L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

SMS Emden (1908)

El SMS Emden[nota 1] va ser un travessia llaugera (Kleiner Kreuzer en alemà) alemà de la Kaiserliche Marine durant la Primera Guerra Mundial. Destacat en la colónia alemana de Kiau Chau en Tsingtao, no formava part de l'esquadra de l'almirant Graf von Spee, i es va dedicar a efectuar una notable guerra de cors en l'Oceà Índic, entorpint les rutes de navegació i afonant més de 16 barcos enemics. Constituïa classe en el SMS Dresden i es diferenciava del seu bessó per tindre motors convencionals de pistó, en lloc de turbines. Els èxits de el SMS Emden varen causar gran respecte i admiració per els qui eren els seus enemics, donada la caballerositat demostrada per la seua comadante en cap von Müller cap als seus presoners i per la seua imaginativa audàcia i valentia. Deu el seu epónimo a la ciutat d'Emden, en l'actual Baja Sajonia, sent el primer buc de l'armada alemana en ostentar dit nom. El seu color en temps de pau va ser groc ocre i blanc/gris clar en temps de guerra.

SMS Emden (1908)

El Emden va ser un dels dos únics bucs (l'atre era el submarí U-9) que va resultar recompensat en la Creu de Ferro. Fins a 1933, els membres de la seua tripulació tenien permés afegir el sufix "Emden" al seu llinage, un honor excepcional.[1]

Disseny i construcció

 
Dibuix de la classe Dresden.

La Llei Naval de 1898 va autorisar la construcció de trenta nous travessies llaugeres; el programa va començar en la classe Gazelle, que es va desenrollar en les classes Bremen i Königsberg, que varen incorporar millores incrementals a lo llarc del curs de la construcció. La principal modificació per a les dos travessies de la classe Dresden, assignats a l'any fiscal 1906, va consistir en una caldera adicional per al sistema de propulsió per a aumentar la potència del motor.[2][3]

Dimensions i tripulació

El Emden tenia 118.3 m (388.1 pies) d'eslora total (LOA), de gráciles llínees, i 13.5 m (44.3 pies) de mànega, en un calat de 5,53 metros en proa (Cpr). El seu desplaçament estàndar (Δi) era de 3364 t (3310.9 LT) segons el seu disseny i fins a 4268 t (4200.6 LT) a plena càrrega (Δm). El barco tenia una superestructura mínima, que consistia en una chicoteta torre de mando i una estructura de pont. El seu caixco tenia un castell de proa elevat i un alcasser, junt en una proa d'espolón pronunciada. Estava equipat en dos màstils. Tenia una tripulació de 18 oficials i 343 hòmens més, entre suboficials i marinería,[4] totalisant 361 hòmens.

Propulsió

El seu sistema de propulsió consistia en dos motors de triple expansió que impulsaven un parell d'hèlices de tornell. El vapor era proporcionat per dotze calderes acuotubulares de tipo marí alimentades en carbó que es ventilaven a través de tres fumerals. El sistema de propulsió estava dissenyat per a proporcionar 13500 CV (9929 kW) per a una velocitat màxima de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value).. Esta potència resultava en 16 350 ihp.[1]


El Emden transportava fins a 860 t (846.4 LT) de carbó, lo que li donava un alcanç de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). a Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)..[4][5] El Emden va ser l'última travessia alemana en estar equipat en motors de triple expansió; totes les travessies posteriors varen utilisar les turbines de vapor més potents.[6] Les noves turbines de vapor que es varen començar a amprar proveïen una major velocitat, pero consumia més combustibles a baixes velocitats.[7]

Armament

L'armament principal del barco estava composta per dèu canons SK L/40 de 105 mm (4,1") montats en pivots simples. Dos estaven colocats un al costat de l'atre en la proa del castell de proa; sis estaven ubicats en els costats, tres a cada costat; i dos estaven colocats un al costat de l'atre en popa. Els canons podien alcançar objectius a una distància de fins a 12200 m (40026 pies), i estaven proveïts de 1 500 rondes de munició, 150 per canó. L'armament secundari consistia en huit canons SK L/55 de 52 mm (2 polzades), també montats en un sol pivot. Tenia dos tubos lanzatorpedos de 450 mm (17.7 pulgadas) en quatre torpedos, montats per baix de la llínea de flotació, i podia transportar cinquanta mines navals.[4]

Blindage

El barco estava protegit per una coberta blindada en curva de fins a 80 mm (3.1 plg) de gruixa. S'inclinava cap a avall als costats del caixco per a proporcionar defensa contra el fòc entrante; la part inclinada tenia una gruixa de 50 mm (2 plg). La torre de mando tenia costats de 100 mm (3.9 plg) de gruixa, i els canons estaven protegits per escuts protectors de 50 mm (2 plg) de gruixa.[4]

Tenia un potent aparat de telegrafia sense fils. El seu comandant era Karl von Müller, de 40 anys d'edat.

