L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

SMS Königsberg

El SMS Königsberg[nota 1] va ser el barco líder de la seua classe de travessies llaugeres (Kleiner Kreuzer) construït per a la Kaiserliche Marine (Marina Imperial) alemana. Nomenat en honor a Königsberg, la capital de Prusia Oriental, la seua construcció va ser iniciada en giner de 1905, botat en decembre d'eixe any i terminat en juny de 1906 despuix de superar les proves de mar. La seua classe incloïa atres tres barcos: Stettin, Stuttgart i Nürnberg. El Königsberg estava armat en una bateria principal de dèu canons de 105 mm (4,1") i tenia una velocitat màxima de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)..

SMS Königsberg

Despuix de la seua posada en servici, el Königsberg va servir en la força de reconeiximent de la Sura d'Alta Mar. Durant este periodo, va acompanyar en freqüència el yate del kàiser Guillermo II en les seues visites a l'estranger. En abril de 1914, el barco va ser enviat a lo que anava a ser un desplegament de dos anys en l'Àfrica Oriental Alemana, pero va ser interromput per l'esclat de la Primera Guerra Mundial en agost d'eixe any. Inicialment, el Königsberg va intentar atacar el tràfic comercial britànic i francés en la regió, pero a lo llarc de la seua carrera només va destruir un barco mercant. L'escassea de carbó va obstaculisar la seua capacitat per a atacar el transport marítim. El 20 de setembre de 1914, va sorprendre i va afonar al travessia protegida britànic HMS Pegasus en la Batalla de Zanzíbar.

Posteriorment, el Königsberg es va retirar al riu Rufiji per a reparar els seus motors. Ans que es pogueren completar les reparacions, les travessies britàniques varen localisar el Königsberg i, al no poder entrar al riu per a destruir-ho, varen establir un bloqueig. Despuix de varis intents d'afonar el barco durant la Batalla de la delta del Rufiji, els britànics varen enviar dos monitors, Mersey i Severn, per a destruir la travessia alemana. L'11 de juliol de 1915, els dos monitors es varen acostar lo suficient com per a danyar greument al Königsberg, lo que va obligar a la seua tripulació a tirar a pique el barco. La tripulació supervivent va rescatar els seus dèu canons principals i es va unir a la campanya guerrillera del tinent coronel Paul von Lettow-Vorbeck en Àfrica Oriental. El Königsberg va ser parcialment desmantellat en 1963-1965 per a convertir-ho en ferralla i els restants es varen afonar en el llit del riu.

Disseny

 
Planta i dibuix de perfil d'un buc de la classe Königsberg.[nota 2]

El Königsberg i els seus bucs bessons varen ser dissenyats per a servir com a exploradors de flotes en aigües nacionals i en l'imperi colonial d'Alemània. Açò va ser el resultat de restriccions presupostàries que varen impedir a la Kaiserliche Marine (Armada Imperial) construir travessies més especialisades adequats per a abdós funcions.[1] La classe Königsberg va ser un desenroll iterativo de la classe anterior Bremen. Es va pretendre que els quatre membres de la classe foren idèntics, pero en acabant de que es va començar a construir l'embarcació inicial, el personal de disseny va incorporar lliçons depreses de la guerra rus-japonesa. Estos varen incloure reordenamientos interns i un allargament del caixco.[2] El cost de la producció del buc va ascendir a 5 407 000 ℳ.[3]

Dimensions i tripulació

El Königsberg tenia 115.3 m (378.3 pies) d'eslora total (LOA) i una mànega de 13.2 m (43.3 pies) i un calat de 5.29 m (17.4 pies) en proa (Cpr). El seu desplaçament estàndar (Δi) era de 3390 toneladas (3336 toneladas largas; 3737 toneladas cortas) i fins a de 3814 t (3754 LT; 4204 ST) a plena càrrega (Δm). El barco tenia una superestructura mínima, que consistia en una chicoteta torre de mando i una estructura de pont. El seu caixco tenia un castell de proa elevat i una toldilla, junt en una pronunciada proa d'ariet. Estava equipat en dos màstils. El Königsberg tenia una tripulació de 14 oficials i 308 entre suboficials i marinería.[4]

Propulsió

El seu sistema de propulsió constava de dos màquines de vapor de triple expansió de 3 cilindres que impulsaven un parell de hèlices de tornell. El vapor era proporcionat per onze calderes acuotubulares de tipo marí alimentades en carbó que es ventilaven a través de tres embuts. El sistema de propulsió del barco estava dissenyat per a produir 13200 caballos de vapor (9709 kW) per a una velocitat màxima de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)., encara que va superar estes sifres en servici. L'almagasenament normal de carbó va ascendir a 400 t (394 LT; 441 ST). A un ritme més econòmic de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)., el barco tenia una autonomia d'aproximadament Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)..[4]

Armament

El barco estava armat en una bateria principal de dèu canons SK L/40 de 105 mm en soports de pedestal únic. Dos varen ser colocats un al costat de l'atre avante del castell de proa; sis estaven ubicats en el costat, tres a cada costat; i dos estaven un al costat de l'atre en popa. Els canons tenien una elevació màxima de 30 graus, lo que els permetia atacar objectius a una distància de 12700 m (6.857 nmi).[5] Se'ls va suministrar 1 500 cartuchos de munició, a raó de 150 proyectils per arma. El barco també estava equipat en dèu canons SK L/55 de 52,8 mm.[6] També estava equipat en un parell de tubos lanzatorpedos de 450 mm (17.7 plg) en cinc torpedos sumergits en el caixco en el costat.[4]

Blindage

El barco estava protegit per una coberta blindada curva de 80 mm (3.1 plg) de gruixa en el centre del barco. La coberta estava inclinada cap a avall als costats, en una gruixa de 45 mm (1.8 plg), per a brindar protecció contra el fòc enemic. Els costats de la torre de mando tenien 100 mm (3.9 plg) de gruixa. Els canons de la seua bateria principal estaven equipats en escuts balístics de 50 mm (2 plg) de gruixa.[4]

Historial de servici

Primers anys

 
Foto de el SMS Königsberg abans de la guerra.

El Königsberg es va encarregar en el nom de contracte Ersatz Meteor[nota 3] i va ser posat en quilla en el Drassana Imperial de Kiel el 12 de giner de 1905. Va ser botat el 12 de decembre de 1905, quan el Oberbürgermeister de Königsberg, Siegfried Körte, va batejar el barco, despuix de lo que es varen iniciar els treballs d'acondicionament. Va ser comissionat en la Sura d'Alta Mar per a iniciar proves de mar el 6 d'abril de 1907. Les seues proves es varen interrompre a principis de juny quan se li va assignar la tasca d'escoltar el yate Hohenzollern del kaiser Guillermo II durant tres regates de vela, inclosa la Semana de Kiel. Després, els dos barcos varen creuar el Mar del Nort i es varen detindre en Nordkapp, a on del 3 al 6 d'agost Guillermo II es va reunir en el sar Nicolás II de Rússia. Despuix de retornar a Alemània, el Königsberg va recomençar les seues proves de mar, que varen durar del 9 d'agost al 9 de setembre. Va visitar la ciutat del mateix nom del 21 al 23 de setembre i posteriorment va ser assignat a les forces d'exploració de la flota per a reemplaçar a la travessia Medusa el 5 de novembre. En eixe moment, el Königsberg va tornar a ser utilisat per a escoltar el yate de Guillermo II, esta volta en companyia del nou travessia blindada Scharnhorst i el barco d'expedició Sleipner en una visita a Gran Bretanya. Els barcos varen hacer en Portsmouth i el Támesis, sent visitats per la reina Guillermina dels Països Baixos.[7]

El 17 de decembre, al Königsberg se li va encomanar una atra visita de bona voluntat, esta volta escoltant al germà del kàiser, el príncip Enrique, i a una delegació d'oficials navals a Malmö, Suècia, per a reunir-se en el rei Óscar II. La visita va durar fins al 20 de decembre. El Königsberg va participar en la rutina normal en temps de pau d'entrenament individual i d'esquadró durant 1908 sense incidents. L'any va terminar en una important travessia d'entrenament, primer en el Bàltica i la Mar del Nort i després en l'Atlàntic, que va finalisar a principis de decembre. Més tart, el barco va entrar en dic sec durant el hivern de 1908-09 per a realisar un manteniment periòdic i va tornar a entrar en servici a principis de febrer de 1909. Durant els dos anys següents va seguir una rutina d'entrenament típica, interrompuda només per una colisió en la nova travessia Dresden el 16 de febrer de 1910 en la baïa de Kiel i novament en 1910, en dos viages escoltant al kàiser; el primer a Heligoland del 9 al 13 de març i el segon a Gran Bretanya del 8 al 27 de maig.[8] La colisió en el Dresden va causar danys de consideració a abdós barcos, encara que ningú en cap d'ells va resultar ferit. Abdós barcos varen ser reparats en Kiel.[9] El Königsberg també va guanyar el Schießpreis (Premi de Tir) del Kàiser per la seua excelent artilleria en la força de reconeiximent durant este periodo. Des de decembre de 1909 fins a setembre de 1910, el Fregattenkapitän Adolf von Trotha va servir com a comandant del barco.[7]


Del 8 de març al 22 de maig de 1911, el Königsberg va navegar pel mar Mediterrànea escoltant a Guillermo II a bordo del Hohenzollern. El 10 de juny, el Königsberg va ser rellevat en la força de reconeiximent per la nova travessia Kolberg; el Königsberg va ser traslladat a Danzig, a on va ser posat temporalment fòra de servici el 14 de juny per treballs de modernisació. El 22 de giner de 1913, el barco va tornar a entrar en servici en la flota, en substitució de la travessia Mainz, que també estava en procés de modernisació. Este servici va durar fins al 19 de juny, quan el Königsberg va ser novament posat en reserva en Kiel. Durant este periodo de servici actiu, va ser assignat a l'esquadró d'entrenament de l'1 al 18 d'abril. A principis de 1914, l'alt mando va decidir enviar el Königsberg al Àfrica Oriental Alemana, a on substituiria a l'actual barco de l'estació, el vell travessia desprotegida Geier.[8] Est seria a la postre l'últim desplegament del buc i partiria per a no retornar jamai a Alemània.

Desplegament en Àfrica Oriental Alemana

 
SMS Königsberg en Bagamoyo, juny de 1914

En abril de 1914, el barco va ser enviat a lo que anava a ser un desplegament de dos anys en l'Àfrica Oriental Alemana. Eixe mateix dia, el Fregattenkapitän Max Looff va prendre el mando del Königsberg. Va salpar de Kiel el 25 d'abril, es va detindre en Wilhelmshaven i després va partir tres dies despuix per a un desplegament inicial de dos anys en l'Àfrica Oriental Alemana. Es va adinsar en la mar Mediterrànea i es va detindre en ports espanyols i italians abans d'ingressar al Canal de Suez.[8][10] Despuix de passar pel canal, es va detindre breument en Aden abans d'aplegar a Donar és Salaam, capital de l'Àfrica Oriental Alemana, el 5 de juny. Dos dies despuix, la Schutztruppe (Força de Protecció) va celebrar la seua 25 aniversari en la colónia. El subcomandante del Schutztruppe va entregar a Looff un model de la travessia Schwalbe, que havia segut el buc de guerra que havia permaneixcut més temps en servici en la colónia alemana. El Königsberg va realisar un reconeiximent del port de Bagamoyo a finals d'any.[11] Els súbdits colonials africans varen considerar que el barco era prou impressionant, particularment els seus tres embuts, que ells suponien que significava que era un buc de guerra més poderós que un en sol dos. El barco va adquirir el sobrenom de Manowari na bomba tatu, o "el home de guerra de tres tubos".[12]


A mida que varen aumentar les tensions en Europa despuix del assessinat de l'archiduc Francisco Fernando d'Àustria, Looff va decidir abandonar el programa normal d'entrenament en temps de pau i va retornar a Donar és Salaam el 24 de juliol per a repondre el seu carbó i atres reserves. També va fer esforços per a organisar una ret de vigilància costera per a informar sobre els barcos enemics i protegir la navegació alemana en la zona. El 27 de juliol, Looff va rebre un mensage del Admiralstab (Estat Major del Almirantazgo) informant-li de l'empijorament de la situació política en Europa.[13] Al mateix temps, les travessies del esquadró britànic del Cap de Bona Esperança, HMS Astraea, Hyacinth i Pegasus, varen aplegar en l'intenció d'embotellar al Königsberg en la capital de la colónia, Donar és Salaam. Looff va preparar el seu barco per a salpar i va abandonar el port en la vesprada del 31 de juliol de 1914, en els tres barcos britànics més llents en la seua persecució. Looff va aprofitar la pluja i la velocitat superior del seu barco per a trencar el contacte en els seus perseguidors britànics al sendemà. El Königsberg no va salpar d'Aden fins al 5 d'agost, quan va aplegar tardíament al barco la notícia de l'esclat de hostilitats entre Gran Bretanya i Alemània del dia anterior.[14]

Primera Guerra Mundial

 
Foto del Königsberg en Donar és Salaam en juliol de 1914.

En esclatar la Primera Guerra Mundial, se li va ordenar al Königsberg atacar el comerç britànic al voltant del estret de Bab el-Mandeb. La falta de carbó va obstaculisar els esforços de Looff; els britànics varen impedir que el buc miner Koenig abandonara Donar és Salaam i varen adquirir tot el carbó del Àfrica Oriental portuguesa per a negar-li-ho al Königsberg.[15] Després, Looff va cridar per ràdio al vapor alemà Zieten per a advertir-li que no utilisara el Canal de Suez, a on li haurien confiscat el buc. El Königsberg va perseguir al carguero alemà Goldenfels, els oficials del qual varen confondre el barco en una travessia britànica i es varen negar a detindre's. El Königsberg es va vore obligat a disparar un tir d'advertència a través de la proa del Goldenfels per a obligar al barco a detindre's i que Looff poguera advertir al seu capità de l'estat de guerra.[16]

El 6 d'agost, el Königsberg va trobar front a les costes de l'actual Oman un barco britànic, el carguero City of Winchester. Una dotació alemana va capturar el barco i junt en el Königsberg, abdós bucs es varen trobar en el Zieten quatre dies despuix en les illes Kuria Muria, dependents per llavors de la província d'Aden, a on es va transferir carbó del City of Winchester al Königsberg. Posteriorment, el carguero va ser afonat. La tripulació britànica va ser duta a bordo del Zieten, que va partir al sendemà i va hacer en l'Àfrica Oriental Portuguesa. Mentrestant, el vapor Somali, baix el mando del Korvettenkapitän (Capità de Corbeta) Zimmer, havia eixit de Donar és Salaam en un carregament d'1.200 t (1.200 tonellades llargues; 1.300 tonellades curtes) de carbó en la nit del 3 al 4 d'agost per a reabastecer al Königsberg; els dos barcos es varen trobar dèu dies despuix.[16] Quan Looff es va reunir en el Somali, el seu barco tenia a penes tenia 14 t (13.8 LT; 15.4 ST) de carbó. El Somali va transferir unes 850 toneladas (837 LT; 937 ST) de carbó a la travessia, lo que va permetre una patrulla fins a Madagascar. No obstant, no es varen trobar bucs britànics o francesos, per lo que el Königsberg es va reunir novament en el Somali el 23 d'agost i va carregar novament carbó per a quatre dies més de navegació.[17]


Mentrestant, bucs de guerra britànics varen bombardejar Donar és Salaam i varen destruir l'estació inalàmbrica alemana allí.[18] En eixe moment, els motors del Königsberg ya requerien una revisió exhaustiva i Looff, conscient d'això, necessitava trobar un àrea apartada a on poder completar el treball. Es va instalar en la delta del Rufiji, que recentment havia segut explorat pel barco de reconeiximent Möwe.[16] El 3 de setembre de 1914, en marea alta, el Königsberg es va introduir en la delta en la desembocadura del Rufiji i llentament va remontar el riu. Es varen apostar vigilants costers en la desembocadura i es varen instalar llínees telegràfiques per a garantisar que els alemans no anaren sorpresos pels barcos britànics que li seguiren.[19] Zimmer, que enviava chicotets vapors costers per a reabastecer al Königsberg, va observar una travessia britànica, el Pegasus, patrullant la costa durant dos semanes. Va deduir que el barco provablement tindria que carregar carbó en Zanzíbar (protectorat britànic de facto) els dumenges, per lo que Looff va decidir atacar el barco en el port abans de començar la seua revisió. Va considerar que l'acció estava justificada, ya que el Regne Unit havia rebujat una proposta alemana de mantindre neutral a Àfrica central segons la Llei del Congo de 1885.[20]

El 19 de setembre, el Königsberg va abandonar el riu Rufiji i va aplegar al Zanzíbar britànic al matí següent. Va obrir fòc a una distància d'uns 7000 m (22966 pies) a les 05:10, iniciant la Batalla de Zanzíbar. En 45 minuts, l'HMS Pegasus es va incendiar, es va escorar per babor i es va afonar. Els tripulants del Pegasus havien arborat la bandera blanca, pero a bordo del Königsberg no es podia divisar pel dens fum. La tripulació del Pegasus va sofrir 38 morts i 55 ferits, mentres que el Königsberg va resultar indemne i no va sofrir baixes. Despuix d'afonar al Pegasus, el Königsberg va bombardejar l'estació inalàmbrica i va tirar barrils plens d'arena en l'entrada del port per a simular mines.[20] En eixir del port, el Königsberg va avistar al remolcador Helmuth i li va causar greus danys en tres proyectils.[21]

 
Un dels canons del Könisberg emplaçat en la delta del Rufiji

Posteriorment, la travessia va retornar al riu Rufiji per a poder començar a treballar en la revisió dels seus motors; les peces tindrien que transportar-se per terra fins a la drassana de Donar és Salaam, a on podrien reconstruir-se.[20] Mentres estava amarrat en la ciutat de Salale, el barco estava fortament camuflat i es varen erigir disposicions defensives. Estos varen incloure el posicionament de soldats i artilleria de campanya per a defendre els accessos a la travessia i l'establiment d'una ret de vigilants costers i llínees telegràfiques per a vigilar barcos hostils.[21] També es va colocar un camp minat improvisat en la delta per a evitar que els barcos britànics accediren al riu.[22]


Preocupats per l'amenaça que el Königsberg representava per als transports de tropes procedents de l'Índia, els britànics varen reforçar la floteta encarregada de localisar al evasivo assaltant alemà i varen posar els barcos baix el mando del capità Sidney Robert Drury-Lowe. L'afonament del Pegasus va convéncer definitivament als britànics de que el Königsberg encara devia estar patrullant per l'Àfrica Oriental Alemana. El 19 d'octubre, la travessia Chatham va trobar el barco Präsident de la Deutsche Ost-Afrika Linie en Lindi. Un grup d'abordage va registrar el barco i va descobrir documents que indicaven que havia suministrat carbó al Königsberg en Rufiji el més anterior. El 30 d'octubre, la travessia Dartmouth va localisar al Königsberg i Somali en la delta.[20][23] Les travessies Chatham, Dartmouth i Weymouth varen bloquejar la delta Rufiji per a garantisar que el Königsberg no poguera escapar.[24]

Batalla de la delta del Rufiji

Artícul principal → Batalla de la delta del Rufiji.
 
El maltrecho Königsberg despuix del seu afonament. Note's la falta d'un de les seues embuts.

El 3 de novembre, els britànics varen començar un bombardeig en un intent de destruir o neutralisar al Königsberg i Somàlia. El Königsberg estava protegit pels espessos manglars, que ocultaven el barco i oferien cert grau de cobertura contra el fòc d'artilleria britànic, especialment mentres els barcos britànics permaneixien fòra del riu. Un carbonero, el Newbridge, va ser destinat com buc de bloqueig per a ser afonat en el canal principal de la delta per a evitar la fuga del Königsberg. A pesar de l'intens fòc alemà des d'abdós costats del riu, els britànics varen afonar en èxit el Newbridge a través d'una de les boques de la delta el 10 de novembre, encara que l'intrèpit buc alemà encara podia fer-se a la mar a través d'atres canals. Looff va decidir moure el seu buc ric dalt, per a que li anara més difícil als britànics destruir-ho. En fer-ho, el seu barco ocuparia un número considerable de bucs britànics que, d'un atre modo, podrien haver-se amprat en atres llocs.[20][22] En el curs de la campanya, els britànics varen reforçar l'esquadró que bloquejava el Rufiji en travessies adicionals, entre ells l'HMS Pyramus i l'australià HMAS Pioneer.[25]

 
Derelicte de el SMS Königsberg, ya en l'artilleria retirada.

Un pilot civil, Dennis Cutler, oriunt de Durban (Suràfrica), va ser comissionat en els Royal Marines i persuadit per a que posara el seu hidroavió privat de la classe Curtiss a disposició de l'Imperi Britànic.[26] La Royal Navy va requisar el barco de passagers Kinfauns Castle per a que servira com portahidroaviones auxiliar improvisat per a l'avió de Cutler. En el seu primer intent de localisar a la travessia, Cutler, que no tenia brúixola, es va perdre i es va vore obligat a desembarcar en una illa deserta. En el seu segon vol, va localisar en èxit al Königsberg i, un tercer vol en un observador de la Royal Navy, va confirmar les seues observacions. El radiador del seu avió va ser danyat en ple vol per fòc terrestre enemic i va quedar en terra fins que es pogueren dur peces de recanvi des de Mombasa. Un parell de Sopwiths del Royal Naval Air Service varen ser duts en l'intenció d'explorar i inclús bombardejar el barco. Pronte es desmoronaron en les condicions tropicals. A un trio de hidroavions Short els va anar una miqueta millor, encara que també varen quedar ràpidament inutilisats per les condicions adverses.[27]


També en novembre, els britànics varen intentar utilisar els canons de 12 pulgadas (304.8 mm) del vell acorazar Goliath per a afonar la travessia. L'intent va fracassar, una volta més perque les aigües poc profundes varen impedir que l'acorazar s'acostara.[28] En decembre, el Oberstleutnant (tinent coronel) Paul von Lettow-Vorbeck va solicitar la major cantitat possible de tripulants del barco per a la campanya d'Àfrica Oriental contra els britànics; es varen deixar a bordo un total de 220 hòmens per a mantindre el barco en condicions de combat. No obstant, açò no va ser suficient per a permetre que el barco es fera a la mar.[22] El Königsberg va alvançar riu dalt el 18 de decembre.[20] El 23 de decembre, els britànics varen utilisar un parell de barcos de poc calat per a navegar per la delta. Varen atacar al Somali ans que el fòc defensiu alemà els obligara a retirar-se.[29]

Mentrestant, les condicions a bordo del Königsberg empijoraven. Va haver escassea de carbó, municions, aliments i suministraments mèdics. Encara que a resguart dels britànics, la tripulació va ser devastada per la malaria i atres malalties tropicals. Generalment aïllats del món exterior, la moral dels mariners va decaure.[30] No obstant, la situació va millorar marginalment en un pla per a reabastecer el barco i donar-li l'oportunitat d'escapar del sege. Un barco mercant britànic capturat, el Rubens va passar a cridar-se Kronborg, renomenat pels alemans. Se li va entregar una bandera danesa, documents i una tripulació de mariners alemans seleccionats per la seua capacitat de parlar danés. Després es va omplir de carbó, canons de campanya, municions, armes chicotetes i suministraments diversos. A mida que el carguero s'acostava a l'Àfrica Oriental, el Königsberg es preparava per a eixir a la trobada del barco i intentar escapar i retornar a Alemània. Llamentablement, el Königsberg va quedar atrapat en el riu per dos travessies i varis barcos més menuts. El Hyacinth va interceptar al Kronborg quan s'acostava i va perseguir al buc fins a la baïa de Manza, en el llímit en Kènia. El barco atrapat va ser obligat a encallar i va quedar envolt en flames, pero els alemans varen conseguir rescatar gran part del seu carregament i ho varen utilisar més vesprada en la Campanya d'Àfrica Oriental.[31]

Finalment, en abril de 1915, l'Almirantazgo britànic va acceptar un pla presentat per Drury-Lowe en novembre anterior, que prevea atacar a la travessia alemana en monitors de poc calat, capaces de navegar pel riu Rufiji.[32]


Com no es disponia d'informació precisa sobre l'estat del Königsberg, l'Armada britànica va decidir remolcar dos dels monitors construïts originalment per Vickers per a l'Armada brasilera i us en l'Amazones, el Mersey i Severn, des del Mediterràneu fins a Àfrica Oriental, ya que el seu escàs calat els permetia penetrar en la delta. Estos bucs havien segut adquirits a Brasil ya prèviament en agost de 1914. Abdós havien estat prèviament en acció en la costa flamenca i tenien dos canons individuals Tipo VII de 15,2 cm a proa i a popa, montats en la coberta del barco. Varen aplegar a Malta el 29 de març de camí a els Dardanelos en el seu buc bessó Humber. El 28 d'abril, els dos monitors varen partir de Malta en quatre remolcadors, el barco llogístic SS Trent i un vapor de carbó, varen aplegar a Aden el 15 de maig i el 3 de juny varen aplegar a l'illa de Màfia front a l'estuari de Rufiji, que entretant havia segut ocupada i a on ara també estaven estacionats els avions d'observació. Els monitors varen realisar reparacions, varen desembarcar únicament peces i estructures necessàries per al trasllat i varen ser assegurades contra el fòc d'infanteria.[33][32] Entretant, el Königsberg va ser traslladat per tercera volta, encara més riu dalt.[20]

El 6 de juliol de 1915, els dos monitors varen creuar el banc d'arena exterior i varen navegar riu dalt, a pesar de l'intens fòc de les posicions alemanes en les vores del riu. Es varen detindre en un punt que pensaven que estava a 9 100 m del Königsberg, que estaria dins de l'alcanç dels seus propis canons pero més llunt de lo que els canons alemans més chicotets pensaven que podien respondre. Es varen utilisar avions per a detectar la caiguda dels proyectils. No obstant, la navegació dels monitors era defectuosa i, despuix d'obrir fòc, es varen trobar dins de l'alcanç dels canons del Königsberg.[32] En la refrega, va encertar al Mersey dos voltes: un proyectil li va inutilisar el canó davanter de 6 polzades i un atre va perforar el barco per baix de la llínea de flotació. El Königsberg va rebre quatre impactes a canvi; un proyectil va impactar baix la llínea de flotació i va provocar algunes inundacions.[34][35] En el lapsus de tres hores, el Königsberg va obligar a abdós barcos britànics a retirar-se.[32]

 
Artilleria del Königsberg carrejada per unitats alemanes en 1916

Varen retornar novament l'11 de juliol, despuix de haver reparat els danys sofrits en el primer intent. Els dos observadors varen portar a terme un bombardeig que va durar cinc hores.[32] El Königsberg va obrir fòc a les 12:12, inicialment en quatre canons, pero només tres canons permaneixien actius despuix de les 12:42, dos canons despuix de les 12:44 i un sol canó despuix de les 12:53. Els dos monitors no varen respondre fins a les 12:31, una volta fondejats en les seues posicions de tir,[36] i varen conseguir varis impactes greus que varen provocar un gran incendi en la popa del barco i varen causar numeroses baixes. A les 13:40, el Königsberg s'havia quedat ya sense municions i les seues tripulacions de canons havien sofrit moltes baixes, per lo que Looff va ordenar a la tripulació que abandonara el barco i deixara caure els passadors dels canons per la broda per a desactivar-los. Es varen detonar dos ogives de torpedos en la proa del barco per a afonar-ho; el barco va girar llaugerament cap a estribor i es va afonar fins a la coberta superior en les banderes encara onejant. Dèneu hòmens varen morir en la batalla i atres quarantacinc varen resultar ferits, inclós Looff.[37][35]

Vore també

Notes

  1. ↑ en alemán: Seiner Majestät Schiff Königsberg, lit. 'Barco del seu Majestad Königsberg'
  2. ↑ La ficha comet l'error de nomenar a la classe com "Stettin" i no inclou a el SMS Könisberg
  3. ↑ Els bucs de guerra alemans s'encarregaven en noms provisionals. Per a les noves incorporacions a la flota, se'ls donava una sola lletra; per a aquells barcos destinats a reemplaçar bucs més antics o perduts, es denominaven en principi com "Ersatz (nom del barco a reemplaçar)".

Referències

  1. ↑ Campbell i Sieche, 1986, pp. 142, 157.
  2. ↑ Nottelmann, 2020, pp. 110–114.
  3. ↑ «Konigsberg Class Cruiser - SMS Konigsberg, Nürnberg, Stuttgart, Stettin» (en en). www.worldwar1.co.uk. Consultat el 2024-10-13.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Gröner, 1990, p. 104.
  5. ↑ Campbell i Sieche, 1986, pp. 140, 157.
  6. ↑ Hildebrand, Röhr i Steinmetz, 1993, p. 138.
  7. ↑ 7,0 7,1 Hildebrand, Röhr i Steinmetz, 1993, pp. 138–139.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Hildebrand, Röhr i Steinmetz, 1993, p. 139.
  9. ↑ «Cruisers in collisió», The New York Claves, 1910-02-17. Consultat el 2024-10-16 (en en).
  10. ↑ Farwell, 1989, p. 128.
  11. ↑ Hildebrand, Röhr i Steinmetz, 1993, pp. 139–140.
  12. ↑ Patience, 2001, p. 27.
  13. ↑ Hildebrand, Röhr i Steinmetz, 1993, p. 140.
  14. ↑ Farwell, 1989, pp. 128–129.
  15. ↑ Halpern, 1995, p. 77.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Hildebrand, Röhr i Steinmetz, 1993, p. 141.
  17. ↑ Farwell, 1989, p. 131.
  18. ↑ Bennett, 2005, p. 131.
  19. ↑ Farwell, 1989, p. 132.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 Hildebrand, Röhr i Steinmetz, 1993, p. 142.
  21. ↑ 21,0 21,1 Farwell, 1989, p. 133.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Bennett, 2005, p. 133.
  23. ↑ Halpern, 1995, p. 78.
  24. ↑ Bennett, 2005, p. 132-133.
  25. ↑ Willmott, 2009, p. 292.
  26. ↑ Turner, 1972, pp. 39–40.
  27. ↑ Patience, 2011, p. 70.
  28. ↑ Burt, 1988, p. 158.
  29. ↑ Farwell, 1989, p. 138.
  30. ↑ Farwell, 1989, pp. 137–138.
  31. ↑ Farwell, 1989, pp. 139–142.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 Bennett, 2005, p. 134.
  33. ↑ «The Rufiji tow». thamestugs.co.uk. Consultat el 2024-10-25.
  34. ↑ Patience, 2001, pp. 114–115, 121.
  35. ↑ 35,0 35,1 Smith,, pp. 44-45.
  36. ↑ Patience, 2001, pp. 122–123.
  37. ↑ Hildebrand, Röhr i Steinmetz, 1993, p. 144.

Bibliografia

  • V, Geoffrey (2005). Naval Battles of the First World War (en en), Barnsley: Pen & Sword Military Classics. ISBN 1-84415-300-2.
  • V, R. A. (1988). British Battleships 1889–1904 (en en), Annapolis: Naval Institute Press. ISBN 0-87021-061-0.
  • V, Byron (1989). The Great War in Africa, 1914–1918 (en en), Nova York: Norton. ISBN 0-393-30564-3.
  • V, Erich (1990). German Warships: 1815–1945 (vol. I: Major Surface Vessels) (en en), Annapolis: Naval Institute Press. ISBN 978-0-87021-790-6.
  • V, Paul G. (1995). A Naval History of World War I (en en), Annapolis, Maryland: Naval Institute Press. ISBN 1-55750-352-4.
  • V, Holger (1980). "Luxury" Fleet: The Imperial German Navy 1888–1918 (en en), Amherst: Humanity Books. ISBN 978-1-57392-286-9.
  • V, Hans H.; V, Albert; V, Hans-Otto (1993). Die Deutschen Kriegsschiffe: Biographien – ein Spiegel der Marinegeschichte von 1815 bis zur Gegenwart (vol. 5) (en de), Ratingen: Mundus Verlag. ISBN 978-3-7822-0456-9.
  • V, Dirk (2020). «The Development of the Small Cruiser in the Imperial German Navy», Warship 2020 (en en), Oxford: Osprey, pp. 102–118. ISBN 978-1-4728-4071-4.
  • V, Kevin (2001). Konigsberg: A German East African Raider (en en), Bahrain: Kevin Patience. OCLC 37615728.
  • V, Kevin(2011).«Sink the Königsberg: At All Costs».Britain at War.Key Publishing.Stamford:(56): 67–72.(en en)
  • V, David. The East Africa Campaign 1914-18 (en en). ISBN 978-1-4728-4891-8.
  • V, Charres Cyril (1972). The Old Flying Days (en en), Nova York: Arno Press. ISBN 0-405-03783-X.
  • V, H. P. (2011). The Last Century of Siga Power (vol. 1, From Port Arthur to Chanak (1894–1922)) (en en), Bloomington: Indiana University Press. ISBN 978-0-253-35214-9.
  • V, Keith (1995). Graf Spee's Raiders: Challenge to the Royal Navy, 1914–1915 (en en), Annapolis: Naval Institute Press. ISBN 1-55750-977-8.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=SMS_Königsberg&oldid=1509970»