Anar al contingut

Decret contra l'esclavitut, les gabelas i el paper sagellat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Decret contra l'esclavitut, les gabelas i el paper sagellat va ser expedit el 6 de decembre de 1810 en Guadalajara, Nova Galícia (hui Jalisco) pel cap de l'eixèrcit insurgent Miguel Hidalgo i Costella, en a on es va declarar abolida l'esclavitut en Amèrica, dins del marc de la Guerra d'Independència de Mèxic.[1]

Història

Despuix de l'inici de la lluita per l'independència de la Nova Espanya iniciada en setembre de 1810 en el Crit de Dolores, Hidalgo va escomençar el seu alvanç des de Dolores, Guanajuato i posteriorment a la pren de Celaya es va dirigir a Valladolit (hui Morelia) a on es va emetre un primer bando el 19 d'octubre de 1810,[2] a on exhortava a «tots els amos d'esclaus i esclaves» a la lliberació dels mateixos, baix pena capital i confisc de bens en cas d'incompliment, no obstant dit bando va ser expedit per José María Anzorena a petició de Miguel Hidalgo,[3] pero no per ell mateixa, i no va gojar de tanta difusió com el segon, el qual, va contar en el benefici de l'imprenta.[4]

Mentres Hidalgo es troba en Valladolit, la ciutat de Guadalajara és presa per José Antonio Torres i la rendix al "generalísimo".[1] Durant la seua estància en esta ciutat, el 6 de decembre de 1810,[5] expedix un bando des del Palau de la Real Audiència a on, entre atres conceptes, declara abolida l'esclavitut i de certs tributs que pesaven sobre els indígenes i les castes.

"Hidalgo trencant les cadenes d'esclavitut". Estàtua que commemora l'expedició del bando de Miguel Hidalgo, ubicada en la Plaça de la Lliberació, en Guadalajara, Jalisco. Als peus del monument, es troba una placa en el text del bando.

El bando és firmat per Hidalgo com "Generalísimo d'Amèrica",[5] títul que havia rebut per aclamació en Acámbaro.[1] D'inici, el document consta d'un premi en a on es justifica l'abolició dels imposts (gabeles) com un dels «principals objectes» de la lluita armada:

Des del feliç moment en que la valerosa nació americana va prendre les armes per a sacsar el pesat jou, que per espai de prop de tres sigles la tenia oprimida, un dels seus principals objectes va ser extinguir tantes gabelas en que no podia alvançar la seua fortuna, mes com en les crítiques circumstàncies del dia no es puguen dictar les providència adequades a aquell fi, per la necessitat de reals que té el regne per als costs de la guerra, s'atenga per ara a posar el remei en lo més urgent per a les declaracions següents
Bando de Miguel Hidalgo declarant la llibertat dels esclaus del 6 de decembre de 1810.[6]

Posterior al premi del bando, en la seua part normativa, comprén quatre artículs que decreten cada u lo següent:

  1. El primer abolia l'esclavitut otorgant als «amos d'esclaus» un terme de dèu dies per a lliberar als seus esclaus, o pena de mort a qui transgrediera dit artícul.
  2. El segon abolia els tributs i exacció que pesaven sobre els indígenes i castes.
  3. El tercer abolia l'us de «paper sagellat» en negocis
  4. El quarto i últim establia la llibertat en el treball de la pólvora per a totes les persones.

El document tanca en l'orde de promoció del document «per a que aplegue a notícia de tots, i tinga el seu degut compliment» per mig de la seua publicació en Guadalajara i «demés ciutats, viles i llocs conquistats». Al calce obra Ignacio López Rayón com a secretari d'Hidalgo.[6]

Alcanç

En l'abolició de l'esclavitut, Hidalgo llegitima per primera volta l'igualtat llegal, al mateix temps que inicia la lluita antiesclavista en Amèrica.[7] Això li otorga un biaix social i d'emancipació política i, igualment, de sobirania al legislar a nom del poble.[7][1]

L'abolició dels imposts en matèria de pólvora i paper sagellat pretenia evitar monopolis i otorgar igualtat econòmica.[8] Respecte a l'abolició de l'esclavitut i de les castes la proscripció del sagell d'inferioritat va otorgar igualtat jurídica i política a tots els mexicans.[8]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Villoro, Luis (2006). «La revolució d'independència», Història general del Mèxic, 1a edició, Mèxic: El Colege de Mèxic, pp. 506. ISBN 9681209699.
  2. ↑ 500 anys de Mèxic en documents. «Primer bando de Miguel Hidalgo abolint l'esclavitut; publicat en la ciutat de Valladolit per l'intendent Ansorena». Consultat el 19 d'abril de 2010.
  3. ↑ «Morelos, militar i estadiste».Revista Treballadors..Universitat Obrera de Mèxic.74Consultat el 19 d'abril de 2010.
  4. ↑ «Hidalgo i els fonaments de l'Estat mexicà». Unitat Bicentenario. Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2011. Consultat el 19 d'abril de 2010.
  5. ↑ 5,0 5,1 Archive General de la Nació. «Ficha de l'Archiu General de la Nació. Bando de Miguel Hidalgo abolint l'esclavitut». Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2009. Consultat el 19 d'abril de 2010.
  6. ↑ 6,0 6,1 500 anys de Mèxic en documents. «Bando de Miguel Hidalgo declarant la llibertat dels esclaus.». Consultat el 19 d'abril de 2010.
  7. ↑ 7,0 7,1 José Valero Silva. «Processe moral i polític de l'Independència de Mèxic». Estudis d'Història Moderna i Contemporànea de Mèxic Vol. 2. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2010. Consultat el 10 d'abril de 2010.
  8. ↑ 8,0 8,1 Miranda González (1978). «III. Época de l'independència», Les idees i les institucions polítiques mexicanes. Primera part, 1521-1820, 2a edició, Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, p. 344.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Decret_contra_l%27esclavitut,_les_gabelas_i_el_paper_sagellat&oldid=1464995»