Historial de servici

El contracte per a la construcció del Emden, encarregat com a substitut del SMS Pfeil, es va fixar el 6 d'abril de 1906 en el Kaiserliche Werft Danzig (drassana Imperial) en Dánzig.[8] La seua quilla va ser colocada l'1 de novembre de 1906. Va ser botat el 26 de maig de 1908 i batejat pel Oberbürgermeister (alcalde) de la ciutat d'Emden, el Dr. Leo Fürbringer.[9] En acabant de que els treballs d'acondicionament es completaren el 10 de juliol de 1909, va ser posat en servici en la flota.[10] La nova travessia va començar les proves en la mar eixe mateix dia, pero les va interrompre de l'11 d'agost al 5 de setembre per a participar en les maniobres anuals d'autumne de la flota principal. Durant este periodo, el Emden també va escoltar al yate imperial Hohenzollern en el kàiser Guillermo II a bordo. El Emden va ser apartat temporalment del servici actiu en setembre de 1909, despuix de completar les proves.[9]


L'1 d'abril de 1910, el Emden va ser reactivat i assignat al Ostasiengeschwader (Esquadra d'Àsia Oriental), en base en Qingdao, en el Territori arrendat de la Baïa de Kiautschou, en China.[9] La concessió havia segut confiscada en 1897 en represàlia per l'assessinat de ciutadans alemans en la zona.[11] El Emden va partir de Kiel el 12 d'abril de 1910 en destí a Àsia en una gira de bona voluntat per Sudamérica.[9][12] Un més despuix, el 12 de maig, va hacer en Montevideo i es va reunir en la travessia Bremen, que estava assignat a la Ostamerikanischen (Estació d'Amèrica de l'Est). El Emden i el Bremen varen permanéixer en Buenos Aires del 17 al 30 de maig per a representar a Alemània en les celebracions del centenari de l'independència argentina. Els dos barcos després varen rodejar el Cap de Forns; el Emden va hacer en Valparaíso (Chile), mentres que el Bremen va continuar cap al Perú.[9]

En el Pacífic i China

La travessia a través del Pacífic es va retardar per la falta de carbó de bona calitat. El Emden finalment va fer arreplega d'al voltant d'1.400 t de carbó en la base naval chilena de Talcahuano i va partir el 24 de juny. La travessia es va utilisar per a evaluar el barco en viages de llarga distància per al seu us en futurs dissenys de travessies llaugeres. El Emden es va trobar en un clima inusualment sever en el viage, que va incloure una parada en l'Illa de Pasqua. Va fondejar en Papeete (Tahití) per a proveir-se de carbó el 12 de juliol, ya que les reserves estaven casi buides despuix de creuar 4.200 milles nàutiques (7.800 km). A continuació, el buc es va dirigir a Apia, en la Samoa Alemana, a on va aplegar el 22 de juliol. Allí es va trobar en el restant de l'Esquadra d'Àsia Oriental, comandado pel contralmirante Erich Gühler. L'esquadró va permanéixer en Samoa fins a octubre, quan els barcos varen retornar a la seua base en Tsingtao. El Emden va ser enviat al riu Yangtsé del 27 d'octubre al 19 de novembre, que va incloure una visita a Hankou. El barco va visitar Nagasaki (Japó), abans de retornar a Tsingtao el 22 de decembre per a un reacondicionamiento anual. Els treballs de reparació no es varen portar a terme; la rebelió de Sokehs va esclatar en Ponapé en les Carolinas, que va requerir la presència del Emden; va partir de Tsingtao el 28 de decembre, i el Nürnberg va abandonar Hong Kong per a reunir-se en ella.[13][14]

Les dos travessies varen reforçar a les forces alemanes en Ponapé (coneguda com Isla Ascensión durant la presència espanyola), que incloïa a la vella travessia desprotegida Cormoran. Els barcos varen bombardejar les posicions rebels i varen enviar una força de desembarc, que incloïa hòmens dels barcos junt en tropes de la policia colonial, a terra a mitan de giner de 1911. A finals de febrer el tumult havia segut sofocada, i el 26 de febrer va aplegar la travessia desprotegida Còndor, per a fer-se càrrec de la presència alemana en les Carolinas. El Emden i els atres barcos varen celebrar un funeral al sendemà pels morts en l'operació, abans de partir l'1 de març cap a Tsingtao a través de Guam. Despuix d'aplegar el 19 de març, va començar una revisió anual. A mitan de 1911, el barco va realisar una travessia a Japó, a on accidentalment va envestir a un vapor japonés durant un tifó. La colisió va causar danys, lo que va requerir un atre viage al dic sec en Tsingtao. Va retornar al Yangtsé per a protegir als europeus durant la Revolució China que va esclatar el 10 d'octubre.[15] En novembre, el Vizeadmiral (vicealmirante) Maximilian von Spee va reemplaçar a Gühler com a comandant de l'Esquadra d'Àsia Oriental.[16]


A finals d'any, el Emden va guanyar el Schießpreis (Premi de Tir) del Kàiser per la seua excelent artilleria en l'Esquadró d'Àsia Oriental. A principis de decembre, el Emden va salpar a Chemulp'o per a ajudar al vapor alemà Deike Rickmers.[15] En maig de 1913, el Korvettenkapitän (Capità de corbeta) Karl von Müller es va convertir en l'oficial al mando del barco; pronte va ser ascendit a Fregattenkapitän (Capità de fragata).[5][17] A mitan de juny, el Emden va salpar en destí a les colónies alemanes en el Pacífic Central, i va ser estacionat front a Nankín, mentres els combats entre els Qing i les forces revolucionàries es desenrollaven allí. El 26 d'agost, els rebels varen atacar el barco, i els artilleros del Emden varen respondre immediatament al fòc, silenciant als atacants. el Emden es va traslladar a Shanghái el 14 d'agost.[18]

 
SMS Emden en Tsingtao a principis de 1914

En 1910, la nau és destinada a la base sítia en el protectorat alemà de Tsingtao, com a integrant de la Ostasiengeschwader (Esquadra d'Àsia Oriental), a on va participar en la contenció del tumult dels sokehs en Pohnpei, en les illes Carolinas.[19]

Primera Guerra Mundial

El Emden va passar la primera mitat de 1914 en la rutina normal de travessies en aigües chinenques i japoneses sense incidents.[17]El 20 de juny de 1914, l'esquadra de travessies alemana va salpar cap al Pacífic encara que el Emdem va permanéixer en Tsingtao. El 29 de juny es va rebre la notícia de l'assessinat de l'Archiduc Francisco Fernando d'Àustria. El seu comandant, el capità de fragata von Müller, va posar al buc en estat d'alerta.

