Anar al contingut

Pupput

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pupput

Pupput, també escrit Putput, Pudput, Pulpud i Pulpite en llatí, i Souk el-Obiod o Souk el-Abiod ( àrap أبيض o "mercat blanc"), va ser una colónia en la província romana d'Àfrica que ha segut equiparada en un lloc arqueològic en l'actual Tunis. Està situat en la costa prop de la ciutat d'Hammamet, entre els dos uadis de Temad (o el-Thimad) al nort i Moussa al sur.[1] Gran part de Pupput està enterrada baix moderns balnearis vacacionals que s'han construït sobre la major part del lloc.[2]

Història

Antiguetat clàssica

Esta regió agrícola, densament ocupada en l'antiguetat clàssica, provablement ha estat habitada des de el V pels bereberes i cartagineses. Hi ha un santuari i una inscripció en l'antiga ciutat púnica de Thinissut, ubicada en la moderna Bir Bouregba,[3] pero no s'han identificat restants púnicos en el lloc de Pupput.[4]

Ací existia un assentament ya en el I, que va poder haver segut bereber-púnico. Era un simple vicus en territori cartaginés en l'época de l'emperador romà Antonino Pío (II).[5] Es creu que el polític romà Salvio Juliano va nàixer en el poble i pot ser per ell que Pupput es va convertir en una colónia honoraria baix l'emperador Cómodo (185-192).[6] En este moment, la ciutat era provablement una ciutat satèlit de la seua veïna Neapolis. El primer registre documental de la ciutat es remonta a l'any 168 quan va ser ascendida a la categoria de municipi governat per un concejo electe. Sembla haver guanyat importància durant els sigles II i III, quan es va expandir considerablement i es va construir un número significatiu de monuments públics.[2] Segons una inscripció conservada en el Museu Nacional del Bart en Tunis, dedicada a l'emperador Licinio de el IV,[7] el nom romà de la ciutat era "Colónia Aurelia Commoda Pia Felix Augusta Pupput".[8]

Erro al crear miniatura:
Extracte del Atles archéologique de la Tunisie (1892), llocs 11-12 i 14.

Antiguetat tardana

L'antiga ciutat de Pupput s'hauria convertit de nou en vicus en l'antiguetat tardana. Una sèu episcopal de Puppi, corresponent al modern Souk-El-Abiodh al sur de Hammamet, s'indica en les llistes de bisbes de 411 (donatistas i catòlics), de 484, de 525 i de 646.[9] Puppi va ser la càtedra d'una antiga sèu episcopal cristiana de la província romana d'Àfrica Proconsolaris, una diòcesis sufragánea de l'Arquidiócesis de Cartago. Hi ha registres de sis bisbes de la Diòcesis de Puppi. Dos d'ells, el catòlic Pannonio i el donatista Vittoriano, varen assistir al Concilie de Cartago en 411 quan catòlics i donatistas es varen reunir convocats per a resoldre el cisma donatista en l'Àfrica romana. Un tercer bisbe, Aurelio, va assistir al Concilie de Calcedonia en 451. El bisbe Pastinato va assistir al Sínodo Vàndal de Cartago en 484 convocat pel Rei Hunérico en 484 en un intent de persuadir als bisbes catòlics de convertir-se al arrianisme. Despuix del sínodo, Pastinato va ser exiliat. El bisbe Fortunato va assistir al concilie cartaginés de 525 i el bisbe Guloso va assistir a un concilie anti-monotelita en 646.[10]

Encara que Puppi pertanyia a la província eclesiàstica d'Àfrica Proconsolaris,[11] Pupput figurava com a part de la província civil romana de Bizacena.[12] Per a explicar esta discrepància, alguns autors, com Noël Duval, han sugerit que els canvis de llímits varen donar com resultat una conurbación de la ciutat en Siagu (ara Ksar Ezzit[4] en l'est de la ciutat de Bir Bouregba), que estava ubicada en Àfrica Proconsularis, a pocs quilómetros al nort.[9]

