Anar al contingut

Turcomongol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Àsia en 1335

Turcomongol és un concepte sincrético etnocultural que va sorgir en Àsia durant el XIV, entre les èlits gobernant de l'Horda d'Or i el kanato de Chagatai.

Les èlits gobernant mongolas d'estos kanatos es varen assimilar a les poblacions túrquicas que varen conquistar i varen governar, aplegant a ser conegudes com turcomongoles. Estes èlits varen adoptar gradualment l'Islam (de religions anteriors com el tengrianisme), aixina com les llengües túrquicas, a l'hora que varen conservar les institucions polítiques i llegals mongolas.[1]

Extensió

[editar | editar còdic]

Els turcomongoles varen fundar molts estats successors islàmics despuix del colapse dels kanatos mongoles, com els kanatos tàrtars que varen succeir a l'Horda d'Or (per eixemple, els kanatos de Crimea, Astracán, Kazán, Kazakhstan) i l'imperi timúrida que va succeir al kanato de Chagatai en Àsia Central.

Babur (1483-1530), un príncip turcomongol i tatara-tatara-tataranieto de Tamerlán, va fundar l'imperi mogol, que després governaria casi tot el subcontinent indi.[2][3]

Els turcs i tàrtars també varen governar part d'Egipte eixercint autoritat política i militar durant el sultanato mameluco.[4][5][6][7][8][9]

Estes èlits turcomongolas es convertirien en patrocinadors de la tradició turcopersa, que era la cultura predominant entre els musulmans d'Àsia Central en eixe moment. En els sigles següents, la cultura turcopersa seria duta més llunt pels conquistadors turcomongoles a les regions veïnes, convertint-se finalment en la cultura predominant de les classes dominants i d'èlit d'Àsia meridional (el subcontinent indi), específicament el nort de l'Índia (imperi mogol), Àsia central i la conca del Tarim (China del Noroest) i gran part d'Àsia occidental (Orient Mig).[10]

Elements culturals comuns

[editar | editar còdic]

Idioma

[editar | editar còdic]

Abans de l'época de Genghis Kan, els pobles turcs i els mongoles intercanviaven paraules, sent les llengües túrquicas més actives que el mongol. Va existir una tradició turcomongola molt més antiga, com ho demostren els extensos préstams lèxics del prototurco en l'idioma protomongólico d'a lo manco el primer mileni a. C. Les llengües turca i mongólica compartixen extenses similituts prestades en els seus pronoms personals, entre atres similituts lèxiques, que semblen datar d'abans d'esta era i ya existien abans de la separació del poble túrquico al voltant del 500 a. C.[11] Un periodo encara més antic de contacte llingüístic prolongat entre abdós llengües està indicat per similituts fonotácticas, gramaticals i tipològiques més fonamentals (per eixemple, harmonia vocal sincrónica, falta de gènero gramatical, aglutinació extensa, regles fonotácticas i fonologia molt similars). En el passat, tals similituts s'atribuïen a una relació genètica i varen conduir a l'acceptació generalisada d'una família llingüística altaica. Més recentment, per la falta d'una demostració definitiva de la relació genètica, estes similituts s'han dividit en estos tres periodos coneguts de contacte llingüístic. Les similituts han dut a la proposta d'un sprachbund del noreste d'Àsia, que també inclou les famílies de llengües tungús, coreana i japonesa, encara que la túrquica i la mongólica mostren les similituts més extenses. Segons l'agregació i l'investigació recents, hi ha doblets, açò és, paraules que es consideren iguals en térmens de les seues raïls, que es troben en el vocabulari de l'idioma mongol i els préstams turcs. Ademés, dins del vocabulari mongol que es deriva d'atres idiomes, el turc és el més comú.[12]

En el kanato de Chagatai, l'idioma túrquico que va ser adoptat per les èlits mongoles es va conéixer com l'idioma chagatai, descendent del karluk, llengua túrquica suroriental. L'idioma chagatai era l'idioma natiu de la dinastia Timúrida, una dinastia turcomongola que guanyaria poder en Àsia Central despuix del decliu dels kanes de Chagatai. Chagatai és el predecessor de la branca karluk moderna de les llengües túrquicas, que inclou l'uzbeko i l'uigur.[13]

