Canvis

{{destacat}}

{{destacat}}

{{Infotaula persona

{{Biografia|

|nom = Isabel I d'Anglaterra

|nom = Isabel I d'Anglaterra

|image = Darnley stage 3.jpg

|image = [[Archiu:Darnley stage 3.jpg|300px]]

|peu = Retrat de la reina Isabel I, conegut com el «retrat Darnley», ''c.'' 1575

|peu = Retrat de la reina Isabel I, conegut com el «retrat Darnley», ''c.'' 1575

|títul = [[Monarca britànic|Reina d'Anglaterra i Irlanda]]  

|títul = [[Monarca britànic|Reina d'Anglaterra i Irlanda]]  

|ocupació =  

|ocupació =  

|data_naix = [[7 de setembre]] de [[1533]]

|data_naix = [[7 de setembre]] de [[1533]]

|lloc_naix = [[Palau de Greenwich]],<br />{{bandera2|Anglaterra}} [[Anglaterra]]

|lloc_naix = [[Palau de Greenwich]], [[Anglaterra]]

|data_mort = [[24 de març]] de [[1603]]

|data_mort = [[24 de març]] de [[1603]]

|lloc_mort = [[Palau de Richmond]],<br />{{bandera2|Anglaterra}} [[Anglaterra]]

|lloc_mort = [[Palau de Richmond]], [[Anglaterra]]

|firma = Autograph of Elizabeth I of England.svg

|firma = Autograph of Elizabeth I of England.svg

}}

}}

'''Isabel I''', en [[idioma anglés|anglés]] Elizabeth I, ([[7 de setembre]] de [[1533]] – [[24 de març]] de [[1603]]) fon reina d'[[Anglaterra]] i d'[[Irlanda]] des del [[17 de novembre]] de [[1558]] fins a la seua mort.  

'''Isabel I''', en [[idioma anglés|anglés]] Elizabeth I, ([[7 de setembre]] de [[1533]] - † [[24 de març]] de [[1603]]) fon reina d'[[Anglaterra]] i d'[[Irlanda]] des del [[17 de novembre]] de [[1558]] fins a la seua mort.  

Algunes vegades nomenada '''la Reina Verge''', '''Gloriana''' o '''la Bona Reina Bess''', Elisabet fon la quinta i última monarca de la dinastia [[Tudor]]. Filla del rei [[Enric VIII]], naixqué princesa pero, la seua mare, [[Ana Bolena]], fon eixecutada tres anys despuix del seu naiximent i Elisabet fon declarada ilegitima.  

Algunes vegades nomenada '''la Reina Verge''', '''Gloriana''' o '''la Bona Reina Bess''', Elisabet fon la quinta i última monarca de la dinastia [[Tudor]]. Filla del rei [[Enric VIII]], naixqué princesa pero, la seua mare, [[Ana Bolena]], fon eixecutada tres anys despuix del seu naiximent i Elisabet fon declarada ilegitima.  

Despuix de la mort d'Enrique VIII en l'any [[1547]] i l'ascens al tro del seu fill, [[Eduardo VI d'Anglaterra|Eduardo VI]], Catalina Parr va contraure nou matrimoni en [[Thomas Seymour]] —tio de [[Eduardo VI d'Anglaterra|Eduardo]]— portant-se a Isabel en si. Allí, esta va rebre una exquisita educació que li va propiciar una excelent expressió en el seu [[idioma anglés|anglés]] natal, en [[idioma francés|francés]], en [[idioma italià|italià]], en [[Idioma espanyol|espanyol]], en [[idioma grec|grec]] i en [[llatí]]. Baix l'influència de Catalina, Isabel es va formar com [[Protestantisme|protestant]].

Despuix de la mort d'Enrique VIII en l'any [[1547]] i l'ascens al tro del seu fill, [[Eduardo VI d'Anglaterra|Eduardo VI]], Catalina Parr va contraure nou matrimoni en [[Thomas Seymour]] —tio de [[Eduardo VI d'Anglaterra|Eduardo]]— portant-se a Isabel en si. Allí, esta va rebre una exquisita educació que li va propiciar una excelent expressió en el seu [[idioma anglés|anglés]] natal, en [[idioma francés|francés]], en [[idioma italià|italià]], en [[Idioma espanyol|espanyol]], en [[idioma grec|grec]] i en [[llatí]]. Baix l'influència de Catalina, Isabel es va formar com [[Protestantisme|protestant]].

