Anar al contingut

Sabata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
En este artículo , de formato de referencias, de mal traducido, de redacción se detectaron varios problemas. Por favor, edítalo y/o discute los problemas en la discusión para mejorarlo:
Este aviso fue puesto el 18 de decembre de 2022.
Tres estants blaus sobre fondo negre. L'estant superior mostra un parell de tacons alts roses, una sandalia de falca i una sabata de ball en tacó. L'estant del mig mostra una varietat de sabates de tacó baix tipo pantuflas. L'estant inferior mostra dos sabates de tacó antics i un parell de sabates de chiquet.
Una varietat de sabates expostes en el Museu Nòrdic, inclosos models des de 1700 fins a la década de 1960.

Un sabata[1] és un tipo de calcer que sol presentar-se en parells i la finalitat dels quals és protegir i brindar comoditat al peu humà; per lo general, es fabriquen de manera que un està dissenyat per al peu esquerre i l'atre per al dret.

Les sabates tenen com a objectiu oferir una protecció adicional al vulnerable peu humà, a pesar de que este posseïx una gran capacitat d'adaptació a diversos terrenys. Si be en els seus inicis la forma estava lligada a la funció, en el pas del temps les sabates es varen convertir també en artículs de moda. Algunes sabates s'utilisen com a equip de seguritat, com és el cas del calcer de protecció, l'ús de la qual és obligatori en entorns industrials.

El calcer actual presenta una enorme diversitat sobre estil, complexitat i preu. Les sandalias bàsiques, que poden constar simplement d'una solga fina i una tira senzilla, solen tindre un cost baix. En canvi, les sabates d'alta costura creats per dissenyadors famosos poden estar fabricats en materials costosos, requerir processos d'elaboració complexos i vendre's per sumes elevades. Algunes sabates estan dissenyades per a fins específics —com les botes per a montanyisme o esquí—, mentres que uns atres tenen un us més general; un eixemple d'açò últim són les sabatilles deportives, que han passat de ser un calcer especialisat per al deport a convertir-se en un artícul d'ús quotidià.

Tradicionalment, les sabates es fabricaven en cuiro, fusta o lona, pero cada volta s'utilisa més el caucho, els plàstics i atres materials derivats de l'indústria petroquímica. A nivell mundial, l'indústria del calcer genera uns 200.000 millons de dólars anuals. El 90 % de les sabates termina en abocadors, ya que els seus materials resulten difícils de separar, reciclar o reutilisar.[2]


Etimologia

L'acadèmic Joan Corominas en el seu diccionari Etimològic de la Llengua Castellana, sosté l'hipòtesis que la paraula “sabata” pot ser una onomatopeya, ¡tsap!, "el soroll del que chafa fort, en eusquera s'utilisa la paraula “zapaldú” que ve a dir alguna cosa aixina com esclafar, o també “zaplada”, com es diu al pas o tranc.[3]


Història

En l'Edat Mija la sabata s'elaborava en colgajos o teles alternades per a protegir la pell i reforçar el peu per a un millor ajust, eren molt poc funcionals. En Europa, la sabata es va convertir en símbol d'estatus social de nobles i rics pero va aplegar a tindre proporcions ridícules lo que va obligar a la seua simplificació i creació de nous estils fins a aplegar a la sabata moderna massiça i coser. Des del XVII, la majoria de les sabates de cuiro s'han caracterisat per un coser únic. Els alvanços en l'indústria del caucho, del plàstic, de les teles sintètiques i dels adhesius industrials han permés als fabricants crear sabates que es distinguixen considerablement de les tècniques tradicionals d'elaboració. Per lo tant, el cuiro, que havia segut el principal material d'elaboració hui s'usa generalment per a elaborar sabates cares, mentres que la sabata deportiva no du cuiro real.

A partir del XX, les sabates varen evolucionar ràpida i vertiginosamente. Els canvis estilístics tant en l'home com en la dòna varen fer que les modes i els dissenys s'adaptaren als diferents moments històrics i de pensament d'eixe sigle. Varen escomençar a aparéixer dissenyadors especialisats en el disseny de calcer que mantenen en renom les seues marques i firmes.[4] En el XXI, el concepte d'ergonomia va revolucionar encara més el desenroll de sabates altament tecnificados com és el cas de les sabatilles deportives, la sabata formal i la sabata llaugera per a climes càlits. Este desenroll va vindre de la mà en la tecnologia espacial a on varen aparéixer sabates en distints tipos de dissenys de solgues traccionables que varen ser aplicats a les sabates deportives d'alta gama.


Antiguetat

Amèrica

El sabata de cuiro més antic conegut, d'uns 5500 anys d'antiguetat, trobat en Armènia.
Sandalias de esparto del VI o V mileni a.C. trobades en Espanya.
Sabates romanes: d'home,[5] de dòna[6] i una sabata de chiquet[7] del fort romà de Bar Hill, Escòcia.

