Màquina d'coser

Archiu:730 sw ori.jpg

Màquina d'coser

Una màquina d'coser o cosedora és una màquina utilisada para coser, en 1846, s'ha millorat notablement la seua eficiència i productivitat en l'indústria textil.

Les màquines d'coser caseres estan dissenyades per a que una persona puga coser artículs individuals utilisant un cert tipo de puntada. En una màquina d'coser moderna la tela s'esgola per la màquina sense necessitat d'agullas ni didals, fent la tasca més ràpidament que en costura manual. Les màquines industrials, per un atre costat, són més grans i ràpides, facilitant una millor producció de teixits.

Les màquines d'coser poden fer varietat de puntadas rectes o en patrons. Inclouen mijos per a arrastrar, subjectar i moure la tela baixe la agulla d'coser per a formar el patró de la puntada. La majoria de les màquines d'coser caseres i algunes industrials usen punts de cadena o cadeneta.

Història

A inicis de 1800 les costura es feyen a mà; les famílies remendaban els pantalons, camises, sabates i vestits en una agulla i fil, pero l'història de la màquina d'coser no existiria sense l'antic art d'coser a mà, el qual existix fa més de 10 000 anys, quan les primeres agulles es varen fer en ossos o banyes d'animals i el fil fet de tendons d'animals.

Encara que la primera palesa per a una màquina d'coser, para punts de cadeneta, se li concedix al panameny Álvaro Alvarado en 1790, esta estava dissenyada per a coser pell i tela, usava un únic fil i formava una puntada en cadena, 35 anys abans, a l'ingenier alemà Charles Fredrick Wiesenthal, heretat en Anglaterra, se li otorga la primera palesa per a una agulla d'coser adaptada per a una màquina.

Característiques

Tipos de puntada

Les màquines d'coser realisen una gran varietat de puntadas; planes (usades per a qualsevol tasca útil), decoratives (s'usen per a adornar) i flexibles (para quan coser teles elàstiques). La norma ISO 4915:1991 reconeix més de trenta tipos de puntadas, en la formació dels quals es necessiten des d'un fins a sèt vetes.

Les puntadas planes es categorizan en quatre tipos: pespunte, remallado, recubridora i cadeneta.

Pespunte

El pespunte, també conegut com puntada recta, plana o lockstitch, és la puntada més comuna, realisada per la majoria de màquines d'coser caseres i industrials que usen dos vetes, un dels quals passa a través de l'agulla i l'atre s'origina en una bobina o llançadora. Cada veta permaneix en el mateix costat del material que s'està coser, entrellaçant-se en l'atre gràcies al moviment del gancho o llançadora. La puntada plana pot ser realisada en qualsevol part del material que s'està coser, no necessàriament prop de la vora.

Zigzag

La puntada zigzag és una variant geomètrica de la puntada recta. Per a crear el zigzag, una leva unida a la barra de l'agulla crea el moviment de balanceig. Esta puntada s'usa per a previndre el deshilachado de la tela, en coser materials elàstics i per a hilvanar.

Remallado

El remallado, també conegut com puntada overlock o filete, es forma en un a quatre vetes, una o dos agulles i una o dos llançadores (loopers). Les màquines remalladoras o fileteadoras usualment estan equipades en cuchilles que tallen o creen el orillo immediatament al front de la puntada. Les remalladoras més comunes usen de dos a quatre vetes, i freqüentment una mateixa màquina pot ser configurada per a realisar distintes variacions de la puntada.

Les màquines que usen cinc o més vetes, ademés poden crear una puntada de cadeneta en una agulla i un looper, i una puntada overlock en l'agulla i loopers restants. Esta combinació és coneguda com puntada de seguritat. Una puntada similar, creada en dos agulles i dos loopers, és coneguda com mock safety.

Les remalladoras s'usen comunament per a coser teixits de punt o elàstics, penyores en teixits llaugers que no necessiten que les costures siguen obertes, i per a protegir els orillos del deshilachado.

Recubridora

La puntada recubridora, també coneguda com collarín, collaretera o coverstitch, es forma en dos o més agulles i una o dos llançadores. De la mateixa manera que les puntadas planes i de cadeneta, es poden realisar en qualsevol part del material que està sent coser. Una llançadora manipula una veta baixa el material que s'està coser, formant una puntada de cobertura junt a les vetes de les agulles. Una llançadora adicional sobre el material pot formar una puntada de cobertura sobre el material. Les vetes de l'agulles creen files paraleles mentres les vetes de les llançadores els creuen d'un costat a un atre.

Cadeneta

La puntada de cadeneta es forma per mig d'una agulla i una llançadora, que forma llaços baix el material que s'coser. Esta puntada va ser àmpliament usada en les primeres màquines d'coser pero va ser reemplaçada per la puntada recta degut a que es desfea fàcilment al halar o tallar un de les vetes que la componen.

