Aposta

Archiu:2022 World Cup final team support board.jpg

Una taula blanca en apostes sobre el guanyador de la Copa Mundial de Fútbol de 2022

Una aposta és una forma de compromís basat en l'encert, en el qual deuen existir a lo manco dos apostadores i en el que queda ben especificat quí aposta contra quí i qué és lo que abdós parts rebran de guanyar. La mateixa pot ser verbal o escrita; té validea d'igual modo i deu ser complida. En tota aposta s'espera obtindre algun tipo de benefici o satisfacció de la naturalea que siga, si es guanya, pero en contraparte abdós deuen pactar qué és lo que perdran o de lo contrari no existirà l'obligació de pagar l'aposta.

Donat el gran valor concedit a l'encert des de l'Antiguetat, i l'enorme interés per la seua interpretació entorn al com s'originen superstició, l'aposta ha constituït una part essencial de l'història de les cultures: des de les realisades en closques mesclades en un caixco mencionat en l'Eneida de Virgilio, fins a les múltiples referències que apareixen en la Bíblia, l'aposta es constituïx com una de les formes d'enriquiment i interacció de major antiguetat en la civilisacions humanes.

En el context de les apostes, el terme "joc" es referix a les activitats específicament permeses per la llei. Aposta, per tant, es referix al propi mecanisme, portat a terme de modo llegal o illegal. Per una atra part, les apostes també poden dur-se sobre un objecte que no siga diners.

Procediment

El procediment bàsic d'aposta consistix en:

1. especificar quin és tema sobre el qual s'aposta i quin és el criteri d'èxit de l'aposta;
2. delimitar quí aposten;
3. pactar l'aposta;
4. definir qué gana i qué pert cada persona que aposta;
5. cobrar l'aposta segons els térmens anteriors, que pot ser de paraula, depòsit de diners o algun objecte de valor en funció d'un event contingent;
6. en cas de no quedar en una aposta prèvia, es procedix en un "Guanyador demana".

Si la declaració és unilateral (si solament existix un apostador, pero hi ha una atra persona en l'aposta encara que no l'accepte pero tampoc la negue), hi haurà un compromís d'aposta, i es convertix en una declaració de certea i, per lo tant, hi ha compromís de pagament. Per eixemple, el fet d'assistir a un cassino a on hi ha una aposta no dona dret a ser guanyador o categoriza com a perdedor a menos que es pague per participar en el joc. Habitualment, el resultat tirat per eixe depòsit es fa vàlit en un breu periodo. L'aposta consistix, bàsicament, en una predicció d'entre un grup de possibilitats, i la forma més senzilla d'aposta es dirimix entre dos alternatives: guanyar o perdre.

La llògica de l'aposta

Es pot parlar de molt diversos tipos d'apostes, com l'unilateral (a on una persona fa una afirmació en el propòsit d'expressar el seu grau de confiança sobre l'ocurrència d'un succés, fet o fenomen). No obstant, esta declaració no implica el pagament d'un objecte, be o servici ya que el apostador no pot ser perdedor i guanyador al mateix temps, a menos que existixca una contraparte que accepte, pacte i declare de forma oberta que ¨amarra¨ l'aposta indicant l'objecte, be o servici que donarà a canvi en cas de perdre. En este cas es convertix en una aposta bilateral (a on dos persones aposten l'una contra l'atra per a demostrar la seua sòrt), estesa (a on varis apostadores aposten contra uns atres, inclús desconeguts, en la finalitat de demostrar la seua sòrt, com per eixemple en les carreres de cavalls). Pero és sobretot en l'àmbit del deport i en els jocs d'encert organisats, com la Loteria Nacional, a on es troben més àmpliament realisades les apostes. El valor de l'aposta s'estima a partir d'un valor de billet. Este billet pot informar sobre les possibilitats de resultar premiat. Per eixemple, en Espanya, per al sorteig de Nadal de la Loteria Nacional: 1/14.000.000; per a una Quiniela, 1/5.000.000; per a "El Gros" de la Loteria Primitiva, 1/31.000.000, segons senyes sense actualisar. En este cas, el billet té un valor estàndar que pot duplicar-se adquirint vàries participacions per eixe mateix valor.

No obstant, el billet també pot tindre un valor variable, que dependria de la situació global de les apostes realisades. En les carreres de cavalls, per eixemple, es fixa un valor cridat starting price, calculat a partir dels propis resultats de venda de tiquets, i que servix com a orientació de la possibilitat hipotètica de victòria, aixina com del benefici obtingut en eixe cas. Aixina, per eixemple, una aposta 10/1 indica que en cas de victòria cada participació decuplicaría el seu valor, si ben com starting price pronostica un 10% de possibilitats d'èxit. Per tant, en este cas el apostador deu contar en un factor estadístic i en l'intervenció de l'encert.

Encara que se supon que el coneiximent de lleis d'encert pot millorar els resultats de l'aposta, lo cert és que molt poques persones han conseguit trobar una tècnica eficaç d'aposta.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
• Jocs d'encert
• Cassino de joc
• Bancarrota
• Provabilitat
• Surebet
• Matched betting
• Corredor d'apostes
• Arbitrage (economia)
• Ludopatía
• Jocs d'encert
• Cassino de joc