Jamaica espanyola
La Jamaica espanyola o Xamaica va ser un territori del imperi espanyol que comprén l'actual Jamaica.
Jamaica va ser descoberta en 1494 durant el segon viage de Colón. Sevilla la Nova, la seua primera població, es va fundar en 1509, quedant Jamaica baix la jurisdicció de la Real Audiència de Sant Dumenge.
En 1655 va ser invadida per Anglaterra, donant lloc a la guerra anglo-espanyola (1655-1660). Finalment, pel Tractat de Madrit (1670) Espanya va renunciar definitivament a Jamaica i illes Caimà.
Toponímia
[editar | editar còdic]En la primera notícia que va tindre Colón de l'illa la va referir com Yamaye. Segons Bartolomé de les Cases i Antonio de Herrera, la denominació de illa de Santiago va ser l'empleada per Cristóbal Colón. Ademés, la Corona va solicitar a Diego Velázquez el nom oficial d'illa de Santiago per a Jamaica. No obstant eixa denominació no va perdurar, observant-se el nom d'illa de Jamaica en texts i mapes des del sigle XVI, en variants com Xmnayca. [1]
Història
[editar | editar còdic]Virreinato Colombino (1494-1535)
[editar | editar còdic]
L'illa de Jamaica va ser identificada en el nom de Yamaye el 6 de giner de 1493 durant el Primer Viage de Colón. Durant el Segon Viage de Colón, en juliol i agost de 1494, es va portar a terme una exploració més completa de l'illa, que era fèrtil, rica en fusta i aigua, i contava en numeroses poblacions indígenes, en que els seus cacics es va trobar l'almirant. El Retor dels Palaus Andrés Bernáldez va donar conte de les impressions de Colón sobre magnífiques condicions de l'illa sobre clima i orografia. Ademés, en durant el Quart Viage de Colón, 10 de maig de 1503 es varen descobrir les Illes Caiman, a les que va denominar illes Tortuga.[2][3][4] En juny de 1503 l'expedició va sofrir el naufragi per una tormenta, refugiant-se durant un any en Santa Glòria (actual Saint Ann's Bay) fins a ser rescatats des de l'Espanyola per Nicolás de Ovando. [5][6]
En 1505 Fernando el Catòlic no va autorisar les campanyes de conquista i població en Jamaica propostes per l'almirant Cristóbal Colón a Juan de Guzmán, una de les majors fortunes de Castella.[7] En 1508 varen començar els pleits colombinos pels que els successors de Colón varen intentar reclamar a Fernando el Catòlic la duració, térmens econòmics i polítics del virreinato colombino o de les Índies. Finalment, la conquista i poblament de Jamaica va ser encomanada per Diego Colón a Juan de Esquivel, qui en 1509 va fundar Sevilla la Nova (voltants de l'actual Saint Ann's Bay).[8][9][10] En 1511 el rei Fernando va reconéixer a Diego Colón el virreinato colombino, circumscrit únicament als territoris descoberts per Cristóbal Colón. La població de l'illa era llavors d'uns cinccents veïns.[11]
l'abadia nullius de Jamaica, adscripta al bisbe de Santiago de Cuba, va ser autorisada per León X en 1515 i la primera visita del seu abad Miguel Ramírez va tindre lloc en 1528. Les invasions angleses a partir de 1650 varen supondre el seu abandó i supressió definitiva en 1655. Pedro Màrtir de Anglería, quart abad de Jamaica, va relatar en les seues Décades les magnífiques condicions per a l'agricultura, en abundants melons i carabasses i que els pans de l'illa eren de dacsa o de raïl de yuca (cazabí). [1]
Nova Sevilla, en el nort de l'illa, va ser abandonada en 1534 per l'espenta del sur de l'illa, que oferia millors condicions per a la navegació a Terra Ferma. La vila de la Vega o Santiago de la Vega (actual Spanish Town) va ser fundada pel alvançat Francisco de Garay. [5][12]
Entre les poblacions de fundació espanyola es troben Esquivel (actual Old Harbour Bay), Oristan (Bluefields), Savanna-la-Mar, Manterias (Montego Bay), Les Chorreras (Huit Rios), Oracabeza, Port Santa Maria (Port Maria), Mellila (Annotto Bay) i Port Anton.[8]Les illes Caimà, no obstant, varen anar d'escàs interés i no es va impulsar el seu poblament. D'esta época data l'introducció dels cultius i animals europees conegudes com l'intercanvi colombino.[13]
En 1534 es varen resoldre els pleits colombinos, posant fi al virreinato Colombino. A Luis Colón de Toledo li varen ser otorgats els títuls d'I duc de Veragua (actual Panamà) i I marqués de Jamaica. Luis Colón de Toledo va obtindre ademés els seus respectius señoríos territorials, als que finalment va renunciar en 1557 a canvi d'una renda a perpetuitat, conservant només els títuls.
