots que necessitava per a véncer la nominació presidencial del seu partit. El dimarts 3 de juny de 2008 va superar en les votacions a Clinton, i eixe mateix dia va pronunciar un discurs en Saint Paul, Minnesota. Per la seua banda Clinton va suspendre la campanya el 7 de juny per a incorporar-se a la d'Obama. A partir d'esta data va iniciar la seua competència en les eleccions generals presidencials contra el senador John McCain, qui fon nominat pel Partido Republicà.

Obama pronunciant un discurs despuix de la victòria en les eleccions presidencials en Grant Park, Chicago.

El 19 de juny, es va convertir en el primer candidat presidencial d'un partit majoritari a rebujar el finançament públic per a la seua campanya en la contesa general, des que el sistema fon creat en 1976. El 23 d'agost de 2008, va seleccionar el senador de l'estat de Delaware Joe Biden, com el seu company de fòrmula per a la vicepressidència. Durant la Convenció Nacional Demócrata realisada en Denver, Roig, el seu antiga rival en les eleccions primàries, Hillary Clinton, va pronunciar un discurs en qué va manifestar el seu soport total a la candidatura d'Obama.

El 28 d'agost, Obama per mig d'un discurs en Denver i enfront de 84.000 partidaris, va acceptar la nominació com a candidat presidencial del partit demócrata i va presentar alguns detalls de les seues metes polítiques.

Despuix que McCain fon nominat com el candidat presidencial republicà, les enquestes varen indicar que havia estretit el marge en Obama. Va haver-hi tres debats presidencials entre Obama i McCain al setembre i octubre del 2008. Despuix que els debats conclogueren, Obama va traure ventaja en les enquestes nacionals, i va guanyar el vot en quasi tots els estats activament en contesa en la seua campanya presidencial.

El 4 de novembre, Barack Obama va obtindre el 64.9% dels vots electorals i es va convertir en el president número 44 dels Estats Units d'Amèrica. Despuix de la seua victòria en les eleccions presidencials va pronunciar un discurs a Chicago enfront de centenars de milers dels seus partidaris. Ademés va fer alusió al discurs de Martin Luther King "He estat en la cima de la montanya" (en inglés "Ve Been to the Mountaintop"), i va declarar, El camí per davant serà llarc. El nostre ascens serà empinat. Potser no arribem ací en un any o potser en un mandat, pero Estats Units mai he tengut tanta esperança com en esta nit en qué arribarem.

Victòria en els comicis generals

Artícul principal → Transición presidencial de Barack Obama.

El 4 de novembre de 2008, Barack Obama va véncer John McCain en les eleccions generals en 365 vots electorals en comparació en els 173 de McCain, i es va convertir en el primer afroamericà a ser triat president dels Estats Units. En el seu discurs de victòria, va proclamar que el "canvi ha arribat als Estats Units" enfront de centenars dels seus partidaris en el parc Grant Park de Chicago.

El 8 de giner de 2009, el Congrés dels Estats Units es va reunir en una sesión conjunta per a certificar els vots del colegio electoral de l'elecció presidencial de 2008. D'acort en la contabilisació dels vots electorals Barack Obama fon declarat el presidente electe dels Estats Units i Joseph Biden fon declarat el vicepresident electe dels Estats Units.

Presidència dels Estats Units

Artícul principal → Administración Obama.

Primers dies

Obama prestant jurament com a president dels Estats Units, junt en la Primera dama, Michelle Obama.

La investidura presidencial de Barack Obama com el cuadragésimo quart president dels Estats Units, i de Joseph Biden com a vicepresident, es va dur a terme el 20 de giner de 2009, a les 12:05 p.M. (EST), en el capitoli dels Estats Units. El tema de la cerimònia fon "Un nou naiximent de la llibertat", commemorant el segon centenari de naiximent de Abraham Lincoln.