Edat Mija

En l'Edat Mija, despuix del periodo vàndal, Pupput va passar a formar part del Imperi Bizantí i es va construir una ciutadella per a defendre-ho. Despuix de la conquista àrap a finals de el VII, tot Tunis va passar baix la dominació àrap[13] i la ciutat va passar a cridar-se Qasr Zaid. Després, el centre urbà es va traslladar més al noreste, fins a a on es va fundar la ciutat de Hammamet, prop dels banys (com sugerix el nom),[14] en el lloc de la medina. Els antics edificis de Souk el-Obiod semblen haver segut abandonats despuix d'esta reubicació final. Els pirates del regne espanyol d'Aragó varen capturar i varen destruir la ciutat en 1303, deixant-l'en ruïnes. Posteriorment, la zona de Pupput va ser colonisada per carboneros de Hammamet.[2]

Restants

Les fonts històriques mencionen l'existència d'un Capitolio, un teatre i un amfiteatre, del com no existixen rastres en l'actualitat.[2] No va ser fins a finals de el XIX que el lloc va ser redescubierto[15] per accident quan s'estava nivellant un àrea per a la construcció. Alguns dels restants de Pupput varen ser desenterrados parcialment a principis de el XX per batallons de l'eixèrcit francés, pero a finals de la década de 1960 el lloc estava en perill pel desenroll de complexos hotelers a lo llarc de la costa tunecina. L'arqueologia de rescat va revelar part d'una necròpolis romana, que a 300 metros és la més gran de l'Àfrica romana. Ademés, es va trobar un gran barri residencial que incloïa cases, termes (banys) que varen donar el seu nom al propenc Hammamet (de la paraula àrap ___protected_title_0___, que significa "bany"), i una ret de suministrament d'aigua que inclou parts d'aqüeductes i cisternes. També es varen trobar objectes funeraris i elements arquitectònics decoratius, inclós el pis de mosaic que indica edificis d'alt estatus. El barri residencial i els banys es varen conservar com a parc arqueològic, pero els restants del complex monumental central i els edificis públics varen ser enterrats baix els fonaments del hotel.

L'antiga ciutat i bisbat de Puppi s'ha identificat tentativament en este lloc en Souk el-Abiod.[16]

Referències

  1. ↑ A00016 Staff Map of Tunisia (ecala1:50 000), làmina 37.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «The archaeological site of Pupput». Patrimonie de Tunisie. Archivat des d'el original, el 16 d'abril de 2021. Consultat el 2017-03-01.
  3. ↑ 36°26′19″N 10°35′35″E / 36.4384799, 10.5931801 (Ancient Thinissut (hypothetical))</noinclude>
  4. ↑ 4,0 4,1 Samir Aounallah, Li Cap Bon, jardin de Carthage, Bordeaux, Ausonius, 2001, pp. 231-239 et sq. (Ausonius. Scripta Antiqua, 4) ISBN 2-910023-26-5
  5. ↑ Itinéraire d'Antonin, 58, 3 (read on line)
  6. ↑ Plantilla:CIL
  7. ↑ Plantilla:CIL
  8. ↑ Aïcha Ben Abed Ben Khader, « Els maisons de Pupput (Tunisie) », CRAI, vol. 150, number 1, 2006, p. 509
  9. ↑ 9,0 9,1 «Pupput», Carte dones routes et dones cités de l'est de l'Africa à la fi de l'Antiquité : nouvelle édition de la carte dones voies romaines de l'Afrique du Nord conçue en 1949, d'après els tracés de Pierre Salama, Turnhout, Brepols, 2010, pp. 196-197
  10. ↑ Stefano Antonio Morcelli (1816). Africa Christiana: in tres parts tributa (en la), Betton, p. 258.
  11. ↑ André Chastagnol, « Els gouverneurs de Byzacène et de Tripolitaine », Antiquités africaines, 1, Aix-en-Provence, CNRS, 1967, p. 120 (read on line)
  12. ↑ Martianus Capella, VI, 670 et ILAfr 314
  13. ↑ Mohamed Benabbès, L'Afrique byzantine face à la conquête arabe : recherche sur li VII siècle en Afrique du Nord [tesis doctoral : Història : Paris 10 : 2004], baix la direcció de Claude Lepelley, 2004 OCLC 492040374
  14. ↑ Hammamet, in àrap حمامات, is the plural of the word hammam (Turkish bath).
  15. ↑ Äicha Ben Abed Ben Khader (2006). Tunisian Mosaics: Treasures from Roman Africa, Getty Publications, p. 84. ISBN 9780892368570.
  16. ↑ Annuario Pontifici 2013 (Libreria Editrice Vaticana, 2013, ISBN 978-88-209-9070-1), p. 956

Bibliografia


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pupput&oldid=1418560»