Les sabates més antigues que es coneixen són sandalias de corfa de artemisa que s'estima es remonten al 7000 o 8000 a. C., trobades en la cova de Fort Roc en l'estat d'Oregó, Estats Units en 1938.[8] El sabata de cuiro més antic del món, fet d'una sola peça de pell de vaca nugada en una cordonera de cuiro a lo llarc de les costures en la part davantera i atrassera, es va trobar en el complex de coves de Areni-1 en Armènia en 2008 i es creu que data de l'any 3500 a. C.[9][10] Les sabates de Ötzi l'Home de Gèl, que daten de l'any 3300 a.C., tenien una base de pell d'orso marró, panels laterals de pell de cervo i una ret de cordonera de corfa, que s'ajustava al voltant del peu.[9] El zapato de Jotunheimen fue descubierto en agosto de 2006: los arqueólogos estiman que este zapato de cuero se fabricó entre 1800 y 1100 a.C.,[11] lo que ho convertix en la penyora de vestir més antiga descoberta en Escandinavia.

Va haver alguns falsos calcers que en un principi es varen donar com a autèntics, i es dia que eren els primers que havien aplegat fins als nostres dies en forma física; es tracta d'unes sandalias que afirmaven tenien una antiguetat de 8.000 anys a.C. Estan fetes de fibra vegetal de 30 cm.de llongitut. Es va trobar en una cova en l'estat de Missouri, prop de Colorat, en Estats Units, varen ser analisades per l'antropòlec Michael J. O´Brian, que va afirmar que eixes sandalias eren massa sofisticades per a la seua época, duyen solga entretejida i una espècie de corda per a subjectar-la. Igualment es conserven en el Museu d'Història d i l'Universitat d'Oregó, unes sandalias que segons afirmen daten d'al voltant de 10 000 a 13 000 anys. Fetes de corfa de sàlvia i atres fibres, es varen trobar en una cova en Roc Fort, Oregó, EE. UU., pero pel tipo d'entrellaçat de fibres i l'estat general de la sandalia, és impossible la seua datació a eixa data.[12] Es creu que el calcer va poder haver segut usat molt abans, pero com els materials utilisats eren molt peridors, és difícil trobar proves del calcer més antic.[13] En estudiar els ossos dels dits més menuts (a diferència del dit gros), es va observar que la seua gruixa va disminuir fa aproximadament entre 40.000 i 26.000 anys. Açò va dur als arqueòlecs a deduir que l'ús de calcer provocava un menor creiximent òsseu, lo que es traduïa en dits més curts i prims.[14] Estos primers dissenys eren molt senzills, a sovint meres "bosses per als peus" de cuiro per a protegir-los de les roques, les enrunes i el fret.

Molts dels primers natius de Norteamérica duyen un tipo de calcer similar, conegut com mocasín. Es tracta d'un calcer ajustat i de solga blana, fabricat normalment en cuiro o pell de bisonte. Molts mocasines també estaven decorats en diversos contes i atres adorns. Els mocasines no estaven dissenyats per a ser impermeables, i en temps humit i els mesos càlits de l'estiu, la majoria de natius americans anaven descalzos.[15] Els fulls de la planta sisal s'utilisaven per a fer cordel per a sandalias en Sudamèrica, mentres que els natius de Mèxic utilisaven la planta yuca.[16][17]


Àfrica i Orient Mig

A mida que les civilisacions començaven a desenrollar-se, s'usaven sandalias de tires (precursores de les modernes flip-flop). Esta pràctica es remonta a images de les mateixes en murals de l'antic Egipte del 4000 a. C. "Thebet" pot haver segut el terme utilisat per a descriure estes sandalias en l'época egipcíaca, possiblement de la ciutat de Tebes. En el Regne Mig és quan es varen trobar les primeres d'estes thebet, pero és possible que debutaren en el Periodo Dinàstic Primerenc.[18] Un parell trobat en Europa estaven fetes de fulls de papir i s'estima tenen aproximadament 1.500 anys d'antiguetat. També es duyen en Jerusalem durant el sigle I de l'era cristiana.[19] Les sandalias tanga varen ser usades per moltes civilisacions i fetes d'una àmplia varietat de materials. Les antigues sandalias egipcíaques es fabricaven en papir i fulls de palma. Els masai d'Àfrica les feyen de cuiro cru. En l'Índia es feyen de fusta.

Encara que les sandalias de tires eren d'ús comú, moltes persones en l'antiguetat, com l'egipcíacs, hindús i grecs, veen poca necessitat de calcer, i la majoria de les voltes, preferien estar descalzos.[20] Els egipcíacs i hindús feyen cert us del calcer ornamental, com una sandalia sense solga coneguda com "Cleopatra", que no proporcionava cap protecció pràctica per al peu.


Àsia i Europa

Els antics grecs consideraven el calcer com alguna cosa autoindulgente, antiestético i innecessari. Les sabates s'usaven principalment en el teatre, com a mig d'aumentar l'estatura, i molts preferien anar descalzos.[20] Els atletes dels Jocs Olímpics Antics participaven descalzos-i nuets.[21] Inclús els deus i héroes eren representats principalment descalzos, aixina com els guerrers hoplitas. Varen lliurar batalles descalzos i Aleixandre Magne va conquistar el seu vast imperi en eixèrcits descalzos. També es creïa que els corredors de l'Antiga Grècia corrien descalzos.[22]

Vestimenta de soldats romans (reconstrucció).

Els romans, que varen acabar conquistant als grecs i varen adoptar molts aspectes de la seua cultura, no varen adoptar la percepció grega del calcer i la vestimenta. La vestimenta en l'antiga Roma es considerava un signe de poder, i el calcer es considerava una necessitat per a viure en un món civilisat, encara que els esclaus i els indigents solien anar descalzos.[20] A los soldados romanos se les entregaba un calzado quiral (zapato izquierdo y derecho diferentes).[23] Les sabates per a lo s soldats tenien plantilles reblonades per a allargar la vida del cuiro, aumentar la comoditat i proporcionar una millor tracció. El disseny d'estes sabates també designava el ranc dels oficials. Quant més intrincada era l'insígnia i més dalt aplegava la bota en la cama, més alt era el ranc del soldat.[24] Existixen referències a l'ús de sabates en la Bíblia.[25] En China i Japó s'utilisaven palles d'arròs per a la seua confecció.

A partir d'al voltant de 4 aC, els grecs varen començar a usar calcer simbòlic. Estos estaven molt decorats per a indicar clarament l'estatus del portador. Les cortesanas duyen sabates de cuiro teñir de blanc, vert, llima o groc, i les jóvens promeses o recién casado calçaven sabates de color blanc pur. Pel cost d'aclarir el cuiro, les sabates d'un to més pàlit eren símbol de riquea en la classe alta. A sovint, les solgues es tallaven en un mensage per a que quedara imprés en el sol. Els sabaters es varen convertir en una professió notable en esta época, i els sabaters grecs varen adquirir fama en l'imperi romà.[26]


Edat Mija i principis de l'Edat Moderna

Àsia i Europa

Un calcer informal comú en els Pirineus durant l'Edat Mija era l'espardenya. Es tracta d'una sandalia en solga de yute trenat i part superior de tela, i a sovint inclou cordoneres de tela que es nuguen al voltant del turmell. El terme és francés i procedix de l'esparto. La sabata es va originar en la regió de Catalunya en Espanya ya en el sigle XIII, i era comunament usat per llauradors en les comunitats agrícoles de la zona.[17]

Durante la dinastía Song en China empezaron a desarrollarse nuevos estilos, uno de ellos el debut de las correas para los pies. Primero las utilizaron las clases nobles Han, pero pronto se extendieron a toda la sociedad. Las mujeres utilizaban estos zapatos para desarrollar sus "pies de loto", que atraían a los varones. La práctica comenzó supuestamente durante la dinastía Shang, pero se popularizó hacia el año 960 d. C.[27]

Quan els mongoles varen conquistar China, varen dissoldre la pràctica en 1279, i els manchúes la varen prohibir en 1644. El poble Han, no obstant, va continuar utilisant l'estil sense molta intervenció governamental.[27]

Sabates trobades cap a 1465 en el jaciment arqueològic de Walraversijde, cerca d'Ostende, Bélgica

En la época medieval, los zapatos podían medir hasta 60 centímetros de largo, y sus punteras a veces se rellenaban con pelo, lana, musgo o hierba.[28] Moltes sabates medievals es fabricaven utilisant el mètoto de construcció turnshoe, en el que la part superior es tornava del costat de la carn cap a fòra, i es pegava a la solga i s'unia a la vora per mig d'una costura.[29] A continuació, la sabata es v olvía del revés per a que la flor quedara fora. Algunes sabates es varen desenrollar en solapes de palanca o cordoneres per a apretar el cuiro al voltant del peu per a un millor ajust. Les sabates medievals que es conserven a sovint s'ajusten perfectament al peu, sent la sabata dreta i l'esquerre images especulares.[30] Cap a 1500, el mètoto de la sabata de tornear va ser substituït en gran mida pel mètoto de la solga ribeteada (en el que la part superior s'coser a una solga molt més rígida i la sabata no es pot tornar del revés).[31] El método de la sabata girada encara s'utilisa per a algunes sabates de ball i sabates especials.

En el sigle XV, els pattens es varen fer populars tant per a hòmens com per a dònes en Europa. Comunament es consideren l'antecessor de la sabata de tacó alt modern,[32] mentres que les classes pobres i baixes d'Europa, aixina com els esclaus del Nou Món, anaven descalzos.[20] En el sigle XV, les cracovianas estaven de moda en Europa. Este estil de sabata rep el seu nom perque es creu que es va originar en Cracòvia, la capital de Polònia. L'estil es caracterisa per la punta de la sabata, coneguda com "polaine", que a sovint es recolzava os de ballena nugat al genoll per a evitar que la punta torbara en caminar.[33] També durant el sigle XV, es varen crear chopines en Turquia, i solien tindre uns 17 a 20 cm d'altura. Estes sabates es varen fer populars en Venècia i en tota Europa, com a símbol d'estatus que revelava riquea i posició social. Durant el sigle XVI, la realea, com Catalina de Médici o María I d'Anglaterra, va escomençar a dur sabates de tacó alt per a semblar més alta o més gran que la vida. Cap a 1580, inclús els hòmens els duyen, i a sovint es feya referència a una persona en autoritat o riquea com, "ben calçada". En la França del sigle XVII, els tacons els duyen exclusivament els aristócrates. Luis XIV de França va prohibir l'ús de tacons alts de color roig, llevat para ell i la seua cort real.[34]

En el temps es va idear la sabata moderna, en solga coser. Des del sigle XVII, la majoria de les sabates de cuiro han utilisat una solga coser. Hui en dia seguix sent la norma per a les sabates de vestir de major calitat. Fins a al voltant de 1800, les sabates de solga coser solien fabricar-se sense diferenciar entre el peu esquerre i el dret. En l'actualitat, estes sabates es denominen "rectes".[35] Només gradualment es va convertir en estàndart el calcer modern específic per al peu.


Era industrial

Àsia i Europa

Un sabater en l'era georgiana, de The Book of English Trades, 1821.

La fabricació de calcer es va fer més comercial a mitan del sigle XVIII, a mida que s'expandia com a indústria artesanal. Grans almagasens varen començar a almagasenar calcer, fabricat per molts menuts fabricants de la zona.

Fins al sigle XIX, la fabricació de calcer era una activitat artesanal tradicional, pero a finals de sigle el procés s'havia mecanisat casi per complet i la producció es portava a terme en grans fàbriques. A pesar dels evidents beneficis econòmics de la producció en massa, el sistema de fàbriques produïa sabates sense la diferenciació individual que podia proporcionar el sabater tradicional.

Va ser en el sigle XIX quan les feministes chinenques varen demanar que es posara fi a l'ús de correges en els peus i es va crear una prohibició en 1902. La prohibició va ser pronte derogada fins que el nou govern nacionaliste va tornar a prohibir-la en 1911. Va ser efectiva en les ciutats costeres, pero en les ciutats rurals va continuar sense molta regulació. Mao Zedong va impondre la norma en 1949 i continua vigent en l'época contemporànea. Vàries persones seguixen tenint peus de loto en l'actualitat.[27]

Sabata de dòna, China, possiblement estil Shanxi o Ningbo, finals del sigle XIX a principis del XX.

Los primeros pasos hacia la mecanización de la producción fueron dados durante las Guerras Napoleónicas por el ingeniero Marc Brunel. Desarrolló maquinaria para la producción en serie de botas para los soldados de l'Ejército británico. En 1812, ideó un plan para fabricar maquinaria de fabricación de botas con clavos que sujetaba automáticamente las suelas a las capelladas mediante clavijas o clavos metálicos.[36] En el respal del [[Pr íncipe Federico, Duc de York i Albany|Duc de York]], es varen fabricar les sabates i, per la seua resistència, baix cost i durabilitat, es varen introduir per a l'ús de l'eixèrcit. Eixe mateix any, l'ús de tornells i grapas va ser patentat per Richard Woodman. El sistema de Brunel va ser descrit per Sir Richard Phillips com a visitant de la seua fàbrica en Battersea de la següent manera:

A finals del sigle XIX, l'indústria de la sabata hi havia migrado a la fàbrica i estava cada volta més mecanisada. En l'image, el taller de sabateria de la fàbrica B. F. Spinney & Co. en Lynn, Massachusetts, 1872.

<blockquote>En un atre edifici em varen mostrar la seua fàbrica de sabates, que, com l'atra, està plena d'ingeni, i, pel que fa a la subdivisió del treball, posa esta tasca al mateix nivell que l'admirada fàbrica de alfileres. Cada pas està afectat per la maquinària més elegant i precisa; mentres que, com cada operació és realisada per una mà, cada sabata passa per vinticinc mans, que completen a partir de la pell, suministrada pel curtidor, cent parells de sabates fortes i ben acabats al dia. Tots els detalls es realisen per mig de l'ingeniosa aplicació de les facultats mecàniques, i totes les peces es caracterisen per la seua precisió, uniformitat i exactitut. Com cada home realisa un sol pas en el procés, lo que no implica cap coneiximent de lo que fan els que li precedixen o li seguixen, les persones amprades no són sabaters, sino soldats ferits, capaços de deprendre les seues respectives tasques en poques hores. El contracte pel que s'entreguen estes sabates al Govern és de 6s. 6d. per parell, sent a lo manco 2s. menys de lo que es pagava anteriorment per un artícul desigual i adoquinar.[37]</blockquote>

No obstant, quan va terminar la guerra en 1815, el treball manual es va abaratir molt i la demanda d'equipament militar va disminuir. Com a conseqüència, el sistema de Brunel va deixar de ser rendable i pronte va cessar la seua activitat.[36]


Amèrica

Exigències similars en l'época de la Guerra de Crimea varen estimular un renovat interés pels métodos de mecanisació i producció en massa, que varen resultar més duradors.[36] Un zapatero de Leicester, Tomas Crick, patentó el diseño de una remachadora en 1853. Su máquina utilizaba una placa de hierro para introducir remaches de hierro en la suela. El proceso aumentó enormemente la velocidad y la eficacia de la producción. También introdujo el uso de máquinas de laminación a vapor para endurecer el cuero y máquinas de corte a mediados de la década de 1850.[38]

Erro al crear miniatura:
Publicitat en un número de 1896 de McClure's per a "The Regal".
Erro al crear miniatura:
Attila, una antiga fàbrica de sabates de la década de 1910 en Tampere, Finlàndia.

La màquina d'coser es va introduir en 1846 i va proporcionar un mètoto alternatiu per a la mecanisació de la fabricació de calcer. A finals de la década de 1850, l'indústria escomençava a orientar-se cap a la fàbrica moderna, principalment en Estats Units i zones d'Anglaterra. En 1856, el nortamericà Lyman Blake va inventar una màquina per a coser sabates, que va perfeccionar en 1864. En associar-se en McKay, el seu dispositiu es va conéixer com la màquina d'coser McKay i va anar ràpidament adoptat pels fabricants de tota Nova Anglaterra.[39] A mida que s'obrien colls de botella en la cadena de producció per estes innovacions, s'automatisaven cada volta més les fases de fabricació, com el clavat i l'acabament. En la década de 1890, el procés de mecanisació s'havia completat en gran mida.

El 24 de giner de 1899, Humphrey O'Sullivan de Lowell, Massachusetts, va obtindre una palés per a un tacó de goma per a botes i sabates.[40]


Globalisació

Erro al crear miniatura:
Símbols obligatoris de l'etiquetage del calcer en l'UE

En 1910 es va desenrollar un procés per a fabricar sabates sense costures, és dir, pegats. Des de mediats del sigle XX, els alvanços en caucho, plàstics, teles sintètiques i adhesius industrials han permés als fabricants crear sabates que s'allunten considerablement de les tècniques artesanals tradicionals. El cuiro, que havia segut el material principal en estils anteriors, ha seguit sent habitual en les sabates de vestir cars, pero el calcer deportiu sol tindre poc o res de cuiro autèntic. Les solgues, que abans s'coser a mà, ara s'coser a màquina o simplement es peguen. Molts d'estos nous materials, com el caucho i el plàstic, han fet que el calcer siga menys biodegradable. Es calcula que la majoria de les sabates fabricades en série necessiten 1000 anys per a degradar-se en un abocador.[41] A finals de la década de 2000, alguns fabricants de calcer varen prendre cartes en l'assunt i varen escomençar a produir sabatilles fabricades íntegrament en materials degradables, com les Nike Considered.[42][43]

En 2007, l'indústria mundial del calcer tenia un mercat global de 107.400 millons de dólars, en térmens d'ingressos, i s'espera que creixca fins als 122.900 millons a finals de 2012. Els fabricants de calcer de la República Popular China representen el 63% de la producció, el 40,5% de les exportacions mundials i el 55% dels ingressos del sector. No obstant, molts fabricants d'Europa dominen l'extrem de major preu i valor afegit del mercat.[44]


Cultura i folclore

Erro al crear miniatura:
Haines Shoe House en Hallam, Pennsylvania.
Erro al crear miniatura:
Sabates deportives en Hong Kong.
Erro al crear miniatura:
Sabates de chiquet en una escola de Ladakh.

Com partix integrant de la cultura i la civilisació humanes, les sabates s'han fet un buit en la nostra cultura, folclore i art. Una cançó infantil popular del sigle XVIII és "Hi havia una vella que vivia en una sabata". Esta història parla d'una vella que viu en una sabata en un montó de chiquets. En 1948, Mahlon Haines, un venedor de sabates de Hallam, Pennsilvània, va construir una casa real en forma de bota de treball com a forma de publicitat. La Haines Shoe House es va llogar a recién casado i vells fins a la seua mort en 1962. Des de llavors, ha funcionat com heladería, pensió i museu. Encara seguix en peu i és una popular atracció de carretera.[45]

Les sabates també eixerciten un paper important en els contes de fades Cenicienta i Les sabatilles roges. En la película adaptació del llibre infantil El maravellós mac de Oz, un parell de sabatilles roges de rubí eixerciten un paper clau en la trama. La comèdia de 1985 L'home en una sabata roja presenta a un home excèntric que du una sabata de treball normal i un atre roig que es convertix en el centre de la trama.

