Opunte

Per a atres usos d'este terme vore Opunte (Élide).

Opunte (grec antic Ὀποῦς, en poesia, Ὀπόεις, en llatí Opus, españolizado a partir del genitiu singular Ὀποῦντος) va ser una antiga ciutat grega, capital de la regió de la Lócrida Opuntia. Estava a uns 3 km del Golf Opuntio.

Situació i poblament

El geógrafo grec Estrabon distinguix la Lócrida oriental i la Lócrida occidental,^[1] despuix diferencia a dos pobles que habitaven en Lócrida oriental: els locrios opuntios, cridats aixina per la ciutat d'Opunte, i els locrios epinecmidios, cridats aixina pel monte Cnemis.^[2] Estrabón situa Opunte a 15 estadis de la mar, i al nordest d'Orcómeno.^[3] I indica que a xixanta estadis es trobava Cino, el seu port, veta que constituïa l'extrem del Golf Opuntio^[4] Informa el geógrafo, ademés, que «Dafnunte, quan la ciutat pertanyia a la regió de Fócida, separava Lócrida en dos parts, i li la situava en mig, entre el Golf Opuntio i la costa dels epinecmidios».^[2]

Les investigacions arqueològiques oscilen entre dos llocs com a localisació de l'antiga Opunte. Podria correspondre's en la moderna Atalanti, a on s'ha trobat una necròpolis de la Edat del Ferro enjorn aixina com fortificacions del periodo helenístico i inscripcions que mencionen a Opunte o als opuntios. Per una atra part, prop de la localitat de Kiparissi, en un tossal anomenat Kastraki s'han trobat murs que provablement pertanyen al periodo helenístico i ceràmica clàssica i helenística i a 1 km de distància d'estos restants, a on hi ha una iglésia d'Agios Ioannis, hi havia un assentament a on s'han trobat restants des de la Edat del Bronze fins a l'época clàssica.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut^[5]

Mitologia

En la Ilíada, Opunte és mencionada en el Catàlec de naus entre les ciutats de Lócrida, les tropes de les quals es varen sometre a l'autoritat de Áyax el Menor durant la guerra de Troya.^[6] Era també la ciutat natal de Patroclo, companyer d'Aquiles.^[7]^[4]

El poeta Píndaro afirma en un dels seus epinicios, en la Olímpica IX,^{[nota 1]} que Deucalión i Pirra, «despuix de descendir del Parnaso varen establir un primer assentament [en Opunte] i sense coyunda, varen fundar una generació naixcuda de la pedra per a formar poble en ells, d'ahí el nom de “gents” (Laoi)»^[8] Píndaro posa aixina de manifest el mit dels propis opuntios sobre el seu orige, que es remontava a les pedres que Deucalión i Pirra varen llançar a terra despuix del diluvi, naixent d'elles sers humans. Píndaro relaciona en una falsa etimologia «pedres» i «gents».^[9] Continua el poeta dient que despuix de vàries generacions, Opo, rei dels epeos va tindre una filla, Protogenia, seqüestrada per Zeus, que es va gitar en ella. Despuix la va donar al rei Locro per esposa. El fill de Protogenia, es va cridar com el seu yayo matern, Opo, i este segon Opo va donar el seu nom a Opunte i als locrios opuntios, i va obrir el seu regne a immigrants estrangers procedents de les regions més ilustres de Grècia. Píndaro enllaça la seua versió dels orígens d'Opunte en la versió homérica, en mencionar que entre els colon estava Menecio, fill de Áctor i pare de Patroclo, a qui Opo acull.^[10] Estrabón seguix una tradició diferent, segons la qual, Deucalión i Pirra no es varen establir en Opunte, sino en Cino, a on diu que estava la tomba d'ella, i la d'ell, en Atenes.^[4]

Història

Durant l'época històrica era la capital dels locrios orientals, despuix cridats opuntios. Estrabón la descriu per error com a capital dels locrios epicnemidios,^[3] i Plinio el Vell afirma lo mateix.^[11] Els locrios opuntios eren junt en els locrios epicnemidios, els locrios orientals o del Nort.^[12]

