Mils de millons
Mils de millons[1] (títul original en anglés: Billions and Billions: Thoughts on Life and Death at the Brink of the Millennium)[2] és l'últim llibre escrit pel astrònom nortamericana Carl Sagan abans de la seua mort en 1996.
Els dèneu ensajos o capítuls que componen l'obra brinden la visió de Sagan sobre temes que considera fonamentals «en l'antesala del mileni», a través del seu estil habitual per a explicar en térmens assequibles les qüestions científiques més complexes. Es tracten temàtiques com el calfament global, l'explosió demogràfica, la vida extraterrestre, la moralitat i el debat sobre l'abort. L'últim capítul, «En la vall de les ombres», és un relat de la lluita contra la mielodisplasia que finalment va posar fi a la seua vida en decembre de 1996. L'esposa de Sagan, Ann Druyan, va escriure l'epílec del llibre després de la mort de l'autor.
L'obra és, al mateix temps, el «testament» ideològic de Sagan i una reedició de texts ya publicats, incloent:
- «L'escacs persa»[3] en la revista Parade el 5 de febrer de 1989.
- «El món que va aplegar per correu»[4] publicat en Parade en 1986.
- «La qüestió de l'abort: una busca de respostes», publicat en la mateixa revista el 22 d'abril de 1990, va servir com a base a un dels artículs de la segona part del llibre.
- «L'enemic comú», escrit en 1988 per a la publicació simultànea en Estats Units i la llavors Unió Soviètica.
Una de les crítiques que freqüentment ha rebut el llibre des del punt de vista lliterari ha segut este conjunt eclèctic d'idees originat en el caràcter recopilatorio de texts i coneiximents. No obstant, el fil unificador és el mensage pòstum de l'autor sobre qüestions fonamentals de l'univers i del misteri de la vida; una invitació a observar des d'un punt de vista científic la realitat, una constant en la carrera de Sagan.
Primera part: La força i la bellea de la quantificació
[editar | editar còdic]La primera part, titulada «La força i la bellea de la quantificació» desenrolla en sis capítuls diferents tòpics relacionats en els grans números en el funcionament de l'univers i en la nostra vida diària.
Miles y miles de millons
[editar | editar còdic]
Sagan comença explicant el motiu de la frase que titula el llibre, que li anara atribuïda popularment ―a pesar de no haver-la utilisat mai― gràcies a l'imitació que durant varis anys va fer Johnny Carson en la seua comèdia televisiva. Per mig de diversos eixemples explica la «actualitat» del concepte, tenint en conte que l'evolució tecnològica i cultural sembla requerir de números cada volta majors. Aixina compara, per eixemple, la població mundial en l'época de Jesucristo (estimada en 250 millons de persones) i l'existent en el moment d'escriure's el llibre (6000 millons), menciona el creixent número de fortunes millonàries i milmillonarias, les senyes econòmiques mundials, a on és habitual parlar de mils de millons de dólars en relació en despeses, deutes nacionals i presuposts, o els alvanços en l'astronomia que han permés creixents «medicions» en número d'estreles, galàxies i les seues distàncies siderales obtenint números cada volta més grans i difícils de representar: l'estrela més propenca, Alfa Centauri es troba a 40 billons de quilómetros.
Resalta la necessitat de la notació científica o exponencial, per lo general poc utilisada fòra dels àmbits acadèmics, per a manejar cómodament estos grans números, i els mostra en diverses situacions que ilustren la seua aplicació:
- Número aproximat de microbis en una cucharadita de terra: 108
- Estimació de la cantitat de grans d'arena en totes les plajas del planeta: 1020
- Sers vius en la Terra: 1029
- Núcleus atòmics en el Sol: 1057
- Partícules elementals (electrons, protones, neutrons) en tot el cosmos: 1080.
«L'escacs persa»
[editar | editar còdic]
El segon capítul alvança en descriure la generació de grans números, a través de les progressions geomètriques i el creiximent exponencial.
