Cigarret

Un cigarret encés en un cendrer de cristal

El cigarret (també cridat cigarro, tabac, pucho (coloquialmente en Uruguay, Argentina i Perú) chiulet o faso, i en Espanya piti o pitillo) és un dels formats més populars per al consum de nicotina. Un cigarret és una planta seca normalment de tabac picat envolt per un full prim de paper en forma de cilindre. Comunament presenta integrat un filtre en l'intenció de reduir els danys a la salut, pese a que s'ha demostrat que este casi no reduïx la nocividad del fum del cigarret.

Va ser definit ya per Bartolomé de les Cases en el seu Història de les Índies com certs fulls secs envolts en atres fulls, també seques, semblades als petarts… S'encenen per un extrem i es chuplen per l'atre… per a introduir en els pulmons eixe fum en el que adormecen el cos i aixina es embriagan».

Va ser condenat per Jacobo I d'Anglaterra per ser «repulsivo per a l'olfat, desagradable per a la vista, perillós per al cervell i nociu per als pulmons».

El hábito de fumar el tabaco se considera un uso legal de la droga conocida como nicotina, con fines recreativos. Aproximadamente, el 80 % de los fumadores viven en países de ingresos bajos o medios. També s'ha considerat una afició masculina a lo llarc de l'història. Existix evidència científica que confirma que els hòmens en alts nivells de testosterona són més propensos a fumar tabac.

El consum de tabac és una de les principals causes de mort, malaltia i empobriment en el món, tant pel consum voluntari o per respirar el fum de forma passiva.

Etimologia

Es conta que un menic de Sevilla en el XVI a modo dels indígenes se li va ocórrer envoldre el tabac picat envolt de paper d'arròs de les puntetes dels purs que tiraven, cridant-se aixina «papelinas».

El terme «cigarret» es va usar per primera volta en algun moment indeterminat del XVIII: els menics en Sevilla arreplegaven del sol les puntetes que tiraven els «senyorets», i enrollaban el tabac remanente en paper per a fumar-ho. La primera mostra d'este hàbit pot constatar-se en tres pintures de l'época de Francisco de Goya: La cometa, La berena en el Manzanares i Joc de la pilota a pala.

Història

Reproducció d'una talla del temple de Palenque, Mèxic, que figura a un sacerdot maya fumant en pipa.

Primera ministra d'Israel, Golda Meir fumant en 1969.

Es creu que la planta de tabac, la Nicotiana tabacum, és originària de la zona del altiplà andino i que va aplegar al Carib uns 2000 o 3000 anys abans de Crist. Quan Colón va aplegar a Amèrica, la planta ya s'havia estés per tot el continent i casi totes les tribus i nacions d'Amèrica havien tingut contacte en el tabac i tenien en ell una relació més o menys intensa.

El 28 d'octubre de 1492 va ser una data clau en l'història del tabac. Eixe dia, Colón i les seues naus varen aplegar a la baïa de Bariay, cacicazgo de Maniabón, en la costa noreste de l'illa de Cuba, al nort de l'actual província de Holguín. «...És aquella illa la més bella que ulls hagen vist...», escriuria despuix Colón en el seu diari, impressionat per l'esplendor i la varietat de colors que li oferia la terra que acabava de descobrir.

Uns dies més tarde Colón, com era la seua costum, va manar a dos dels seus hòmens, Luis de Torre i Rodrigo de Xerez, a explorar la zona circumdant i, si era possible, contactar en els emissaris del Gran Kan. Colón encara creïa que havia aplegat a les Índies (Cipango i Catay, entre atres), i el seu principal objectiu era reunir-se en dits emissaris per a portar a terme la missió que li havien encomanat els Reis Catòlics: firmar un tractat comercial.

Entre els dies 2 i 5 de novembre, els dos exploradors recorren la zona pròxima al lloc de desembarc i es troben en els habitants de l'illa, els indis taínos. Una de les coses que més els crida l'atenció és vore hòmens i dònes aspirant el fum d'uns tubos de fulls secs.

