Mar de Molucas
La mar de les Molucas (en indonesi, Laut Maluku) és una mar ubicada en l'oceà Pacífic occidental, que es troba entre les illes de Sumatra i Sulawesi, en Indonèsia. Esta mar és coneguda per la seua rica biodiversitat marina, sent una de les zones més importants del món en térmens de corals i vida submarina. Forma part de l'extens archipèlec indonesi, que comprén més de 17,000 illes, i està rodejat per diverses illes com les Molucas, Sulawesi i Papúa Occidental.
La Mar de les Molucas és famós per la seua gran diversitat d'ecosistemes marins, que inclouen extensos secs de coral i praderies submarines. El seu entorn subaquàtic ho convertix en un destí popular per al bucege i atres activitats aquàtiques, atraent a turistes i experts marins de tot lo món. La regió alberga una gran varietat d'espècies marines, moltes de les quals són endèmiques, lo que fa que la zona siga de gran interés per als estudis de biodiversitat i conservació marina.
Ademés de la seua riquea biològica, la Mar de les Molucas té una importància econòmica i cultural significativa per a les comunitats locals. La peixca, la recolecció de perles i el turisme són algunes de les activitats que depenen dels seus recursos naturals. Aixina mateix, la regió té una història d'interaccions comercials per la seua ubicació estratègica entre les grans illes del surest asiàtic.
A lo llarc dels sigles, la Mar de les Molucas ha segut conegut per la seua bellea natural i la seua importància geoestratégica, i seguix sent un element fonamental en la vida econòmica, social i ambiental d'Indonèsia.
Geografia
[editar | editar còdic]Esta mar està enclavado en la part centroriental de l'archipèlec de les Índies Orientals i els seus llímits són els següents:
- al noroest, la costa de l'illa de Célebes i el mar de Célebes;
- al nort, les illes Talaud, i el mar de Filipines;
- a l'est, en la costa occidental de l'illa d'Halmahera, les illes Bacan i les illes Obi i el propi mar de Halmahera;
- al sur, en el mar de Ceram, les illes de Taliabu, illes Banggai i Peleng i el mar de Banda;
- a l'oest, en el golf de Tomini.
Història
[editar | editar còdic]La mar de les Molucas va ser un àrea activa en el comerç d'espècies i va estar controlada per 4 sultanatos.
Terremots
[editar | editar còdic]La mar és una zona sísmica molt activa per la placa de la mar de les Molucas que també cobrix la partix nort de l'illa de Sulawesi i parts més menudes de la mar de Banda.[1][2] En tractar-se d'un àrea composta per numeroses microplacas, l'àrea és sísmicamente molt activa.[3][4]
L'àrea a sovint és colpejada per forts terremots , que a sovint causen grans tsunamis.. Alguns dels terremots més forts que han ocorregut en esta zona:[5]
13 de juny de 2013 — magnitut 6,2
26 de juliol de 2007 — magnitut 6,9
17 de març de 2007 — magnitut 6,5
21 de giner de 2007 — magnitut 7,5
19 de maig de 2006 — magnitut 6,3 El 6 de giner de 2019 va ocórrer un terremot de magnitut 7.0, sense tsunami resultant. Esta mar és un àrea molt sísmicamente activa per la placa marina de les Molucas.[6][7][8][9]
Delimitació de la IHO
[editar | editar còdic]La màxima autoritat internacional en matèria de delimitació de mars, l'Organisació Hidrogràfica Internacional («International Hydrographic Organization, IHO), considera la mar de Molucas com un mar. En la seua publicació de referència mundial, Limits of oceans and sigues (Llímits d'oceans i mars, 3ª edició de 1953), li assigna el número d'identificació 48c, dins de l'archipèlec de les Índies Orientals i ho definix de la forma següent:
Per una llínea des de l'extrem noreste de Célebes a través de les illes Siau a la punta sur de Sangi (3°21'N, 125°37'I) i des d'allí fins a l'extrem sur del grup de Talaud, a través d'estes illes al seu extrem nordest (4°29'N, 126°52'I) i des d'allí una llínea a Tanjong Sopi, la punta nort de l'illa de Morotai.
En l'est.
Per la costa oest de Morotai des de Tanjong Sopi fins a a el sur a Wajaboela (2°17'N, 128°12'I), i des d'allí una llínea fins a l'extrem nort de Halmahera i per la seua costa oest fins a Tanjong Libolo, el seu extrem sur.
En el sur.
Una llínea des de l'extrem sur de Halmahera a la punta nort de l'illa Bisa (Setile) i des d'allí fins a l'extrem nort de Obi Major, a través d'esta illa fins a Tanjong Ake Llepe, el seu extrem suroest, i des d'allí a Tanjong Dehekolano, en l'extrem oriental de les illes Soela, a lo llarc de les seues costes del nort de Tanjong Marikasoe, l'extrem occidental, i des d'allí una llínea fins al punt suroest de l'illa de Banggai (1°43'S, 123°36'I).
En l'oest.
Les costes orientals de les illes de Banggai i Peleng fins a Bangkalan Nort (1º10'S, 123°18'I) i des d'allí una llínea a Tg. Botok (Célebes) (1°04'S, 123°19'I) al voltant de la costa a Tg. Pasir Pandjang (0°39'S, 123°25'I) i en la Tg. Tombalilatoe (123°21'I) en la costa oposta, i des d'allí fins a la costa oriental de Tg. Chafen, l'extrem noreste de Célebes.
Riquea Submarina
[editar | editar còdic]La Mar de les Molucas es caracterisa per una enorme biodiversitat marina, tant en térmens d'espècies com d'hàbitats, convertint-ho en un dels ecosistemas marins més rics i complexos del planeta. L'àrea és coneguda mundialment per l'abundància i diversitat de les seues espècies, inclosos peixos, crustacis, moluscs, plantes marines i atres organismes aquàtics. Ademés, la seua biodiversitat es veu favorida per l'ubicació estratègica de la mar, que es troba en la Zona dels Corals del Triàngul de Coral, una de les regions més biodiversas del món.
La Mar de les Molucas és un punt calent per a la biodiversitat marina per l'interacció de diversos ecosistemes, tals com els secs de coral, les praderies marines, els estanys i els estuaris. Estos hàbitats proporcionen refugi, aliment i llocs de reproducció per a una gran varietat d'espècies marines, moltes de les quals són endèmiques de la regió.
Peixos
[editar | editar còdic]La Mar de les Molucas és llar d'una àmplia varietat de peixos, que inclouen espècies d'importància ecològica, comercial i deportiva. Els secs de #coral que es troben en la mar alberguen més de 300 espècies de peixos de sec, lo que ho convertix en un centre de diversitat per a este grup.
Un dels peixos més emblemàtics de la regió és el peix napoleón (Cheilinus undulatus), també conegut com a peix meló per la seua característica protuberància en el cap. Este peix és un dels més grans entre els habitants dels secs de coral, i es troba en perill d'extinció per la sobrepesca i la degradació dels secs.[11]
Ademés, la Mar de les Molucas alberga numeroses espècies de peixos tropicals d'aigua salada, com els peixos cirugians (Acanthuridae), peixos pallasso (Amphiprioninae), peixos àngel (Pomacanthidae) i peixos àngel emperador (Pomacanthus imperator), que es troben en simbiosis en els coralés.[12] Estos peixos eixerciten rols clau en l'ecologia dels secs, alimentant-se d'algues i paràsits, i ajudant a mantindre l'equilibri de l'ecosistema.
La regió també és llar de diverses espècies de tiburonés, inclosos el taburó de sec de punta negra (Carcharhinus melanopterus), el taburó ballena (Rhincodon typus) i el taburó de punta blanca (Carcharhinus albimarginatus), que eixerciten un paper fonamental com a depredadors top en la cadena alimentària marina, ajudant a mantindre les poblacions de peixos més menudes baix control.[13]
Crustacis i moluscs
[editar | editar còdic]La Mar de les Molucas també és conegut per la seua gran abundància de crustacis i moluscs, que habiten principalment en els fondos marins i els estuaris. La regió és famosa per la presència de carrancs, com el carranc de riu (Potamonautidae), i diverses espècies de camaronés, com els camarones tigre (Penaeus monodon) i els camarones mantis (Odontodactylus scyllarus), que són coneguts per la seua agressivitat i les seues poderoses mandíbules. Els camarones mantis tenen la capacitat de colpejar als seus assuts en una força impressionant, similar a la velocitat d'una bala.
Sobre els moluscs, la Mar de les Molucas alberga una gran diversitat de pechinas, ostras i caragols marins, que eixerciten un paper essencial en els ecosistemes marins, actuant com filtradores que ajuden a mantindre l'equilibri de l'aigua i eliminen l'excés de nutrients. La regió també és coneguda per la presència d'espècies de polps, com el polp d'anells blaus (Hapalochlaena lunulata), una espècie venenosa famosa per la seua capacitat per a infligir mordeduras mortals.
Plantes marines
[editar | editar còdic]L'ecosistema submarí de la Mar de les Molucas també inclou una rica varietat de plantes marines, que eixerciten un paper crucial en l'estabilitat dels ecosistemes costers. Les praderies de pastures marines i els secs de coral són fonamentals per al benestar de moltes espècies, proporcionant refugi i àrees d'alimentació per a una àmplia varietat de peixos, invertebrats i atres organismes marins.
Entre les plantes més destacades es troben les algues roges, algues verdes i algues pardas, que cobrixen els fondos marins en algunes àrees de la mar, i les praderies de pastures marines que creixen en les aigües poc profundes de les illes. Estes praderies són especialment importants perque absorbixen grans cantitats de carbono, ajudant a mitigar el canvi climàtic. Ademés, les praderies marines oferixen un hàbitat vital per a espècies com els seacaballos i les tortugues marines, que s'alimenten de les plantes.
Invertebrats i atres organismes marins
[editar | editar còdic]Els secs de #coral de la Mar de les Molucas alberguen una diversitat impressionant d'invertebrats marins, com les esponjas, coralés i anémones de mar. Els corals durs (Scleractinia), responsables de la formació dels secs de coral, són especialment comuns en la regió, i proporcionen un hàbitat únic para mils d'espècies. Els corals blans, com les gorgonias i les antorches marines, també són abundants i contribuïxen a l'estructura tridimensional dels secs.
Els erizos de mar, estreles de mar i pepinos de mar són també comunes en les aigües de la Mar de les Molucas. Estos invertebrats són essencials per al funcionament de l'ecosistema dels secs de coral, ya que ajuden a controlar les poblacions d'algues i atres espècies d'invertebrats que podrien competir en els corals.
Ademés, la regió alberga espècies de tortugues marines, com la tortuga verda (Chelonia mydas) i la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea), que utilisen les plages propenques per a anidar. Les tortugues eixerciten un paper important en l'equilibri dels ecosistemes marins, alimentant-se de meduses i atres espècies que poden ser abundants en certes àrees.
Amenaces i Conservació
[editar | editar còdic]A pesar de l'impressionant riquea submarina de la Mar de les Molucas, este ecosistema enfronta vàries amenaces. La sobrepesca, la degradació dels secs de coral i la contaminació són algunes de les principals preocupacions. Les pràctiques de peixca destructiva, com l'us d'explosius i cianur per a capturar peixos, estan posant en perill moltes de les espècies que habiten estos ecosistemes.
La destrucció d'hàbitats també és un problema important, ya que les activitats humanes, com la construcció d'infraestructures costeres i la contaminació de l'aigua, estan afectant greument als secs de coral i a les praderies marines. El canvi climàtic, en els seus efectes sobre la temperatura de l'aigua i l'acidificació dels oceans, també està posant pressió sobre estos ecosistemes fràgils.
Per a abordar estos problemes, s'han implementat diverses iniciatives de conservació en la regió, incloent la creació d'àrees marines protegides i esforços per a promoure pràctiques de peixca sostenible. La comunitat internacional i els governs locals estan treballant per a protegir la biodiversitat submarina de la Mar de les Molucas i garantisar la preservació dels seus hàbitats vitals per a les generacions futures.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Island Arc.9(4)
- 653–663.ISSN 1038-4871.doi:10.1111/j.1440-1738.2000.00309.x.
- ↑ Tectonics.10(2)
- 433–453.ISSN 0278-7407.doi:10.1029/90tc02553.
- ↑ -{USGS.GOV:Magnitude 7.2 - KEPULAUAN TALAUD, INDONÈSIA 2009 February 11 17:34:50 UTC. [1] archivat en Wayback Machine.}-
- ↑ «[2]», Decoded Science.
- ↑ -{Historic World Earthquakes: Indonèsia [3] archivat en Wayback Machine.}-
- ↑ Journal of Geophysical Research: Solid Earth.122(5)
- 3977–3998.ISSN 2169-9313.doi:10.1002/2017jb013991.
- ↑ Journal of Geophysical Research: Solid Earth.83(B4)
- 1681–1691.ISSN 0148-0227.doi:10.1029/jb083ib04p01681.
- ↑ Geophysical Monograph.23doi:10.1029/GM023p0161.
- ↑ McCaffrey, Robert; Silver, {{{nom2}}}; Raitt, {{{nom3}}} (1980). The Tectonic and Geologic Evolution of Southeast Asian Sigues and Islands, Washington, D. C.: American Geophysical Union, pp. 161–177. doi:10.1029/gm023p0161. ISBN 978-0875900230.
- ↑ «On the North. By a line from the Northeast extreme of Celebes through the Siau Islands to the South point of Sangi (3°21'N, 125°37' I) thence to the Southern extreme of the Talaud Group, through these islands to their Northeastern extreme (4°29' N, 126°52' I) and thence a line to Tanjong Sopi, the Northern point of Morotai Island.
On the East. By the West coast of Morotai from Tanjong Sopi as far South as Wajaboela (2°17' N, 128°12' I), thence a line to the Northern point of Halmahera and down its West coast to Tanjong Libolo, its Southern extreme.
On the South. A line from the Southern extreme of Halmahera to the North point of Bisa (Setile) Island, thence to the Northern extreme of Obi Major, through this island to Tanjong Ake Llepe, its Southwestern point, thence to Tanjong Dehekolano, the Eastern extremity of the Soela Islands, along their Northern coasts to Tanjong Marikasoe, the Western extreme, thence a line to the Southeast point of Banggai Island (1°43' S, 123°36' I).
On the West. The East coasts of Banggai and Peleng Islands to North Bangkalan (1º10' S, 123°18' I) thence a line to Tg. Botok (Celebes) (1°04' S, 123°19' I) round the coast to Tg. Pasir Pandjang (0°39' S, 123°25' I) and across to Tg. Tombalilatoe (123°21' I) on the opposite coast, thence up the East coast to Tg. Chafen, the Northeastern extreme of Celebes.»
La traducció a l'espanyol és pròpia. La versió original, en anglés, està disponible en linea en el lloc oficial de la «International Hydrographic Organization» en: [enllaç trencat]. - ↑ Allen, G. R. Marine Fishes of the Indo-Pacific: A Field Guide to the Marine Fishes of the Tropical Indo-Pacific (2000) Western Australian Museum 292 pag. ISBN: 978-1875418682
- ↑ Heemstra, P. C., & Randall, J. I. Groupers of the World (1993) FAO 382 pag. ISBN: 978-9251033870
- ↑ Pauly, D., & Froese, R. FishBase: A Global Information System on Fish Species (2000) FAO 258 pag. ISBN: 978-9251040632
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Molucca Siga» de Wikipedia en francés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Mar de Molucas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.