Anar al contingut

Diòcesis sufragánea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una diòcesis sufragánea és una diòcesis encapçalada per un bisbe sufragáneo, que està vinculada a una arquidiócesis metropolitana encapçalada per un arquebisbe metropolità. La sèu metropolitana i les seues diòcesis sufragáneas constituïxen una província eclesiàstica. Ademés de la precedència sobre les seues sufragáneos, el metropolità sol tindre algunes atres prerrogatives sobre ells. Les diòcesis sufragáneas existixen en particular en la Iglésia catòlica, pero també en atres confessions cristianes com la comunió anglicana, la Iglésia copta ortodox i la Iglésia ortodoxa rumana.

Etimologia

[editar | editar còdic]

La etimologia de la paraula sufragánea és incerta: segons algunes fonts podria derivar del fet que en el concilie provincial presidit pel metropolità, la diòcesis sufragánea era la del bisbe en dret de sufragi (ius suffragii), mentres que segons una atra interpretació el suffragium va ser la participació en lloc comú en les oracions.

En l'Iglésia catòlica

[editar | editar còdic]

En l'Iglésia catòlica antigament el víncul entre el metropolità i els seus sufragáneos solia comportar també obligacions de caràcter canònic. Des del Concilie Vaticà II la relació entre un sufragáneo i el seu metropolità és principalment honorífica, ya que abdós són bisbes diocesans que posseïxen jurisdicció ordinària sobre les seues sèus individuals i el metropolità no té cap autoritat directa sobre els fidels anara de la seua pròpia diòcesis. No obstant, el Còdic de dret canònic assigna al metropolità algunes llimitades funcions:[1]



Encara que la forma més regular és que les províncies eclesiàstiques estiguen constituïdes per la arquidiócesis metropolitana i les seues diòcesis sufragáneas, en la Iglésia llatina unes atres circumscripcions eclesiàstiques de règim ordinari formen part de les províncies com sufragáneas: arquidiócesis, prelaturas territorials i abadies territorials. En forma més excepcional es troben també algunes circumscripcions de territoris de missió o de règim especial: vicariatos apostólicos, prefectures apostólicas, administracions apostólicas i missions sui iuris. Quan alguna d'estes circumscripcions eclesiàstiques no és sufragánea, es diu que està immediatament subjecta a la Santa Sèu. En les Iglésies orientals catòliques les eparquías són equivalents a les diòcesis i solen ser sufragáneas d'un metropolitanato oriental o d'un patriarcat en els territoris propis de les Iglésies orientals, lo mateix que algunes archieparquías. Fòra d'ells les eparquías estan immediatament subjectes a la Santa Sèu o, en alguns casos són sufragáneas d'una arquidiócesis metropolitana llatina. Les sèus titulars ya no són mencionades com sufragáneas pel Anuari Pontifici.

En la comunió anglicana

[editar | editar còdic]

En la Iglésia d'Anglaterra existixen dos sèus metropolitanes: Canterbury i York, que encapçalen les seues respectives províncies eclesiàstiques formades per diòcesis sufragáneas. El terme bisbe sufragáneo s'aplica no obstant en la comunió anglicana, a bisbes que tenen responsabilitats similars als bisbes auxiliars de l'Iglésia catòlica.

En l'Iglésia copta ortodox

[editar | editar còdic]

Segons la tradició alejandrina el papa copto otorga a un reduït número de bisbes diocesans baix la seua jurisdicció el ranc de bisbe metropolità en un estat personal (in persona episcopi) i no pel tamany o importància de la diòcesis. No obstant, el ranc d'arquebisbe metropolità s'otorga a aquells que les seues arquidiócesis tenen importància històrica i tenien o tenen més d'una diòcesis sufragánea dins de les seues jurisdiccions territorials. En l'antiguetat en Egipte no hi havia verdaderes metròpolis, sino que el bisbe de la capital de cada província romana va gojar d'una espècie de primacia en honor i en este sentit és bisbe metropolità més que metropolità en el sentit que se li va donar en els atres patriarcats.

En l'Iglésia ortodoxa

[editar | editar còdic]

En la Iglésia ortodoxa el règim de províncies eclesiàstiques va ser desapareixent a lo llarc dels sigles, principalment a causa de l'islamisació i de l'expulsió de la població cristiana. El sistema perdura en l'Iglésia ortodoxa rumana i en la Iglésia de Creta.

Referències

[editar | editar còdic]