Jardí Botànic de Palermo
El Jardí Botànic de Palermo (en italià, Orto Botanico vaig donar Palermo o també com Orto Botanico dell'Università vaig donar Palermo) es troba en la ciutat de Palermo en l'illa italiana de Sicília.
El jardí botànic en una extensió d'unes 10 hectàrees, és una institució didàctic-científica del Departament de Ciència Botànica de l'Universitat de Palermo.
El còdic d'identificació internacional de "Orto Botanico dell'Università vaig donar Palermo" com a membre del Botanic Gardens Conservation International (BGCI), aixina com les sigles de la seua herbario és PAL.
Localisació
[editar | editar còdic]Orto Botanico dell'Università vaig donar Palermo Via Lincoln 2, I-90133 Palermo, Sicília Itàlia.
Plans i vistes satelitales.Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Està obert de dilluns a divendres.
Història
[editar | editar còdic]
El seu orige es remonta al 1779, any en el que l'Accademia dei Regi Studi instituïx la càtedra de "Botanica i Matèria medica" i se li assigna un modest tros de terreny per a acondicionar un chicotet jardí botànic dedicat al cultiu de plantes medicinals útils per a l'ensenyança i la salut pública.
Este primer jardí ben pronte es va revelar insuficient per a les necessitats i en el 1786 es decidix de transferir-ho a lo que és la seua sèu actual, situat en el Pla de Sant Erasmo, en l'época tristament famós sobre ser el lloc de ajusticiamientos de la Santa Inquisició. En el 1789 s'inicia la construcció del cos principal de l'edifici del jardí, en estil neoclàssic. Està constituït d'un edifici central, el Gymnasium, i de dos cossos laterals, el Tepidarium i el Calidarium, proyectat per l'arquitecte francés Léon Dufourny, a qui es deu el disseny de les plantacions de la porció més antiga del Jardí, pròxima al Gimnasyum, un esquema rectangular, subdividido en quatre paralelogramos, en els que les espècies es troben dispostes segons el sistema de classificació de Carlos Linneo. El "nuovo Orto" va ser inaugurat en el 1795; en els anys següents es va ser acreixent, en el Acquarium (1798), un gran estany en el que prosperen numeroses espècies de plantes aquàtiques, i en la serra Maria Carolina, 1823. El gran Ficus magnolioides, que constituïx el símbol del jardí modern, va ser importat de l'Isla Norfolk (Austràlia), en 1845. L'extensió actual, d'unes 10 hectàrees, es va deure a una ampliació en el 1892. En 1985 el jardí va passar a ser un Departament dels estudis de Botànica de l'Universitat de Palermo.
Cronologia dels Directors del Jardí
[editar | editar còdic]
|
|
|
Estructura i coleccions
[editar | editar còdic]Gymnasium, Calidarium i Tepidarium
[editar | editar còdic]De front a la cancela d'entrada està l'edifici central en estil neoclàssic del Gymnasium, que originalment era la sèu de la Schola Regio Botanice, del Herbarium, de la Biblioteca i de la vivenda de Director.
Junt al Gymnasium dos edificis menors disposts simétricament. Estos es denominen ara com el Calidarium i el Tepidarium perque originalment albergaven plantes de climes càlits i tde climes templats respectivament.
El sistema lineano
[editar | editar còdic]En el sector més antic del jardí, dissenyat segons un esquema rectangular, en subdivisions de quatre paralelogramos, en els que a la seua volta es subdividen en llits de sembra quadrats, a on les plantes es disponen seguint la classificació lineana. Les plantacions originals d'este sector s'han modificat en el temps, degut a que algunes de les plantes originals que tenien un major desenroll ofegaven a atres pròximes.
El Aquarium i els atres estanys
[editar | editar còdic]
Al fondo de la passejada central, es troba el Aquarium, un gran estany circular subdividido en 24 compartimento, que s'obtenen repartint radialment tres sectors concèntrics en 8 parts, que alberguen numeroses espècies aquàtiques.
A pocs metros del Aquarium es troba el laghetto, un atre estany ampli en el que les plantes es disponen d'un modo informal. Atres peces d'aigua es troben dins dels quadrats Lineanos.
L'hivernàcul
[editar | editar còdic]El jardí ha anat acreixent en el temps una série d'hivernàculs (serras), que actualment sumen uns 1300 mq.
El més antic d'estos és la serra Maria Carolina, donació de la reina Maria Carolina d'Àustria, denominat com Giardino d'Inverno. Originalment l'estructura era en fusta en un recobriment d'estuc, en la segona mitat XIX es va reconstruir com una estructura metàlica.
