Anar al contingut

Cycas revoluta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cycas inflorescence.jpg
Cycas revoluta (Cycas revoluta)

Cycas revoluta (palma sago, palma d'iglésia,[1] sagú verdader de l'Índia,[2] falsa palmera o cica com a nom vulgar en castellà) és una planta cicadácea oriunda del sur de Japó.

Descripció

[editar | editar còdic]

Esta planta sosté una corona de fulls lluents de color vert obscur en un tronc gros i pelut que normalment medix uns 20 cm de diàmetro, a voltes més amples. El tronc és curt en les plantes jóvens, pero s'allarga en l'edat. En espècimen molt vells pot aplegar a medir uns 6-7 m d'altura de tronc; no obstant, la planta té un creiximent molt llent i requerix al voltant de 50-100 anys per a alcançar esta altura. Els troncs poden ramificarse vàries voltes, produint aixina múltiples caps de fulls.

Els fulls són d'un vert satinado profunt i d'uns 50-150 cm (20-59 polzades) de llarc quan les plantes estan en edat reproductiva. Creixen en una roseta pareguda a plomes d'1 m (3,3 peus) de diàmetro. Les estípulas dels fulls, apretades, rígides i estretes tenen una llongitut de 8-18 cm (3.1-7.1 polzades) i tenen vores fortament recurvados o revolutos. Les estípulas basals s'assemblen més a les espines. Els pecíols o brots de la cícada sagú tenen una llongitut de 6-10 cm (2.4-3.9 polzades) i chicotetes púas protectores.

Les raïls formen lo que es denomina "coralloide", una simbiosis en la cianobacteria Anabaena (alga verda azulada), que fixa el nitrogen[3] i, en associació en els teixits de la raïl, produïxen aminoàcits beneficiosos com asparagina i citrulinao. Les cèlules riques en taninos es troben a abdós costats de la capa d'algues per a resistir l'invasió de les algues.

Com succeïx en atres cícadaceas, és dioica, en els peus masculins portant cons de polen (estróbilo) i les femelles en grups de megasporófilos. La polinisació es pot fer de forma natural, per insectes o artificialment.

Toxicitat

[editar | editar còdic]

Si s'ingerix és extremadament venenosa, tant per als sers humans com per als animals. Els animals domèstics tenen un major risc ya que troben la planta especialment saborosa.[4] Els síntomes clínics es desenrollen en les 12 hores posteriors a l'ingestió i poden incloure bossadas, diarrea, debilitat, #torba, fallo hepàtic o toxicitat hepàtica caracterisada per aliacrà, cirrosis i ascitis. Els animals domèstics poden aparéixer com abatuts, sagnar pel nas (epistaxis), tindre cabellam (sanc en els excrements), hematoquecia i hemartrosis (sanc en les articulacions). El Centre per al control de verins per als animals (ASPCA en les seues sigles en anglés) estima una proporció de mortalitat que es troba entre el 50 i el 75 per cent quan s'ingerix la planta. L'incidència de la seua ingestió per animals domèstics s'ha elevat en un 200% en els últims cinc anys. Si qualsevol cantitat de la planta és ingerida, es deu contactar en un centre de toxicologia immediatament. Els efectes de l'ingestió poden incloure danys interns permanents i la mort.[5]


Totes les parts de la planta són tòxiques, no obstant les llavors contenen el nivell més alt de la toxina "cicasina". La cicasina causa irritament gastrointestinal, i en una alta dosis conduïx al fallo hepàtic.[6] Atres toxines inclouen la Beta-metilamino-L-alanina, un aminoàcit neurotóxico, i una toxina no identificada que s'ha comprovat que causa paràlisis en el ganado.[7]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Cycas revoluta va ser descrita per Carl Peter Thunberg i publicat en Verhandelingen uitgegeeven door de hollandse maatschappy der weetenschappen, et Haarlem 20 (2): 424, 426–427. 1782.[8]

Sinonímia

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Nom vulgar preferit en espanyol, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en castellà de la Collins Tree Guide.
  2. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  3. ↑ Ultrastructure and phenolic histochemistry of the Cycas revoluta-Anabaena symbiosis. M. Obukowicz, M. Schaller and G.S. Kennedy, New Phytologist, abril de 1981, Vol. 87, N.º  4, pp. 751-759, doi:10.1111/j.1469-8137.1981.tb01711.x
  4. ↑ Botha CJ, Naude TW, Swan GE, et al.(1991).«Suspected cycad (Cycas revoluta) intoxication in dogs».
  5. ↑ Hany Youssef«Toxicology Brief: Cycad toxicosis in dogs».
  6. ↑ Knight MW, Dorman DC(1997).«Selected poisonous plant concerns small animals».92(3)
    260-272.
  7. ↑ «Cycas Revoluta: The Sago Palm, or Cycad Toxicity». Critterology.com. Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2012. Consultat el 21 d'agost de 2016.
  8. ↑ «Cycas revoluta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 de març de 2015.
  9. ↑ «Cycas revoluta». The Plant List. Consultat el 25 de març de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
  2. Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  4. Holdridge, L. R. & L. J. Poveda Álvarez. 1975. Arbres Costa Rica 1: i–xiii, 1–546.
  5. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  6. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. 2014. Catàlec de les plantes vasculars de Bolívia. 127 (1–2): i–viii, 1–1744. In P. M. Jørgensen, M. H. Nee & S. G. Beck (eds.) Cat. Pl. Vasc. Bolívia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  7. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cycas_revoluta&oldid=769556»