La llegenda sobre l'invenció del escacs, que és part de la tradició popular, ilustra clarament el concepte de progressió geomètrica: quan el rei oferix al visir que havia inventat tan exquisit joc una recompensa adequada i est solicita un gra de blat en el primer escaque, el doble en el segon, el doble en el tercer... Un demanat tan humil produïx diversió adicional entre els cortesanos, pero esta volta a costa de l'aparentment estúpit inventor. No obstant, la cantitat total de cereal a dispondre en el tauler d'escacs equivaldria a la producció mundial de qualsevol any de el XX multiplicada per 150, en lo que en realitat ―i donant per certa la faula― el rei no va poder cobrir la recompensa.
Sagan subralla en varis eixemples el caràcter quotidià del creiximent exponencial i, al mateix temps, les seues llimitacions més allà del concepte teòric:
- Interés compost: Un antepassat que haguera depositat 10 dólars fa 200 anys a un interés del 5 % nos hauria llegat 10 × (1,05)200 = 172 925,81 dólars.
- Reproducció biològica: Una colónia de bactèrias que es duplique cada 15 minuts, alcançaria, si no trobara ―com sempre succeïx― algun impediment,[5] el pes del planeta Terra en un dia i mig.
- Crisis demogràfica mundial:[6] En una diferència diària de 240 000 entre naiximent i defunció de sers humans, no hi hauria solució tecnològica alguna per al desaforat (i creixent) creiximent exponencial de la població.
- La reacció en cadena de l'energia atòmica.
- Tots som parents: si considerem que tenim dos pares, quatre yayos, huit besyayos.... i 64 generacions arrere uns 18,5 trillons d'antepassats directes, sifra completament ridícula en relació en la població d'aquella época, o inclús d'esta, cap solament una explicació: la majoria d'ells són les mateixes persones.
«Els caçadors de la nit del dilluns»
[editar | editar còdic]
En este ensaig Carl Sagan desenrolla una relació entre els instints dels nostres antepassats caçadors-recolectors i la forta atracció trastocada moltes voltes en fanatisme que tanca l'afició deportiva entre la majoria dels varons de totes les cultures de el XX.
El capítul s'inicia en una cita de William James:
L'autor observa que les estreles deportives són a sovint héroes nacionals i que la majoria dels deports es troben associats en una nació o una ciutat, i són considerats com a sinònim de patriotisme i orgull cívic. Segons Sagan, «una competició deportiva és un conflicte simbòlic a penes emmaixquerat». Recorda casos en els que la caraça inclús va caure, com la recurrent història de les barres braves o els hooligans, la Guerra del fútbol de 1969 entre El Salvador i Hondures i atres varis casos en que la competència va derivar netament en combat.
Segons Sagan, el deport en equip recorda especialment el comportament i la coordinació necessària per a la caça dels nostres lluntans ancestros nómades, característica que nos ha aplegat per un procés de selecció natural: solament els bons caçadors varen sobreviure en la prehistòria deixant descendència.
Estos instints són forts perque el 97 % de l'història humana va transcórrer com a grups de caçadors-recolectors i solament en l'últim 3 % hem dut una existència sedentaria.
«La mirada de Deu i l'aixeta que gotea»
[editar | editar còdic]Ací l'autor relaciona el concepte de llum[7] en la percepció que tenim del món, detenint-se en explicacions accessibles sobre el concepte d'ona i de freqüència lumínica.
Relaciona el comportament de la llum en el del sò, i ―en abdós casos― tendix un pont entre el coneiximent científic i les seues tesis morals bàsiques, reiterades en tota la seua obra lliterària i mediàtica, per eixemple:
- La comunicació en les interrelacions de la família humana: cóm l'alvanç tecnològic permet recuperar l'integritat de la família humana llimitada durant la major part de la seua història evolutiva a un alcanç aproximat de 100 m (el ranc de comunicació a viva veu) fins a la capacitat actual de comunicació a distàncies siderales.
- La percepció de diferències entre persones, per eixemple el color de la pell, base de tantes posicions racistes, acotada i desvirtuada per correspondre únicament a la nostra capacitat de percepció en l'espectre de llum visible. Tal com subralla Sagan «en la major part de l'espectre lumínico tots els sers humans som negres».