En els primers dies en el seu càrrec, Obama va emetre ordens executives i memoràndums en contraposició de les polítiques de l'expresident George W. Bush. En primer lloc, va eliminar la prohibició coneguda en el nom de Mexico City Policy, i denominada pels crítics com Global Gag Rule, que estipula que totes les organisacions no governamentals (ONGs) que reben fondos federals hauran d'abstindre's de promoure o realisar servicis relacionats en el avortament en atres països. Ademés, va subscriure mesures restrictives als cabilderos i grups de pressió, i va exigir a les entitats governamentals el compliment de la Llei de Llibertat d'Informació a fi de fomentar la transparència del seu govern. Aixina mateix, va demanar a l'eixèrcit nort-americà el desenroll d'un pla per a retirar les tropes d'Iraq i la reducció de pràctiques de secretismo en els registres presidencials. També va ordenar el tancament del centre de detenció de Guantánamo al més prompte possible, en un terme màxim fins maig de 2010, i la revisió immediata de totes les detencions i processos contra els presos retenguts en esta presó.

Política domèstica

El 29 de giner de 2009 el president Obama va firmar el seu primer proyecte de llei, el qual correspon a la llei d'Equitat Salarial i que porta el nom de Lilly Ledbetter, víctima de discriminació laboral. Cinc dies despuix va firmar una llei per a expandir el Programa d'Assegurança Sanitària infantil (SCHIP per les seues sigles en anglés) i que permetrà la cobertura mèdica de quatre millons de chiquets sense segur. En el més de març va alçar la prohibició impondada per Bush sobre la utilisació de fondos federals per a la investigació en cèlules mare embrionàries. A pesar de la controvèrsia que rodeja l'us de cèlules mare, Obama va proclamar que el veto "...Lligava als científics i perjudicava la capacitat dels Estats Units de competir en atres països". El 26 de maig del 2009 Obama va anunciar la nominació de Sonia Sotomayor com juez associat del Tribunal Suprem, per a reemplaçar en el càrrec a David Souter. El 6 d'agost del mateix any, el Senat va confirmar a Sotomayor com a juge, convertint-se en la primera dona hispana a eixercir la dita posició. d'esta manera acompanya a Ruth Bader Ginsburg en el càrrec, i és al seu torn la tercera dona en l'història del Tribunal Suprem.

Política econòmica

El 17 de febrer de 2009 Obama va firmar la Ley d'Estímul Econòmic per 787.000 millons de dòlars en l'objectiu de remeiar els efectes de la recesión econòmica causada per la crisis de les hipoteques "subprime" (préstecs hipotecaris en alt risc) per mig de la inversió en els sectors de la salut pública, l'educació, la infraestructura urbana, i l'energia. Entre atres coses el pla de rescat financer concedirà diverses exempcions tributàries, estímuls fiscals i asistència directa als individus. La llei fon aprovada pel Congrés despuix d'àrdues negociacions en la Cámara de Representants i el Senado. El pla econòmic es durà a terme en el curs dels pròxims anys i establix que durant el primer any (2009) s'invertirà aproximadament el 25% de la xifra total. En el més de juny Obama, insatisfet per la lentitut de la inversió, va convocar al seu gabinet i va demanar que s'acceleraren els gastos federals en les pròximes setmanes per a complir en els térmens d'entrega assenyalats.

Al març el secretario del Tresor Timothy Geithner va presentar un "programa d'inversió publicoprivada" per a lluitar contra la crisis financera, per mig del qual el govern agilisarà dos bilions de dòlars per a la compra d'actius i préstecs, impedint la depreciació de les reserves que ha mantengut congelat el mercat del crèdit i ha retardat la recuperació econòmica. El 23 de març el periòdic The New York Times va declarar que els "[i]nversores varen rebre la notícia en gran eufòria, i va haver-hi un increment dels índexs bossaris en quant es va obrir la bossa de valors".

El 14 d'abril de 2009, Obama va abonar les mesures del seu govern per a reactivar el creiximent econòmic i consolidar el sector financer. En el seu informe econòmic, va assenyalar que el seu pla contra la recessió mostra senyals de progrés pero que continuarà sent un any difícil. Aixina i tot va destacar la suspensió d'acomiadaments en les escoles i departaments de la policia, un repunt en les ocupacions relacionades en els sectors ecològics i un increment del refinançament de les hipoteques.