Durant la Crisis de Juliol que va seguir al assessinat de l'archiduc Francisco Fernando d'Àustria, el Emden va ser l'única travessia alemana en Tsingtao; els dos travessies blindades de Spee, el Scharnhorst i el Gneisenau, navegaven en el Pacífic Sur i el Leipzig estava en camí per a reemplaçar al Nürnberg front a la costa de Mèxic. El 31 de juliol, quan faltaven dies per a l'esclat de la guerra, Müller es va fer a la mar per a començar a realisar incursions comercials una volta que la guerra s'haguera declarat formalment, adetrándose en el Mar Groga. Dos dies despuix, el 2 d'agost, Alemània va declarar la guerra a Rússia i el 4 d'agost el Emden va capturar el vapor rus Ryazan. El buc rus va ser enviat fins a Tsingtao[19] i convertit en la travessia auxiliar Cormoran.[20][21]


El 5 d'agost, Spee va ordenar a Müller que s'unira a ell en l'illa Paguen, en les illes Marianes, possessió alemana des de 1899; el Emden va salpar de Qingdao al sendemà junt en la travessia auxiliar Prinz Eitel Friedrich i el carbonero Markomannia. Els barcos varen aplegar a Paguen el 12 d'agost. Al sendemà, Spee es va enterar de que Japó entraria en la guerra del costat de la Triple Entente i havia enviat una flota per a rastrejar al seu esquadró. Spee va decidir dur al Esquadró d'Àsia Oriental a Sudamérica, a on podria intentar obrir-se pas cap a Alemània, hostigando al tràfic mercant britànic en el camí. Estant ancorada la flota alemana del Pacífic al mando del vicealmirante comte Maximilian von Spee en l'Illa de Pagán (Nova Guinea Alemana) en les Illes Marianes, va ser sorpresa per l'esclat de la Primera Guerra Mundial i es aprestó a dirigir-se a Alemània per a participar en la guerra naval. El comandant de el SMS Emden, Karl von Müller, en conferència en l'almirant Graf von Spee en el Plantilla:SMS, va demanar i va conseguir autorisació per a atacar les rutes marítimes britàniques en l'Oceà Índic com corsario. Müller va sugerir que es destacara una travessia per a operacions independents en l'oceà Índic, ya que l'esquadró no podria atacar als barcos britànics mentres creuava el Pacífic. Spee va estar d'acort i va permetre a Müller actuar de forma independent, ya que el Emden era la travessia més ràpida de l'esquadró.[22]

Corsario en l'Oceà Índic

 
Ruta presa pel Emden durant les seues operacions en l'Índic

L'almirant Graf von Spee va sospesar les qualitats de von Müller en l'aparentment dèbil embarcació que anava a dirigir i finalment li va concedir lo solicitat. Ademés, el seu bessó el SMS Dresden ya es dirigia per a reunir-se en la flota.

El 14 d'agost, el Emden i el Markomannia varen abandonar la companyia de l'Esquadra d'Àsia Oriental en destí a l'Oceà Índic. Com la travessia Königsberg ya operava en l'Oceà Índic occidental, al voltant del golf d'Aden, Müller va decidir navegar per les rutes marítimes entre Singapur, Colombo i Aden. El Emden va navegar cap a l'Oceà Índic a través dels mars de Molucas i Banda. Mentres buscava extraure carbó front a l'illa de Jampea, el barco de defensa costera holandés Maarten Harpertszoon Tromp va detindre a Emden i va afirmar la neutralitat holandesa. Müller va entrar en l'estret de Lombok. Allí, els oficials de intercepció de radi de Emden varen arreplegar mensages de la travessia blindada britànica HMS Hampshire. Per a mantindre el secret, la tripulació del Emden va instalar un fals quarto embut per a fer-se passar per una travessia llaugera britànica i després va navegar per la costa de Sumatra cap a l'Oceà Índic.[23]

Madrás

El 5 de setembre, el Emden va entrar en el golf de Bengala,[24] conseguint una completa sorpresa, ya que els britànics varen assumir que encara estava en l'esquadra de Spee.[25] Va operar en rutes de navegació allí sense èxit, fins al 10 de setembre, quan es va traslladar a la ruta Colombo-Calcuta. Allí, va capturar al carbonero grec SS Pontoporos, que transportava equip per als britànics. Müller va prendre el barco al seu servici i va acordar pagar a la tripulació. El Emden va capturar cinc barcos més;[26] els transports de tropes Indus i Lovat, atres dos barcos varen ser afonats i el quint, un vapor cridat Kabinga, va ser utilisat per a transportar a les tripulacions dels atres bucs.[27] El 13 de setembre, Müller va lliberar al Kabinga i va afonar dos bucs britànics més. Front a l'estuari del Ganges, el Emden va capturar un mercant noruec, que els alemans varen registrar; al no trobar contrabando, ho varen lliberar. Els noruecs varen informar a Müller que hi havia bucs de guerra de l'Entente operant en la zona, lo que ho va convéncer de retornar a la costa oriental de l'Índia.[26]

