Ket
Els ket, keti, quetos o ostíacos, són un poble que habita en la vall mija del riu Yenisei. Es diuen a sí mateixos остыган, ostigan o yugun. Ket significa "home" (plural deng "gent"). El cens de Rússia de 2002 va registrar 1.494 ket. Parlen una llengua paleosiberiana, l'idioma ket. Físicament els ket reunixen característiques tant urálicas com mongoloides. Són de complexió robusta i estatura relativament baixa.[1]
Existixen múltiples hipòtesis sobre l'orige d'este poble, no obstant, una hipòtesis cridanera argumenta que sobre la base d'algunes traces fisonómicos i culturals compartixen un mateix antecessor comú directe en els pobles amerindis ans que les migracions humanes creuaren l'estret de Bering.[2]
Història
Són descendents de les tribus de caçadores i peixcadores de la taiga. Segons la seua pròpia tradició oral, varen aplegar a este territori, procedents del sur, del massiç d'Altái i els monts Sayanes, fugint d'invasores, possiblement pobles túrquicos, que varen ocupar eixes cordillera i després les planures aledaño.[3]
Varen ser incorporats al Imperi rus durant el XVII.[1] En 1930, l'Unió Soviètica els va reconéixer la seua identitat ket. Des de 1934, el territori ket està inclós dins del krai de Krasnoyarsk, que actualment forma part del districte federal de Siberia. Les principals comunitats ket són Kellog, Serkovo, Baklánija, Goróshija, Pakúlija, i Maduyka, en el districte de Turujansk, i Sulomái, en el districte de Baikit.
Cultura tradicional
Economia
L'ocupació bàsica ha segut la caça, en fleches de fusta en punta esmolada en un tipo de verí a partir d'oli de peix descompost. També han practicat la cria de renos, que varen deprendre dels seus veïns samoyedos, pero esta ocupació sempre va ser secundària sobre la caça i la recolecció. Comerciaven en pells de farda.[3]
Durant la primavera i l'autumne grans cantitats d'aus aquàtiques eren caçades. L'estiu ha segut l'estació per a reunir-se a peixcar en el riu i a cavar en busca de bulbos comestibles del lliri selvat, coneguts com "sarana"[3] o en ket tugup, identificats com Fritillaria camschatcensis i Lilium medeoloides (o Lilium martagon).[4] Utilisaven canoas per a peixcar. Mantenien gossos per a ajudar en la caça i per a transportar càrregues chicotetes durant la caça hivernal en esquís. Per a càrregues més pesades utilisaven els renos. La caça i la peixca eren llabors colectives.[3]
Família
Eren una societat patriarcal i uxorilocal. Es dividien fratrías exogàmiques que intercanviaven cònjuges. Els matrimonis eren arreglats en una dote per la nóvia que anava a viure en la família del seu marit. Durant l'estiu vivien en "tipis" cònics en marcs de pal i feltre coberts de corfes, cridats qus o passaven en barcos cases allargats, cridats ilimka. En hivern vivien en casetes de terra nomenades banggus.[3]
Creències
Consideraven el món com poblat per esperits bons i mals. És, l'esperit del cel, era el ben mateix, mentres que la seua esposa, l'esperit de la terra, Hosedam (o Qosedam), era qui causava tot tipo de malaltia i desgràcia. El chaman o sening podia comunicar als humans en els esperits. El cult a l'orso també tenia un paper important. Cada grup tenia un animal totémico, que no podia matar.[3]
Notes
- ↑ 1,0 1,1 The Kets; The Peoples of the Ret Book.
- ↑ «Pobles autòctons de Rússia: Els Keto» (vídeo){{#if:|, .
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Vajda, Edward J. The Ket and Other Yeniseian Peoples [1] archivat en Wayback Machine.; East Asian Studies 210.
- ↑ Ståhlberg, Sabira and Ingvar Svanberg (2006) Sarana in Eurasian Folk Botany; Journal de la Société Finno-Ougrienne 91: 133-157.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ket.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ket» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.