Prehistòria d'Àsia
.png){kind=link}
La prehistòria d'Àsia comprén els events ocorreguts en Àsia durant el periodo de l'existència humana previ a l'invenció dels sistemes d'escritura o la documentació de la història registrada, dit periodo pot ser estudiat a partir d'evidencies arqueològiques i arqueogenéticas. El continent asiàtic es descriu comunament com la regió a l'est de les monts Urales, les montanyes del Caucas, el mar Caspio, el mar Negra i el mar Rojo, llimitada pels oceans Pacífic, Índic i Àrtic.[1]
Orige dels homínits asiàtics
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Evolució humana.
Homininos primerencs
[editar | editar còdic]Fa aproximadament 1,8 millons d'anys, el Homo erectus va abandonar el continent africà.[2] S'estima que esta espècie, el nom de la qual significa "home empinat", va viure en Àsia de l'Est i el Surest Asiàtic des de fa 1,8 millons fins a 40.000 anys.[3] La seua distinció regional es classifica com Homo erectus stricto.[4] Les femelles pesaven un promig de 52 kg i medien en promig 1,5 m. Els mascles pesaven un promig de 58 kg i medien en promig 1,7 m. Es creu que tenien una dieta vegetariana en una miqueta de carn.[3] Tenien cervells menuts, en comparació als posteriors Homo sapiens, i utilisaven ferramentes simples.[2]
Els fòssils homínits més antics trobats fòra d'Àfrica són cràneus i mandíbules de Homo erectus asiàtic de Dmanisi (actual República de Geòrgia) en el Caucas, que és un corredor terrestre que va conduir a Àsia del Nort des d'Àfrica i el Propenc Oriente o Orient Mig. Tenen aproximadament 1,8 millons d'anys. Els arqueòlecs han nomenat a estos fòssils Homo erectus georgicus.[2][5][6] També va haver alguns restants que s'assemblaven al Homo ergaster, lo que pot significar que hi havia vàries espècies vivint al voltant d'eixa época en el Caucas. Els ossos d'animals trobats prop dels restants humans incloïen girafas de coll curt, esturçés, rinoceronts antics d'Àfrica i gats dents de sabre i llops de Eurasia.[2] Les ferramentes trobades en els fòssils humans inclouen ferramentes de pedra simples com les utilisades en Àfrica: una lasca de tall, un núcleu i una vora tallada.[2]
Els fòssils més antics de Homo del Surest Asiàtic, coneguts com el Homo erectus Home de Java, es varen trobar entre capes d'enrunes volcànics en Java, Indonèsia.[7] Es varen trobar fòssils que representen a 40 individus de Homo erectus, coneguts com Home de Pequín, prop de Pequín en Zhoukoudian, que daten de fa uns 400.000 anys. Es creïa que l'espècie havia vixcut a lo manco varis centenars de mils d'anys en China,[3] i possiblement fins a fa 200.000 anys en Indonèsia. Poden haver segut els primers en usar el fòc i cuinar aliments.[8]
Es varen trobar cràneus en Java de Homo erectus que dataven de fa uns 300.000 anys.[7] Es va trobar un cràneu en el centre de China que era similar als restants de Homo heidelbergensis trobats en Europa i Àfrica i que estan datats entre fa 200.000 i 50.000 anys.[9]
Homo sapiens
[editar | editar còdic]Entre fa entre 60.000 i 95.000 anys, el Homo sapiens va aplegar al Surest Asiàtic i Austràlia migrando des d'Àfrica, en lo que es coneix com la "teoria de l'orige africà".[3][7][nb 1] La data d'expansió dins d'Àsia coincidiria molt aproximadament en la data d'aparició del haplogrupo C,[10] ya que totes les poblacions eurasiáticas, americanes i oceàniques té haplogrupos descendents d'este haplogrupo, mentres que el paragrupo A i el haplogrupo B varen estar confinats a Àfrica, durant el perído prehistòric.