 
El Emden apareix en l'oceà Índic. Disposició de les forces el 15 de setembre de 1914

El Emden va detindre i va lliberar a un carguero italià, la tripulació del qual va transmetre la notícia de l'incident a un buc britànic, que a la seua volta va informar a les autoritats navals britàniques en la regió. El resultat va ser una cessació immediata de la navegació o be la navegació sense llums ni senyals, aixina com no allumenar zones sensibles i ports. El vicealmirante Martyn Jerram va ordenar al Hampshire, al Yarmouth i al travessia protegida japonés Chikuma que donaren caça al Emden. La travessia acorazar britànica Minotaur i la travessia acorazar japonés Ibuki varen ser enviats a patrullar les possibles estacions de carbó.[26]

A finals de setembre, Müller va decidir bombardejar Madrás. Müller creïa que l'atac demostraria la seua llibertat de maniobra i disminuiria el prestigi britànic davant la població local. Al voltant de les 20:00 hores del 22 de setembre, el Emden va entrar en el port, que estava completament allumenat, a pesar de l'orde no usar l'allumenament nocturn. El Emden es va acostar a 3000 yardes (2700 m) dels molls abans d'obrir fòc. Va capcionar fòc a dos tancs de petròleu de la Burmah Oil Company i va danyar atres tres, causant danys a un barco mercant en port i ocasionant algunes baixes civils. En esta acció va conseguir paralisar el comerç britànic. En el transcurs del bombardeig, el Emden va disparar 130 proyectils. Al sendemà, els britànics varen ordenar novament que els barcos es detingueren en la baïa de Bengala; durant el primer més de la carrera d'incursions del Emden en l'oceà Índic, el valor de les exportacions allí havia caigut un 61,2 %.[26]

Des de Madrás, Müller havia planejat originalment reunir-se en els seus carboneros en l'illa de Simeulue en Indonèsia, pero en el seu lloc va decidir fer una incursió al costat occidental de Ceilan. El 25 de setembre, el Emden va afonar els mercants britànics Tywerse i King Lund dos dies abans de capturar el carbonero Buresk, que transportava un carregament de carbó d'alta calitat. Una tripulació alemana va pujar a bordo del Buresk, que es va utilisar per a recolzar les operacions del Emden. Més tart eixe dia, l'assaltant alemà va afonar els barcos britànics Ryberia i Foyle.[28] En poc combustible, el Emden es va dirigir al protectorat britànic de les Maldives, a a on va aplegar el 29 de setembre i va permanéixer allí un dia mentres es reponien les reserves de carbó. Després, el buc va navegar per les rutes entre Aden i Austràlia i entre Calcuta i Maurici durant dos dies sense avistar objectius. El Emden va navegar a Diego García per a realisar el manteniment del motor i per a que descansara la tripulació.[26]

Illa de Diego García

 
Disposició dels bucs aliats el 29 de setembre de 1914, despuix de l'incorporació del Gryfevale

A fins de setembre es va dirigir a l'Illa de Diego García, per llavors colónia integrada en el Maurici britànic, i allí varen ser rebuts —per a la seua sorpresa— en gran estima per part dels britànics, que no sabien del estat de guerra existent: la desinformada colónia, que desconeixia que ara eren enemics, els va donar una càlida recepció, els agasajó, va donar una festa en el seu honor i els va entregar avituallamiento.[29]

Va permanéixer allí fins al 10 d'octubre, per a eliminar les incrustacions en el seu caixco. Mentres buscava barcos mercants a l'oest de Colombo, el Emden va tornar a captar les senyals inalàmbriques del Hampshire; el barco havia partit cap al archipèlec de Chagos el 13 d'octubre.[30] Els britànics havien capturat al Markomannia el 12 d'octubre, privant al Emden d'un carbonero.[25] El 15 d'octubre, el Emden va capturar el vapor britànic Benmore front a l'illa Mincoy i ho va afonar al sendemà. Durant els següents cinc dies, va capturar als bucs Troiens, Exfort, Graycefale, St. Egbert i Chilkana.[28] Un va ser utilisat com carbonero, tres varen ser afonats i el quint va ser enviat a port en les tripulacions dels atres barcos. El 20 d'octubre, Müller va decidir traslladar-se a una nova zona d'operacions.[30]

Batalla de Penang

 
Situació dels bucs el 20 d'octubre de 1914, despuix de la captura i posterior lliberació del St. Egbert
Erro al crear miniatura:
Mapa mostrant els moviments del Emden durant la batalla

Despuix de haver afonat quatre naus mercants, Müller va planejar un atac sorpresa a Penang en la Malàsia britànica per al 28 d'octubre. El Emden va carregar carbó en les illes Nicobar i va partir cap a Penang la nit del 27 d'octubre, en l'eixida programada per a aplegar al port en amanecer. Es va acostar a l'entrada del port a les 03:00 del 28 d'octubre, navegant a Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)., en un quarto embut fictici erigit per a ocultar la seua identitat. Els vigías del Emden ràpidament varen divisar un buc de guerra en el port en les llums enceses i que va resultar ser el travessia protegida rus Zhemchug,[30] un veterà de la Batalla de Tsushima.[31] El Zhemchug havia aplegat a Penang per a reparar les calderes; només una estava operativa, lo que significava que no podia posar-se en marcha ni els elevadors de municions estaven encesos. Només es va poder permetre cinc rondes de munició llista per a cada arma, en una sexta en recambra.[32] El Emden es va acostar al Zhemchug a una distància de 270 metros (295.3 yd); Müller va ordenar que es disparara un torpedo contra la travessia russa i després va donar l'orde de que els canons de 105 mm obriren fòc.[30]

