Dioon edule

Archiu:Dioon edule05.jpg

Dioon edule (Dioon edule)

Dioon edule és una espècie de cicadófita originària de Mèxic, a on és coneguda en el nom comú de palma de la Verge o chamal.

Archiu:Dioon edule04.jpg

Detalle

Archiu:Dioon edule semi02.JPG

Dioon edule var. edule

Dioon edule var. edule pertany a la família Zamiaceae en l'orde de Cycadales. És endèmica de la costa este de Mèxic. Les cícadas es troben entre les més antigues plantes en llavors i inclús són anteriors als dinosauris (En Jardí Botànic dels Estats Units). D. edule va ser descrit originalment per John Lindley en el 1843. Actualment existixen dos subespecies conegudes: D. edule subsp. edule, distribuïda des de Veracruz fins a Oaxaca i D. edule subsp. angustifolium, distribuïda en Tamaulipas i Sant Luis Potosí.

Descripció

Dioon edule es reconeix fàcilment d'atres espècies de Dioon perque carix d'espines en les vores dels foliolos. Les espines estan presents en els fulls jóvens, no obstant, es perden quan la planta madura. D. edule té una corona de fulls pinnadas que medixen uns 135 cm de llarc. En el lateral està present un mucílac o llacor que elimina qualsevol superfície de brot en el cos de la planta. La planta té una gran mèdula central i un sol fes vascular que conté el xilema, floema i cambium. Ya que organisme és de creiximent llent i xerófilo, només necessita un chicotet canal de conducció a diferència d'atres plantes. Els estomas també estan presents per a ajudar en transpiració i assimilació i s'associen en esporófilos. D. edule té tres o quatre grans raïls rodejades de moltes més chicotetes que alberguen menuts nòduls que contenen taninos. Les raïls estan compostes de grans cantitats de corcho secundari realisat per felógenos. A sovint és molt difícil distinguir entre mascles i femelles separats l'u de l'un atre fins que desenrollen un con. Els cons femenins són més grans i amples que els masculins, estos últims presenten una coloració clara i vellosidades en el seu estat inmaduro. els intervals de producció de cons es pot utilisar per a determinar el sexe de la planta, ya que les femelles normalment tenen un interval molt més llarc que els cons machos, per lo general 10-52 anys sobre 2.8-8.8 anys, estos #lapsus de temps es poden apreciar en la mèdula central com a marques de lignificación més obscures que el restant del teixit vascular.

Hàbitat

Dioon edule és endèmica de la costa oriental de Mèxic. Comunament es troben distribuïdes en tota la Serra Mare Oriental des de Veracruz a Nou #León. Comunament es troba en els boscs caducifolios espinosos i boscs de roures. Usualment es troben a una altitut de 0-1400 metros en zones rocoses i drenadas, inclosos sols exposts i superficials. La majoria de les àrees en les que D. edule residix estan somesos a climes molt secs i freqüents incendis, lo que produïx implicacions en la supervivència i distribució.

Ecologia i distribució

És una població que està fortament dominada per les plantes adultes, el canvi serà mínim en comparació a la població composta per plantes més jóvens. Açò es deu a la seua capacitat per a sobreviure en condicions dures. D. edule és un eixemple de supervivència. Es troba principalment arrelada a poca profunditat, en els sols rocosos per la competència en atres espècies de creiximent ràpit per l'aigua, nutrients i dispersió de llavors. En resposta, han desenrollat una ventaja selectiva per al cultiu en estos climes durs, incloent unes vigorosas raïls per al anclaje i la conducció d'aigua. Per una atra part, és més difícil per als rosegadorés aplegar a la planta i les llavors si estan posats en llocs de difícil accés. Ademés de la competència, els agents causals de D. edule és a l'encert, i inclou la depredación, les variacions en temperatura i precipitacions i la dispersió de llavors.

Les taxes de mortalitat entre plántulas és prou elevat, lo que és perjudicial per a una planta de creiximent llent. Les llavors deuen combatre els climes durs, secs i incendis forestals freqüents. La majoria de les plantes madures estan molt protegides i són capaces de soportar estos incendis. Les chicotetes llavors i plantes menors no són tan afortunades. No obstant, la lliberació de nutrients i minerals encoraja a les femelles per a desenrollar cons durant la temporada següent. Ademés del clima, les llavors també deuen evitar els rosegadors depredadors. Açò és inusual perque les llavors de cícadas i el fullage són venenosos per a la majoria de mamífers, con exclusión de estes diferents espècies de rosegadors. Els fulls jóvens de D. edule també li les mengen les larvas de la palometa Eumaeus debora.

Taxonomia

Dioon edule va ser descrita per John Lindley i publicat en Edwards's Botanical Register 29: misc. 59–60. 1843.

Sinonímia

• Dioon aculeatum Lem.
• Dioon imbricatum Miq.
• Dioon strobilaceum Lem.
• Macrozamia littoralis Liebm. ex Dyer
• Macrozamia pectinata Liebm. ex Dyer
• Platyzamia rigida Zucc.
• Zamia maelenii Miq.
• Zamia rigida Karw. ex J.Schust.

Enllaços externs

• The Cycad Pages: Dioon edule
• ^{[enllaç trencat]}