Anar al contingut

Esclavitut en la Nova Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Copia en pell de l'original del bando de Miguel Hidalgo i Costella abolint l'esclavitut en Amèrica

L'esclavitut en la Nova Espanya va estar basada principalment en l'importació d'esclaus d'Àfrica per a treballar en els enormes cultius, ranchos o zones mineres del virreinato, puix segons el raonament de l'época, la seua condició física els feya aptes per a treballar en zones càlides.[1]

En 1517 Carlos V va establir un sistema de concessions pel qual els seus súbdits d'Amèrica podien usar esclaus, en lo que va escomençar el negoci d'esclaus. Quan els espanyols es varen establir en Nova Espanya duyen en si alguns treballadors en calitat d'esclaus. Per la seua banda, els flares dominicos que varen aplegar a Amèrica, varen denunciar la condició d'esclaus en la que vivien els natius. Ademés, de la mateixa manera que bisbes d'atres órdens, es varen opondre al tracte injust i illegal davant l'audiència del rei espanyol i en la Comissió Real posteriorment.[2]

Les Lleis Noves espanyoles varen prohibir l'esclavitut de les poblacions indígenes en 1542 i dites varen ser aplicades de manera férrea en tot l'imperi espanyol incloent lo que hui és Mèxic, aplegant inclús a condenar i eixecutar a mort als que es varen negar a aplicar-les.cita requerida

Una bula promulgada pel Papa Urbà VIII el 22 d'abril de 1639 va prohibir l'esclavitut en els territoris d'Espanya i Portugal en Amèrica. La mida va ser aprovada pel Rei d'Espanya Felipe IV sobre els indígenes, pero va permetre l'esclavitut dels esclaus africans.cita requerida Molts d'estos esclaus, coneguts com Cimarrones varen conseguir la seua llibertat en escapar-se i refugiar-se en les montanyes de Còrdova, Orizaba i Xalapa de l'estat de Veracruz.[3] Aixina, en 1630 es funda "Sant Lorenzo dels Negres", prop de Còrdova Veracruz. Casi doscents anys abans de l'Independència de Mèxic i de l'abolició d'esclavitut, un poble de negres cimarrones conseguix constituir un dels primers municipis lliures d'Amèrica del Nort.

Esclavitut en els indígenes

La conquista va originar en els primers casos d'esclavitut, per la llei dels espanyols. Abans d'internar-se la hueste d'Hernán Cortés en Colhuacan, els soldats varen demanar a la corona des de Veracruz que per al servici i sustente de les seues tropes se'ls permetera l'enviament d'esclaus d'Espanya. Preveen que per ser la terra que anaven a conquistar llarga i de molta gent, alguns cacics no voldrien vindre al coneiximent de la fe catòlica ni a la servitut del rei i donarien guerra, en el cas de la qual demanaven que sojuzgados per la força, es pogueren donar i repartir esclaus "com s'acostuma a fer en terra d'infels puix és cosa molt justa"[4]

Els colon espanyols adquirien esclaus indígenes en Nova Espanya, de la mateixa manera que ho feyen en les Antilles. Els adquirien principalment de dos formes: el captiveri d'aquells que havien segut vençuts en la guerra, i el rescat dels reduïts a servitut pels propis indis. En el primer cas, l'esclavitut s'imponia a persones que abans de l'arribada dels espanyols podien haver segut lliures. En el segon, es prolongava la servitut antiga, substituint les seues traces pels del dret europeu. Els esclaus podien ser objecte de comerç en el règim espanyol i per a salvaguardar la propietat de l'amo, eren herrados en el rostre o en el cos. Llegalment i en la pràctica la seua condició era més desventajosa que la dels indígenes lliures.[5]

Segons les lleis de Burgos, promulgades en 1512, es va abolir definitivament l'esclavitut dels indígenes. No obstant, algunes persones, com Cristóbal Colón, varen intentar botar-se estes lleis i varen ser jujats i encarcerats.

Posteriorment en 1542 les Lleis Noves de l'Imperi espanyol varen prohibir definitivament l'esclavitut dels pobles indígenes i es varen aplicar de manera férrea en tots els territoris incloent lo que hui és Mèxic. Açò va generar una escassea de mà d'obra.

Els esclaus africans

Els majors comerciants d'esclaus en territori mexicà varen ser els portuguesos i els anglesos.

Esclaus embarcats cap a Amèrica des de 1450 fins a 1800 per país

Els països que controlaven el mercat transatlàntic d'esclaus en térmens de número d'esclaus embarcats eren: Regne Unit, Portugal i França.

Erro al crear miniatura:
En este quadro s'observa una esclava africana de servici domèstic. Image presa del Museu Soumaya de la Ciutat de Mèxic

Ademés dels indígenes i els espanyols, els africans constituïxen la tercera raïl de la societat mestiza de Mèxic i que té el seu orige en Nova Espanya. Els intercanvis comercials internacionals d'aquell periodo no es reduïen solament a productes, sino també varen incloure als propis humans. Àfrica es va convertir en el continent abastecedor d'esclaus per al món. Va ser aixina que la població africana va aplegar a Nova Espanya en calitat d'esclava per a ser amprada en els treballs més pesats, davant la reducció de la població indígena produïda per les catàstrofe demogràfiques, l'extracció de persones d'Àfrica en calitat d'esclaus també va contribuir a una de les catàstrofe registrades en l'història moderna si considerem que dels millons de persones que varen eixir d'Àfrica com a esclaus, molts d'ells moririen en el trayecte per les condicions inhumanes en les que eren traslladats i els que conseguien sobreviure eren obligats a realisar treballs pesats en l'agricultura i la ganaderia en les mateixes condicions.