El historiador Heródoto menciona que els locrios opuntios, convençuts pels aliats grecs,^[13] varen acodir en ajuda de la sura grega en sèt pentecónteros a la Batalla d'Artemisio (480 a. C.), per a combatre contra els perses.^[14] Els opuntios es varen unir a Leónidas I en la Batalla de les Termópilas.^[15] Mardonio, en la formació dels seus efectius en la Batalla de Platea (479 a. C.), va alinear a continuació dels traus, als locrios opuntios, entre atres aliats grecs, en el ala dreta de la seua eixèrcit.^[16]

Més alvance, durant la Pentecontecia, en la que Atenes va eixercir el seu predomini polític sobre la Grècia central, els locrios opuntios varen ser somesos pels atenienses despuix de la batalla d'Enofita (456 a. C.), que va donar a Atenes el domini de Beòcia. Tucídides indica que despuix de la batalla, Opunte va caure en mans dels atenienses, els qui es varen dur a 100 rehens d'entre els més rics.^[17]

Durant la guerra del Peloponeso, Tucídides referix que pirates d'Opunte amenaçaven l'illa d'Eubea, entorpint el comerç ateniense, i Atenes, com contramedida, fortificó l'illa deshabitada d'Atalanta, en la costa opuntia.^[18]

En la guerra entre Antígono I Monóftalmos i Casandro de Macedònia, Opunte es va aliar en este últim i va sofrir el sitie de Ptolomeo, general d'Antígono.

Notes

↑ Estrabón, Geografia IX.4.1
↑ ^2,0 ^2,1 Estrabón, op. cit. IX.3.1
↑ ^3,0 ^3,1 Estrabón, op. cit. IX.2.42
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Estrabón, op. cit. IX.4.2
↑ Richard Hope Simpson, pressbooks. pub/mycenaeangreeceandhomerictradition/chapter/the-catalogue-of-the-ships-in-the-iliad/ Mycenaean Greece and Homeric Tradition: The Catalogue of the Ships in the Iliad (en anglés)
↑ Homero, Ilíada II.531
↑ Homero, Ilíada XVIII.326
↑ Píndaro, Olímpica IX.39-48
↑ Olímpica IX.45-46
↑ Olímpica', IX.67-76
↑ Plinio el Vell, Història Natural IV.27
↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso II.9.2
↑ Heródoto Història VII.203
↑ Heródoto op. cit VIII.1.2
↑ Heródoto, op. cit. VIII.66.2
↑ Heródoto op. cit IX.31.5
↑ Tucídides, op. cit. I.108
↑ Tucídides, op. cit. II.32

Referències

Hazlitt, The Classical Gazetteer, 1851, ^{[enllaç trencat]}
Bádenas de la Penya, Pedro & Bernabé Palleres, Alberto (1984). Píndaro. Epinicios (en espanyol), Madrit. Aliança Editorial, pp. 82-86.

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció derivada de «Oponte» de Wikipedia en francés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Este artícul conté una traducció derivada de «Opunte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

[1] Estrabón, Geografia IX.4.1

[strabon-IX-3-1-2] 2,0 ^2,1 Estrabón, op. cit. IX.3.1

[strabon-IX-2-42-3] 3,0 ^3,1 Estrabón, op. cit. IX.2.42

[strabon-IX-4-2-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Estrabón, op. cit. IX.4.2

[5] Richard Hope Simpson, pressbooks. pub/mycenaeangreeceandhomerictradition/chapter/the-catalogue-of-the-ships-in-the-iliad/ Mycenaean Greece and Homeric Tradition: The Catalogue of the Ships in the Iliad (en anglés)

[6] Homero, Ilíada II.531

[7] Homero, Ilíada XVIII.326

[9] Píndaro, Olímpica IX.39-48

[10] Olímpica IX.45-46

[11] Olímpica', IX.67-76

[12] Plinio el Vell, Història Natural IV.27

[13] Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso II.9.2

[14] Heródoto Història VII.203

[15] Heródoto op. cit VIII.1.2

[16] Heródoto, op. cit. VIII.66.2

[17] Heródoto op. cit IX.31.5

[18] Tucídides, op. cit. I.108

[19] Tucídides, op. cit. II.32

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[nota 1]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]