Guerra d'Iraq i Afganisten

Durant la seua transició presidencial Obama va anunciar que mantindria en el seu gabinet al secretario de Defensa Robert Gates, qui fon asignat al dit càrrec per George W. Bush. Als pocs dies de la seua presidència va promoure un canvi en l'estratègia de guerra dels Estats Units incrementant el nombre de tropes a Afganisten i reduint el nombre de tropes a Iraq. De la mateixa manera el 27 de febrer de 2009 va anunciar que les misions de combat en Iraq conclouran el 31 d'agost de 2010 i que s'efectuarà el retir total de les tropes nort-americanes en el dit país en el 2011.

El 11 de maig de 2009 Obama va substituir el general de l'eixèrcit David McKiernan com a màxim comandant a Afganisten en l'antic comandant de les Fuerzas Especials, el general Stanley McChrystal, en la convicció que l'experiència de McChrystal ajudarà a portar seguritat als afganesos i facilitarà l'us de tàctiques contra la insurgencia.

Reforma sanitària

Obama va solicitar al Congrés l'aprovació de la reforma sanitària, una promesa clau en la seua campanya i una meta llegislativa que té com a propòsit ampliar la cobertura mèdica a tots els ciutadans nort-americans. El 14 de juliol de 2009 els demócrates de la Cenra de Representants varen presentar un proyecte de llei de reforma sanitària i Obama espera que el Congrés autorise el pla abans de fi d'any. Un dels components del proyecte de reforma del sistema de salut és la creació d'una assegurança opcional per als que no tinguen la possibilitat d'accedir a un assegurança privada, per mig de lo que es busca reduir els gastos i millorar la calitat de la salut pública. El 9 de setembre durant la sessió extraordinària del Congrés va pronunciar un discurs en qué va defendre la seua proposta, també va desmentir tots els rumors que varen sorgir a l'estiu per part de l'oposició, i va indicar que el proyecte té un cost d'aproximadament 900.000 millons de dòlars en un periodo deu anys.

Visió política

Obama va visitar a les tropes del seu país a Iraq, juliol del 2008.

Des del principi fon un opositor de les polítiques de l'administració del president Bush referents a Iraq. Despuix que Bush i el Congreso acordaren una resolución conjunta autorisant la guerra d'Iraq el 2 d'octubre de 2002, el senador estatal d'Illinois, Obama, va organisar la primera protesta d'alt perfil en oposición al conflicte en el país àrab, i va manifestar la seua contrarietat davant de l'imminent situació bèlica en la plaça del edifici federal Kluczynski a Chicago. El 16 de març del 2003, Bush va emetre un ultimàtum de 48 hores a Saddam Hussein, perqué abandonara Iraq abans de la invasión nort-americà a este país, i novament Obama va dirigir una concentració en contra del conflicte bèlic i va manifestar al públic Encara no és vesprada per a detindre la guerra.

Durant la seua campanya electoral va dir que si fóra triat com a president promulgaria retalls presupostaris en el rang de desenes de milers de millons de dòlars, detindria la inversió en els "improbables" escudos antimísils per a la defensa, no utilisaria a l'espai com "arma potencial", minimisaria el desenroll de sistemes futurs de combat, i treballaria cap a l'eliminació de totes les armas nuclears. Tant és aixina que va expresar estar a favor de finalisar el desenroll d'armament nuclear, i va proposar reduir les vigents reserves nuclears nort-americanes. Entre atres de les seues promeses de campanya va indicar que establiria una prohibició global a la producció de material fisible i buscaria negociacions en Rúsia per a retirar l'alt estat d'alerta dels mísils balístics intercontinentals.

