Canvis

L''''Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana''' s'inicià el [[sigle XIX]] en la Guerra de l'Independència Espanyola ([[1808]]-[[1814]]).

L''''Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana''' s'inicià el [[sigle XIX]] en la Guerra de l'Independència Espanyola ([[1808]]-[[1814]]).

La [[Guerra d'Independència Espanyola]] enfront dels invasors francesos (1808-1814) fon nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en atres regions d'[[Espanya]]. Durant la [[Primera Guerra Carlista]], la [[província de Castelló]] (descontant la capital), especialment el [[Maestrazgo]] i la localitat de [[Morella]], fon u dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel [[Ramón Cabrera|general Cabrera]].

La [[Guerra d'Independència Espanyola]] enfront dels invasors francesos (1808-1814) fon nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en atres regions d'[[Espanya]]. Durant la [[Primera Guerra Carlista]], la [[província de Castelló]] (descontant la capital), especialment el [[Maestrazgo]] i la localitat de [[Morella]], fon u dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel [[Ramón Cabrera|general Cabrera]].

En [[1833]], en la nova [[Divisió territorial d'Espanya de 1833|organisació territorial lliberal]], la regió valenciana fon dividida administrativament en les províncies actuals de [[província d'Alacant]], [[província de Valéncia|Valéncia]] i [[província de Castelló|Castelló]], conservant excepte excepcions (el comtat de [[Villena]] i [[La Plana d'Utiel-Requena|Utiel-Requena]]) els llímits de l'històric regne de València. Durant el [[sigle XIX]], es seguí ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la [[raïm|vinya]], l'[[arròs]], les [[taronges]], i l'[[armela|armeler]]. La [[revolució industrial]], com en la major part d'Espanya, fon incompleta i retardada, pero l'establiment de [[Sagunt]] com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils d'[[Alcoy]] i l'aparició de chicotetes empreses a lo llarc de la Comunitat permeteren un despegue industrial a partir de finals del sigle XIX.

En [[1833]], en la nova [[Divisió territorial d'Espanya de 1833|organisació territorial lliberal]], la regió valenciana fon dividida administrativament en les províncies actuals de [[província d'Alacant]], [[província de Valéncia|Valéncia]] i [[província de Castelló|Castelló]], conservant excepte excepcions (el comtat de [[Villena]] i [[La Plana d'Utiel-Requena|Utiel-Requena]]) els llímits de l'històric regne de Valéncia. Durant el [[sigle XIX]], es seguí ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la [[raïm|vinya]], l'[[arròs]], les [[taronges]], i l'[[armela|armeler]]. La [[revolució industrial]], com en la major part d'Espanya, fon incompleta i retardada, pero l'establiment de [[Sagunt]] com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils d'[[Alcoy]] i l'aparició de chicotetes empreses a lo llarc de la Comunitat permeteren un despegue industrial a partir de finals del sigle XIX.

En este sigle se produí la [[renaixença]] valenciana en la qual l'[[idioma valencià]] vixqué un nou renaiximent comparable al [[Sigle d'Or]]. Frut d'ella naixqueren dos entitats clau de la cultura i llengua valenciana, [[Lo Rat Penat]] i la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].

En este sigle se produí la [[renaixença]] valenciana en la qual l'[[idioma valencià]] vixqué un nou renaiximent comparable al [[Sigle d'Or]]. Frut d'ella naixqueren dos entitats clau de la cultura i llengua valenciana, [[Lo Rat Penat]] i la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].

== Sigle XX ==

== Sigle XX ==

{{VT|Segona República Espanyola|Guerra civil espanyola|Franquisme}}

{{VT|Segona República Espanyola|Guerra civil espanyola|Franquisme}}

A principis del [[sigle XX]], l'[[emigració espanyola|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'[[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequies de [[1830]]-[[1840]].

A principis del [[sigle XX]], l'[[emigració espanyola|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'[[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria despuix de les sequies de [[1830]]-[[1840]].

Durant la [[Segona República Espanyola]], es redactaren diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El [[20 de juliol]] de [[1936]] es constituí, en lo context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el ''[[Comité Eixecutiu Popular de València]]'', una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] i [[UGT]]. El [[23 de juliol]] del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el [[2 de novembre]] aprovà un canvi en el seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de València|CEP]] de [[Valéncia]] es disolgué el 8 de giner de [[1937]].

Durant la [[Segona República Espanyola]], es redactaren diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El [[20 de juliol]] de [[1936]] es constituí, en lo context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el [[Comité Eixecutiu Popular de Valéncia]], una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] i [[UGT]]. El [[23 de juliol]] del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el [[2 de novembre]] aprovà un canvi en el seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de Valéncia|CEP]] de [[Valéncia]] es disolgué el 8 de giner de [[1937]].

El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a [[Valéncia]], convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana estigué completament baix domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes conquistaren [[Vinaròs]], partint aixina en dos la zona republicana. Les províncies de Valéncia i Alacant uns dels últims reductes de la República en els moments de la victòria franquista en [[abril]] de [[1939.]]

El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a [[Valéncia]], convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana estigué completament baix domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes conquistaren [[Vinaròs]], partint aixina en dos la zona republicana. Les províncies de Valéncia i Alacant uns dels últims reductes de la República en els moments de la victòria franquista en [[abril]] de [[1939]].

En acabant del paréntesis [[autarquia|autàrquic]] de 1939 a [[1958]], la societat i economia valencianes començaren a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme|tardofranquisme]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituïx a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que l'[[indústria]] es desenrollava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creiximent econòmic fon parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]].

En acabant del paréntesis [[autarquia|autàrquic]] de 1939 a [[1958]], la societat i economia valencianes començaren a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme|tardofranquisme]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituïx a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que l'[[indústria]] es desenrollava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creiximent econòmic fon parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]].

Encara que l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia]] de [[1982]] es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en [[1987]] una llei que l'equiparava competencialment en les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià patitis dos reformes, una en [[1992]] per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en [[2006]], de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la [[Comunitat Valenciana]] com [[nacionalitat històrica]] en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat. També s'inclogué a la catalanista [[AVL]] en l'estatut

Encara que l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia]] de [[1982]] es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en [[1987]] una llei que l'equiparava competencialment en les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià patitis dos reformes, una en [[1992]] per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en [[2006]], de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la [[Comunitat Valenciana]] com [[nacionalitat històrica]] en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat. També s'inclogué a la catalanista [[AVL]] en l'estatut

La [[Generalitat Valenciana]] estigué ocupada entre [[1982]] i [[1995]] per [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], i en acabant d'este per [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olives]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) i [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partit Popular]]. Les [[eleccions autonòmiques espanyoles de 2007|eleccions autonòmiques de maig del 2007]] tornaren a revalidar la majoria absoluta del PP i van permetre a Francisco Camps tornar a formar govern.

La [[Generalitat Valenciana]] estigué ocupada entre [[1982]] i [[1995]] per [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], i en acabant d'este per [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olives]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) i [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partit Popular]]. Les [[eleccions autonòmiques espanyoles de 2007|eleccions autonòmiques de maig del 2007]] tornaren a revalidar la majoria absoluta del PP i varen permetre a Francisco Camps tornar a formar govern.

Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el [[2005]] un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la [[Comunitat de Madrit]], la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger.

Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el [[2005]] un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la [[Comunitat de Madrit]], la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger.