Anar al contingut

Sabata de Areni-1

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sabata de Areni-1

La sabata de Areni-1 és una sabata de cuiro de 5500 anys d'antiguetat que es va trobar en 2008 en excelents condicions en la cova Areni-1 situada en la Vayots Dzor província d'Armènia.[1] Es tracta d'una sabata de cuiro d'una sola peça, la peça de calcer de pell més antiga del món coneguda pels investigadors contemporàneus. El descobriment va ser realisat per un equip internacional dirigit per Boris Gasparyan, arqueòlec de l'Institut d'Arqueologia i Etnografia de l'Acadèmia Nacional de Ciències de la República d'Armènia (els codirectors del proyecte varen ser Ron Pinhasi, del Universitat de Cork d'Irlanda, i Gregory Areshian, de l'UCLA).[2]

Descobriment

Una estudiant de postgrau armènia, Diana Zardaryan, va descobrir la sabata de cuiro en el transcurs de les excavacions realisades per un equip d'arqueòlecs del Institut d'Arqueologia i Etnografia d'Armènia, Irlanda i Estats Units.[3] La sabata es va trobar boca avall en la base d'una fossa poc profunda, redonejada i lluïda, de 45 cm de profunditat i 44-48 cm d'esgambi, baix d'un bol de ceràmica trencada i bolcada de l'Edat del Coure.[4]També es varen trobar prop una vaixell trencada i banyes de cabra. Les excavacions en la mateixa zona també varen trobar una celler Areni-1, el lloc d'elaboració de vi més antic del món.[5]

L'investigació va ser finançada per la National Geographic Society, la Chitjian Foundation, la Gfoeller Foundation, la Steinmetz Family Foundation, la Boochever Foundation i el Cotsen Institute of Archaeology de la UCLA.[6] Les troballes de l'equip es varen publicar el 9 de juny de 2010 en la revista PLOS ONE.

Datació

La sabata Areni-1 ha segut datat entorn al 3500 a. C. per mig de datació per radiocarbono. La seua antiguetat és uns dos sigles major que la de Ötzi, la mòmia neolítica trobada en els Alps. No obstant, s'han trobat sandalias de fa 10000 anys en Oregó, en Estats Units.[7]

Referències

  1. ↑ [enllaç trencat]
  2. ↑ Bruce Bower(3 de juliol de 2010).Science News.
  3. ↑ (12 de juny de 2010).Armènia Liberty (RFE/RL).Consultat el 10 de novembre de 2023.(en en)
  4. ↑ Pinhasi, Rom; Gasparian, Boris; Areshian, Gregory; Zardaryan, Diana(6 de juny de 2010).PLOS ONE.5(6): i10984.doi:10.1371/journal.posa.0010984.Consultat el 10 de novembre de 2023.(en en)
  5. ↑ (11 de giner de 2011).BBC.Consultat el 10 de novembre de 2023.(en en)
  6. ↑ Huffington Post.Consultat el 10 de novembre de 2023.(en en)
  7. ↑ (1 de decembre de 1999).Seattle Claves.Consultat el 10 de novembre de 2023.(en en)


Referències