Anar al contingut

Heterosexualitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El bes per Edvard Munch (1897). Representa a una parella heterosexual conformada per un home i una dòna donant-se un bes.

La heterosexualitat[1] és l'atracció romàntica, atracció sexual o comportament sexual entre persones de distint sexe.[2][3][4][5][6] Com orientació sexual, la heterosexualidad és un patró durador de relacions emocionals o eròtiques en individus del sexe opost. També es referix al sentit d'identitat d'una persona basat en eixes atraccions, la pertinença a una comunitat i comportaments relacionats de persones que compartixen eixes atraccions.[7] La heterosexualidad es caracterisa per un comportament «exclusivament heterosexual» segons l'escala de Kinsey i, junt en la bisexualitat i l'homosexualitat, és una de les tres categories principals de l'orientació sexual dins del continu heterosexual-homosexual.[8] Els térmens heterosexual i heterosexualidad (usats per volta primera per Karl-Maria Kertbeny) solen aplicar-se als sers humans, pero la conducta heterosexual s'observa en tots els mamífers i en atres animals que manifesten un marcat dimorfisme sexual i una sexuacó ben definida.


Etimologia

Primera edició de Psychopathia Sexualis (1886), de Richard von Krafft-Ebing.

Héteros prové de la paraula grega ἕτερος [jéteros], que significa "un atre",[9][10] utilisada en la ciència com a prefix en el significat de "diferent";[11] i de la paraula llatina sexualis, que significa sexe (és dir, típic el sexe o la diferenciació sexual).

El terme «heterosexualidad» va ser utilisat pel mege nortamericà James G. Kiernan en maig de 1892 en un artícul publicat en la revista Chicago Medical Recorder sobre la «perversió sexual» en el que la heterosexualidad era definida com «una «gana anormal» cap a les persones del sexe opost, de la mateixa forma que la «homosexualitat» seria la «gana anormal» cap a les persones del propi sexe. El terme «heterosexual» ya havia segut utilisat per atres meges quan es referien als possibles tractaments que permeteren a «el «homosexual i a l'heterosexual convertir-se en sers humans en inclinaments eròtics naturals i en pulsins normals». Aixina l'edició de 1901 de el Dorland Medical Dictionary definia la heterosexualidad com «la «gana sexual anormal o pervertido per l'atre sexe». Encara en 1923 el New International Dictionary dia: «passió sexual mórbida per una persona del sexe opost». Es definien, puix, tres categories d'individus respecte a la seua activitat sexual —i aixina ho especificava l'alemà Richard von Krafft-Ebing en Pychopatia Sexualis, obra publicada en 1886—: els homosexuals, els heterosexuals i els «normals», que són aquells que no fan de la sexualitat una pràctica autònoma o exaltada —sempre respecte del sexe opost—, que es casen i tenen fills. En conclusió, la heterosexualidad era definida, de la mateixa manera que l'homosexualitat, com una malaltia que calia curar. Per apego a pràctiques sexuals humanes repetitives i extremes evidents.[12]

Esta concepció de la sexualitat va ser qüestionada, entre uns atres, per Freud que en 1905 va publicar l'obra Tres ensajos sobre la teoria sexual en la que va posar en dubte que l'atracció cap a l'atre sexe fora una cosa «natural».

«L'interés exclusiu de l'home per la dòna és aixina mateix un problema que requerix una explicació i no alguna cosa que ve dau»
Sigmund Freud

Segons Freud no es naixeria heterosexual —donant-li al concepte el significat actual— sino que l'atracció sexual cap a les persones del sexe opost seria el resultat d'un aprenentage iniciat en la més tendra infància. André Gide va desenrollar esta idea en propondre en 1911 el concepte de «heterosexisme» entés com l'imposició social de l'atracció cap al sexe opost:

«Pensemos que en nuestras sociedades, en nuestras costumbres, todo predestina un sexo al otro; todo enseña la heterosexualidad, todo invita a ella, todo la provoca, teatro, libro, periódico...»
André Gide

No obstant, el punt de vista de Freud, de Gide i d'atres autors no va tindre massa seguidors, ni tan sols entre els psicoanalista, i l'idea del caràcter «innat» o «natural» de l'atracció cap al sexe opost es va impondre.[12]

Va ser aixina com el terme heterosexual va deixar de referir-se a una patologia o a una malaltia i va passar a definir la sexualitat «normal». Aixina per eixemple, el diccionari francés Li Petit Robert va definir a l'heterosexual com aquella persona «que experimenta una apetencia sexual normal pels individus del sexe opost». En edicions posteriors va introduir una c orreccó important: l'heterosexual és aquell «que experimenta una atracció sexual (considerada com a normal) pels individus del sexe opost». I finalment en els anys 2000 va eliminar el paréntesis: l'heterosexual és aquell «que experimenta una atracció sexual pels individus del sexe opost».[12]

Quan la heterosexualidad definix un sistema social s'estudia baix el nom de heteronormatividad i segons els principis de Yogyakarta és una violació als drets sexuals i als drets humans considerat com un tabú.