Transculturación

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Retrate de Tamerlán

Despuix de les conquistes mongolas, les èlits gobernant mongolas dels estats successors mongoles varen començar un procés d'assimilació en les poblacions no mongolas que governaven. La població de l'Horda d'Or era en gran partix una mescla de turcs i mongoles que varen adoptar l'Islam més vesprada, aixina com un número menor d'ugrofineses, sármatoescitas, eslaus i pobles del Caucas, entre uns atres (musulmans o no).[14] La major part de la població de l'Horda era turca: kipchaks, cumanos, búlgars del Volga, corasmios i uns atres. L'Horda es va transformar gradualment i va perdre la seua identitat mongola, mentres que els descendents dels guerrers mongoles originals de Batú Kan constituïen la classe alta.[15] Els russos i els europeus els cridaven comunament els tàrtars.

En el kanato de Chagatai, Mubarak Shah es va convertir a l'islam i, en el temps, l'èlit Chagatai s'islamisaria per complet. El kanato va ser succeït pel imperi timúrida en Àsia Central, fundat pel guerrer turcomongol Tamerlán. Segons John Joseph Saunders, Tamerlán va ser «el producte d'una societat islamisada i iranizada», i no un nómada estepario.[16] Per a llegitimar les seues conquistes, Tamerlán es va basar en els símbols i el llenguage islàmics, es va referir a sí mateixa com la «Espasa de l'Islam» i va patrocinar institucions educatives i religioses. Va convertir a casi tots els líders de Borjigin al islam durant la seua vida. Tamerlán va derrotar decisivament als Cavallers Hospitalaris cristians en el lloc d'Esmirna, calificant-se a sí mateixa com un ghazi.[17] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 91 

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Beatrice Forbes Manz (1989). The Rise and Rule of Tamerlane, Cambridge University Press, pp. 6–9. ISBN 978-0-521-34595-8.
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ "The Cambridge History of Egypt", Volume 1, (1998) P. 250
  5. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  6. ↑ «Egypt - The Mamluks, 1250-1517». countrystudies. us. Consultat el 2015-11-13.
  7. ↑ Kenneth M. Setton (1969). The Later Crusades, 1189-1311, Wisconsin, USA: Univ of Wisconsin Press, pp. 757. ISBN 978-0-299-04844-0.
  8. ↑ Amalia Levanoni (1995). A Turning Point in Mamluk History: The Third Reign of Al-Nāṣanar Muḥammad Ibn Qalāwūn (1310-1341) (en en), BRILL, p. 17. ISBN 9004101829.
  9. ↑ Carole Hillenbrand (2007). Turkish Myth and Muslim Symbol: The Battle of Manzikert, Edimburc: Edinburgh University Press, pp. 164–165. ISBN 9780748625727.
  10. ↑ Canfield, Robert L. (1991). Turko-Pèrsia in Historical Perspective, Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, p. 1 ("Origins"). ISBN 0-521-52291-9.
  11. ↑ Janhunen, Juha (2013). «Personal pronouns in Core Altaic», Martine Irma Robbeets (ed.). Shared Grammaticalization: With Special Focus on the Transeurasian Languages, p. 221. ISBN 9789027205995.
  12. ↑ Nakashima, I. (n. d.). 語彙借用に見るモンゴル語とチュルク語の言語接触: 特にカザフ語及びトゥヴァ語との比較を中心として(Rep.). Retrieved from https://ir.library.osaka-u.ac.jp/repo/ouka/all/51188/gk00068_論文.pdf
  13. ↑ L. A. Grenoble (2006-04-11). Language Policy in the Soviet Union, Springer Science & Business Mija, pp. 149–. ISBN 978-0-306-48083-6.
  14. ↑ Halperin, Charres J. (1987). Russia and the Golden Horde: The Mongol Impact on Medieval Russian History, Indiana University Press, p. 111. ISBN 978-0-253-20445-5.
  15. ↑ Encyclopædia Britannica
  16. ↑ Saunders (March 2001). The History of the Mongol Conquests, University of Pennsylvania Press, pp. 173–. ISBN 978-0-8122-1766-7.
  17. ↑ Marozzi, Justin (2004). Tamerlane: Sword of Islam, conqueror of the world, HarperCollins.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Turcomongol&oldid=1127662»