Anar al contingut

Adicció

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La adicció[1] (del llatí, addictus[2]) és una malaltia neurològica que es caracterisa per una busca patològica de la recompensa o consol a través del consum d'una substància o conducta. Açò implica una incapacitat de controlar la voluntat, dificultat per a l'abstinència permanent, desig imperiós de consum, disminució del reconeiximent dels impediments significatius causats per la pròpia conducta i en les relacions interpersonals, aixina com una resposta emocional disfuncional.[3] El resultat és una disminució en la calitat de vida de l'afectat, generant problemes en el seu treball, en les seues activitats acadèmiques, en les seues relacions socials o en les seues relacions familiars o de parella. La neurociencia actualment considera que l'adicció a substàncies i a comportaments compartixen les mateixes bases neurobiológicas.

Ademés del consum de substàncies psicoactivas, existixen adiccions a processos, com l'adicció al sexe, l'adicció al joc (ludopatia), l'adicció a la pornografia, l'adicció a la televisió, l'adicció al deport, l'adicció a les noves tecnologies (tecnofilia), l'adicció al menjar, l'adicció al teléfon celular o mòvil[4] (nomofobia), l'adicció al treball (trabajolisme) i l'adicció a Internet.[5][6][7][8]

Totes estes nomenades anteriorment, podem vore-les presents hui en dia en gran cantitat d'adolescents. L'adolescència és una etapa molt important en el desenroll humà, caracterisada per canvis físics, emocionals i socials. Durant este periodo, els jóvens són especialment vulnerables a l'experimentació en substàncies adictivas, normalment començant a las edades de entre 14 y 18 años[9]en tots els àmbits que es varen nomenar anteriorment, açò pot generar en problemes de salut i conseqüències en el temps. Factors com la pressió social, l'influència de l'entorn familiar, l'estrés i la busca d'identitat poden contribuir al consum de drogues, alcohol, grasses, farina i sucres, aliments ultraprocesados i atres substàncies nocives. Dins de tot açò es va trobar que lo que més consumixen els jóvens és l'alcohol, en un 78,9%. [10]


Història

L'ús de substàncies en característiques psicoactivas ha acompanyat a la humanitat des de les albors de la civilisació.[11] Es pensa que els antics primats antecessors de l'home tenien un gust per les frutes sobremaduradas, que presentaven certa cantitat de sucres fermentats a alcohol etílic. L'ingesta de dits fruts implicava una ventaja adaptativa, ya que eren rics en sucres en comparació als fruts menys madurs. Açò va poder haver seleccionat evolutivamente el gust per les begudes alcohòliques.[12]


Adicció a substàncies

L'adicció a substàncies és un padecimiento crònic, recurrent, progressiu i en ocasions mortal que es caracterisa per la busca i el consum compulsivo de drogues o fàrmacs (medicaments de prescripció mèdica),[13] a pesar de les seues conseqüències nocives. Es considera una malaltia del cervell perque les substàncies psicoactivas i les conductes compulsivas modifiquen l'estructura i funcionament de certes àrees d'este orgue.[14] Implica una dependència d'una substància, activitat o relació per trastorns que esta causa en els circuits de recompensa, motivació i memòria (vejau núcleu accumbens) de la persona afectada.. Les principals substàncies que provoquen adicció són els greixos, les farina, els sucres, l'alcohol, el THC, els alucinogens, els inhalantes, els distints opiáceos, els sedantes, els ansiolíticos, els estimulants i el tabac.

L'adicció a substàncies ve determinada en gran mida per l'abús d'estes. L'abús es definix com un consum problemàtic que pot tindre conseqüències adverses quan se superen certes activitats o es tenen algunes característiques personals.

Està conformada pels desijos que consumixen els pensaments i comportaments (síndrome d'abstinència) de la persona, i estos actuen en aquelles activitats dissenyades per a conseguir la sensació o efecte desijat i per a comprometre's en l'activitat desijada (comportaments adictivos). A diferència dels simples hàbits o de les influencies consumistes, les adiccions són «dependències» que duen c onsigo greus conseqüències. Estes conseqüències afecten negativament la vida personal i social de l'individu i el seu salut (física,, mental i espiritual), ademés de que llimiten la capacitat de funcionar de manera efectiva. És adicta la persona que no pot deixar de consumir compulsivamente.

L'adicte no controla la seua adicció, sino que viu en funció d'esta, si no busca la seua recuperació: est és l'eix i el condicionant de tota la seua rutina; si tracta d'eixir sobtadament d'esta rutina, es veu afectat per problemes d'ansietat i, per lo general, torna a caure en el consum de la seua adicció, encara que pot deixar de ser adicte despuix de passar per una fase comunament nomenada «mona» o síndrome del pavo fret.