Un poema, escrit per Phebus Etienne en el títul "Sabates", se centra en ells. Descriu mensages religiosos i consta de tres estrofes. La primera estrofa és d'un vers, mentres que la segona té 13 versos i la tercera 14 versos. A lo llarc del poema, el protagoniste parla de la seua mare morta i de la seua rutina en la seua tomba. Es diu que els haitianos "no posen sabates als morts", ya que facilita que els esperits "chafen les ofrenes".[46]

La colecció de sabatilles deportives també ha existit com a part de la subcultura urbana en Estats Units durant vàries décades.[47] En les últimes décades, esta tendència s'ha estés a nacions europees com la República Checa.[48] Un Sneakerhead és una persona que posseïx varis parells de sabatilles com a forma de coleccionisme i moda. Un factor que contribuïx al creiximent del coleccionisme de sabatilles és la contínua popularitat mundial de la llínea Air Jordan de sabatilles dissenyades per Nike per a l'estrela del bàsquet Michael Jordan.

En l'Antic Testament de la Bíblia, la sabata s'utilisa per a simbolisar alguna cosa sense valor o de poc valor. En el Nou Testament, l'acte de descalçar-se simbolisa la servitut. Els antics pobles de parla semítica consideraven l'acte de llevar-se les sabates com una senyal de reverència en acostar-se a una persona o lloc sagrat.[49] En el Llibre de l'Èxodo, Moisés va rebre instruccions de llevar-se les sabates abans d'acostar-se a l'albarzer ardent:

Plantilla:Quotation

Erro al crear miniatura:
Sabates de cristal de sal, instalació artística en el Mar Morta de l'artista Israeli Sigalit Landau.

Llevar-se la sabata també simbolisa l'acte de renunciar a un dret llegal. En la costum hebrea, si un home decidia no casar-se en la viuda del seu germà sense fills, la viuda li llevava la sabata al seu cunyat per a simbolisar que havia abandonat el seu deure. En la costum àrap, llevar-se la sabata també simbolisava la dissolució del matrimoni.[49]

En la cultura árabe, mostrar la suela del zapato se considera un insulto, y arrojar un zapato y golpear a alguien con él se considera un insulto aún mayor. Los zapatos se consideran sucios porque suelen tocar el suelo y se asocian con la parte más baja del cuerpo: el pie. Por ello, están prohibidos en las mezquitas y se considera poco cortés cruzar las piernas y mostrar las suelas de los zapatos durante una conversación. Este insulto quedó demostrado en Irak, primero cuando se derribó la estatua de Saddam Hussein en 2003, los iraquíes se reunieron a su alrededor y golpearon la estatua con sus zapatos.[50] En 2008, al president d'Estats Units George W. Bush un periodiste li va llançar una sabata com a declaració contra la guerra d'Iraq.[51] En térmens més generals, llançar sabates o zapatear, mostrar la solga de la sabata o utilisar sabates per a insultar són formes de protesta en moltes parts del món. S'han produït incidents en els que es varen llançar sabates a figures polítiques en Austràlia, Índia, Irlanda, Taiwan, Hong Kong, Pakistan, Regne Unit, Estats Units i, sobretot, en el món àrap.[52][53]