Heterosexual, homosexual, hetero, homo, right,...

L'ús actual del terme heterosexual té les seues raïls en la tradició del XIX més ampli de la taxonomia de la personalitat. Se seguix influint en el desenroll del concepte modern de l'orientació sexual, i es pot utilisar per a descriure l'orientació sexual dels individus, història sexual, o la autoidentificacó. Alguns rebugen el terme “heterosexual” com la paraula es referix solament a un dels comportaments sexuals i no es referix als sentiments romàntics no sexuals. El terme “heterosexual” se sugerix que han entrat en us com un neologisme despuix, i front a la paraula “homosexual” per Karl-Maria Kertbeny en 1868. En l'argot de LGBT, el terme “obtentor” s'ha utilisat com una frase denigrante burlar-se dels heterosexuals. Entre els hipònims d'heterosexual, inclou heteroflexible.[13][14]

En el registre coloquial, s'usa en freqüència l'acurtada «hétero» o «hetero»,[15][11] dependiendo de la zona geográfica. El término “derecho” (del inglés "straight") se originó como un término del argot gay en la primera mitad del XX para los heterosexuales; en última instancia, viene de la frase “ir directo” (como en “recta y estrecho”) o dejar de tener relacins sexuales homosexuales. Uno de los primeros en usar la palabra de esta manera fue G. W. Henry, en 1941.[16] En el seu llibre, utilisa este terme en relació en els ex-gais. En l'actualitat, simplement és un terme coloquial per a “heterosexual“ que té, de la mateixa manera que moltes paraules, canvis en el seu significat primari en el temps. Alguns s'oponen a l'us del terme “dret” perque implica que els no heterosexuals són torçuts.[17]


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ «Heterosexuality». Oxford Reference. Oxford University Press. Archivat des de l'original, el 1 de agosto de 2021. Consultat el 1 de agosto de 2021.
  4. ↑ «Heterosexuality». Cambridge Dictionary. Cambridge University Press. Archivat des de l'original, el 1 de agosto de 2021. Consultat el 1 de agosto de 2021.
  5. ↑ «Heterosexual». Merriam-Webster. Merriam-Webster, Incorporated. Archivat des de l'original, el 1 de agosto de 2021. Consultat el 1 de agosto de 2021.
  6. ↑ «Sexual Orientation & Homosexuality». American Psychological Association. Archivat des de l'original, el 14 de juliol de 2021. Consultat el 1 d'agost de 2021. «Sexual orientation refers to an enduring pattern of emotional, romantic and/or sexual attractions to men, women or both sexes.[...] sexual orientation ranges along a continuum, from exclusive attraction to the other sex to exclusive attraction to the same sex. However, sexual orientation is usually discussed in terms of three categories: heterosexual (having emotional, romantic or sexual attractions to members of the other sex),[...]»
  7. ↑ Asociación Estadounidense de Psicología. «Orientación sexual, homosexualidad y bisexualidad» (en inglés). Consultat el 2 de febrero de 2017.
  8. ↑ «Sexual orientation, homosexuality and bisexuality» (8 de agosto de 2013). Archivat des de l'original, el 8 de agosto de 2013. Consultat el 13 de junio de 2016.
  9. ↑ Roberts, Edward A. (2014). A comprehensive etymological dictionary of the Spanish language with families of words based on Indo-european roots (en inglés), Volume II (H-Z and appendix): Xlibris LLC, p. 19. Consultat el 13 de septiembre de 2016.
  10. ↑ Klein, p. 345.
  11. ↑ 11,0 11,1 «the definition of hetero». Dictionary.com. Consultat el 13 de junio de 2016.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Taraud, Christelle; Tin, Louis-Georges(2015).«L'hétéroxesuel, ce 'gran malade'».L'Histoire.(407): 38-39.(en francés)
  13. ↑ Porn.com: Making Sense of Online Pornography - Page 229, Feona Attwood - 2010
  14. ↑ Patience: A Gay Man's Virtue - Page 80, La Lumiere - 2012
  15. ↑ «Dictionary and Thesaurus | Merriam-Webster». www.merriam-webster.com. Consultat el 13 de junio de 2016.
  16. ↑ Henry, G. W. (1941). Sex Variants: A Study of Homosexual Patterns. New York: Paul B. Hoeber.
  17. ↑ Encyclopedia of School Psychology - Page 298, T. Steuart Watson, Christopher H. Skinner - 2004

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Heterosexualitat&oldid=1654446»