Virreinato de Nova Espanya (1535-1655)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Organisació territorial del Virreinato de Nova Espanya.
L'absència de mineria, la major font de riquea del Virreinato de Nova Espanya, va supondre que Jamaica fora un territori d'importància menor. El seu interés radicava en trobar-se en els voltants de la ruta de la Flota d'Índies, i com a punt d'aprovisionament i reparacions d'embarcacions entre Cuba o L'Espanyola en Terra Ferma (actuals Veneçola i Colòmbia).[14] [15]
En la segona mitat de el XVI, es varen amprar esclaus africans com a mà d'obra en els ingenis azucareros. L'importació massiva d'esclaus africans a Jamaica data de l'época de la colónia anglesa a partir de el XVII.[16]De 1580, época de l'unió ibèrica hispà-lusitana de Felipe II, famílies criptojudías d'orige portugués es varen establir en Jamaica.[17][18]
Per a 1611 la població de Jamaica espanyola era d'aproximadament mil cinccentes persones, entre els que es trobaven setanta taínos, setenta y cuatro portuguesos i restant d'estrangers, uns cinccents esclaus negres i un centenar negres libertos. Ademés, l'interior de l'illa estava ocupat per alguns esclaus cimarrones. [19][20]
Sigle XVII: invasió anglesa de Jamaica
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Des de finals del sigle XVI les nacions europees varen intentar socavar el monopoli hispà-lusità sobre Amèrica establit en el tractat de Tordesillas (1494). En el respal d'Anglaterra, França o Províncies Unides de Països Baixos, pirates, bucaneros i corsarios varen realisar incursions en els territoris baix sobirania espanyola en lo que es coneix com l'edat d'or de la pirateria. Els anglesos varen portar a terme successius atacs contra les poblacions i ports de Jamaica en 1596, 1603, 1640 i 1643.[12] Davant l'absència de fortificacions solvents, els anglesos varen conseguir establir-se en l'enclavament de Huit Rius, en St. Ann.[21]En 1644 Alonso d'Espinosa Centero va enviar una relació al Felipe IV sobre la necessitat de fortificar els principals interessos de l'illa i establir el recobre que deguera prestar-se des de Cuba o L'Espanyola en cas d'atac.[22][5]Davant la negativa de Felipe IV a obrir el comerç americà d'Anglaterra, esta es va aliar en Portugal i en 1654 Oliver Cromwell va mamprendre la campanya militar del Western Design per a invadir els territoris espanyols en Amèrica i l'atac a la Flota del Tesor. L'ambiciós pla de la flota anglesa, al mando de William Penn i Robert Venables, va fracassar en abril de 1655 en la fallanca ocupació de Sant Dumenge. En maig de 1655 la flota anglesa va invadir Jamaica, lo que va supondre la primera pèrdua d'un territori espanyol en Amèrica i l'inici de la guerra anglo-espanyola.[12][21]Encara que Penn i Venables varen ser jujats per abandonar l'objectiu principal de Sant Dumenge, varen ser recompensats per Anglaterra. En el cas de Penn, en la concessió al seu fill que va permetre establir la colónia de Pennsilvània (1681).
