Orde de Sant Joan de Jerusalem

La Orde de Germans Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem (en latín: Ordo Fratrum Hospitalis Sancti Ioannis Hierosolymitani), coneguda també com a Orde dels Germans Hospitalaris, Orde dels Cavallers Hospitalaris, Orde Hospitalària, Orde de Sant Joan o Orde de Malta, és una orde militar catòlica medieval i moderna primerenca. Va ser fundada en el Regne creuat de Jerusalem en el XII en fins benèfics i purament piadosos, per a convertir-se després en un cos militar que va adquirir gran fama pels fets bèlics en els que va participar.^[1]Va tindre la seua sèu en Jerusalem fins a 1291 i posteriorment en el castell de Kolossi en Chipre (1302-1310), l'illa de Rodas (1310-1522), Malta (1530-1798) i San Petersburgo (1799-1801). Els Germans Hospitalaris varen sorgir a principis d'el XII en l'apogeu del moviment cluniacense, un moviment reformiste dins de l'orde monástica benedictina que buscava enfortir la devoció religiosa i la caritat cap als pobres. A principis d'el XI, comerciants d'Amalfi varen fundar un hospital en Jerusalem dedicat a Juan el Batiste, a on els monges benedictinos atenien als pelegrins cristians malts, pobres o ferits que anaven a Terra Santa. Quan es va establir, el Beato Gerardo, germà llaic de l'orde benedictina, es va convertir en el seu líder. Despuix de la conquista cristiana de Jerusalem en 1099 durant la Primera creuada, els Germans Hospitalaris varen adquirir prominència i varen ser reconeguts com una orde distinta pel papa Pascual II en 1113. L'Orde de Sant Joan es va militarisar en les décades de 1120 i 1130, contractant cavallers que després es varen convertir en Germans Hospitalaris. L'organisació va passar a ser una orde religiosa militar segons la seua pròpia carta papal, encarregada del conte i defensa de Terra Santa, i va lluitar en les Creuades fins al sitie d'Acre en 1291. Despuix de la reconquista de Terra Santa per les forces islàmiques, els cavallers varen operar des de Rodas, de la que eren sobirans, i més vesprada des de Malta, a on varen administrar un estat vassall despuix de la victòria espanyola en Sicília. Els Hospitalaris varen ser un dels grups més chicotets en haver colonisat parts d'Amèrica, adquirint breument quatre illes del Carib a mitan d'el XVII, que varen entregar a França en la década de 1660. Els Cavallers es varen dividir durant la Reforma protestant, quan les riques encomanes de l'orde en el nort d'Alemània i els Països Baixos es varen tornar protestants i es varen separar en gran mida del catolicisme, permaneixent separades fins al dia d'hui. Les relacions ecuménicas modernes entre les órdens de cavalleria descendents són amistoses. L'orde va ser suprimida en Anglaterra, Dinamarca i atres parts del nort d'Europa, i va sofrir encara més danys en la conquista de Malta per Napoleón en 1798, despuix de lo que es va dispersar per tota Europa.^[2]

Erro al crear miniatura:

Per a atres usos d'este terme vore Orde de Sant Joan (desambiguación).

Erro al crear miniatura:

Escut de l'orde en S. Giovannino dei Cavalieri (Florencia)

En l'actualitat, vàries organisacions continuen la tradició hospitalària baix la federació de les órdens mútuament reconegudes de Sant Joan, que són la Sobirana Orde Militar de Malta, la Venerable Orde de Sant Joan, el Bailío de Brandeburgo de l'Orde de Cavalleria de Sant Joan, l'Orde de Sant Joan en els Països Baixos i l'Orde de Sant Joan en Suècia.

Història

Artícul principal → Història de l'Orde de Malta.

Krak dels Cavallers, castell de l'orde en Síria

Palau del gran maestre (Rodas, Grècia)

Erro al crear miniatura:

Santa María de Sigena, priorat de l'orde

Erro al crear miniatura:

Antic hospital de Sant Joan (Espluga de Francolí)

Jean Parisot de la Valette va entrar en l'orde en la Llengua de Provença i va lluitar en distinció contra els turcs en Rodas i posteriorment en Malta. Va aplegar a ser Gran Maestre el 21 d'agost de 1557

Sèus històriques de la SOM de Malta

Els orígens d'esta orde de cavalleria es remonten a l'any 1084, quan uns mercaders de la ciutat d'Amalfi, en el regne de Nàpols, varen decidir fundar un hospital per a peregrins junt a l'iglésia del Sant Sepulcro de Jerusalem baix la advocación de Sant Joan Batista. La proximitat d'este temple va fer que la nova orde rebera el nom de Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem. Despuix de la conquista de la Ciutat Santa per creuats en 1099, el primer maestre de l'orde, Gerard de Sant Genís, naixcut en la Provença, que els documents citen indistintament com a fundador i prior, va decidir estendre l'obra a Palestina, Síria i Europa, esguitant d'hospitals la ruta del pelegrinage a Terra Santa.