Les sabates buides també poden simbolisar la mort. En la cultura grega, les sabates buides són l'equivalent de la corona funerària nortamericana. Per eixemple, unes sabates buides colocades fòra d'una casa grega indiquen als demés que el fill de la família ha mort en combat.[54] En un acte commemoratiu del 10º aniversari dels atentats de l'11 de setembre, es varen utilisar 3000 parells de sabates buides per a reconéixer als fallits.[55] Els Sabates a vora del Danubi són un monument commemoratiu en Budapest, Hongria. Ideat pel director de cine Ca Togay, ho va crear en la vora oriental del riu Danubi en l'escultor Gyula Pauer per a honrar als judeus que varen ser assessinats per milicians fascistes del Cruz Flechada en Budapest durant la Segona Guerra Mundial. Els varen ordenar que es llevaren les sabates i els varen disparar a la vora de l'aigua per a que els seus cossos caigueren al riu i anaren arrastrats. El monument commemoratiu representa les sabates que varen deixar en la vora.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Hoskins, Tansy E. (2020-03-21). «'Some soles last 1,000 years in landfill': the truth about the sneaker mountain» (en en). The Guardian. Consultat el 2021-02-19.
  3. ↑ http://habilis.udg.edu/~info/webs/Corpus%20i%20diccionaris/Corominas&PascualDCECH/ZBREVE-Joan-Corominas-Diccionario-Etimologico-de-la-lengua-castellana.pdf. p.622
  4. ↑ Historia de los zapatos del siglo XX
  5. ↑ .
  6. ↑ .
  7. ↑ .
  8. ↑ Connolly, Tom. «Los zapatos más antiguos del mundo». Universidad de Oregón. Archivat des de l'original, el 22 de julio de 2012. Consultat el 22 de julio de 2012.
  9. ↑ 9,0 9,1 Ravilious, Kate. «Trobat la sabata de cuiro més antic del món, increiblement conservat», National Geographic, 9 de juny de 2010. Consultat el 22 de juliol de 2012.
  10. ↑ Petraglia, Michael D.; Gasparian B; Areshian G(2010).«Primeras pruebas directas de calzado calcolítico en las tierras altas de Oriente Próximo».PLOS ONE.5(6): e10984.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.pone.0010984. Publicado en (entre otros) Belluck, Pam. «Este zapato le ha ganado a Prada 5.500 años», The New York Times, 9 de junio de 2010. Consultat el 11 de junio de 2010.
  11. ↑ "Zapato viejo - Aún más viejo".The Norway Post, 2 de mayo de 2007.
  12. ↑ http://revistadelcalzado.com/amat-apasionante-historia-calzado-libro/p.49
  13. ↑ Johnson, Olivia. «stm Los huesos revelan los primeros usuarios de zapatos», BBC News, 24 de agosto de 2005. Consultat el 23 de julio de 2012.
  14. ↑ (Julio 2008).«Pruebas anatómicas de la antigüedad del calzado humano: Tianyuan y Sunghir».Journal of Archaeological Science.35(7): 1928-1933.doi:10.1016/j.jas.2007.12.002.
  15. ↑ (1977) [https://books.google.com/books?id=koVdBGjlz 8gC&pg=PA101 El Tipi indi: La seua història, construcció i us], Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press. ISBN 978-0-8061-2236-6.
  16. ↑ Kippen, Cameron (1999). La historia del calzado, Perth, Australia: Departamento de Podología, Curtin University of Technology.
  17. ↑ 17,0 17,1 DeMello, Margo (2009). Pies y calzado: Una enciclopedia cultural, Santa Barbara, California: ABC-CLIO, LLC, pp. 20-24, 90, 108, 130-131, 226-230. ISBN 978-0-313-35714-5.
  18. ↑ «Egipto: ¿La cuna de las chanclas? - The Sheridan Libraries & University Museums Blog» (en en-us). Consultat el 2022-05-20.
  19. ↑ Kendzior, Russell J. (2010). Las caídas no tienen gracia: America's Multi-Billion-Dollar Slip-and-Fall Crisis, Lanham, Maryland: www.govtinstpress.com/ Government Institutes, p. 117. ISBN 978-0-86587-016-1.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Frazine, Richard Keith (1993). google.com/books?id=edsITVCd2G0C&q=barefoot+hiker The Barefoot Hiker, Ten Speed Press, p. 98. ISBN 978-0-89815-525-9.
  21. ↑ «Cerca de los primeros Juegos Olímpicos», NPR, 19 de julio de 2004. Consultat el 1 de julio de 2010.
  22. ↑ Krentz, Peter (2010). google.com/books?id=ncT8JFn-ed8C&pg=PT112 La batalla de Maratón, New Haven y Londres: Yale University Press, pp. 112-113. ISBN 978-0-300-12085-1.
  23. ↑ 'Grecia y Roma en guerra' de Peter Connolly
  24. ↑ Swann, June (2001). Historia del calzado en Noruega, Suecia y Finlandia: De la prehistoria a 1950, Kungl. Vitterhets, historie och antikvitets akademien. ISBN 9789174023237.
  25. ↑ Génesis 14:23, Deuteronomio 25:9, Rut 4:7-8, Lucas 15:22.