El Emden ràpidament infligió greus danys al seu adversari i després va retornar per a preparar un atre atac al Zhemchug. Un dels artilleros russos va conseguir posar en acció un arma, pero no va conseguir impactar. Müller va ordenar que es disparara un segon torpedo contra el Zhemchug, ya en flames, mentres les seues armes continuaven colpejant-ho. El segon torpedo va provocar una tremenda explosió que va destrossar el barco. Quan el fum es va dissipar, el Zhemchug ya s'havia esgolat baix les ones, sent els màstils les úniques parts del barco que encara estaven sobre l'aigua.[33] La destrucció del Zhemchug va matar a 81 mariners russos i va ferir a 129, dels quals sèt varen morir més vesprada a causa de les seues ferides. La veterana travessia torpedero francés D'Iberville i el destructor Fronde varen obrir fòc tremendament imprecís contra el Emden.[34]


Erro al crear miniatura:
Raid sobre Penang el 28 d'octubre de 1914

Müller va decidir llavors partir, pel risc de trobar-se en bucs de guerra superiors. En eixir del port, es va topar en un carguero britànic, el SS Glen Turret, carregat en municions, que ya s'havia detingut per a arreplegar a un pràctic del port. Mentres es preparava per a prendre possessió del barco, el Emden va verificar que els seus vigías havien vist un barco que s'acostava. Va resultar ser el destructor francés Mousquet, que no estava preparat i va anar ràpidament destruït. El Emden es va detindre per a arreplegar als supervivents i va partir al voltant de les 08:00 mentres els atres barcos francesos estaven prenent força per a posar-se en marcha. [35] Un oficial i trentacinc mariners varen ser rescatats del mar. Atre destructor francés va intentar seguir-ho, pero va perdre de vista al Emden en mig d'una tormenta. El 30 d'octubre, el Emden va detindre el vapor britànic Newburn i va embarcar als mariners francesos en acabant de que firmaren declaracions prometent no tornar a la guerra.[36][37] L'atac a Penang va supondre un colp important per a les potències de l'Entente i els va fer retardar els grans combois procedents d'Austràlia, ya que necessitarien escoltes més poderoses.[38]

Batalla de les Cocos

Artícul principal → Batalla de les Cocos.

Va seguir operant per l'Oceà Índic i el 9 de novembre, despuix d'afonar més mercants, es va dirigir a les Islas Cocos (Austràlia) Coordenades no vàlides</noinclude>, a on existia una estació de radi en l'illa Direction, central d'unió dels cables submarins a Austràlia. Mentres enviava un destacament d'assalt al mando del primer oficial Helmuth von Mücke per a destruir l'estació de radi de l'illa, esta va alcançar a radiar un mensage d'alerta, el qual va ser interceptat per la travessia australiana HMAS, lo que carrejaria la perdició de la travessia alemana.

El combat

 
El Emden varat en l'illa Keeling del Nort

Despuix de lliberar al vapor britànic Newburn, el Emden va girar cap al sur cap a Simalur i es va reunir en el miner capturat Buresk. Müller va decidir llavors atacar l'estació carbonífera britànica en les Islas Cocos; Tenia l'intenció de destruir l'estació inalàmbrica allí i alluntar a les forces britàniques que ho buscaven en l'Oceà Índic. Mentres es dirigia a Cocos, el Emden va passar dos dies pentinant l'estret de la Sonda en busca de barcos mercants sense èxit. Es va dirigir a Cocos i va aplegar a l'illa Direction a les 06:00 del matí del 9 de novembre. Com no hi havia barcos britànics en la zona, Karl von Müller, com a comandant al mando, va enviar a terra un grup de desembarc liderat pel Kapitänleutnant[nota 2] Hellmuth von Mücke, primer oficial del Emden. El grup estava format per atres dos oficials, sis suboficials i trentahuit mariners armats en quatre ametralladores i trenta rifles.[39][40]


El Emden estava utilisant interferències, pero l'estació inalàmbrica britànica va poder transmetre el mensage "Barco no identificat fòra de l'entrada". El mensage va ser rebut per la travessia llaugera australià HMAS Sydney, que es trobava a Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de distància, escoltant a un comboi. El Sydney es va dirigir immediatament a les Islas Cocos a tota velocitat. El Emden va rebre mensages de radi d'un buc sense identificar que s'aproximava, pero creïa situar-ho a Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de distància, lo que els donava molt més temps del que realment tenien. A les 09:00, els vigías a bordo del Emden varen detectar fum en el horisó i trenta minuts despuix ho varen identificar com un buc de guerra que s'acostava a gran velocitat. El grup de desembarc de Mücke encara estava en terra i no hi havia temps per a recuperar-los.[41]Els telegrafistas del SMS Emden varen calcular mal la posició de la travessia enemic i quan estaven finalisant les maniobres de inutilizaació de les instalacions enemigues, se'ls va vindre damunt sorpresivament el Sydney, molt millor armat que el SMS Emden. Von Müller va tallar amarres i va acceptar combat desigual.