Retrat del gran maestre de Malta Bernard de Witte, per Karel Skréta (1651), en l'hàbit de l'orde (Praga, Galeria Nacional)

L'orde va adoptar la regla de Sant Agustín, l'hàbit negre i una creu de pany blanc en huit puntes, les huit bienaventuranzas. L'orde de Sant Joan de Jerusalem es va convertir en una força militar que va combatre contínuament contra l'islam. Pero la dominació cristiana de Jerusalem va ser efímera: el sultà Saladino va conquistar la ciutat, si be l'orde va conservar algunes fortalees en Palestina, com el Crac dels Cavallers i, junt en els templarios, va continuar guerreando. En 1291, el sultà Melec va mamprendre una gran ofensiva per a tirar definitivament als cristians. L'eixèrcit format per cavallers de les órdens de Sant Joan de Jerusalem i de l'Orde del Temple va combatre feroçment, pero no els va quedar finalment més remei que embarcar cap a Chipre. Reorganisada l'orde, es va tornar a intentar la reconquista de Palestina i inclús es va aplegar a prendre Damasc, pero els hospitalaris varen tindre que reembarcar.

Orde dels Cavallers de Rodas

Erro al crear miniatura:

cavaller de l'orde pintat a finals del sigle 18

L'orde desijava una sèu i va mamprendre la conquista de l'illa de Rodas, lo que es va portar a terme en 1310; va ser a partir de llavors que els hospitalaris varen començar a cridar-se Cavallers de Rodas. Quan l'Orde del Temple va ser dissolta i el seu gran maestre i els principals cavallers varen ser eixecutats baix l'acusació d'herejía, una bona part de les seues riquees varen ser a parar a l'orde de Sant Joan, que es va convertir en una institució rica i opulenta. D'esta época data l'organisació de l'orde en llengües o nacions. Les llengües eren huit, cada una en el seu propi administrador i cada una d'elles —Provença, Alvèrnia, França, Itàlia, Aragó (que incloïa la Corona d'Aragó i Navarra), Castella-León-Portugal, Alemània i Anglaterra— es reservava una de les huit dignidades supremes. El gran maestre, que era el príncip de Rodas, podia ser elegit de qualsevol de les llengües. Un dels més importants i coneguts va ser Juan Fernández d'Heredia.^[3]

Dins d'esta estructura, la llengua de Castella-Lleó-Portugal va tindre la seua sèu prioral en Consuegra des de 1183 i s'articulava en una densa ret d'encomanes, entre les que varen destacar les de Consuegra, Wamba, Tocina, Lora o Fresno el Vell. La llengua d'Aragó va tindre com a capçalera la Castellanía d'Amposta i el monasteri de Sigena com la seua gran fundació femenina. En 1462, l'antiga llengua d'Espanya es va reorganisar separant-se en dos llengües independents: la de Castella, León i Portugal per un costat, i la d'Aragó, Catalunya i Navarra per un atre.

Orde de Malta

Artícul principal → Orde de Malta.

Despuix de perdre el domini de l'illa de Rodas, els Cavallers Hospitalaris varen començar un deambular de sèt anys, instalant-se primer en Civitavecchia i després en Viterbo (1528) i en Niça, que pertanyia a l'Estat de Saboya. Finalment, el gran maestre Hospitalari es va dirigir a l'emperador Carlos V per a solicitar-li que els cedira una terra a on fixar la residència. L'emperador els va oferir l'Illa de Malta, es va firmar la cessió en 1530 i l'orde va prendre possessió de les illes de Malta, Goig i Trípoli. L'orde de Sant Joan de Jerusalem, que va començar a denominar-se a partir de llavors orde de Malta, va armar galeras i no va cessar en la seua lluita contra les naus turques. Va ser una época d'incessants combats navals. Anys despuix, l'orde de Malta va participar en la Batalla de Lepanto. ^[4]

Va ser transcorrent el temps i no varen ser els turcs els qui varen expulsar als antics cavallers de Rodas de l'illa de Malta, sino els francesos, una volta derribada la monarquia de Luis XVI i establida la república. El 6 de juny de 1798 va ser l'últim dia del poder i opulencia de l'orde hospitalària. Nomenat el general Bonaparte cap de l'expedició francesa a Egipte, es va presentar davant Malta, va desembarcar als seus soldats i es va apoderar de l'illa.

Decliu i desaparició

El gran maestre Ferdinand von Hompesch es va retirar a Trieste en aquells que varen voler seguir-li; pero, havent mort assessinat en 1801, es va proclamar protector de l'orde el papa Pío VII, que va nomenar gran maestre a Bartolomeo Francesco María Ruspoli, el qual va fixar la seua residència en Catania, una antiga població de Sicília. El 1845 l'orde podia considerar-se virtualment dissolta, ya que en cada país existia i s'organisava de distinta manera. Hui dia es considera com la seua successora la Sobirana Orde de Malta, establida en Roma, sent el seu nom complet Sobirana Orde Militar i Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, de Rodas i de Malta.

Branca femenina

L'orde, des de 1188, va contar en una branca femenina de monges de vida contemplativa, les comendadoras de Sant Joan de Jerusalem. A partir del primer monasteri, en Santa María de Sigena, es va estendre pel restant d'Europa, encara que mai va aplegar a tindre un gran desenroll.

Vore també

Referències

↑ (de 2003) Diccionari d'Art I, Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), p. p.149. ISBN 84-8332-390-7.
↑ Eiland, Murray (13 de setembre 2013). “A Snapshot of Malta”. The Armiger's News 35 (1): 2, 11.
↑ Barragán, Juan José (2015). Alfambra en l'Edat Mija i Moderna. Una visió de la seua història i el seu art a través del conjunt mural de l'Ermita de Santa Ana, Sarrión: Muñoz Moya Editors, pp. 39-47.
↑ «iso. org - Country codes». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2015. Consultat el 18 de març de 2015.