Atres tipos de puntada

Per a ojales

Per a este tipo de puntada deu usar-se un prensatelas per a fer ojales. Depenent de la màquina d'coser, el ojal es pot realisar en quatre passos o en un, és dir, movent el disc selector quatre voltes o solament una.

Sobrehilado

Sobrehilar és arrematar la vora d'una costura que va a quedar per la vora interior d'una penyora per a que esta no es deshilache. Per a sobrehilar en una màquina d'coser domèstica devem usar la puntada coneguda com zigzag; una volta passada la costura que va a subjectar les dos penyores que volem unir, anem a passar a sobrehilar colocant la vora de la tela en el mig del prensatelas.

Transport

Es denomina transport o arrastre al sistema utilisat per la màquina per a transportar la tela mentres es realisen les puntadas. Esta funció semi-automatisa la costura; el transport es realisa en una plancha dentada colocada entre la llançadora o carranc i el prensatelas. Esta plancha és coneguda com a dentadura per la seua forma característica. Les màquines modernes permeten el recanvi d'esta peça en funció del material a coser, o el tipo de puntada; no obstant este no és l'únic tipo de transport que s'utilisa: algunes màquines domèstiques permeten transportar la tela en un moviment del prensatelas en conjunt en el moviment de la dentadura; a açò se li denomina doble transport o arrastre. En el cas de les màquines industrials, algunes realisen esta funció de doble transport o arrastre involucrant el prensatelas, i unes atres en un moviment d'alvanç en l'agulla; estes també es denominen de doble transport o arrastre. En el cas d'algunes màquines industrials existix una combinació dels tres sistemes d'arrastre involucrant la plancha dentada, el prensatelas i l'agulla. A açò se li denomina triple transport; el tipo de transport varia segons la gruixa de la tela i la velocitat de producció a la que està destinada la màquina.

Agulles d'coser

La agulla té vàries característiques que determinen l'eficàcia de la formació del punt. L'agulla de la màquina d'coser deu estar sempre recta i esmolada per a una costura òptima. L'agulla normal de màquina d'coser es dividix en les següents parts:

• Taló. És la part de l'agulla que es fixa en la empuñadura, en la part inferior de la barra d'agulla del braç. Té una forma cilíndrica i, a voltes, presenta una secció llongitudinal, #lo que ajuda per al posicionament exacte de l'agulla en la màquina.
• Con. És el final del taló; té un con truncat per a facilitar la seua inserció en la barra de l'agulla.
• Tronc. També té una forma de con truncat; conecta l'extrem superior de l'agulla en la part inferior.
• Recalat. Est és un canal excavat a lo llarc del tronc en la part davantera de l'ull per al muscle i té la funció de contindre el fil superior durant el pas pel teixit, en la finalitat de no causar fricció. En alguns casos, pot ser un recalat en la part posterior de l'agulla, pero més menuda.
• Ull i punta. L'ull és l'orifici en a on es coloca el fil; este per lo general té forma ovoide. Baix de l'ull està la punta, que deu estar sempre esmolada.
• Calibres. En l'actualitat hi ha una gran varietat de calibres per als diferents tipos de tela.

Tipos de fil

• Fil fi. S'usa per a treballs en acabaments delicats. No són molt resistents, per #lo que no és recomanable llavar la peça a on hajam utilisat este fil en la llavadora, sino a mà.
• Fil per a tot us o estàndar. S'usa per a fer qualsevol penyora. S'usen tant per a coser a mà com per a coser a màquina, i poden estar fets de cotó, de polièster o d'abdós.
• Fil gros o torzal. S'usa per a assegurar costures que solen descoserse en facilitat, com a botons, tancaments o ojales. També per a coser teles molt grosses, que necessiten major resistència en la costura, com la tela vaquera.
• Fil elàstic. S'usa per a frunzir les teles creant la puntada de niu d'abella, pero també els podem vore en penyores fetes en teles elàstiques.
• Fil transparent. S'usa generalment per a les conegudes com a costures invisibles. Estan fets de plàstic, per #lo que és convenient assegurar-se que són resistents al planchado.

Diferències entre màquines industrials i domèstiques

Les màquines d'coser industrials són més grans, ràpides i variades en el seu tamany, cost, apariència i tasques. Estes, a diferència de les màquines domèstiques, s'usen generalment per a una sola tasca i soporten llarcs periodos d'operació contínua. Tenen aixina mateix més parts mòvils i motors comparativament més grans. Les màquines industrials també són més genèriques, sent les seues parts relativament intercanviables. Un motor de casi qualsevol tipo de màquina funciona en qualsevol atra, i els prensatelas i bobines són intercanviables entre marques. En les màquines domèstiques estos elements són específics de cada marca. Els motors en les màquines industrials són elements separats, instalats usualment baixe la taula, mentres que les màquines domèstiques tenen els seus motors instalats dins del cabezote mateix.