Al novembre del 2006, va realisar un cridat a una fase de reorganisació de les tropes nort-americanes a Iraq i va incitar a una obertura al diàleg diplomàtic en Síria i Iran. Al març del següent any, va pronunciar un discurs enfront del Comité d'asuntes públics dels Estats Units i Israel, el qual és un lobby a favor del Estat d'Israel, i va dir que la principal forma de previndre el desenroll d'armes nuclears per part d'Iran és a través del diàleg diplomàtic, sense descartar l'acció militar. de fet, va indicar que si fóra triat president es comprometria a una diplomàcia directa en Iran, sense condicions prèvies. A l'agost del 2007 va detallar la seua estratègia per a lluitar contra el terrorisme global, i va manifestar "Fon una terrible equivocació no haver-hi actuat" contra la reunió dels líders de al Qaeda, que es va dur a terme en les áreas tribals de Pakisten i que fon confirmada pel servici d'inteligència nort-americana. Ademés va expresar que com a president no perdria una oportunitat semblant, inclús sense el soport del govern pakistenés.

Posteriorment va solicitar una acció més ferma i autoritària per a combatre el genocidi en la regió de Darfur, en l'oest de Sudan, i el seu primera crida a les autoritats sobre este asunte fon publicat al decembre del 2005 en el periòdic nort-americà Washington Post, en la secció d'opinions, i despuix va participar en la concentració multitudinària denominada "Salvant a Darfur" (en inglés "Save Darfur") a l'abril del 2006. Per la seua banda, hi ha desinvertido $180.000 dòlars dels seus bens personals en accions relacionades en la bossa de valors de Sudan, i ha instat a les empreses que realisen negocis en Iran a retirar les seues inversions en eixe país. En la publicació de la reviste "Foreign Affairs" de juliol a agost del 2007, va fer un crida a una política exterior en visió global sobre la guerra en Iraq i a la renovació del liderage moral, militar i diplomàtic dels Estats Units. A continuació, va manifestar No podem replegar-nos del món i tampoc amenaçar-ho a estat de sumisió, al contrari va demanar als nort-americans que guiaren al món per mig de gestes i donant bon eixemple.

En els asuntes econòmics, va defendre les polítiques d'asistència social de Franklin D. Roosevelt conegudes com New Doneal i es va oposar les propostes republicanes d'establir contes privats per al seguro social. A continuació de la devastació ocorreguda a causa del huracà Katrina, va expresar la seua oposició a la indiferència del govern sobre la creixent divisió de classes socials, i va demanar als membres dels partits demócrates i republicans que prengueren alguna acció per a restaurar una xàrcia de contenció social per als pobres. Poc despuix que anunciara la seua campanya presidencial, va dir que recolzava la asistència sanitària universal als Estats Units. També ha proposat retribuir el rendiment dels professors per mig del sistema de pagament per mèrits, assegurant als sindicats laborals que els canvis seran executats a través d'un contracte colectiu de treball.

Al setembre del 2007, va culpar als grups de pressió de distorsionar el codi d'impostos dels Estats Units. En l'ajuda del seu pla eliminaria els impostos a la renda de les persones de la tercera edat que tinguen guanys menors a $50.000 dòlars per any, revocaria els retalls als impostos, la plusvàlua, i els subsidis de dividends als individus en ingresos de més de $250.000. Ademés, suprimiria les evasions d'impostos corporatives, elevaria el llímit d'ingresos als impostos de la seguritat social, restringiria els paraísos fiscals, i simplificaria les declaracions d'impostos per mig de la remisió de l'informació prèviament recaptada per la Hisenda Pública referent al salari i a les transaccions bancàries. A l'octubre del mateix any va anunciar el seu proyecte energètic, i va proposar l'us de la ferramenta administrativa coneguda com comerç de drets d'emisió per a restringir les emisions de carboni o gases d'efecte hivernacle. Paralelament, va expondre un programa en duració de deu anys, que té com a objectiu reduir la dependència dels Estats Units respecte a les importacions de petroli a través de la inversió en noves fonts d'energia. Obama va indicar que tots els crèdits de contaminació han de ser subhastats, sense exempcions de crèdits per a les empreses de gas, les companyies petrolieres, el gasto dels ingresos obtenguts per mig del desenroll de l'energia i el cost de la transició econòmica.