Atres hivernàculs són:
- la serra delle succulente, en plantes d'ambients càlits-àrits
- la serra sperimentale, que actualment alberga bananos i papayas
- la serra della Regione, que alberga plantes d'ambients càlits-humits
- la serra per il salvataggio delle succulente, anexa al Departament de Ciència Botànica
- la serra delle felci
Ordenament bioecológico i geogràfic
[editar | editar còdic]En este sector les plantes s'agrupen segons criteris geogràfics i bioecológicos. Ací nos trobem el Giardino a succulente, constituït per numeroses espècies dels ambients àrits africans, el Palmetum, el Cycadetum, i la collinetta mediterranea que alberga algunes espècies de les més significatives de la flora espontànea mediterrànea, conté diversos endemismes i alguna rarea.
Sector experimental i de les plantes útils
[editar | editar còdic]En el sector experimental, situat en l'esquena del Giardino d'Inverno, es cultiven plantes tropicals i subtropicales que són la base d'experimentació i estudi de programes en marcha, entre les quals es troba el cotó, cítrics, canya de sucre, sorgo.
El sector de les essències útils, que s'estén per la vertent sur del jardí, comprén una zona reservada a les plantes oficinales, textils, de resina i goma, d'oli, d'essència i de corfa.
El sector de Engler
[editar | editar còdic]Este sector denominat com a nou sector, comprén la part meridional del jardí, en el que es disponen les plantes segons la classificació d'Engler. Les espècies estan repartides en tres sectors, respectivament dedicats a les gimnospermas, a les angiospermas dicotiledóneas i a les angiospermas monocotiledóneas.
El Herbarium
[editar | editar còdic]El modern Herbarium mediterraneum, es troba albergat en alguns edificis restaurats dispersos pel jardí, i s'estén per una superfície d'uns 6000 metros quadrats.
El cos principal de la colecció està constituït pel Erbario Siculo i pel Erbario Generale del Departament de Ciència Botànica, estimat respectivament entorn als 50.000 i 200.000 espècimen; d'este últim prop d'un quarto és de procedència mediterrànea.
El material extrasiciliano està constituït de coleccions provinents de Portugal, Espanya, França, Còrsega, Cerdenya, Grècia, Creta, Chipre, Argèlia i Egipte.
Comprén unes 2000 algas, 1600 líquenés, 4700 briofitas i un miller de micetos.
El banc de germoplasma
[editar | editar còdic]El banc de germoplasma, es va iniciar en 1993, s'inscriu en el context d'un proyecte per a la salvaguardia del patrimoni genètic de la flora de l'àrea mediterrànea.
La funció específica del banc és la conservació ex situ a curt i a llarc determini, de les llavors de les espècies endèmiques, rares, o amenaçades. Les llavors de les plantes, una volta arreplegades i catalogades, són tractades de modo adequat i conservades en ampolles de vidre, a disposició de les institucions per al seu intercanvi. Les llavors que es conserven, es proven periòdicament per a comprovar la seua capacitat de germinació i de viabilitat.
El banc forma part de la ret RIBES [1] (Repte Italiana delle Banche per la conservazione Ex-Situ del germoplasma).
Espècies presents
[editar | editar còdic]
El "Orto botanico vaig donar Palermo" alberga actualment unes 12.000 espècies diferents.
Creat en una época de grans exploracions, el jardí botànic de Palermo despuix de la segona mitat del 1800, i els primers decenis del 1900, es va trobar en el punt de mira de tots els grans jardins botànics del nort d'Europa que, a causa del seu clima favorable, trasfirieron a este moltes de les seues espècies encara no ben classificades, ni conegudes en les seues preferències climàtiques, de la flora exòtica tropical. Extremamente important en este aspecte va ser la colaboració en el Jardí Botànic de Berlín, baixe la direcció d'Adolf Engler, que va transferir numeroses espècies exòtiques asiàtiques, africanes, australianes i suramericanes.
Al Jardí Botànic de Palermo es deu, per eixemple, l'introducció en l'àrea mediterrànea del mandarino (Citrus deliciosa) i del nispelo del Japó (Eriobotrya japonica).
La primitiva plantació linneana comprenia 1580 espècies diferents, 658 de les quals es troben actualment. D'estos mereix resaltar especialment un gran eixemplar de Ginkgo biloba.
En el'Aquarium es troben vàries espècies de ninfeas, entre les quals Nymphaea alba, N. tuberosa, de l'híbrit Nymphaea × marliacea, de la vistosa flor multicolor, Nuphar lutea i la flor de loto Nelumbo nucifera. En la part més a l'interior es poden trobar Alocasia sp., Colocasia sp., Zantedeschia sp., mentres que en el veí espill d'aigua, el denominat "laghetto", prospera el papir egipcíac (Cyperus papyrus) i unes atres ciperacee entre les quals, el Scirpus lacustris i el Cyperus alternifolius.
A poca distància creixen vàries espècies de bambú i a la dreta sobre un tossal artificial, descolla un notable eixemplar de drago (Dracaena draco). Al fondo es troba la planta més alta del jardí, una vetusta Araucaria columnaris, i la més gran, un jagantesc eixemplar de Ficus magnolioides (Ficus macrophylla subsp. columnaris) en grans raïls tabular i columnars, importat de l'Isla Norfolk (Nova Zelanda), en el 1845.