 
Mapa de les Islas Cocos en 1840. L'illa Keeling del Nort quedaria a unes 16 milles nàutiques al nort del grup representat

El Sydney es va acostar a una distància de 4.7 millas náuticas (8.7 km) abans de prendre una derrota paralela en el Emden. La travessia alemana, en 178 hòmens a bordo, va obrir fòc primer. En la seua tercera salva, a abdós costats del barco australià va testar l'alcanç dels seus dispars.[41] Els artilleros del Emden disparaven ràpidament, en una salva cada dèu segons; Müller esperava abrumar al Sydney en una andanada de proyectils ans que l'armament més pesat del Sydney poguera surtir.[42] Dos proyectils varen alcançar al buc australià, un dels quals va inutilisar l'estació de control d'incendis de popa; l'atre no va conseguir a esclatar. El Sydney tardava en trobar posició de tir efectiva i, mentrestant, el Emden viró cap al Sydney en un intent de posar-ho a l'alcanç dels seus torpedos. Pero en esta maniobra, no obstant, el Emden es va situar a l'alcanç dels canons més potents de 152 mm (6") del Sydney i li infligieron greus danys. El compartiment inalàmbric va ser destruït i la tripulació d'un dels canons davanters va morir al principi de l'enfrontament. A les 09:45, Müller viró el seu buc cap al Sydney en un atre intent d'alcançar una posició de dispar dels seus torpedos. Cinc minuts més vesprada, l'impacte d'un proyectil va inutilisar el mecanisme de direcció i atres fragments varen bloquejar el sistema manual de govern. El Emden només podia governar-se en les seues hèlices. Els dispars del Sydney també varen destruir els telémetros i varen causar numeroses baixes entre els equips d'armes del Emden.[43]


Müller va fer un tercer intent d'acostar-se a l'alcanç dels torpedos, pero el Sydney ràpidament viró 180°.[44] Poc despuix de les 10:00, un proyectil del Sydney va detonar munició llista prop del canó n.º 4 de estribor i va provocar un greu incendi. El Emden va fer un quarto i últim intent de llançar un atac en torpedos, pero el Sydney va poder mantindre fòra del seu alcanç. A les 10:45, les armes del Emden s'havien silenciat en gran mida; la superestructura havia segut destrossada i els dos fumerals atrasseres havien segut derribades, junt en el trinquet. Müller es va donar conte de que el seu barco ya no podia entaular combat i va encallar a propòsit al Emden en uns baixos situats en les coordenades Coordenades no vàlides</noinclude>, en l'illa Keeling del Nort, per a salvar les vides de la seua tripulació. A les 11:15, el Emden va chocar contra un sec i els motors i calderes es varen inundar. Els tancaments dels canons i el seu equip de punteria per a torpedos varen ser tirats per la broda per a inutilisar les armes, i tots els llibres de senyals i documents secrets varen ser cremats. El Sydney es va tornar per a capturar al miner Buresk, la tripulació del qual ho va afonar quan en quant es va acostar la travessia australiana. Després, el Sydney va retornar al Emden destrossat i li va exigir la seua rendició. Els llibres de senyals havien segut destruïts pel fòc i per això els alemans no varen poder respondre, i com la seua bandera encara onejava, el Sydney va recomençar el fòc. Els alemans ràpidament varen issar banderes blanques i els australians varen cessar el fòc.[44][45]

En el curs de l'acció, el Emden va anotar setze impactes en el Sydney, matant a tres membres de la seua tripulació i ferint a atres tretze.[46] Un quart tripulant va morir més vesprada a causa de les seues ferides.[47] Mentrestant, el Sydney havia disparat uns 670 proyectils, dels que al voltant de 100 varen ser impactes directes.[48] El Emden va sofrir moltes més baixes: 133 oficials i soldats varen morir,[49] d'una tripulació total de 376.

Per part dels aliats, la balandra britànica Cadmus havia arribat a les Islas Cocos aproximadament una semana despuix de la batalla per a enterrar als mariners morts en la batalla.[50]

El grup de von Müller

La majoria de la tripulació supervivent, inclós Müller, varen ser duts captius al sendemà. Els ferits varen ser enviats a Austràlia, mentres que els ilesos varen ser internats en Fort Verdala (Malta); el grup de hòmens no retornarien en la seua totalitat a Alemània fins a 1920.[51][52] A von Müller se li va permetre conservar la seua espasa en honor a la seua valentia. Al final de la guerra va ser repatriat. Von Müller va rebre la condecoració Pour li Mérite a la seua arribada a Alemània i finalment va ser ascendit a Kapitän zur See.[nota 3] A principis de 1919 se li va retirar de la Marina per motius de salut i es va instalar en Blankenburg. Va refusar cortésment escriure un llibre que detallara el seu servici i els seus ardits en la guerra. Va ser elegit membre del parlament estatal del Estat Lliure de Brunswick sobre una plataforma anticlasista com a membre del Partit Popular Nacional Alemà. Va morir sobtadament en Brunswick, provablement debilitat per freqüents atacs de malaria, que havia contret en els seus viages 23 anys arrere, l'11 de març de 1923.