Aixina mateix, va encorajar els demócrates a qué s'aproximaren als evangelistas i a atres grups religiosos. Al decembre del 2006, es va reunir en el senador Sam Brownback en la Cima mundial sobre el sida i l'iglésia (En inglés Global Summit on SIDA and the Church), que fon organisada pels líders religiosos Kay i Rick Warren. Conjuntament, Obama, Warren i Brownback, es varen realisar exàmens de VIH, com ell ho havia fet quatre mesos arrere a Kenya, i va exhortar atres personages de la vida pública " que feren el mateix" i que "no se sentiren avergonyits per això". Abans de la conferència, díhuit grups en contra del avortament varen publicar una carta oberta en referència al soport llegal d'Obama a esta causa i varen manifestar: En els possibles térmens més forts, mosatros nos oposem a la decisió de Rick Warren d'ignorar la clara postura a favor de la mort promoguda pel senador Obama i el fet d'haver-ho invitat a pesar de tot a l'Iglésia de Sadlleback. Al juny del 2007, es va dirigir a 8.000 membres de l'Iglésia United Church of Christ i va reptar " als presuntes líders de la dreta cristiana per ser tan entusiastes a traure profit de les divisions".

Un método que els científics polítics utilisen per a mesurar el nivell d'ideologia és comparar les valoracions anuals realisades per les organisacions polítiques Americans for Democratic Action (ADIGA) en les valoracions fetes per la Unió Conservadora Nort-americana (ACU, per les seues sigles en anglés). Basant-se en els seus anys en el Congrés, Obama té un mija de taxació de vida conservadora de 7.67% per ACU i un mija de taxació de vida lliberal de 90% per ADIGA.

Família i vida personal

Obama jugant basquetbol en militars nort-americà en Djibouti, 2006.

Obama va conéixer a la seua esposa, Michelle Robinson, al juny de 1989, quan fon contractat com associat d'estiu en la firma llegal Sidley Austin. Robinson, fon asignada per tres mesos com la seua consellera en el bufet d'advocats, i va compartir algunes reunions socials en Obama, pero inicialment ella va rebujar les seues propostes d'iniciar una relació amorosa. No obstant, a finals de l'estiu abdós varen escomençar un festeig, es varen comprometre en 1991, i varen contraure matrimoni el 3 d'octubre de 1992. La primera filla de la parella va nàixer en 1998, i la varen batejar en el nom de Malia Ann, a continuació, l'any 2001, va nàixer la seua segona filla, Natasha.

Utilisant els guanys de la venda d'un dels seus llibres, la família es va mudar en el 2005 del seu apartament ubicat en el barri de Hyde Park en Chicago, cap a la seua actual ressidència, situada en el barri de Kenwood, i valorada en $1.6 millons de dòlars. La compra d'un terreny adjacent realisada per l'esposa del promotor immobiliari i amic de la família Tony Rezko, i la venda d'una part de la propietat a Obama, va atraure l'atenció dels mijos de comunicació degut a l'acusació i subsegüent condemna per càrrecs de corrupció política de Rezko.

Al decembre del 2007, la reviste nort-americana Money va estimar el patrimoni net de la família Obama en $1.3 millons de dòlars. La declaració d'impostos del 2007 va revelar ingresos familiars de $4.2 millons, aixina mateix, en el 2006 els ingresos varen ser de més de $1 milló i en el 2005 de $1.6 millons, els quals provenien majoritàriament de la venda dels seus llibres.

En una entreviste en el 2006 va destacar la diversitat del seu família extensa, i va dir "Michelle els podria dir que quan nos reunim per a nadal o acció de gràcies, és com les nacions Unides en chicotet. Tinc parents que tenen l'aspecte de Bernie Mac, i també tinc familiars que s'assemblen a Margaret Thatcher". Obama té set mig germans d'orige kenyà per part de son pare, dels quals sis estan en vida. Ademés, té una germanastra pel costat de sa mare i el seu segon espòs provinent d'Indonèsia, crida Maia Soetoro-Ng. Soetoro-Ng és casada en un xinés canadenc. La seua yaya Madelyn Dunham, originària de Kansas, li va sobreviure a sa mare fins a la seua mort el 2 de novembre de 2008, just abans de les eleccions presidencials. En el llibre autobiogràfic titulat Els sons de mon pare (En inglés, Dreams from Mi Father), va vincular la seua història familiar pel costat matern a possibles llaços en avantpassats amerindis, i va establir la possibilitat de ser un parent lluntà de Jefferson Davis, president de la confederación meridional durant la Guerra Civil nort-americà.

Una de les seues aficions és el basquetbol, sent en el passat membre de l'equip de la seua escola secundària en el dit deport. Abans que anunciara la seua candidatura presidencial, va iniciar una campanya altament publicitada per a deixar de fumar. En una entreviste en el periòdic Chicago Tribune va manifestar: "He renunciat periòdicament durant estos últims anys. Tinc una estricta petició per part de la meua esposa que establix que en els moments estresants de la campanya no sucumbixca".

En el seu llibre, L'audàcia de l'esperança: Reflexions sobre com restaurar el son americà (En inglés, The Audacity of Hope: Thoughts on Reclaiming the American Dream), va explicar que "no fon criat en un llar religiosa". Ademés, va descriure que sa mare fon criada per pares no religiosos, i va especificar que eren metodistas i baptistas no practicants distenciats de la religió, no obstant va manifestar que la seua progenitora era "en moltes formes la persona espiritualment més conscient que ha conegut". Al seu torn, va indicar que son pare kenyà fon criat dins de la fe islámica, pero que "va confirmar ser un ateu" quan va conéixer sa mare, i va dir que el seu padrastre indonessi era un home "que vea la religió com una cosa particularment inútil". En el llibre també va explicar que a través del seu treball com a organisador comunitari quan en al voltant de vint anys d'edat i la seua colaboració en les iglésies de les minories de raça negra, va conseguir comprendre el poder de la tradició religiosa afroamericana per a estimular el canvi social.

Image cultural i política

Barack pronunciant un discurs en la Columna de la victòria el 24 de juliol de 2008, en Berlín, Alemanya.

Els antecedents familiars d'Obama, els seus primers anys de vida, la seua criança i educació, contrasten profundament en els antecedents biogràfics d'atres polítics afroamericans que varen iniciar les seues carreres en els anys 1960 a través de la participació en el movimiento pels drets civils. Durant una reunió en la Associació de periodistes negres (en anglés, National Association of Black Journalists) efectuada a l'agost del 2007, va dir que li causava perplexitat les preguntes sobre si és "prou negre" i va expresar que el debat no és sobre la seua aparença física o el seu registre d'ajuda en problemes que concernixen els votants negres sino que encara estem tancats en eixe concepte que si agradem als blancs alguna cosa deu estar malament.

Reunió de mandataris nort-americans, 7 de giner de l'any 2009. D'esquerra a dreta: George H. W. Bush, Barack Obama, George W. Bush, Bill Clinton i Jimmy Carter

En decembre de l'any 2006, el periòdic Wall Street Journal va tindre com titular L'home de cap costat (en inglés, The Man from Nowhere), on Peggy Noonan, l'escritora dels discursos de Ronald Reagan va aconsellar els comentaristes del Establishment (un terme pejoratiu relatiu a la classe dirigent) que evitaren emocionar-se de l'encara primerenca carrera política d'Obama. Fent eco del discurs inaugural de John F. Kennedy, Obama va reconéixer la seua image jovenil, i va assenyalar durant la seua campanya a l'octubre del 2007: No estaria ací, si el temps i la torxa no hagueren segut atorgades a una nova generació.

Una part important de l'image política d'Obama és la creença que la seua retòrica i les seues accions cap a la reforma política coincidixen en la seua inteligència política, la qual sovint inclou una mesura de conveniència. En juliol de l'any 2008, l'article de la reviste nort-americana The New Yorker , escrit pel periodiste polític Ryan Lizza, va establir: Obama fa una campanya a favor de reformar un procés polític fracturat, no obstant sempre ha eixercit la política seguint les regles existents, i no com volguera que existiren.