Classificació de màquines d'coser

Actualment existix en el mercat gran varietat d'ofertes de màquines de costura, encara que el funcionament bàsic varia molt poc o res existixen variacions que són integrades en el disseny de l'equip per a adaptar el seu funcionament a distintes branques de producció textil, per la qual cosa les màquines d'coser poden classificar-se d'acort a les seues característiques, i la branca textil a la que estiguen destinades sense que açò siga limitativo podent trobar atres aplicacions dins del ram textil, la classificació més acceptada en el món hispà-parlant és la següent:

• Màquines d'coser d'us domèstic
• Màquines d'coser d'us industrial

Les màquines d'coser destinades a l'us domèstic poden dividir-se en tres subcategoría que són:

• Màquina Mecànica
• Màquina Electro-mecànica

Màquina mecànica

La màquina mecànica es correspon en els models coneguts en Llatinoamèrica i Espanya com a Negreta açò es deu a la falta de denominació de Singer per a este model que es va comercialisar des de 1870, este model va ser reproduït en molt poques variacions per marques com Pfaff, Mercedez Benz, Opel, Bernina, i moltes atres de l'época, encara que la més popular va ser la produïda per Singer, motiu pel qual totes varen ser conegudes popularment com a #Negreta en l'actualitat encara és possible adquirir estos models en el mercat de segona mà, algunes edicions especials produïdes per Singer, i inclús algunes empreses chinenques encara distribuïxen còpies produïdes en el país asiàtic baix distintes denominacions, es caracterisa per ser una màquina prou confiable, unipuntada ya que solament és capaç de realisar una única puntada recta encara que permet calibrar estretament el llarc de la mateixa, la major part d'elles són montades sobre un moble de ferro fos i fusta que incorpora una gran polea i un pedal per al seu accionament, la força eixercida per l'operador és trasferida al volant de la màquina d'coser per mig d'una correja de cuiro, en la compra de l'equip solien incloure's alguns accessoris com una menuda manivela, una font de fusta, i un estuche protector en torra, açò permetia convertir la màquina d'coser en una ferramenta més o menys portable.

En 1933 Singer va presentar el model Featerweight (pese ploma) el qual inclou per defecte la font de fusta que servix com a base i una manivela.

Des de 1880 Singer va integrar un menut motor elèctric de corrent contínua marca Edison i un switch a modo de pedal que facilitava el treball, no obstant este accessori no va ser molt popular en la seua época per les llimitacions tecnològiques del moment, hui en dia constituïx un artefacte de gran valor coleccionable.

En 1921 el model K99 de Singer inclou un menut motor elèctric esta volta de corrent alterna, tant en el cas del motor de corrent contínua com en el de corrent alterna s'aprofiten els forats destinats a la manivela per a incorporar el nou artefacte, el mateix concepte és aplicable a atres marques ya que incorporen els forats necessaris per a l'adaptació de la manivela que poden ser aprofitats per a incorporar el motor.

Aixina mateix en 1952 Singer presenta el model 206, el primer capaç en alternar entre puntadas rectes i zigzag, popularisant la nova puntada.

A lo llarc dels anys Singer ha produït distints models mecànics als que és possible adaptar un motor elèctric, no obstant varen ser dissenyades inicialment com a màquines enterament mecàniques, tal és el cas de les Singer 270 i el model 979.

Màquines electro-mecàniques

Les màquines electro-mecàniques diferixen en varis aspectes de les mecàniques les primeres característiques que boten a la vista són les seues carcasses generalment construïdes en plàstic o una combinació de metal i plàstic, no són tan confiables com les anteriors, no obstant són les més populars hui en dia en el mercat domèstic, atres característiques importants que la diferencien de les anteriors són: La seua capacitat de realisar multipuntadas les quals poden variar per decenes, i el motor integrat en l'interior de l'equip.

Una atra important diferència entre abdós conceptes és que les màquines mecàniques varen ser concebudes des dels seus inicis per a la fabricació de roba i distintes llabors de costura servint perfectament en la producció industrial, mentres que les màquines electromecàniques s'enfoquen més a les menudes creacions, i apanys a on els seus multi-puntadas són útils.

Les màquines de costura dedicades al sector industrial guarden molta similitut en les màquines mecàniques abans mencionades no obstant milloren les seues capacitats com: velocitat, llarc de puntada, i tipo de transport, més solen incloure un tipo únic de puntada, la més popular és la puntada recta llevat en el cas de les collarets i remalladoras o overlocks.

Per al mercat domèstic també es produïxen màquines de tipo collaret i overlock.

Podem classificar-les segons el seu us de la següent manera:

• Màquina plana o recta
• Màquina plana o recta de 2 agulles
• Màquina plana o recta de poste
• Màquina plana o recta de canó
• Màquines Zig Zag industrials
• Overlock
• Collaret
• Presilladora
• Pretinadora
• Ojaladora
• Cerradora de colze o canó
• Ribeteadora

• Cerradora de matalafs
• Punteadora

Vore també

• Costura
• Electrodomèstic
• Indústria textil
• Màquina d'coser Singer
• Teler

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre màquines d'coser.
• ¿Parell que servix cada màquina d'coser?