Mentres que en maig de 1655 els jamaiquinos espanyols varen ser obligats a eixir de l'illa baix pena de mort, des de Cuba es va organisar la resistència a l'invasió, al mando de tinent general Cristóbal Arnaldo de Issasi, Francisco de Proenza i els líders dels trescents cimarrones de l'illa Juan de Boles o Juan de Serras. En 1659 Juan Francisco de Leiva va realisar un esforç considerable per a intentar retindre la Jamaica espanyola en el reforç de la guarnició de la Vega i l'assentament de nous veïns procedents de Canàries que contrarrestaren la presència anglesa. No obstant, la major part d'estos nous colon varen abandonar l'illa davant la possibilitat de ser fets presos i venuts pels pirates.[23]Finalment, en 1660 l'aliança entre els palenques cimarrones en el governador anglés de Jamaica Edward D'Oyley va supondre el final dels intents espanyols per retindre l'illa. [24][25][26][21]La sobirania anglesa de la colónia de Jamaica (1655-1962) es va confirmar en la firma del Tractat de Madrit (1670) i Port Royal, la seua capital, es va convertir en la major base pirata del Carib. Este tractat va reconéixer ademés, la sobirania anglesa sobre illes Caimà. [27][28][29][18]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Jamaica espanyola. Francisco Morals Padró. Escola d'Estudis Hispà Americans de Sevilla (1952)».
- ↑ «History of the Cayman Islands».
- ↑ «History of Cayman Islands». Cayman Islands Government.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «History of Jamaica». Jamaica National Heritage Trust. Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2010. Consultat el 30 de setembre de 2010.
- ↑ / Jamaican-people.html poble jamaicà
- ↑ Varela (1988). Colón i els florentinos, Madrit: Aliança Amèrica, pp. 99-100. ISBN 84-206-4222-3.
- ↑ 8,0 8,1 Black , 1965.
- ↑ Esquivel havia acompanyat a Colón en el seu segon viage a les Américas en 1493 i va participar en l'invasió de l'Espanyola.
- ↑ Una década despuix, fra Bartolomé de les Cases va escriure a les autoritats espanyoles sobre la conducta de Esquivel durant la massacre de Higüey de 1503.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. whc.unesco.org. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Spanish town
- ↑ poble jamaicà.
- ↑ teua9g Centre Virtual Cervantes: Influències espanyoles sobre l'anglés de Jamaica. Thesaurus. Tom 1. número 2 (1945). Escrit per J. G. Bruton.
- ↑ Els historiadors consideren que açò va ser un factor que va contribuir a que els britànics l'ocuparen tan fàcilment en 1655.
- ↑ MARTÍNEZ MONTIEL, Llum María. Negres en Amèrica. Madrit: Coleccions Mafre Planeta, 1992. Pàgines 89 i 207.
- ↑ Martínez Montiel, Llum María. Negres en Amèrica. Publicat per Coleccions Mafre, 1992. Pàgines 205-207.
- ↑ 18,0 18,1 Kritzler, Edward, The Jew pirates from Caribbean (in espanyol: Els pirates judeus del Carib), Anchor, 2009, p. 15, ISBN 0-7679-1952-1
- ↑ Frank Cundall i Joseph Pietersz, Jamaica Under the Spaniards (Kingston: Institute of Jamaica, 1919), p. 34.
- ↑ Agorsah, E. Kofi, "Arqueologia dels assentaments cimarrones en Jamaica", Maroon Heritage: Archaeological, Ethnographic and Historical Perspectives, ed. E. Kofi Agorsah (Kingston: University of the West Indies Canoe Press, 1994), pp. 180-181.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 «Jamaica's English History». Jamaica National Heritage Trust. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2010. Consultat el 30 de setembre de 2010.
- ↑ Revista de Història, Societat i Cultura.
- pp.15 - 18.doi:10.25009/urhsc.v0i14.1309.Consultat el 03-10-2023.
- ↑ MDC. Memòria digital de Canàries: Aportació de Canàries a la població d'Amèrica. la seua influència en la llengua i en la poesia tradicional.
- ↑ «Història anglesa de Jamaica». Jamaica National Heritage Trust.
- ↑ “Cary Helyar, comerciant i plantador de la Jamaica del sigle XVII” (1964). The William and Mary Quarterly 21 (1): 53–76. doi:. ISSN 0043-5597.
- ↑ Mavis Campbell, The Maroons of Jamaica 1655–1796: a History of Resistance, Collaboration & Betrayal (Massachusetts: Bergin & Garvey, 1988), pp. 14-25.
- ↑ Benitez, Suzette. «Els cimarrones».
- ↑ "Jamaica" [1] archivat en Wayback Machine., Encyclopædia Britannica.
- ↑ C. V. Black, Història de Jamaica (Londres: Collins, 1975), pág. 54.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jamaica española» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.