Es creu que el Homo sapiens migró a través del Mig Orient en el seu camí d'eixida d'Àfrica fa uns 100.000 anys.[11][12] Prop de Nazaret, es varen trobar en una cova de Jebel Qafzeh restants d'esquelets, inclosa una doble tomba d'una mare i un chiquet, que daten de fa uns 93.000 anys. Entre els restants s'incloïa un esquelet d'una atra espècie que no era Homo sapiens; tenia un "torus supraorbitario distint i no dividit que és continu a través de les conques oculars" i atres discrepàncies.[11]
Els investigadors creuen que l'humà modern, o Homo sapiens, migró fa uns 60.000 anys a Àsia del Sur a lo llarc de l'oceà Índic, perque les persones que viuen en les àrees més aïllades de l'oceà Índic tenen els marcadors de ADN no africans més antics. Els humans migraron a l'interior d'Àsia, provablement seguint manades de bisontes i mamuts, i varen aplegar al sur de Siberia fa uns 43.000 anys, i algunes persones es varen moure cap al sur o l'est des d'allí.[13][14] Fa uns 40.000 anys, el Homo sapiens va aplegar a Malàsia, a on es va trobar un cràneu en Borneo en la Cova de Niah.[12] Els humans moderns es varen entrecreuar en una espècie humana arcaica cridada denisovanos en les illes del Surest Asiàtic.[15]
Les femelles de Homo sapiens pesaven un promig de 54 kg i medien en promig 1,6 m. Els mascles pesaven un promig de 65 kg i medien en promig 1,7 m. Eren omnívoros. En comparació als homínits anteriors, el Homo sapiens tenia cervells més grans i utilisava ferramentes més complexes, incloent, làmines, punzones i microlitos fets d'astes, ossos i marfil. Varen ser els únics homínits en desenrollar llenguage, fer roba, crear refugis i almagasenar aliments baix terra per a la seua conservació. Ademés, es va formar el llenguage, es varen crear rituals i es va produir art.[16]
Història arqueogenética
[editar | editar còdic]Expansió inicial
[editar | editar còdic]Els testimonis arqueològics mostren que el Homo sapiens modern hi hauria saldio d'Àfrica fa entre 70 mil i 50 mil anys. La ruta de poblameinto principal d'Àsia hauria segut a lo llarc de la costa del oceà Índic. Les evidències arqueogenéticas mostren que els Haplogrupos del cromosoma I mayoritaros haurien segut el C, el D i el F, que són els progenitors de la majoria de linajes no africans. Sobre els haplogrupos de el ADN mitocondrial trobaríem els haplogrupos M i N. Estos primers Homo Sapiens s'haurien dispersat inicialment per Àsia meridional, surest asiàtic i Australasia.
Alguns d'estos grups inicials haurien entrat en contacte en denisovanos presents el territori i hauria existit una hibridació, hui en dia més notòria en el surest i Oceania, que va ser poblada des del surest asiàtic.
Paleolític
[editar | editar còdic]Durant el paleolític superior, fa entre 45 i 35 mil anys, l'expansió hauria alcançat Siberia i Àsia oriental septentrional. Els resots del home de Ust’-Ishim de fa uns 45 mil anys en Sibera occidetnal, mostren l'afinitat d'eixos restants en els euroasiàtics moderns. Durant este períod apareixen nous haplogrupos al diversificarse les poblacions, en particular apareixen en Àsia sepntrional els haplogrupos C2, Q i R (derivats del haplogrupo P) i també el haplogrupo N, que posteriorment dominaria la regió més septentrional. En Àsia oriental predominen els haplogrupos antics del cromosoma I C, D, O i respecte a el ADN mitocondrial es tenen els haplogrupos A, B, C, D, G i F (els quatre primers varen donar lloc als haplogrupos mitocondrials dels indígenes americans).
Durant el últim màxim glacial (fa entre 25 i 18 mil anys), la població es va concentrar en refugis regionals en millors temperatures, com els que hi havia en el sur de China i el surestes asiàtic, donant continuïtat als haplogrupos O i C en les poblacions modernes. En canvi en Siberia, menuts grups de caçadors recolectors pertanyents als haplogrupos Q i R, serien les pobaciones dominants. El haplogrupo D, va disminuir molt, no obstant per l'aïllament de Japó, el subhaplogrupo D1a sembla haver segut particularment entre els ancestros dels ainu. La primera onada de poblament d'Amèrica a través de l'estret de Bering sembla haver estat formada casi íntegrament per poblacions de haplogrupo Q.