Mentres el seu germà es va mantindre en el tro, la posició d'Isabel va ser inestable. No obstant, en [[1553]], [[Eduardo VI d'Anglaterra|Eduardo]] va morir a la primerenca edat de 15 anys. Abans del seu decés, i contravenint l'Acta de Successió dictada pel seu pare en [[1544]], Eduardo va declarar hereua a lady [[Jane Grey]], que seria deposta uns dies despuix de la seua coronació, el [[19 de juliol]] de [[1553]]. Recolzada pel poble, [[María Tudor]] va ingressar triumfant en [[Londres]] acompanyada de la seua mija germana.

Mentres el seu germà es va mantindre en el tro, la posició d'Isabel va ser inestable. No obstant, en l'any [[1553]], [[Eduardo VI d'Anglaterra|Eduardo]] va morir a la primerenca edat de 15 anys. Abans del seu decés, i contravenint l'Acta de Successió dictada pel seu pare en [[1544]], Eduardo va declarar hereua a lady [[Jane Grey]], que seria deposta uns dies despuix de la seua coronació, el [[19 de juliol]] de [[1553]]. Recolzada pel poble, [[María Tudor]] va ingressar triumfant en [[Londres]] acompanyada de la seua mija germana.

Sense fer cas de l'opinió pública, María va contraure matrimoni en el príncip Felipe d'Espanya, futur rei de [[Espanya]] baix el nom de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]]. L'impopularitat d'esta unió va provocar en María la por a ser derrocada per una rebelió popular que nomenara a Isabel com a nova monarca. Este temor casi es va fer realitat quan la [[rebelió de Thomas Wyatt]] de [[1554]] va intentar evitar la seua boda. Despuix del seu fracàs, Isabel va ser feta presonera en la [[Torre de Londres]], pero la seua eixecució, solicitada per alguns membres del sèquit espanyol, mai es va materialisar per la resistència de la cort anglesa a enviar a un membre dels [[Casa de Tudor|Tudor]] al patíbul. La reina va intentar llavors apartar a Isabel de la llínea successòria com a castic, pero el [[Parlament]] li'l va impedir. Despuix de dos mesos de tancada en la Torre, Isabel va ser posada baix vigilància de Sir Henry Bedingfield. A finals d'eixe any, va córrer el fals rumor de que María es trobava embarassada. Es va permetre llavors que Isabel retornara a la cort, ya que Felipe guardava cert recel a que la seua esposa morira durant el part, i en eixe cas preferia que el tro fora destinat a la reclosa.

Sense fer cas de l'opinió pública, María va contraure matrimoni en el príncip Felipe d'Espanya, futur rei de [[Espanya]] baix el nom de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]]. L'impopularitat d'esta unió va provocar en María la por a ser derrocada per una rebelió popular que nomenara a Isabel com a nova monarca. Este temor casi es va fer realitat quan la [[rebelió de Thomas Wyatt]] de l'any [[1554]] va intentar evitar la seua boda. Despuix del seu fracàs, Isabel va ser feta presonera en la [[Torre de Londres]], pero la seua eixecució, solicitada per alguns membres del sèquit espanyol, mai es va materialisar per la resistència de la cort anglesa a enviar a un membre dels [[Casa de Tudor|Tudor]] al patíbul. La reina va intentar llavors apartar a Isabel de la llínea successòria com a castic, pero el [[Parlament]] li'l va impedir. Despuix de dos mesos de tancada en la Torre, Isabel va ser posada baix vigilància de Sir Henry Bedingfield. A finals d'eixe any, va córrer el fals rumor de que María es trobava embarassada. Es va permetre llavors que Isabel retornara a la cort, ya que Felipe guardava cert recel a que la seua esposa morira durant el part, i en eixe cas preferia que el tro fora destinat a la reclosa.