Per a que pugam considerar una conducta com una adicció tenim que evaluar la situació en els següents criteris:

  1. Consum en freqüència.
  2. Desig continu d'abandonar el consum.
  3. S'invertix molt temps en les activitats necessàries per a conseguir, consumir o recuperar-se dels efectes del consum.
  4. Continu i fort desig de consumir.
  5. Consum recurrent.
  6. Abandó o reducció d'activitats socials, laborals o ociosas.
  7. A pesar de tindre problemes físics o sicològics, es contínua en el consum.
  8. Tolerància. Són necessàries cada volta majors dosis per a alcançar l'efecte desijat.
  9. Abstinència.

En funció de la cantitat d'estos criteris que estiguen presents en el subjecte, podem classificar el trastorn en lleu, moderat o greu. El trastorn lleu serà diagnosticat quan estiguen presents 2 o 3 criteris. El trastorn moderat, quan hi haja 4 o 5 criteris diagnòstics en el subjecte. I finalment, el trastorn greu es presenta en més de 6 criteris.[15]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Etimología de adicto
  3. ↑ ASAM Public Policy Statement. Definition of Addiction. 2011. Recuperado de: http://www.asam.org/for-the-public/definition-of-addiction
  4. ↑ Panova, Tayana; Carbonell, Xavier; Chamarro, Andres; Porta-Cortés, Diana Ximena(2019-07).«Specific smartphone uses and how they relate to anxiety and depression in university students: a cross-cultural perspective».Behaviour & Information Technology.: 1-13.ISSN 0144-929X.doi:[https://doi.org/1 0.1080/0144929x.2019.1633405 1 0.1080/0144929x.2019.1633405].Consultat el 28 de novembre de 2019.
  5. ↑ Gómez Mena, Carolina (30 de abril de 2015). «La adicción a Internet puede destruir relaciones sociales, alerta especialista». La Jornada pàg. 30. Sociedad y Justicia: Grupo Demos, Desarrollo de Medios, S.A.de C.V.. Consultat el 4 de mayo de 2015.
  6. ↑ «Adicción al deporte» (mayo/junio 2015). Consultat el 25 de mayo de 2015.
  7. ↑ Universidad de Ibagué Puerta-Cortés, Diana Ximena Carbonell, Xavier (27 de junio de 2013). Problematic Internet use in a sample of Colombian university students, Universidad del Rosario. OCLC 1032613078. Consultat el 28 de noviembre de 2019.
  8. ↑ Puerta-Cortés, Diana Ximena; Carbonell, Xavier(1 de marzo de 2014).«El modelo de los cinco grandes factores de personalidad y el uso problemático de Internet en jóvenes colombianos».Adicciones.26(1): 54-61.ISSN 0214-4840.doi:10.20882/adicciones.131.Consultat el 16 de julio de 2020.(en es)
  9. ↑ Camón, Elisabet Rodríguez (2019-0 7-01). «El consum de substàncies en l'adolescència: factors de risc» (en es). psicologiaymente.com. Consultat el 2025-04-29.
  10. ↑ AdminThink. «Adicciones en la adolescencia» (en es). Psicoarganzuela | Psicólogos en Arganzuela. Consultat el 2025-04-29.
  11. ↑ Escohotado, A. Historia general de las drogas. 2008. Espasa. España.
  12. ↑ Lima-Rodríguez, C. Gonzales-Zavala, M. Barriguete-Mazmela, B. Análisis de los aspectos asociados al fenómeno de las adicciones que no son explicados desde la neurobiología conductual. CONADIC. México; 2008. Recuperado de: http://www.conadic.salud.gob.mx/pdfs/libro1.pdf
  13. ↑ Martín, Alex (2021-02-04). «Adicción a los medicaments de prescripción médica» (en es). Centro Adyton. Consultat el 2021-02-11.
  14. ↑ Instituto Nacional sobre el Abuso de Drogas (NIDA). Las drogas, el cerebro y el comportamiento: La ciencia de la adicción. Estados Unidos, 2014. Recuperado de: http://d14rmgtrwzf5a.cloudfront.net/sites/default/files/soa_sp_2014.pdf
  15. ↑ Morrison, James (2015). DSM-5® Guía para el diagnóstico clínico (en es), Editorial El Manual Moderno. ISBN 978-607-448-490-8. Consultat el 2021-11-24.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Adicció&oldid=1660915»