Anar al contingut

Home de Ust’-Ishim

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Home de Ust’-Ishim

El home de Ust’-Ishim o individu de Ust’-Ishim és el nom en el que es coneix a un fòssil de ser humà anatómicamente modern trobat en la ribera del riu Irtysh, prop de l'assentament Ust’-Ishim (Óblast de Omsk, Rússia).

Es tracta d'un fragment relativament complet de diáfisis femoral esquerra trobada en 2008 al nort de Ust’-Ishim. Es varen trobar també fòssils del Pleistoceno tardà i uns atres provablement redepositados en el Pleistoceno mig en capes d'entre 30.000-50.000 anys BP (segons datació per iosotopos d'oxigen marí).

Archiu:Irtysh river basin map.png
Mapa de la conca del riu Irtysh, en la qual Ust’-Ishim es localisa a on dit riu rep les aigües del riu Ishim.

Morfologia, datació i dieta

[editar | editar còdic]

Morfologia del fòssil

[editar | editar còdic]

L'extrem terminal del fèmur presenta un gran reforç gluteal i tuberosidad gluteal, la qual cosa és similar als humans anatómicamente moderns del Paleolític superior i distint de neandertals. En la regió mija de l'os, la llínea asprosa presenta una marcada secció en forma de gota (similar a primers hòmens moderns i a majoria del Paleolític superior). Estes senyes morfològiques sugerixen que l'os va pertànyer a algú que deriva d'humans anatómicamente moderns.

Datació

[editar | editar còdic]

Es varen estimar edats de 41.400 ±1.300 anys BP (OxA-25516) i 41.400 ±1.400 BP (OxA-30190). Corregint estes estimacions segons les fluctuacions de carbono 14 atmosfèric en el temps es va obtindre una edat d'uns 45.000 anys AP (46.880–43.210 95,4% provabilitat). Per això, l'individu de Ust’-Ishim és l'humà modern més antic datat directament per radiocarbono fòra d'Àfrica i Orient Mig.

L'estimació de la dieta de l'individu es va portar a terme a partir de l'estudi de ràtios d'isòtops de carbono i nitrogen. Estes senyes varen reflectir una dieta basada en plantes C3 i animals que les consumixen, pero en part important de proteïna d'aliments aquàtics com a peix d'aigua dolça (com en atres poblacions del Paleolític superior en Europa).

Recuperació i seqüenciació del ADN

[editar | editar còdic]

Es varen crear, a partir de 9 mostres, biblioteques de ADN, gràcies a un protocol per a obtenció de ADN curt i danyat, el percentage del qual mapeado varia entre 1,8 % i 10 %. La seqüenciació es va portar a terme en Illumina HiSeq.

Es varen obtindre 42 seqüències de ADN que cobrixen 1,86 Gigabases del genoma autosómico. La cobertura dels cromosomes X i I va ser aproximadament la mitat dels autosoma, indicant que es tracta d'un varó.


Referències

[editar | editar còdic]