«Quatre preguntes còsmiques»
[editar | editar còdic]
En el quint capítul del llibre, Carl Sagan desenrolla una resposta a quatre qüestions que denomina «prometedores» sobre la possible evolució futura del coneiximent científic:
- ¿Va existir vida en Mart?: L'estudi d'este planeta propenc planteja dos qüestions bàsiques que fan al nostre concepte sobre la relativa rarea o freqüència de la vida en l'univers: ¿És possible que hi haguera dos planetes propencs i d'ambients molt semblants, pero que la vida sorgira en solament un d'ells? ¿O potser va evolucionar la vida també en Mart, solament per a extinguir-se quan el clima va canviar de forma misteriosa? Sagan descriu diversos indicis tant en meteorits d'orige marcianà trobats en l'Antàrtida, com les possibilitats que oferiran les sondes programades per la NASA per a obtindre proves de vida antiga o inclús present en el planeta germà.
- ¿És Titán un laboratori per a l'estudi de l'orige de la vida?: La lluna del planeta Saturn conté molts dels elements essencials de la vida en la Terra, generant la sospita de si no podria tractar-se d'un sistema en un estadi similar al del nostre món en l'etapa d'orige de la vida. Sagan menciona el proyecte per a 2004 de la missió Huygens[8] com una instància en que s'obtindran més senyes sobre esta qüestió.
- ¿Hi ha vida inteligent en algun atre lloc?: S'aludix al sistema d'exploració del cosmos per mig de radiotelescopios, subrallant que el programa és molt recent i qualsevol resultat solament podrà obtindre's transcorregudes vàries décades.
- ¿Cuales són l'orige i el destí de l'univers?: Segons Sagan, «l'astrofísica moderna està a punt d'aplegar a revelacions fonamentals sobre l'orige, la naturalea i el destí de l'univers». Menciona les alternatives sobre les distintes teories d'expansió còsmica, i aclarix que ―més allà de suposicions, dogmes religiosos o llegendes― per primera volta la Humanitat està prop d'obtindre respostes concretes a esta qüestió basades en l'observació científica.
«Tants sols, tants móns»
[editar | editar còdic]Partint d'una cita d'Huygens sobre l'immensitat de l'univers, Sagan resumix els alvanços científics en la comprensió de la génesis dels sistemes solars i en el descobriment de planetes de sistemes estelars lluntans, reiterant el seu convenciment de que és solament qüestió de temps trobar «móns» en característiques similars al nostre.
Segona part: «¿Qué conserven els conservadors?»
[editar | editar còdic]La segona part de Mils de millons, titulada «¿Qué conserven els conservadors?», dedica sis capítuls a qüestions ecològiques rellevants sobre el futur de la humanitat en el planeta:
El món que va aplegar per correu
[editar | editar còdic]A través d'un eixemple simple s'expliquen els conceptes bàsics d'un ecosistema tancat, a on tots els recursos deuen necessàriament reciclar-se d'un modo o un atre.
Sagan resalta la necessitat de que deprengam a pensar a llarc determini, convertint el nostre món tecnificado en un ecosistema segur i equilibrat.
El mig ambient: ¿On radica la prudència?
[editar | editar còdic]
Diu l'autor que «la nostra tecnologia s'ha fet tan potent que, conscient o inconscientment, estem convertint-nos en un perill per a nosatres mateixos». Per això resulta essencial una millor comprensió de la ciència per part del públic.
Sagan explora els distints camins entre un pessimisme tràgic i l'optimisme cego i illimitat que tendix a minimisar els problemes ambientals.
Algunes senyes per a entendre la fragilitat de l'atmòsfera terrestre:
- Supon solament el 0,1 % del diàmetro terrestre: la gruixa de la capa d'aire equival al revestiment de barniz sobre un globo terráqueo escolar.
- La gruixa de la capa d'ozon és d'1/4000 millons el diàmetro terrestre.
Diu Sagan que tots experimentem algun grau d'ansietat per diferents motius, des del sustente de la prole ―que fa possible una nova generació― fins a la preocupació casi exclusiva dels científics per noves catàstrofe. A voltes se nos passen per alt els riscs, pero els primats tenim eixa capacitat exclusiva d'examinar les conseqüències futures d'accions actuals.