El jardí de suculentas de l'àrea de l'ordenament bioecológico hostaja numeroses espècies del gènero Aloe i vàries atres plantes dels ambients àrits entre els quals Cereus, Crassula, Euphorbia i Opuntia. Al costat de la colecció de suculentes, un gran eixemplar de Ficus rubiginosa donant lloc a un ambient que recorda a la jungla.
En l'àrea del Cycadetum es troben algunes espècies de Cycadales que es poden definir com a històriques. Entre elles la Cycas revoluta, una donació de la reina [María Carolina d'Àustria (1752-1814)|[Maria Carolina]] en el 1793, va anar el primer eixemplar d'esta espècie exhibit en Europa. En periodos successius varen ser adquirides les zamiacee Ceratozamia mexicana i Dioon edule, abdós mexicanes, i la Cycas circinalis, elegant espècie de la península índia. En el 1997 la colecció s'ha vist enriquida gràcies a l'adquisició de diversos eixemplars de gran valor, el Dioon spinulosum, Encephalartos altensteinii, Encephalartos longifolius, Encephalartos villosus, Macrozamia moorei i Zamia furfuracea.
En l'àrea del Palmetum es troba la Chamaerops humilis, única palma espontànea en Sicília, i numeroses palmeres exòtiques, de les que el jardí és particularment ric, podent-se trobar els eixemplars en plena terra o en test, uns 34 gèneros i unes 80 espècies. El gènero Washingtonia està representat en la W. filifera, i la W. robusta. Del gènero Phoenix, la "palma de dátiles" (Phoenix dactylifera) figurant ademés P. rupicola, P. reclinata, P. canariensis, P. roebelinii i P. teophrastii. Estan presents numerosos atres gèneros: Chamaedorea, Brahea, Sabal, Erythea, Livistona, Howea i Trachycarpus.
El Jardí d'Hivern alberga numeroses espècies provinents de les regions càlides d'Àfrica, América Central, Sudamérica, Àsia i Austràlia. Es poden citar la planta del cafè (Coffea arabica), la papaya (Carica papaya), numeroses espècies de Bougainvillea , la canella (Cinnamomum ceylanicum), la parmentiera (Parmentiera cereifera) i la mimosa sensitiva (Mimosa spegazzinii). En la serra della Regione, es cultiva en test la Palma del viager (Ravenala madagascariensis) i vàries espècies de Anthurium, Codiaeum, Pandanus i atres plantes pròpies de climes càlit-humit tropical equatorial. Junt a estes en uns hivernàculs menuts respectivament, orquídeas i planta carnívora. Junt a estes algun eixemplar de suculentas de l'hivernàcul homònim, en eixemplars de Kroenleinia grusonii de dimensions notables.
En el Sector Experimental i de les Plantes Útils figuren plantes alimentícies com la cañaa de sucre (Saccharum officinarum) i el sorgo azucarero (Sorghum saccharatum), abdós utilisades en l'obtenció de sucre; l'albocat (Persea americana), varietats cultivar del banano (Musa × paradisiaca, Musa cavendishi), la nuéz pequen (Carya olivaeformis), la rica colecció de cítrics en un centenar de cultivares de notable valor històric i de grand importància per a la conservació del germoplasma local. Mereixen de mencionar les plantes medicinals entre les que figuren l'ajenjo major (Artemisia absinthium), el estramonio comú (Datura stramonium), el ginseng indiano (Withania somnifera), l'alcamfor (Cinnamomum camphora) i la rosella del opi (Papaver somniferum).
Curiositats
[editar | editar còdic]El jardí botànic alberga des de fa uns anys una decena de papagayos de l'espècie Psittacula krameri, procedents de la veïna Vila Giulia i perfectament adaptats en l'hàbitat subtropical del jardí.
Informació útil
[editar | editar còdic]El jardí es pot visitar en dies festius dissabte i dumenges.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Llima A.I.. L'Orto Botanico vaig donar Palermo. S.F.Flaccovio Editore, Palermo 1978.
- Raimondo F.M., Vaig donar Martino A., Mazzola P. L'orto botanico vaig donar Palermo. La flora dei tropici nel cuore del mediterràneu. Arbor Editore, 1993. ISBN 88-86325-02-9
- Raimondo F.M., Scialabba A. - The role and function of germplasm in the context of the Palermo Botanical Garden. Giorn. Bot. Ital., 1994; 128(1): 414.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jardí Botànic de Palermo.- Lloc oficial (Italià, Inglés)
- Pàgina en el lloc web de Grandi Giardini Italiani (Italià)
- Pàgina en el lloc web del Gruppo vaig donar Lavoro per gli Orti Botanici i i Giardini Storici (Italià)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín Botánico de Palermo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.