Cinnamomum camphora
Cinnamomum camphora, alcanforero o canforeira, és un arbre de la família de les lauráceas que pot aplegar a alcançar dimensions de l'orde dels vint metros.
Hàbitat
[editar | editar còdic]La planta procedix del extrem Oriente i és comú en China, Japó i Taiwan. Es cultiva també en numerosos països de clima càlit i en les regions costeres del Pacífic en els Estats Units.
Descripció
[editar | editar còdic]És un gran arbre de full perenne en les brancas fràgils que alcança els 20 metros d'altura. Els fulls són alterns, pecioladas, de forma ovalada, coriáceas i acuminadas de color vert lluent i en tres nervis principals que presenten en les seues aixelles unes chicotetes glandulitas. Les flors són blanques groguenques i apareixen en maig-juny agrupades en panículas corimbesas dispostes en les seues aixelles. El frut és una baya en forma de globo de color rojós que torna a negre quan madura.
Principis actius
[editar | editar còdic]- L'oli de alcamfor s'obté per destilació de la seua fusta.
Propietats
[editar | editar còdic]- En grans dosis és narcòtic i irritante, no obstant a dosis chicotetes és sedante, antiespasmódico, diaforético, antihelmíntico i balsámico.
- En aplicació externa pot aliviar els maldecaps i #neuràlgia. (preferentment en alcohol alcanforado).
- També s'utilisa l'alcohol alcanforado per a aliviar els dolors de molgues.
- Deu utilisar-se baix control mèdic puix la seua intoxicació produïx dolor gàstric i bossades, debilitat i rigidea muscular. Els pardals són molt sensibles als seus vapors i si s'exponen a ells poden perir en 15 minuts.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cinnamomum camphora va ser descrita per (L.) J.Presl i publicat en O Prirozenosti rostlin, aneb rostlinar 2: 47. 1825.[2]
Cinnamomum: nom genèric de l'arbre de la canella. Prové del grec Kinnamon o Kinnamomon, que significa fusta dolça. Este terme grec provablement prové de les llengües semíticas. En hebreu quinamom, podria tindre orige en una versió anterior al terme Kayu manis, que en el llenguage de Malàsia i Indonèsia també vol dir fusta dolça.
camphora: epítet latino que significa "alcamfor".[3]
- Camphora camphora (L.) H.Karst.
- Camphora hahnemannii Lukman.
- Camphora hippocratei Lukman.
- Camphora japonica Garsault
- Camphora officinarum Nees
- Camphora officinarum Bauh.
- Camphora officinarum var. glaucescens A.Braun
- Camphora vora Raf.
- Camphorina camphora (L.) Farw.
- Cinnamomum camphoriferum St.-Lag.
- Cinnamomum officinarum Nees ex Steud.
- Laurus camphora L. basónimo
- Laurus camphorifera Salisb.
- Laurus gracilis G.Don
- Ocotea japonica (Garsault) Thell.
- Persea camfora Spreng.
- Persea camphora (L.) Spreng.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dr.Berdonces i Serra. Gran Enciplopedia de Plantes Medicinals ISBN 84 305 8496-X
- ↑ «Cinnamomum camphora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 de maig de 2013.
- ↑ el nom científic de l'espècie procedix de l'àrap "al kafur" i este del malayo Kapur per l'actiu comerç àrap en l'oceà índico. En Epítets Botànics
- ↑ Cinnamomum camphora en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Berendsohn, W.G., A. K. Gruber i J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova Silva Cuscatlanica. Arbres natius i introduïts del Salvador. Partix 1: Angiospermae - Famílies A a L. Englera 29(1): 1–438.
- Comité Editorial de Flora of China. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Sense paginar. En C.I. Wu, P.H. Raven i D.I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press i Missouri Botanical Garden Press, Pequín i S. Louis.
- Killeen, T. J., I. García Estigarribia i S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia i Jardí Botànic de Misuri, La Pau.
- Linares, J.L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i cultivats en la república del Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
- Nasir, I. i S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Werff, H. v. d. 1993. Cinnamomum (Lauraceae). 3 pp.
- Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.
- Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
- Comité Editorial de Flora of China. 2008. Flora of China (Menispermaceae through Capparaceae). 7: 1–499. En C.I. Wu, P.H. Raven i D.I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press i Missouri Botanical Garden Press, Pequín i S. Louis.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cinnamomum camphora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.