Paper sagellat
El paper sagellat o timbrat és un tipo especial de paper que conté un impost de timbre, i que és exigit, en certs països, per a efectuar tràmits judicials o administratius.
Història
En 1632, junt en l'estanc del tabac, les Corts de Castella varen aprovar l'estanc del paper sagellat, presentat com a aplicació dels drets i regalías del monarca, a l'objecte de millorar la fiabilitat de les escritures públiques i contribuir a les despeses de la monarquia.
l'impost va quedar definit per la Real Pragmàtica de 1636, de 15 de decembre, de modo que des del primer de giner de 1637 no tindrien cap valor els documents que no dugueren el sagell, dels que es mana fer quatre (el més car, d'huit reals, per a tot tipo d'escritures, cèdules i atres documents administratius).
La seua importància per a la consolidació de la moderna burocràcia, aixina com per a l'història administrativa i financera, resulta fonamental. Cinc anys despuix, Jean-Baptiste Colbert va introduir en França un sistema similar.
Usos
El paper timbrat ha segut àmpliament utilisat en tot lo món per a recaptar imposts sobre documents com a arrendaments, acorts, rebuts, testament i molts uns atres. Els papers es compren en blanc a banda del sagell preimprimido i estan disponibles en oficines d'advocats, oficines de correus i tribunals d'acort en les regulacions locals. Les parts implicades ho presenten davant el tribunal o una atra part interessada. És una forma eficient de recaptar imposts sense necessitat de presentar-los a una oficina del govern.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papel sellado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.