Port Royal (ciutat)

Port Royal (ciutat)

Port Royal (Plantilla:Lang-jam) va ser la sèu del governe britànic en Jamaica i la principal base peixquera i comercial de l'illa durant el XVII. En la seua época d'esplendor també va acollir a un gran número de piratas que atacaven les naus espanyoles, franceses i britàniques.

Va ser destruïda per un gran terremot, un tsunami i l'afonament de l'arena del sol el 7 de juny de 1692, durant el qual dos terços de la ciutat es varen afonar en les aigües del mar Carib. Despuix d'este desastre, l'activitat comercial de l'illa es va traslladar a la ciutat de Kingston, actual capital de Jamaica.

Fundació

Els natius americans taínos varen ocupar esta àrea durant sigles abans de l'assentament europeu. Varen utilisar la zona, a la que varen cridar Caguay o Caguaya, durant les seues expedicions de peixca. Encara que no se sap si alguna volta es varen assentar en el lloc, varen habitar atres parts de Jamaica.

Colonisació

Els espanyols varen desembarcar per primera volta en Jamaica en 1494 baix el liderage de Cristóbal Colón. L'assentament permanent va ocórrer quan Juan de Esquivel va dur un grup de colon en 1509. Varen aplegar en busca de noves terres i recursos valiosos, com a or i argent. En canvi, varen començar a cultivar i processar la canya de sucre. De la mateixa manera que els tainos abans que ells, els espanyols no semblaven tindre molt us per a l'àrea de Port Royal. No obstant, varen conservar el seu nom taino. Espanya va mantindre el control de Jamaica principalment per a poder evitar que atres països obtingueren accés a l'illa, que estava estratègicament situada dins de les rutes comercials del Carib. Espanya va mantindre el control sobre l'illa durant 146 anys, fins que els anglesos varen prendre el control despuix de la seua invasió de 1655.

La ciutat va ser capturada per Anglaterra en 1655 durant l'invasió de Jamaica. Cap a 1659 s'havien construït doscentes cases, tendes i almagasens al voltant del fort, en 1692 cinc forts defenien el port. Inicialment, els anglesos varen cridar al lloc Cagway, pero pronte ho varen rebatejar com Port Royal. Durant gran part del periodo entre la conquista anglesa i el terremot de 1692, Port Royal va ser la capital no oficial de Jamaica, mentres que Spanish Town va seguir sent la capital oficial. En 1872, el govern va designar a Kingston, la ciutat més gran, com a capital.

Pirateria

La base es va convertir pronte en un niu de pirates, puix constituïa un lloc perfectament situat entre les llínees marítimes que unien Espanya en Panamà. Ademés, la baïa tenia les dimensions idònees per a resguardar un gran número de barcos i al mateix temps permetre'ls realisar el carenat i atres llabors de manteniment. Des de Port Royal, Henry Morgan va atacar Panamà, Portobelo i Maracaibo. També es varen instalar en la ciutat durant algun temps pirates famosos com Bartholomew Roberts, Roche Brasiliano, John Davis i Eduard Mansvelt. En lloc d'evitar estes «visites», els britànics varen estimular l'afluència de pirates i corsarios a l'illa a través de paleses de cors, puix llavors no podien desplegar suficients tropes en Jamaica com per a resistir una eventual invasió espanyola o francesa. Els bandits de la mar es varen convertir aixina en els principals habitants, defensors i governadors de fet de la colónia.

En la década de 1660 la ciutat ya era coneguda com «la Sodoma del Nou Món». La gran majoria dels hòmens que l'habitaven es dedicaven a la pirateria i les dònes a la prostitució. L'escritor Charles Leslie, en la seua Història de Jamaica, descrivia als pirates de la següent manera:

«El vi i les dònes minvaven la seua riquea fins a tal punt... que alguns d'ells aplegaven a ser reduïts a la mendicitat. Se sap que han aplegat a gastar-se fins a 2 o 3.000 peces de huit en una nit; i un va donar 500 a una prostituta [només] per vore-la nueta. Acostumaven a comprar un tonel de vi, posar-ho en un carrer, i després obligar a tot aquell que passara a beure».

Port Royal va créixer fins a convertir-se en la segona ciutat més gran i el port en major tràfic de les colónies britàniques. En la seua época d'esplendor contava en una taverna per cada dèu residents; només en juliol de 1661 es varen concedir 40 llicències per a obrir una taverna en la ciutat (a les que provablement calga sumar unes quantes més illegals). Per a finals de el XVII, la població havia aplegat als 6500 habitants, els qui, ademés dels habituals bucaneros i prostitutes, incloïen quatre joyers, 44 taberneros i un número indeterminat d'artesans i comerciants, distribuïts en 200 edificis que ocupaven 206 km². 230 barcos varen visitar el port en 1688. Tal era la riquea que es trobava en la ciutat que tots les transaccions es feyen en moneda, en lloc d'utilisar el més simple i estés trueque.

Despuix del nomenament d'Henry Morgan en 1674 com a governador, la vida en Port Royal va experimentar alguns canvis. Els pirates ya no varen ser necessaris per a defendre la ciutat i el tràfic d'esclaus va prendre major importància. Els ciutadans de les classes altes avorrien ara la reputació que havia adquirit la ciutat, encara que anara en gran part per les accions que precisament els havien convertit a ells en membres de l'alta societat. En 1687 Jamaica va començar a adoptar mides contra la pirateria, tornant lo que fins a llavors havia segut un paraís per als corsarios en un lloc comú per al seu eixecució. En 1722, varen aplegar a penjar-se 41 pirates en menys d'un més. Charles Vane i Jack el Calicó havien trobat el seu final en este mateix lloc dos anys abans.