Diferència entre les revisions de "Manises"
(→Museus) |
|||
| Llínea 72: | Llínea 72: | ||
== Museus == | == Museus == | ||
| − | * [[Museu de Ceràmica]] | + | * [[Museu de Ceràmica de Manises|Museu de Ceràmica]] |
* [[Museu de la Fotografia]] (MUMAF) | * [[Museu de la Fotografia]] (MUMAF) | ||
Revisió de 11:03 14 maig 2024
.jpg)
Manises és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.
Geografia
El municipi se situa en l'extrem occidental de l'Horta de Valéncia, en la marge dreta del riu Turia.
Localitats limítrofes
Al nort Paterna, oest Ribarroja del Túria, est Quart de Poblet i al sur Quart de Poblet
Clima
D'acort en la classificació climàtica de Koppen, el clima de Manises és semiàrido fret. És un clima típicament mediterràneu pero no en traces molt definides, nos trobem uns estius menys calorosos que en l'interior i uns hiverns considerablement prou més frets que en la costa, en gelades nocturnes en els mesos d'hivern.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Antoni Asunción Hernández | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Rafael Tos Viala | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Rafael Tos Viala | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Rafael Tos Viala | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | José Alberto Arnal Borrego | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Enrique Crespo Calatrava | PP |
| 2003 - 2007 | Enrique Crespo Calatrava | PP |
| 2007 - 2011 | Enrique Crespo Calatrava | PP |
| 2011 - 2015 | Enrique Crespo Calatrava
Francisco Izquierdo Moreno |
PP |
| 2015 - 2019 | Jesús Borràs Sanchis | APM-Compromís |
| 2019 - 2023 | Jesús Borràs Sanchis | APM-Compromís |
| 2023 | Javier Mansilla Bermejo | PSPV-PSOE |
Demografia
Conta en 31.170 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2006 | 2009 | 2018 | 2022 | |||||
| 3.577 | 4.076 | 5.010 | 6.667 | 7.711 | 9.173 | 13.097 | 19.945 | 23.975 | 24.530 | 25.685 | 29.717 | 30.508 | 30.693 | 31.170 | |||||
Economia
Manises és conegut per la seua famosa ceràmica i per albergar en el seu terme municipal l'aeroport de Manises.
La ceràmica de Manises
Al començament del sigle XIV, el 3 de decembre de 1304, regnant Jaime II, el senyorio de Manises va ser adquirit per la família Boil, que va introduir en la seua nova possessió la ceràmica de reflexos importada dels musulmans andalusos, en especial de Màlaga.
La ceràmica de reflex metàlic junt a la decorada en blava, donaran inclús fama europea a la producció manisiense, i serà solicitada per príncips i pontífexos, i elogiada per numerosos testimonis de l'época.
Ademés de cobrir les necessitats de la corona aragonesa, esta ceràmica s'exportava a França, Itàlia, i sobretot, a Nàpols, a on Alfons el Magnànim sostenia una cort lluenta i luxosa. En ser un gran consumidor de les escurades de Paterna i Manises, va fer de Nàpols centre d'influència per al restant de corts italianes. També els papes Calixt III i Alejandro VI varen solicitar a sovint escurada i taulellets de Manises per a les sales del Vaticà. L'exportació es va estendre a Sicília, Venècia, Turquia i Chipre i inclús a Flandes i els països del Bàltic. Els palaus de diverses corts d'Europa es varen adornar en la ceràmica de Manises, prova d'això són els abundants eixemples d'escurada morisca valenciana que ha deixat l'Història de la Pintura, com pot vore's en obres dels germans Humberto i Jan van Eyck; en la taula central del tríptic Portinari d'Hugo van der Goes, conservat en la Galeria Uffizi de Florencia, o en alguns frescs de la família Ghirlandaio en esta mateixa ciutat.
El comerç de la ceràmica va donar lloc a companyies d'exportadors, primer italians, chiprans i turcs; posteriorment catalans i mallorquins, que transportaven les rajoletes i diverses peces en tot conte, embaladas en grans tinages o revestits de corda i palla. Del Grao de Valéncia eixien contínuament naus en esta càrrega i es pagava un impost per l'eixida d'estos productes.
Turisme
En Manises es troba el Real Club de Gòlf de Manises, de 9 clots i el aeroport de Valéncia.
Museus
Vore també
Referències
- Ajuntament de Manises
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Manises
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Manises.
| Municipis de L'Horta Sur | |
|---|---|
| Alaquàs • Albal • Alcàsser • Aldaya • Alfafar • Benetússer • Beniparrell • Catarroja • Chirivella • Lloc Nou de la Corona • Manises • Massanassa • Mislata • Paiporta • Picanya • Picassent • Quart de Poblet • Sedaví • Silla • Torrent | |