Neolític i primeres expansions agrícoles
[editar | editar còdic]En Àsia el orgien de l'expansió de l'agricultura s'hauria produït entre fa entre 10 i 6 anys, tant a partir d'Orient Mig, com en China i Àsia oriental. Durant esta época va ser notori el desenroll d'agricultura en la vall del riu Groc (dacseta) i del Yangtsé (arròs). Estes poblacions haurien segut majoritàriament dels haplogrupos O2 i O3 (ADN-Y), donant lloc als actuals haplgrupos O2a2b1a1 i els seus derivats, que es troben entre els més ampliamnete distribuïts en Extrem Oriente. Pel que fa als haplogrupos mitocondrials, haurien dominat els subclados de B, F, D i A. Açò establix la base genètica dels actuals pobles d'Àsia oriental i les famílies llingüístiques modernes (llengües sino-tibetanes, austroasiáticas i austronesias).
Per una atra part Àsia central i Siberia, haurien seguit un camí llaugerament diferent. En eixa regió trobem restants humans enla cultura de Botai (Kazakhstan, fa 5000 anys) que mostren mescla dels haplogrupos Q, R i N, pont entre Eurasia occidental i oriental.
En Àsia meridional, també hi hauria certa influència d'expansions de pobles agrícoles des del Creixent Fèrtil cap a Iran i el vall del Indo. Esta expansió hauria dut al sur d'Àsia els haplogrupos L, H, J2 i R2 que eren molt freqüents en la zona abans de l'expansió dels pobles indoiranios i encara seguixen sent freqüents. El ADN mitocondrial apareix dominat pels haplogrupos U2, M i R.
Edat de Bronze Edat del Bronze i grans expansions
[editar | editar còdic]Fa entre 5 i 3 mil anys, es varen donar importants migracions de pobles procedents de la estepa euroasiàtica i Àsia central, cap a l'Índia i Orienta mig. Estes migracions semblen lligades a migracioens de pastors de la póntico-caspia (cultures yamnaya i Afanásievo, c. 3300–2500 a. C.). Estos grups haurien dut més específicament els haplogrupos R1a-M417 i R1b del cormosoma Y. Inicialment, es varen expandir cap a l'est: Afanasievo en Mongòlia i Tarim (3000 a. C.), Andronovo/Sintashta cap a Àsia central (2000 a. C.). Estos grups s'associen en les llengües indoiranias, descendents de les llengües indoeuropeas de la estepa póntico-caspia.
En paralel, en Àsia oriental, continuen les expansions d'agricultors neolítics portadors de haplogrupo O cap al surest asiàtic i el Pacífic que es vincula en l'expansió austronesia (2000 a. C.).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Out of Africa. [1] archivat en Wayback Machine. American Museum of Natural History. Consultat el 23 d'abril de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Peking Man [2] archivat en Wayback Machine.. The History of Human Evolution. American Museum of Natural History. 23 d'abril de 2014.
- ↑ Evolutionary Tree Information. Human Origins. Smithsonian Institution. Consultat el 23 d'abril de 2014.
- ↑ Rightmire y Lordkipanidze, 2010, p. 242.
- ↑ Dennell, 2010, pp. 247–48, 266.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Keat Gin Ooi. Southeast Àsia: A Historical Encyclopedia, from Angkor Wat to East Timor-Leste. ABC-CLIO; 1 January 2004. ISBN 978-1-57607-770-2. p. 173–174.
- ↑ Homo erectus. London: Natural History Museum. Consultat el 23 d'abril de 2014.
- ↑ New Migrants. [3] archivat en Wayback Machine. American Museum of Natural History. Consultat el 23 d'abril de 2014.
- ↑ “Global distribution of I-chromosome haplogroup C-M130 reveals the prehistoric migration routes of African exodus and early settlement in East Àsia” . J. Hum. Genet. 55 (7): 428–35. doi:. PMID 20448651.
- ↑ 11,0 11,1 The Arrival of Homo Sapiens. [4] archivat en Wayback Machine. American Museum of Natural History. Consultat el 23 d'abril de 2014.
- ↑ 12,0 12,1 Expansion of Homo Sapiens [5] archivat en Wayback Machine. American Museum of Natural History. Consultat el 23 d'abril de 2014.
- ↑ By Land and Siga. [6] archivat en Wayback Machine. American Museum of Natural History. Consultat el 23 d'abril de 2014.
- ↑ Steppes into Àsia. [7] archivat en Wayback Machine. American Museum of Natural History. Consultat el 23 d'abril de 2014.
- ↑ New evidence in search for the mysterious Denisovans, Australian Museum.
- ↑ Life During the Isse Age. [8] archivat en Wayback Machine. American Museum of Natural History. Consultat el 23 d'abril de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prehistoria de Asia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nb", pero no es trobà una etiqueta <references group="nb"/>