  26. ↑ Ledger, Florence (1985). Ponga el pie en el suelo: Tratado de historia del calzado, C. Venton. ISBN 9780854751112.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 «La historia del vendado de pies en China» (en en). ThoughtCo. Consultat el 2022-05-17.
  28. ↑ Ruth Hibbard (9 jul 2015). «Hasta el punto de los zapatos medievales». Victoria & Albert Museum. Consultat el 4 oct 2021.
  29. ↑ «Cómo confeccionar ropa básica masculina de la Edad Vikinga». www.vikingsof.me. Consultat el 2020-11-07.
  30. ↑ 'Shoes and Pattens: Finds from Medieval Excavations in London' (Medieval Finds from Excavations in London) by Francis Grew & Margrethe de Neergaard
  31. ↑ Blair, John (1991). Industrias medievales inglesas: Craftsmen, Techniques, Products, Londres: Continuum International Publishing Group, pp. 309. ISBN 978-0-907628-87-3.
  32. ↑ «Elegancia peligrosa: Historia de los zapatos de tacón alto». Random History. Archivat des de l'original, el 28 de julio de 2010. Consultat el 1 de julio de 2010.
  33. ↑ (1988) La Enciclopedia del Renacimiento, Market House Books. ISBN 978-0-7134-5967-8.
  34. ↑ Riello, Giorgio; McNeil, Peter(Marzo 2007).«Huellas de la Historia».History Today.57(3)
  35. ↑ Yue, Charlotte (1997). Zapatos: Su historia en palabras e imágenes, Nueva York: Houghton Mifflin Company, pp. 46. ISBN 978-0-395-72667-9. «calzado+calzado.»
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 «Historia de la fabricación de calzado en Gran Bretaña-Guerras Napoleónicas y Revolución Industrial». Archivat des de l'original, el 18 de junio de 2021. Consultat el 18 de diciembre de 2022.
  37. ↑ Richard Phillips, Morning's Walk from London to Kew, 1817.
  38. ↑ R. A. McKinley (1958). «FOOTWEAR MANUFACTURE». British History Online. Archivat des de l'original, el 2014-02-03.
  39. ↑ Charles W. Carey (2009). Inventores, empresarios y visionarios de los negocios estadounidenses, Infobase Publishing, p. 27. ISBN 9780816068838.
  40. ↑ O'Sullivan, Gary B (2007). google.com/books?id=CIDWbb-yOQ0C El roble y la serpiente, Lulu, p. 300. ISBN 978-0615155579. Consultat el 2019-01-24.
  41. ↑ Clark, Brian. «Biodegradable... Shoes??», The Daily Green, 24 de octubre de 2009. Consultat el 23 de julio de 2012.
  42. ↑ «¿Qué son las Nike Considered?», Nike, Inc.. Consultat el 23 de julio de 2012.
  43. ↑ {{Cita notícia |títul=La tecnologia més innovadora oferix als corredors la primera entresuela biodegradable del món |url=http://www.csrwire.com/press_releases/15082-Brooks-R-Sports-Unveils-BioMoGo-Biodegradable-Shoe |data=15 de novembre de 2007 |fechaarchivo=28 de juliol de 2012 |access-date=23 de juliol de 2012 |newspaper=Comunicat de prensa de la RSC |archive-url=https://web.archive.org/web/20120728232020/http://www.csrwire.com/press_releases/15082-Brooks-R-Sports-Unveils-BioMoGo-Biodegradable-Shoe} }
  44. ↑ «Informe sobre el mercado mundial de la industria de fabricación de calzado», PRWeb, 7 de junio de 2012. Consultat el 24 de julio de 2012.
  45. ↑ (2005) Weird Pennsylvania: Your Travel Guide to Pennsylvania's Local Legends and Best Kept Secrets, Nueva York: Sterling Publishing Co., pp. 131. ISBN 978-1-4027-3279-9.
  46. ↑ Etienne, Phebus(2001).«Zapatos».Callaloo.24(3): 738.ISSN 0161-2492.doi:10.1353/cal.2001.0137.
  47. ↑ Skidmore, Sarah. «A los adictos a las zapatillas les encanta presumir de ellas», The Washington Post, 15 de enero de 2007. Consultat el 2 de julio de 2011.
  48. ↑ «Czech 'Sneakerheads' Flaunt Their Best Trainers». Czech Position. Archivat des de l'original, el 20 de junio de 2011. Consultat el 2 de julio de 2011.
  49. ↑ 49,0 49,1 Farbridge, Maurice H. (2003). [https://book s.google.com/books? aneu=cDto8rWxKJcC&pg=PA274 Estudis de Simbolisme Bíblic i Semítico 1923], Kessinger Publishing. ISBN 978-0-7661-3856-8., pages=273-274
  50. ↑ Gammell, Caroline. «Cultura árabe: El insulto del zapato», The Daily Telegraph, 15 de diciembre de 2008. Consultat el 24 de julio de 2012.
  51. ↑ Asser, Martin. «Bush calza el peor insulto árabe», BBC News, 15 de diciembre de 2008. Consultat el 24 de julio de 2012.
  52. ↑ Cultura árabe: el insulto del zapato.
  53. ↑ El zapatazo de Bush, el peor insulto árabe
  54. ↑ Reeve, Andru J. (2004). Turn Me On, Dead Man: The Beatles and the "Paul Is Dead" Hoax, Bloomington, Indiana: AuthorHouse, pp. 79. ISBN 978-1-4184-8294-7. Consultat el 18 de diciembre de 2022.
  55. ↑ Cohen, Sam. «story Los zapatos vacíos, un emotivo recordatorio de los que murieron el 11-S», Fox 40, 11 de septiembre de 2011. Consultat el 23 de julio de 2012.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sabata&oldid=1654041»