El grup de von Mücke

 
Grup de Hellmuth von Mücke arribant a Constantinopla el 29 de maig de 1915

El grup de desembarc de von Mücke, no obstant, va evitar la captura. Varen observar la batalla i es varen donar conte de que el Emden causaria baixa en combat. El destacament alemà d'assalt en terra es va fugar cap a l'atre costat de l'illa, varen capturar el mateix 9 de novembre la goleta britànica Ayesha, de 97 tonellades de registre brut, i zaparon en fugida al mando del primer oficial del Emden, Helmuth von Mücke, qui pretenia dur als seus hòmens a Alemània. L'odissea d'estos hòmens es convertiria en un episodi épico.

Els alemans a bordo del Ayesha varen partir ans que el Sydney aplegara a l'illa Direction i varen navegar cap a Padang en les Índies Orientals Neerlandeses. Allí es varen posar en contacte en el cònsul alemà, qui els va proporcionar un barco de vapor, en el que els mariners del Emden varen navegar fins al Mar Rojo. Una volta varen aplegar a dit mar, els alemans varen vore barcos britànics, per lo que varen decidir desembarcar en l'actual Yemen, que llavors formava part del Imperi Otomà, aliat d'Alemània. Varen continuar a peu fins a trobar la via de tren que comunicava Constantinopla[nota 4] en Aràbia. Els mariners, una volta varen desembarcar, varen ser rebuts per les autoritats turques (l'Imperi Otomà era aliat de l'Imperi Alemà en la Primera Guerra Mundial) i duts a Sanaá. Allí els turcs es varen opondre a la seua partida, pero els alemans finalment varen eixir i es varen encaminar al nort, en busca de la via ferroviària, que per fi varen conseguir trobar i des d'allí varen travessar Síria fins a aplegar a Constantinopla el 29 de maig de 1915. Allí varen informar al Vizeadmiral Wilhelm Souchon, comandant de l'ex travessia de batalla alemà Goeben,[56]just despuix de la Batalla de Gallipoli. Durant el trayecte havien fallit sis mariners alemans, víctimes de malalties i emboscades. Els hòmens d'Hellmuth von Mücke varen ser rebuts com a héroes de guerra en Alemània i després embarcats en diferents unitats navals: para quan va terminar la guerra, la mitat d'ells ya havia fallit en combat. Despuix de la guerra von Mücke va ser un fervent pacifiste, que va criticar durament als nazis i especialment a Hitler, per lo que va estar internat en un camp de concentració entre 1937 i 1939. Va fallir en 1957.

Notes

  1. ↑ «SMS» són les sigles per a l'expressió alemana Seiner Majestät Schiff, o «Buc del seu Majestad» en espanyol
  2. ↑ L'ocupació de Kapitänleutnant és un dels equivalents al de Tinent de Navío en l'Armada espanyola, corresponent al ranc de OF-2 en els ocupacions de la OTAN
  3. ↑ L'ocupació deKapitän zur See equival al de Capità de Navío en l'Armada espanyola, corresponent al ranc de OF-5 en els ocupacions actuals de la OTAN
  4. ↑ El nom d'Estambul es va oficialisar en 1876,[53] pero no va ser estandardisat en Occident fins a fins de 1929.[54] En el canvi del alfabet àrap al llatí, les autoritats turques varen demanar oficialment als països estrangers, el 28 de març de 1930, que es referira a la ciutat com Estambul.[55]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Dresden Class Cruiser - SMS Dresden, SMS Emden» (en en). www.worldwar1.co.uk. Consultat el 2024-10-12.
  2. ↑ Herwig, 1980, p. 42.
  3. ↑ Nottelmann, 2020, pp. 108–114.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Gröner, 1990, p. 105.
  5. ↑ 5,0 5,1 Forstmeier, 1972, p. 2.
  6. ↑ Campbell i Sieche, 1986, pp. 159–163.
  7. ↑ «WW1 Warships» (en en). www.worldwar1.co.uk. Consultat el 2024-10-12.
  8. ↑ van der Vat, 1983, p. 17.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Hildebrand, Röhr i Steinmetz, 1993, p. 39.
  10. ↑ Campbell i Sieche, 1986, p. 157..
  11. ↑ Gottschall, 2003, pp. 156–157.
  12. ↑ van der Vat, 1983, p. 18.
  13. ↑ Hildebrand, Röhr i Steinmetz, 1993, pp. 39–40.
  14. ↑ van der Vat, 1983, p. 19.
  15. ↑ 15,0 15,1 Hildebrand, Röhr i Steinmetz, 1993, p. 40.
  16. ↑ Hough, 1908, p. 8.
  17. ↑ 17,0 17,1 Hildebrand, Röhr i Steinmetz, 1993, p. 41.
  18. ↑ Hildebrand, Röhr i Steinmetz, 1993, pp. 40–41.
  19. ↑ 19,0 19,1 V, Jorge (2017-07-14). «seu-primer-oficial SMS Emden, la travessia corsario alemà de la Primera Guerra Mundial i l'increible odissea del seu primer oficial». La Brúixola Verda. Consultat el 2024-09-07.
  20. ↑ Forstmeier, 1972, pp. 3–4..
  21. ↑ Staff, 2011, p. 29.
  22. ↑ Forstmeier, 1972, pp. 4–6.
  23. ↑ Forstmeier, 1972, pp. 6–8.
  24. ↑ Forstmeier, 1972, p. 8.
  25. ↑ 25,0 25,1 Halpern, 1995, p. 75.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 Forstmeier, 1972, p. 10.
  27. ↑ March, 1919, p. 153.
  28. ↑ 28,0 28,1 March, 1919, p. 154.
  29. ↑ V, Florencia. «L'epopeya del Emden | campoembarcacions». Consultat el 2024-09-07.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 Forstmeier, 1972, p. 11.
  31. ↑ Willmott, 2009, p. 118.
  32. ↑ Staff, 2001, p. 128.
  33. ↑ Forstmeier, 1972, pp. 11, 14.
  34. ↑ Staff, 2001, p. 131.
  35. ↑ Corbett, 1997, pp. 337–338.
  36. ↑ Forstmeier, 1972, p. 14.
  37. ↑ Staff, 2001, p. 132.
  38. ↑ Halpern, 1995, pp. 75–76.
  39. ↑ Forstmeier, 1972, pp. 14, 16.
  40. ↑ March, 1919, p. 156.
  41. ↑ 41,0 41,1 Forstmeier, 1972, p. 16.
  42. ↑ Staff, 2011, p. 134.
  43. ↑ Forstmeier, 1972, pp. 16, 19.
  44. ↑ 44,0 44,1 Forstmeier, 1972, p. 19.
  45. ↑ Staff, 2011, pp. 136–137.
  46. ↑ Forstmeier, 1972, p. 67.
  47. ↑ Bennett, 2005, p. 106.
  48. ↑ «Narrative of the Proceedings of HMAS Sydney». Naval Review pàg. 459 (1915). Archivat des de l'original, el 2014-04-13. Consultat el 2024-09-07.
  49. ↑ Gröner, 1990, p. 106.
  50. ↑ Lochner, 1988, pp. 201–202.
  51. ↑ Staff, 2011, p. 138.
  52. ↑ Forstmeier, 1972, pp. 16–19.
  53. ↑ V, Grote; V, Röder (2012). «Llei Basica de l'Imperi Otomà [Kanun-i Esasi] del 23 de decembre de 1876», Constitutionalism in Islamic Countries: Between Upheaval and Continuity (en tr), Oxford University Press, p. 341.
  54. ↑ V, T.r.(1929-12-15).«In a new era, old cities llaure renamed; Nationalism and Revolution Record Their Victories Through the World».New York Claves.
  55. ↑ V, Richard (1963). The First Turkish Republic: A case in national development (en en), Harvard University Press, p. 298.
  56. ↑ Forstmeier, 1972, p. 20.

