Abadia nullius de Jamaica

El abadia nullius de Jamaica (en latín: Abbatia Nullius Iamaicae) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Jamaica. Es tractava d'una abadia nullius llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Sant Dumenge. Va ser suprimida de fet en 1655 per forces britàniques.

Territori i organisació

L'abadia nullius tenia 10 991 km² i estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en la Jamaica espanyola.

La sèu de l'abadia nullius es trobava en Santiago de la Vega (cridada Spanish Town després de la conquista anglesa).

Història

Jamaica va ser descoberta en 1494 durant el Segon Viage de Colón. La conquista i poblament de Jamaica (o illa de Santiago) va ser encomanada per Diego Colón a Juan d'Esquivel, qui en 1509 va fundar Sevilla la Nova, quedant Jamaica baix la jurisdicció de la Real Audiència de Sant Dumenge en l'Imperi espanyol. El 27 de juny de 1512 el rei Fernando el Catòlic va ordenar al provincial franciscano en Sant Dumenge l'enviament de 40 flares a la Terra Ferma, Cuba, Jamaica i Puerto Rico. Quan en 1518 la població espanyola va alcançar els 500 veïns, Sevilla la Nova va ser traslladada a un lloc més alt i saludable.

El 29 de giner de 1515 el rei Fernando va ordenar al seu embaixador en Roma que gestionara davant el papa l'erecció d'una abadia nullius en Jamaica en lloc d'una diòcesis, al no tindre encara l'illa població i riquees suficients per a que els diezmos sustentaren la mensa episcopal i un cabildo catedralicio.

El 15 de maig de 1515, per mig del breu Super specula el papa León X va erigir l'abadia nullius de Jamaica conferint al abad l'us de la mitra i el bàcul. Jamaica era la quinta circumscripció eclesiàstica existent en Amèrica, després de les diòcesis de Sant Dumenge, Concepció de la Vega, Sant Joan de Puerto Rico i Santa María l'Antiga de Darién i com totes ella, va anar inicialment sufragánea de l'archidiòcesis de Sevilla.

El mateix dia el papa va nomenar abad mitrado de Jamaica al capellà real i canonge de Sevilla propost pel rei, Sancho de Matienzo, qui en 1516 va prendre possessió de la sèu des d'Espanya i va començar a exigir el pagament dels diezmos. Va fallir en Sevilla el 8 de decembre de 1521 sense viajar a Amèrica, puix el seu nomenament pel rei era solament una recompensa als seus servicis.

L'11 de març de 1522 l'emperador va nominar a Andrés López Fredes com a abad, pero el 27 de març va canviar de semblar i va decidir reunir càrrecs eclesiàstics i polítics in persona episcopi, per lo que el jerónimo Luis de Figueroa va ser designat president de la Real Audiència de Sant Dumenge, bisbe de Sant Dumenge, abad de l'abadia nullius de Jamaica i bisbe de Concepció, lo que el papa Clemente VII va confirmar. Pero per a llavors Luis de Figueroa havia fallit en Espanya el 23 de març de 1523.

A Pedro Màrtir d'Anglería l'emperador Carlos V ho va nomenar croniste d'Índies en 1520 i en 1524 quart abad de Jamaica. Pedro Màrtir d'Anglería va relatar en les seues Décades les magnífiques condicions per a l'agricultura, en abundants melons i carabasses i que els pans de l'illa eren de dacsa o de raïl de yuca (cazabí). Va morir en Granada en 1526 sense viajar a Jamaica.

Els 4 primers abad no varen visitar l'illa fins que en 1528 va ser nomenat el dominico Miguel Ramírez de Salamanca com a bisbe de Cuba i abad de Jamaica.

En 1534 la capital de Jamaica va ser reubicada en la vila de la Vega, cridada posteriorment Santiago de la Vega i després renombrada pels britànics com Spanish Town. L'iglésia abacial va ser construïda en la vila de la Vega en la plaça del chicotet poble. Al nort del poble, a la vora del riu Cobre, els dominicos varen construir un monasteri de pedra, i adossat a este monasteri es trobava la seua capella dedicada a La nostra Senyora del Perpetu Recobre. Aproximadament a mija milla al sur d'eixe monasteri, els franciscanos varen construir el seu monasteri dedicat a l'apòstol Santiago, i una iglésia dedicada a l'Expectació de la Santíssima Verge María. Sobre chicoteta iglésia es va construir la catedral anglicana de Santiago de la Vega, la més antiga fora de les illes britàniques.

El 12 de febrer de 1546 el papa Paulo III, per mig de la bula Super universas orbis ecclesiae, va elevar la diòcesis de Sant Dumenge al ranc d'arquidiócesis metropolitana, assignant-li entre les seues sufragáneas a l'abadia nullius de Jamaica.

Donat l'escàs desenroll de la colónia de Jamaica, l'abadia va quedar de fet adscripta a la diòcesis de Cuba, i el 26 d'octubre de 1574 el rei va confirmar esta situació. Durant este periodo Jamaica va ser servida per una série de 13 abad i es varen construir vàries iglésies, monasteris, ermites i escoles.

En 1608 Bernardo de Balbuena va ser nomenat responsable de l'abadia de Jamaica, lloc al que va aplegar en 1611 en l'intenció de convertir l'illa en bisbat, objectiu no conseguit que va condicionar a Balbuena a aspirar a un atre càrrec. Açò va succeir en 1620, quan va ser nomenat bisbe de Puerto Rico, a a on va aplegar en 1623.

Les invasions angleses a partir de 1650 varen supondre el seu abandó i supressió definitiva. L'era espanyola va aplegar al seu fi en l'invasió de les forces angleses en Portsmouth, St. Catherine, el 10 de maig de 1655, donant lloc a la guerra anglo-espanyola (1655-1660). En els dies i semanes posteriors a l'invasió anglesa, les iglésies catòliques romanes en Spanish Town varen ser incendiades i les campanes varen ser foses per a obtindre perdiganes per als canons que defenien l'illa contra els espanyols que lluitaven contra els anglesos. Finalment, pel Tractat de Madrit de 1670 Espanya va renunciar definitivament a Jamaica i Illes Caiman.

Donada la ruptura entre l'Iglésia catòlica i Anglaterra des de la Reforma anglicana en el XVI, els anglesos varen prohibir el cult catòlic en Jamaica. Esta prohibició va permanéixer vigent durant 136 anys i va ser alçada en 1791. No va ser fins a 1792 quan els sacerdots catòlics romans varen començar a aplegar de nou a Jamaica.