Creso i Casandra
[editar | editar còdic]A partir del capítul 9, Sagan dedica vàries pàgines a descriure algunes conductes de la Humanitat que semblen perilloses, començant per un paralel entre els oràculs de l'antiguetat i les advertències científiques modernes. En particular, les dos posicions extremes (i errònees) respecte de l'interpretació del futur:
- Malinterpretar les profecies segons les nostres conviccions prèvies: En l'eixemple de Creso, rei de Brega que va interpretar al seu favor l'oràcul de Delfos en relació en el resultat de la seua guerra en Pèrsia. Este error implica supondre el sentit de les respostes o no fer les preguntes adequades per a conseguir obtindre respostes vàlides a les nostres inquietuts.
- Relativizar i descartar de pla tot perill: Representat per mig de l'història de Casandra, beneïda per Apolo en el dò de la profecia, pero després castigada en un destí cruel i ingeniós: ningú li creuria, segons narra Esquilo en el Agamenón.
Falta un péntol de cel
[editar | editar còdic]
Una explicació detallada i accessible sobre l'ozon i l'incidència dels clorofluorocarbonados en la destrucció de la capa d'ozon, el nostre únic escut contra la radiació ultravioleta del Sol.
La llum ultravioleta és antagonista de la vida, i Sagan descriu els efectes que poden tindre lloc sobre tota la cadena trófica i el destí dels sers vius, inclós l'home.
Resalta els guanys del Protocol de Montreal, que va permetre morigerar els danys dels CFC, i crida l'atenció sobre la necessitat de ser més prudents en prevore les conseqüències de les nostres accions, ya que és cada volta major el poder de destrucció en mans de la Humanitat.
Emboscada: el calfament del món
[editar | editar còdic]Sagan descriu l'orige dels combustibles fòssils i cóm paulatinament varen ser descoberts i aprofitats per l'home:
El carbó ―i especialment el petròleu― rigen l'economia mundial, justifiquen guerres, boicots i invasions, i ―en general― polítiques que sense l'adicció al petròleu serien considerades ridícules o temeràries.
La combustió combina els àtoms de carbono en oxigen, formant diòxit de carbono, un dels principals gasos responsables del efecte hivernàcul.
Sagan descriu cóm conseguix la Terra el seu equilibri tèrmic, a on l'efecte hivernàcul juga en principi un paper beneficiós per a la vida, ya que d'una atra forma la temperatura mija en la superfície terrestre seria d'uns 20 °C baix zero.
Pero un efecte hivernàcul excessiu, l'increment del qual es genera per la crema de combustibles fòssils i la deforestación, produiria un calfament global de conseqüències irreversibles.
Fugir de l'emboscada
[editar | editar còdic]Com a corolari dels capítuls anteriors, l'autor desenrolla algunes sugerències pràctiques relacionades en el canvi climàtic, entre elles:
- Automòvilés de baix consum i major autonomia.
- Automòvils elèctrics.
- Energia nuclear basada en la fusió atòmica.
- Desenroll de l'energia solar.
Religió i ciència: una aliança
[editar | editar còdic]Sagan subralla ací les possibilitats d'integrar esforços entre les religions i el món científic per a millorar la relació de la família humana en el seu mig natural, detallant la crida realisada en giner de 1990 als dirigents religiosos de tot lo món,[9] i les possibilitats que brinda la seua posada en pràctica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Títul complet en espanyol: Mils de millons, pensaments de vida i mort en l'antesala del mileni; Barcelona: Edicions B, 1998, ISBN 84-406-8009-0.
- ↑ Títul complet en anglés: Billions and Billions: Thoughts on Life and Death at the Brink of the Millennium. Random House, 1997. ISBN 0-679-41160-7.
- ↑ The secret of the persian chessboard.
- ↑ The world that came by mail
- ↑ Falta de menjar, cadena trófica alimentària, etc.
- ↑ Estimacions de l'autor per a l'any 1996, en que es va escriure el llibre.
- ↑ La mirada de Deu en l'antic Egipte referia a la llum solar.
- ↑ De fet la sonda Huygens es va posar en la superfície de Titán el 4 de giner de 2005.
- ↑ ««Preservar i amar la terra, una cridada per a l'establiment d'una comissió conjunta de ciència i religió.»». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 30 de juny de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Miles de millones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.