Haplogrupo Q (ADN-Y)
En genètica humana, el Haplogrupo Q (M242) és un haplogrupo de el ADN del cromosoma I humà que derivaria del haplogrupo P (M45), que s'hauria originat en el Sur d'Àsia fa uns 30 000 anys i s'hauria estés cap a Amèrica, en a on és predominant.
Este haplogrupo es troba en Siberia, en Àsia Central i en tots els grups indígenes americans, incloent els esquimal. També es troba en atres zones d'Eurasia aisladamente o en menuts percentages.[1]
Orige
[editar | editar còdic]L'orige és difícil de determinar, encara que és provable que haja aparegut de ancestros patrillinials en el sur d'Àsia donada la varietat de clados antics de Q en esta regió,[2] especialment en Afganistan i Pakistan.
Uns atres creuen que es va originar en Àsia Central,[3] referent al clado Q1-MEH2, ya que en els moderns mongoles s'ha trobat important diversitat per la presència dels subclados M120, M25, L53* i L330.[4]
Poblament d'Amèrica
[editar | editar còdic]El haplogrupo Q-M3 (marcador M3, primer cridat DYS199T, després Q3 i hui Q1b1a1a), que és el més comú en els amerindios, hauria colonisat Amèrica conjuntament en Q-Z780. Abdós haplogrupos descendixen a la seua volta de Q-L54, el qual és clau en l'orige siberiano del poblament d'Amèrica, puix ve d'un procés migratori procedent de l'Àsia Central.[5] En tot case lo que està clar és que estos haplogrupos proporcionen la prova genètica de que els primers pobladors d'Amèrica o paleoamericanos, varen aplegar de Siberia creuant l'estret de Behring fa 15.000 a 18.000 anys durant l'Edat de Gèl, constituint l'actual població dels parlants de llengües amerindias. Cas diferent succeïx en els pobles parlants de llengües na-dené, que el seu haplogrupo principal és C2a-P39, puix ells haurien aplegat en una posterior migració a Amèrica fa 6.000 a 8.000 anys i es varen assentar en la costa de l'actual Columbia Britànica; mentres que els pobles esquimalés es caracterisen pel predomini del haplogrupo Q-NWT01 (Q1a1), poblant l'àrtic americà fa uns 5.000 anys.
Distribució
[editar | editar còdic]En Eurasia, solament en dos grups de Eurasia Q té majoria absoluta: en selkupis (70%) i kets (95%); viuen en Siberia Central i tenen una població de 5.000 i 1.500, respectivament. En Eurasia hi ha una correlació entre pobles turcs i població de l'Àsia Central. La freqüència en Noruega, Mongòlia i nort de China s'aproxima al 4%, mentres que en les ciutats iranís de Shiraz i Isfahán és del 6% i 8%.[6] i en China són del subclado Q1a1-M120.[7] En Uzbekistan i Turkmenistan, aplega de 10% a 14% i 2% en Turquia i Líban;[8][9] en Índia a on les freqüències són menors al 1%.
En Sudamérica Bortolini et al 2003[10] reporta en Brasil en les ètnia gorotire en 100%, asuriní 100%, káingang 86%, krahó 100%, Mekrãnoti 86%, pacaás novos 100%, parakanã 100%, tikuna 100%, cinta llarga 100%, Urubu-Kaapor 100%, waiãpi 100% i xikrin 100%. En natius aché de Paraguai 98%, en Veneçola en les ètnia bari 100% i warao 100%, en Perú els yagua 100%, en Colòmbia destaquen a l'ètnia zenú en un 81%, entre varis països guaraníes 86% i inganos 78%, entre Perú i Colòmbia els huitoto 75%, tiriyó entre Brasil i Surinam 100%, i entre Veneçola i Colòmbia guajiros 69% i yukpa 100%.
En Norteamérica es va trobar 58% en els pobles natius dels Estats Units i 12% en hispans.[11]
En forma esquemàtica, la distribució en llínees generals dels principals subclados es pot resumir de la següent manera:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ High-Resolution SNPs and Microsatellite Haplotypes Point to a Single, Recent Entry of Native American I Chromosomes into the Americas, Stephen L. Zegura, Tatiana M. Karafet et al., 2003
- ↑ Swarkar Sharma et al 2007, A novell subgroup Q5 of human I-chromosomal haplogroup Q in Índia.
- ↑ Y-DNA Haplogroup Q and its Subclades - 2010
- ↑ Haplogroup_Q_Y-DNA de Eupedia.com
- ↑ Matthew C. Dulik, Sergey I. Zhadanov, Ludmila P. Osipova, Ayken Askapuli, Lydia Gau, Omer Gokcumen, Samara Rubinstein, Theodore G. Schurr. Mitochondrial DNA and I Chromosome Variation Provides Evidence for a Recent Common Ancestry between Native Americans and Indigenous Altaians. The American Journal of Human Genetics - 26 January 2012
- ↑ M. Regueiro et al.: "Iran: Tricontinental Nexus for Y-Chromosome Driven Migration," Human Heredity, 2006, vol. 61, pp. 132–43.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBoWen2004 - ↑ Cengiz Cinnioğlu, Roy King, Toomas Kivisild, Ersi Kalfoğlu, Sevil Atasoy, Gianpiero L. Cavalleri, Anita S. Lillie, Charles C. Roseman, Alice A. Lin, Kristina Prince, Peter J. Oefner, Peidong Shen, Ornella Semino, L. Luca Cavalli-Sforza, and Peter A. Underhill, "Excavating I-chromosome haplotype strata in Anatolia," Hum Genet (2004) 114: 127–148, DOI 10.1007/s00439-003-1031-4.
- ↑ Pierre A. Zalloua, Yali Xue, Jade Khalife, Nadine Makhoul, Labib Debiane, Daniel E. Platt, Ajay K. Royyuru, Rene J. Herrera, David F. Soria Hernanz, Jason Blue-Smith, R. Spencer Wells, David Menges, Jaume Bertranpetit, Chris Tyler-Smith, and The Genographic Consortium, "Y-Chromosomal Diversity in Lebanon Is Structured by Recent Historical Events," The American Journal of Human Genetics 82, 873–882, April 2008.
- ↑ Maria-Catira Bortolini et al 2003, Y-Chromosome Evidence for Differing Ancient Demographic Histories
- ↑ Hammer, Michael F. et al 2005, Population structure of I chromosome SNP haplogroups in the United States and forensic implications for constructing I chromosome STR databases [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Haplogrupo Q (ADN-Y)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.