Vici
Un vici[1] és tota pràctica, conducta o hàbit que es considera una falta, un defecte, una malaltia o un mal hàbit. La paraula prové del llatí vitium, que significa «fallo o defecte», encara que el significat social que se li ha donat a la paraula s'ha anat ampliant per a incloure-ho moltes atres accepcions.[2]
El seu equivalent en anglés, vice, també s'utilisa com a terme jurídic genèric que comprén molts tipos d'actes: la prostitució, les apostes, la luxúria, el llibertinage i l'obscenidad. El que estes conductes es consideren vicis i unes atres no té mucho que ver en les consideracions morals.
Us i història del terme
El terme vici també s'aplica, en sentit popular, a diverses activitats considerades immorals per alguns; una llista d'estes pot incloure el consum de begudes alcohòliques, inclús encara que no es tracte d'alcoholisme, i d'atres substàncies recreatives, inclús encara que no es tracte d'una adicció, les apostes, el consum de tabac, inclús encara que no es tracte dels nivells de consum que definixen el tabaquisme, és dir, l'adicció a dita substància, l'imprudència, la burla, la broma, la mentira, inclús encara que es tracte de mentires molt lleus o mentires piadoses, l'egoisme, etc. En Argentina i Mèxic és usat entre jóvens per a referir-se a estar conectat a l'internet, a voltes com un verp.
Algunes conductes o actituts que s'oponen a lo socialment establit (a lo considerat virtuós per una cultura) també poden considerar-se vicis: per eixemple, l'afeminament es considera un vici en aquelles cultures o sectors socials que veuen certes característiques físiques i conductuales (l'agressivitat, la violència, l'abús, la extroversó, l'expressió d'emocions tals com l'ira, la no expressió d'emocions tals com la tristor i la tendrea, etc.) com definitorias de lo masculí i certes atres (per eixemple, la passivitat, la sumissió, la debilitat, l'introversió, l'expressió d'emocions tals com la tristor i la tendrea, la no expressió d'emocions tals com l'ira, etc.) com definitorias de lo femení.
Coloquialmente, en alguns països s'utilisa la paraula vicie per a referir-se a l'adicció a un ben tangible o activitat en particular, si be se sol utilisar majorment per a denotar aquelles que poden causar dany o perjuí (per eixemple fumar cigarrets).
Per a representar el dany que du en si els vicis, en l'illa de Chiloé, en Chile existix la llegenda de La Condená, una dòna molt bella pero que per causa de la seua mala vida, està condenada eternament a dur una forma humana que representa una mescla grotesca de lo insinuante i bell, junt a lo grotesc i mal, que el ser humà obté en dur una vida licenciosa i dissipada.
Eixemples de vicis
La següent és la llista d'alguns vicis que han segut definits per les cultures occidentals. Algunes d'estes paraules nomenen comportaments que podrien considerar-se acceptables per part de la població en l'actualitat, pero que no varen ser ben vistes en el passat, tals com la gula, l'avarícia o la luxúria, molt presents en els nostres temps. Hi ha conductes que poden considerar-se meres característiques d'alguns individus i que, si be per a algunes persones poden ser definitorias de traces defectuoses o negatius, per a unes atres són aspectes positius que delinean la riquea de la personalitat. Unes atres, pel contrari, es referixen a conductes que en el passat es consideraven socialment acceptables pero que hui en dia es consideren no solament negatives i inacceptables, sino que inclús es classifiquen com conductes delictives.
Atres més són comportaments inclosos per l'Iglésia catòlica en la llista dels pecats capitals. Unes atres són classificades per les Ciències de la Salut com malalties o per lo manco com a problemes de conducta. El psicoanálisis considera algunes d'elles com mecanismes de defensa que, fins a cert punt, poden ser un síntoma de salut emocional pero que, per una atra part, poden contribuir a l'aparició de greus problemes emocionals. Per últim, estan aquelles que són, per a les ciències socials, expressió de «l'anomenada «descomposició del teixit social».
Vore també
Referències
Bibliografia
- Foot, Philippa (2003). Virtues and Vices: And Other Essays in Moral Philosophy, USA: Oxford University Press.
- Lewis, C. S. (2005). Virtue and Vice: A Dictionary of the Good Life, USA: HarperOne.