A l'instant en el que es va desmentir el fet, María, incapaç d'evitar que Isabel la succeïra, va intentar convertir-la al [[Iglésia catòlica|catolicisme]], cosa que esta última va fingir acceptar pese a que en el seu interior va seguir sent fidel a la fe protestant.<ref name=ducheII>{{cita libro|apellidos=Duchein|nom=Michel|títul=Isabel I d'Anglaterra|fechaacceso=26 de novembre de 2013|idioma=espanyol|any=1994|editorial=Vergara|pàgines=109-110|cita=María Tudor, en el seu llit, pensava sobre tota la seua obra de restauració del catolicisme. Va fer demanar a Isabel, en Hatfield que prometera no canviar res de la religió establida, i també que pagara els seus deutes. La tradició protestant pretén que Isabel li va respondre que estava d'acort sobre el segon punt, pero que referent a la religió, actuaria "segons la paraula de Deu, que era la seua única regla". Pero sembla prou improvable, que, en eixe moment, quan anava a tindre que enfrontar les dificultats d'un canvi de regnat, haja utilisat una fòrmula tan imprudent. Jean Dormer, dama d'honor de María dona una versió molt més verosímil: Isabel hauria afirmat solemnement la seua fidelitat al catolicisme i pregat a Deu que la sepultara en vida si mentia.  Mai hauria de costar-li proferir eixe tipo de juraments.}}</ref>

A l'instant en el que es va desmentir el fet, María, incapaç d'evitar que Isabel la succeïra, va intentar convertir-la al [[Iglésia catòlica|catolicisme]], cosa que esta última va fingir acceptar pese a que en el seu interior va seguir sent fidel a la fe protestant.<ref name=ducheII>{{cita libro|apellidos=Duchein|nom=Michel|títul=Isabel I d'Anglaterra|fechaacceso=26 de novembre de 2013|idioma=espanyol|any=1994|editorial=Vergara|pàgines=109-110|cita=María Tudor, en el seu llit, pensava sobre tota la seua obra de restauració del catolicisme. Va fer demanar a Isabel, en Hatfield que prometera no canviar res de la religió establida, i també que pagara els seus deutes. La tradició protestant pretén que Isabel li va respondre que estava d'acort sobre el segon punt, pero que referent a la religió, actuaria "segons la paraula de Deu, que era la seua única regla". Pero sembla prou improvable, que, en eixe moment, quan anava a tindre que enfrontar les dificultats d'un canvi de regnat, haja utilisat una fòrmula tan imprudent. Jean Dormer, dama d'honor de María dona una versió molt més verosímil: Isabel hauria afirmat solemnement la seua fidelitat al catolicisme i pregat a Deu que la sepultara en vida si mentia.  Mai hauria de costar-li proferir eixe tipo de juraments.}}</ref>

En l'any [[1568]], Isabel es va sentir amenaçada per la duríssima repressió del [[Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel|Duc d'Alba]] de les regirades protestants en [[Holanda]], aixina com per l'atac de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] contra els barcos dels pirates [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]. Mentres que els seus consellers, encapçalats per [[Francis Walsingham]], demanaven a la reina que recolzara la causa protestant com ya havia fet anys abans en el príncip de [[Condé]], esta es va inclinar per ordenar la captura de la [[flota d'Índies]] en [[1569]].

En l'any [[1568]], Isabel es va sentir amenaçada per la duríssima repressió del [[Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel|Duc d'Alba]] de les regirades protestants en [[Holanda]], aixina com per l'atac de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] contra els barcos dels pirates [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]. Mentres que els seus consellers, encapçalats per [[Francis Walsingham]], demanaven a la reina que recolzara la causa protestant com ya havia fet anys abans en el príncip de [[Condé]], esta es va inclinar per ordenar la captura de la [[flota d'Índies]] en [[1569]].

Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos alçaments: la cridada [[Alçament del Nort|Rebelió del Nort]], liderada per nobles catòlics de dita zona, que esperaven contar en el respal de [[Espanya]] contra Isabel, i la primera [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]] contra el govern anglés en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], liderada per [[James Fitzmaurice Fitzgerald]]. No obstant, tant el [[Duc d'Alba]] com [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] eren contraris a intervindre en [[Anglaterra]], donada la complicada situació en [[Països Baixos|Holanda]]. Privats els seus enemics de respal exterior, Isabel va poder fer front a les rebelions, encara que va ser escombregada per una bula [[Papa|papal]] de [[1570]], que va exacerbar els seus problemes en els catòlics. Un any despuix el banquer florentí Ridolfí va planejar assessinar a la reina i colocar a [[María I Stuart|María Stuart]] en el tro, en respal d'[[Espanya]], per a restaurar el [[catolicisme]]. No obstant, el pla va ser descobert per [[William Cecil|Cecil]], i els conspiradors varen ser eixecutats. Entre ells es trobava el [[Thomas Howard, IV duc de Norfolk|duc de Norfolk]], primer d'Isabel.

Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos alçaments: la nomenada [[Alçament del Nort|Rebelió del Nort]], liderada per nobles catòlics de dita zona, que esperaven contar en el respal de [[Espanya]] contra Isabel, i la primera [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]] contra el govern anglés en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], liderada per [[James Fitzmaurice Fitzgerald]]. No obstant, tant el [[Duc d'Alba]] com [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] eren contraris a intervindre en [[Anglaterra]], donada la complicada situació en [[Països Baixos|Holanda]]. Privats els seus enemics de respal exterior, Isabel va poder fer front a les rebelions, encara que va ser escombregada per una bula [[Papa|papal]] de [[1570]], que va exacerbar els seus problemes en els catòlics. Un any despuix el banquer florentí Ridolfí va planejar assessinar a la reina i colocar a [[María I Stuart|María Stuart]] en el tro, en respal d'[[Espanya]], per a restaurar el [[catolicisme]]. No obstant, el pla va ser descobert per [[William Cecil|Cecil]], i els conspiradors varen ser eixecutats. Entre ells es trobava el [[Thomas Howard, IV duc de Norfolk|duc de Norfolk]], primer d'Isabel.

L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de l'any [[1572]]. Va aplegar inclús  a negociar el seu matrimoni en el futur [[Enrique III de França|Enrique III]], i despuix de la coronació d'este, en el seu germà [[Francesc d'Anjou]], que va fallir en [[1584]] ans que l'unió poguera portar-se a terme.

L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de l'any [[1572]]. Va aplegar inclús  a negociar el seu matrimoni en el futur [[Enrique III de França|Enrique III]], i despuix de la coronació d'este, en el seu germà [[Francesc d'Anjou]], que va fallir en [[1584]] ans que l'unió poguera portar-se a terme.

== Mort de la reina ==

== Mort de la reina ==

[[Archiu:John Whitgift window detail - geograph.org.uk - 1071737.jpg|thumb|left|250px|L'arquebisbe de Canterbury, [[John Whitgift|Whitgift]], en el llit d'Isabel. Vitrall de l'iglésia de St. James, [[Grimsby]].]]

[[Archiu:John Whitgift window detail - geograph.org.uk - 1071737.jpg|thumb|left|250px|L'arquebisbe de Canterbury, [[John Whitgift|Whitgift]], en el llit d'Isabel. Vitrall de l'iglésia de St. James, [[Grimsby]].]]

L'assessor principal d'Isabel, [[William Cecil]], va morir el [[4 d'agost]] de [[1598]]. El seu paper dins de la política real serà continuat pel seu fill [[Robert Cecil, comte de Salisbury|Robert]], que pronte es va convertir en el líder del govern.<ref>Després de la caiguda d'Essex, Jacobo VI d'Escòcia es referix a Cecil com ''"el rei d'allí, en efecte"''. Croft, 48.</ref> Una de les tasques que este últim es va propondre va ser preparar el camí per a una successió tranquila. Ya que Isabel mai va voler nomenar successors, Cecil es va vore obligat a procedir en secret,<ref>Cecil escriu a Jacobo, "El tema en sí és molt perillós per a ser tocat entre nosatres, ya que ell sustenta una marca sobre el seu cap". Willson, 154.</ref> entrant en negociacions en [[Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jacobo VAIG VORE d'Escòcia]], que tenia fortes, pero no reconeguts, drets sobre la corona.<ref>Jacobo VI d'Escòcia era un tataratatara net de [[Enrique VII d'Anglaterra]], i per lo tant, primer-germà d'Isabel, la neta d'aquell Enrique.</ref> Cecil va ensenyar a l'impacient Jacobo a mantindre's en la successió assegurant el beneplàcit de la reina, sense demanar obertament el tro.<ref>Willson, 154.</ref> El consell va funcionar. El to de Jacobo va encantar a Isabel, encara que segons l'historiador J. I. Neale, Isabel mai va declarar obertament la successió a l'escocés, ella si va fer conegut els seus desijos per inequívoques frases velades.<ref>Neale, 385.</ref>

L'assessor principal d'Isabel, [[William Cecil]], va morir el [[4 d'agost]] de [[1598]]. El seu paper dins de la política real serà continuat pel seu fill [[Robert Cecil, comte de Salisbury|Robert]], que pronte es va convertir en el líder del govern.<ref>Despuix de la caiguda d'Essex, Jacobo VI d'Escòcia es referix a Cecil com ''"el rei d'allí, en efecte"''. Croft, 48.</ref> Una de les tasques que este últim es va propondre va ser preparar el camí per a una successió tranquila. Ya que Isabel mai va voler nomenar successors, Cecil es va vore obligat a procedir en secret,<ref>Cecil escriu a Jacobo, "El tema en sí és molt perillós per a ser tocat entre nosatres, ya que ell sustenta una marca sobre el seu cap". Willson, 154.</ref> entrant en negociacions en [[Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jacobo VAIG VORE d'Escòcia]], que tenia fortes, pero no reconeguts, drets sobre la corona.<ref>Jacobo VI d'Escòcia era un tataratatara net de [[Enrique VII d'Anglaterra]], i per lo tant, primer-germà d'Isabel, la neta d'aquell Enrique.</ref> Cecil va ensenyar a l'impacient Jacobo a mantindre's en la successió assegurant el beneplàcit de la reina, sense demanar obertament el tro.<ref>Willson, 154.</ref> El consell va funcionar. El to de Jacobo va encantar a Isabel, encara que segons l'historiador J. I. Neale, Isabel mai va declarar obertament la successió a l'escocés, ella si va fer conegut els seus desijos per inequívoques frases velades.<ref>Neale, 385.</ref>

La salut de la reina va permanéixer sense sobresalts fins a l'[[autumne]] de [[1602]], quan una série de morts dins del seu grup d'amistats li va sumir en una depressió severa. En [[febrer]] de [[1603]], la mort de la comtesa de Nottingham [[Catalina Howard, comtesa de Nottingham|Catalina Howard]], que era neboda de la seua cosina i amiga [[Catherine Carey|Catalina, Lady Knollys]], va ser un colp de particular importància. En [[març]], es descriu que la reina està en malestars i semblava deprimida.<ref>Black, 411.</ref> Es va instalar en un dels seus [[Palau|palaus]] favorits, [[Palau de Richmond|Richmond]], prop del [[riu Tàmesis]]. Ella mateixa es va negar a ser examinada i tractada pels seus meges, ademés de negar-se a guardar llit, permaneixent en pé per vàries hores, en silenci. A mesura que la seua condició es va deteriorar, les seues dames d'honor varen escampar coixins pel sol, i Isabel finalment es va recolzar en ells.

La salut de la reina va permanéixer sense sobresalts fins a l'[[autumne]] de [[1602]], quan una série de morts dins del seu grup d'amistats li va sumir en una depressió severa. En [[febrer]] de [[1603]], la mort de la comtesa de Nottingham [[Catalina Howard, comtesa de Nottingham|Catalina Howard]], que era neboda de la seua cosina i amiga [[Catherine Carey|Catalina, Lady Knollys]], va ser un colp de particular importància. En [[març]], es descriu que la reina està en malestars i semblava deprimida.<ref>Black, 411.</ref> Es va instalar en un dels seus [[Palau|palaus]] favorits, [[Palau de Richmond|Richmond]], prop del [[riu Tàmesis]]. Ella mateixa es va negar a ser examinada i tractada pels seus meges, ademés de negar-se a guardar llit, permaneixent en pé per vàries hores, en silenci. A mesura que la seua condició es va deteriorar, les seues dames d'honor varen escampar coixins pel sol, i Isabel finalment es va recolzar en ells.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://englishhistory.net/tudor/monarchs/eliz1.html English History "Queen Elizabeth: Biography"] {{en}}

* [http://englishhistory.net/tudor/monarchs/eliz1.html English History "Queen Elizabeth: Biography"] {{en}}

{{Reis d'Anglaterra}}

{{Reis d'Anglaterra}}

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Reis d'Anglaterra]]

[[Categoria:Reis d'Anglaterra]]