Mendicitat
La mendicitat és la pràctica de demanar almoina. Per a que la mendicitat tinga lloc es té que haver dos parts, el menic i el que dona, que és considerat com a benefactor. Esta pràctica pot generar una série interaccions simbòliques, sicològiques, materials o emocionals, esta activitat inclou a totes les persones la situació de les quals és la desigualtat social i econòmica i per tant la pobrea, el desocupació i el desplantada per carir d'ingressos per a viure.[1][2] La mendicitat, en un context religiós, també pot eixercir-se per voluntat pròpia, com en el cas de les órdens mendicantes.
Causes de la mendicitat
La mendicitat és comuna a tots els països, societats i economies, pot aplegar a alcançar un grau cruent en el Tercer Món. La desigualtat social, el desocupació, explotació laboral, diversos accidents, migracions, l'alvançada edat, el vagabundeo i auto-ENFERMO, les malalties mentals i inclús la negativa a rebre ajuda, són alguns dels motius més freqüents.[3]
Ademés, la mendicitat infantil és la que més s'intenta frenar des de les autoritats governamentals ya que afecta a menors.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mendicidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.