Molts comentaristes polítics varen mencionar l'atractiu internacional d'Obama com un factor determinant per a la seua image pública. No sols diversos sondejos han demostrat el fort soport cap a ell en atres països, sino que Obama també va establir relacions pròximes en destacats polítics estrangers i funcionaris governamentals inclús abans que presentara la seua candidatura presidencial. En particular en el llavors primer ministre del Regne Unit Tony Blair, a qui va conéixer durant la seua visita a Londres en el 2005, també en el líder del partido democràtic italià Walter Veltroni, qui va visitar en el 2005 a Obama en l'oficina del Senat, i el jefe d'Estat de França Nicolas Sarkozy, qui al seu torn ho va visitar en el 2006 en Washington. Al decembre del 2008, la reviste noticiosa nort-americà Time va triar a Barack Obama com el personaje de l'any a causa de la seua històrica candidatura i elecció, la qual fon referida en la publicació com "La marxa segura dels aparents èxits impossibles".

Premi Nobel de la Pau

El 9 d'octubre de l'any 2009, el líder del Comité Nobel Thorbjørn Jagland va anunciar que el Premi Nobel de la Pau havia segut atorgat al president Barack Obama "pels seus esforços per a enfortir la diplomàcia internacional i la cooperació entre els pobles" destacant-se per la seua "visió d'un món sense armes nuclears". Obama fon un dels 205 nominats, i va guanyar una medalla d'or, un diploma i 1,4 millons de dòlars. També és el tercer president dels Estats Units a qui se li atorga el Premi Nobel de la Pau durant el seu mandat, els atres dos guanyadors varen ser Theodore Roosevelt qui va obtindre el guardó en 1906 i Woodrow Wilson qui va guanyar en 1919. Atres guanyadors del Premi Nobel de la Pau varen ser l'expresident Jimmy Carter en l'any 2002, l'exvicepresident Charles Dawes en 1925, i l'exvicepresident Al Gore, qui va compartir el guardó en l'any 2007 en el Grupo Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seues sigles en anglés) de les nacions Unides.

Obra lliterària

• (1995) Dreams from Mi Father: A Story of Race and Inheritance, Nova York: Three Rivers Press.
• (2006) The Audacity of Hope: Thoughts on Reclaiming the American Dream, Nova York: Crown Publishers.
• (2007) Barack Obama in His Own Words, Nova York: Carroll & Graf.
• (2007) The State of Black Amèrica 2007 Portrait of the Black Male: Pròleg, Silver Spring: Beckham Publications Group.
• (2007) Renewing American Leadership: Amèrica Cannot Meet This Century's Challenges Alone; The World Cannot Meet Them Without Amèrica, Nova York: Foreign Affairs-New York.
• (2008) Barack Obama: What He Believes In - From His Own Works, Nova York: Arc Manor.
• (2008) Barack Obama vs. John McCain - Side by Side Senate Voting Rècord for Easy Comparison, Nova York: Arc Manor.
• (2008) Change We Ca Believe In : Barack Obama's Pla to Renew America's Promise, Nova York: Three Rivers Press.

Predecessor: George W. Bush	President dels Estats Units 20 de giner de 2009 – Actualitat	Successor: En el càrrec
Predecessor: Peter Fitzgerald	Senador de Illinois 4 de giner de 2005 – 16 de novembre de 2008	Successor: Roland Burris
Predecessor: Martti Ahtisaari	Premi Nobel de la Pau 2009	Successor: Liu Xiaobo

Bibliografia

• (2007) Who'S Who in Amèrica, 2008, New Providence: Marquis Who'S Who.
• (2007) Obama : From Promise to Power, Nova York: Amistet/HarperCollins.
• (2004) Dreams from Mi Father: A Story of Race and Inheritance, Estafes Books.
• (2006) The Audacity of Hope: Thoughts on Reclaiming the American Dream, Nova York: Crown Publishers.

Enllaços externs

• Lloc oficial del president Barack Obama Lloc Web Oficial en Espanyol de la Casa Blanca
• Barack Obama en espanyol
• Barack Obama pàgina oficial de la campanya
• Biografia extensa en espanyol per Fundació CIDOB
• Obama i el triumfo del mestiçage
• Pàgina oficial dels Premis Nobel de la Pau (en anglés)