Bibliografia

  • V, N. J. M.; V, Erwin (1986). «Germany», Conway's All the World's Fighting Ships 1906–1921 (en en), Londres: Conway Maritime Press, pp. 134–189. ISBN 978-0-85177-245-5.
  • V, Julian (1997). Naval Operations to the Battle of the Falklands, 2ª, reimpressió de 1938 edició (vol. I) (en en), Londres i Nashville: Imperial War Museum and Battery Press. ISBN 978-0-89839-256-2.
  • V, Friedrich (1972). «SMS Emden, Small Protected Cruiser 1906—1914», Warship Profile 25, Windsor: Profile Publications, pp. 1–24.
  • V, Terrell D. (2003). By Order of the Kaiser (en en), Annapolis: Naval Institute Press. ISBN 978-1-55750-309-1.
  • V, Erich (1990). German Warships: 1815–1945 (en en), Annapolis: Naval Institute Press. ISBN 978-0-87021-790-6.
  • V, Paul G. (1995). A Naval History of World War I (en en), Annapolis: Naval Institute Press. ISBN 1-55750-352-4.
  • V, Holger (1980). "Luxury" Fleet: The Imperial German Navy 1888–1918 (en en), Amherst: Humanity Books. ISBN 978-1-57392-286-9.
  • V, Hans H.; V, Albert; V, Hans-Otto (1993). Die Deutschen Kriegsschiffe: Biographien – ein Spiegel der Marinegeschichte von 1815 bis zur Gegenwart (vol. 3) (en de), Ratingen: Mundus Verlag. ISBN 978-3-7822-0211-4.
  • V, Richard (1980). Falklands 1914: The Pursuit of Admiral Von Spee (en en), Periscope Publishing. ISBN 978-1-904381-12-9.
  • V, Edwin P. (2001). The Last Cruise of the Emden: The Amazing True World War I Story of a German-Light Cruiser and Her Courageous Crew (en en), Guilford: The Lyons Press. ISBN 978-1-58574-382-7.
  • V, Arthur W. (1941). The Royal Australian Navy 1914–1918, 9ª edició (vol. IX) (en en), Sídney: Angus and Robertson. OCLC 215763279.
  • V, Bernadette (2003). Film Front Weimar: Representations of the First World War in German films of the Weimar Period (1919–1933) (en en), Amsterdam: Amsterdam University Press. ISBN 978-0-585-49883-6.
  • V, Gerhard; V, Klaus-Peter (2002). German light cruisers of World War II: Emden, Königsberg, Karlsruhe, Köln, Leipzig, Nürnberg (en en), Annapolis: Naval Institute Press. ISBN 978-1-85367-485-3.
  • V, R. K. (1988). Last Gentleman-Of-War: Raider Exploits of the Cruiser Emden (en en), Annapolis: Naval Institute Press. ISBN 978-0-87021-015-0.

Bibliografia adicional

  • V, Luis de la (1976). «L'ombra del Emdem», Corsarios alemans en la Segona Guerra Mundial, 4ª edició, Barcelona, Espanya: Editorial Joventut, pp. 135-148. ISBN 978-84-261-0726-8.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=SMS_Emden_(1908)&oldid=1390531»