De tornada a Plaja Blanca, en la baïa, relaten a Colón lo que han vist i est fa la següent anotació en el seu diari el 6 de novembre de 1492:

...Anaven sempre els hòmens en un tizón en les mans (cuaba) i certes herbes per a prendre el seu sahumerios, que són unes herbes seques (cojiba) ficades en un cert full seca també a manera de mosquete..., i encés per una part del per l'atra chuplen o sorbixen, i reben en el resuello per a adins aquell fum, en el qual es adormecen les carns i cuasi emborracha, i aixina diz que no senten el cansanci. Estos mosquetes... criden ells tabacs.

Cal destacar les paraules cuaba, cojiba i tabac que utilisa Colón en el seu diari. Es creu que cojiba (també cohiba, cohoba o cojoba) és la paraula taína que designava al mosquete o roll de fulls secs que fumaven, el primer nom del cigarro. Cuaba fa referència a un arbusto del Carib que encara hui s'utilisa en el camp per a transportar fòc d'un lloc a un atre i per a encendre fogueres, per la seua extremada combustibilidad. I tabac era el nom del tubo en forma de «I» en el que els indis aspiraven tabac en pols, encara que hui és la paraula que s'usa en Cuba i República Dominicana per a dir «cigarro».

Els primers cultius de tabac es varen realisar, pels espanyols, en 1530 en territori de l'illa de Sant Dumenge. Cap a 1560 el tabac era ya conegut en Espanya i Portugal, i a través d'este últim país, va aplegar a França quan l'embaixador gal en Lisboa, Jean Nicot, a la seua tornada a París, va dur en si fulls de tabac per a obsequiar-li-les a la reina Catalina de Médici, per lo que li la va cridar “herba de la reina”, “nicotiana” o “herba de l'embaixador”.

En 1585, despuix de la fundació de Virginia, Walter Raleigh va adoptar l'ús de la pipa propi de les tribus índies de la regió, va fundar en Amèrica del Nort la colónia de Virginia i va adquirir dels indígenes la costum de fumar en pipa, difonent el seu us. Els meges de l'época «consideraven esta costum tan repugnant com a amoladora, tant per a la salut com el cervell i perillosa per als pulmons».

Paquet d'Artistes de la colecció del Museu de l'Objecte de l'Objecte

Lleons africans (mediats de {{el XX), de la colecció permanent del Museu de l'Objecte de l'Objecte.

Més recentment, els primers cigarrets de paper manufacturados i empaquetats escomencen a aplegar a Espanya entorn a 1825; en 1833 apareixen les primeres paquet i és quan se li denomina «cigarret» o «cigarrito», que prové de la paraula «cigarro», cridat aixina per la seua similitut en una cigarra. Introduït per mercaders procedents de Brasil, va proseguir la seua expansió per Portugal i més tart per tota Europa.

La Guerra de Crimea va servir per a popularisar els cigarrets entre les tropes franceses, imitant als turcs que fumaven en pipa. En 1830 en Espanya s'estén el consum de cigarrets, especialment entre les dònes, i el «paper espanyol per a cigarritos» és conegut i apreciat en tota Europa, aromatizado en licor i estampat en vius colors. Encara que l'autèntic envolament es produïx en la màquina de vapor nortamericà Bonsack, que és capaç d'embolicar millons de cigarrets, invent de James Albert Bonsack que la seua palés va comprar James Buchanan Duke en 1885. En els fronts de guerra es va popularisar durant la Guerra franc-prusiana de 1870. La marca francesa Gauloises apareixerà poc abans de la Primera Guerra Mundial i Gitanes en 1927.

Els cigarros han segut, des de llavors, de gran valor en les guerres i en les situacions de crisis econòmiques. Durant la Segona Guerra Mundial es varen aplegar a pagar 400 francs per un cigarret i, més recentment, durant els dies següents als tumults en Romania que varen derrocar al règim comuniste, el cigarro es va convertir en moneda de canvi habitual.

Vore també

• Anex:Carcinógenos en el fum del tabac
• Cigarret electrònic
• Cigarret herbal
• Fumar
• Llei antitabaco
• Màquina d'embolicar
• Pipa
• Pur
• Tabac
• Tabaquisme

Enllaços externs

• «cigarret». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).