Els esclaus provinents d'Àfrica varen ser vists com una forma de resoldre la demanda de treball. En 1521 els africans en Nova Espanya no reglotaven la dotzena i ya per a 1570 hi havia prop de 20 000; en 1646 ascendien a més de 35 000, encara que la població va descendir i per a 1810 eren al voltant de 10 000 individus distribuïts principalment en les costes i zones tropicals. Varen ser destinats a cultius com el de la canya de sucre. L'esclavitut seguia sent un fenomen les activitats del qual redituaban grans guanys.

Durant la segona mitat del XVII, el Galeón de Manila va ser una atra via per a l'introducció en Nova Espanya d'esclaus originaris d'Àfrica. Esta població, traslladada des de Filipines fins al port d'Acapulco, hauria aplegat a l'archipèlec a través d'esclavista holandesos i portuguesos. En Amèrica, varen ser amprats com a mà d'obra en les importants explotacions mineres novohispanas.[6][7]

Esta pràctica afectava tant a hòmens (per a les activitats en les que es requeria molta força física), com a dònes (per a activitats de servici domèstic, a on eixercitaven papers de nodrices, lavanderas, cuineres, o eren encarregades del conte personal dels seus amos.[8]

El Sant Ofici clarament va gojar d'una reputació entre els esclaus com una possible manera d'eixir de les condicions severes en les que vivien. En absència de tribunals civils eficaços a on es poguera presentar una denúncia per malos tratos, els esclaus de Nova Espanya varen vore l'Inquisició com una via per a aliviar esta miserable situació.[9]

Existien dos métodos principals d'oferir protecció judicial a l'esclau en la Nova Espanya:

  • El primer era preventiu, i consistia en fer visites no anunciades i esporàdiques a un obraje per a registrar si es cometien abusos en contra de la força laboral, dels quals els esclaus formaven una part important.
  • El segon método era de caràcter punitiu, i s'ocorria quan els testics o els propis esclaus denunciaven al seu amo, per maltracte davant el Sant Ofici o audiència. No obstant, els casos de protecció varen ser molt rars durant tot el periodo virreinal.[10]

Vore també

Referències

  1. ↑ Treviño, Héctor (1997). Història de Mèxic. Mèxic: Castell.
  2. ↑ [enllaç trencat]
  3. ↑ Carroll, Patrick James (2014). «1», Població negra en el Veracruz colonial: Raça, etnicidad i desenroll regional, Universitat Veracruzana.
  4. ↑ Zavala, S. (1981). Els esclaus indis en Nova Espanya. El Colege Nacional. Mèxic. p. 11.
  5. ↑ Zavala, Silvio. Op. cit. p. 24
  6. ↑ «La participació de la família Sánchez de Tagle en el tràfic transpacífico d'esclaus negres a finals del sigle XVII».Anuari d'Estudis Americans.80(1)
    175–202.ISSN 1988-4273.doi:10.3989/aeamer.2023.1.06.Consultat el 2023-09-09.
  7. ↑ «Negre Slave Control and Resistance in Colonial Mexico, 1519-1650».Hispanic American Historical Review.46(3)
    235–253.ISSN 0018-2168.doi:10.1215/00182168-46.3.235.Consultat el 2025-04-17.
  8. ↑ Vinya. María Elisa Velásquez Gutiérrez. "Africanes i descendents en la ciutat de Mèxic del sigle XVII" pp. 215-216, en Rina Càceres (compiladora). Rutes de l'esclavitut en Amèrica Llatina, Costa Rica, Editorial de l'Universitat de Costa Rica, 2001
  9. ↑ Slaves of the White God, 90–2; and Davidson, Negre Slave, 240– 41
  10. ↑ Slaves of the White God, 90–2; and Davidson, Negre Slave, 243

Bibliografia

  • Carbajal Horta, Elizabeth. Història 2 Tercer grau. Larousse.
  • Esquivel, Gloria (1996). Història de Mèxic. Oxford: Harla.
  • Moreno, Salvador (1995). Història de Mèxic. Mèxic: Edicions Pedagògiques.
  • Reséndez, Andrés (2019). “L'atra esclavitut, història amagada del esclavisme indígena” (en Castellà), Ciutat de Mexico: Gra de Sal, pp. 424. ISBN 9786079836917.
  • (2000) Temes de la insurgencia, Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. ISBN 968-36-7804-1.
  • Zavala, Silvio (1981). Els Esclaus Indis en Nova Espanya. Edició del Colege Nacional. Mèxic
  • "Africanes i descendents en la ciutat de Mèxic del sigle XVII" en Rina Càceres (compiladora). Rutes de l'esclavitut en Amèrica Llatina, Costa Rica, Editorial de l'Universitat de Costa Rica, 2001


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Esclavitut_en_la_Nova_Espanya&oldid=1470328»